Una de les particularitats de les comèdies de Plaute són els nomina parlantia (o loquentia), és a dir, els "noms que parlen". Ens explicarem...
Com sabeu, les obres de Plaute estan ambientades a Grècia
i, lògicament, els noms dels personatges d’aquestes comèdies són també d´origen
grec. Amb això volem dir que aquests antropònims presenten una etimologia que
té molt a veure amb el paper que els personatges desenvolupen durant l’obra,
sempre donant un sentit irònic i satíric al seu tarannà. Així doncs, els noms
ens fan veure la vertadera identitat del personatge. El nom fa la cosa. Els nomina
parlantia a El soldat fanfarró, l´obra que hem llegit de Plaute, són els següents:
PALESTRIÓ: “malabarista, habilidós o bon lluitador” (del
grec παλαίστρα, “palestra” o lloc on algú s´exercitava
per a la lluita o per aprendre a ser hábil i bon adversari o παλαιστρίτης, habilidós, malabarista)
PYRGOPOLINICES: “vencedor de moltes torres” (del grec πύργος
“torre, fortalesa, castell, muralla” , πολύ, molt i νικέω,
vèncer)
ARTOTROGUS: “endrapador de pa” (del grec ἄρτος, “pa”, i τρώγω, menjar, rosegar)
ESCELEDRE: “imitamones” (del grec σκέλος, pota, ἕδρα, acció de seure)
ACROTELÈUCIA: “la que ho controla tot des de dalt” (del
grec ἄκρός, alt, elevat i τελευτέω
(acomplir, concloure, fer)
MILFIDIPA: “la de
parpelles caigudes” (no hem sabut trobar el seu sentit etimològic)
PERIPLECTOMEN: “amic dels embolics, qui abraça la vida” (del
grec περί, al voltant de, i πλέκω, trenar, entrellaçar i potser μένος, vida o propòsits)
PLÈUSICLES: “navegant
il·lustre” (del grec πλέω, navegar, i κλεινός
, il·lustre, famós).
FILOCOMÀSIA: “amiga de la broma o de la festa” (del grec φίλη, amant de, i κωμάζω, anar de festa)
Us deixem amb la nostra presentació. Valete et plaudite si vultis!
12 comentaris:
Martí i Raúl, molt bona entrada. Us felicito! Ara que vosaltres ens heu obert una porta, la de l´etimologia, per entendre millor el tarannà dels personatges entranyables d´aquesta comèdia, els toca als vostres companys (i a qui vulgui!) que relacioni aquests "noms que parlen" amb algun tret característic dels seus propietaris. Som-hi!
Bona entrada, Martí i Raúl, i útil per comprendre millor els personatges d'"El soldat fanfarró". El recomanaré als meus alumnes perquè avui mateix m'han preguntat sobre aquest tema.
A més de la pregunta afegida pel Jordi, jo us animaria també a assenyalar a quin personatge arquetípic de la comèdia plautiana correspon cadascun d'ells.
Records des de "Baetulo".
Gràcies, "uxor mea" en la ficció badalonina. Està molt bé això que proposes, de manera que posarem fil a l´agulla i entre tots ho intentarem esbrinar. Si bene es, valeo!
Ego bene sum. Plurimas gratias tibi ago.
Vale!
Hola Jordi, desde el Premio Fundación Telefónica de Innovación Educativa queremos felicitarle por el trabajo que desarrolla en el blog como fuente de motivación y aprendizaje. Por ello, aprovechamos la ocasión para invitarle a participar con nosotros en la XIII Edición del Premio
Muchísimas gracias por su invitación y por el plus de motivación que nos supone su comentario. Por supuesto, estaremos encantados de participar en su prestigioso premio internacional convocado por la Fundación Telefónica de Innovación Educativa. Plurimas gratias vobis agimus.
Martí i Raúl motes felicitats pel treball, està molt bé! Ens anirà perfecte per poder repassar de cara a la sele!
Quina gracia això dels noms que parlen . Els noms s'haurien de posar no abans de nèixer l'infant, sino quan el nen tingués entre 4 o 5 anys que és quan un és més moldeable i , per tant, és on comença l'origen de la personalitat de cadascú.
Tantíssimes Alicies que deuen ser mentideres, i altres tantes Eulalies que deuen ser unes berrudes i mal parlades ...
Hola!!
Moltissimes felicitats Marí i Raúl!!
Trobo que heu fet molt bona feina, i que serà molt útil alhora d'estudiar, o si mes no, d'entendre l'origen dels noms d'aquesta obra!!
Moltes felicitats!
Vale!!
Salve,La comèdia de Plaute fa referència a entendre la Nova comèdia grega de Menandre i les seves semblances amb Plaute, cal discutir, en juxtaposició amb això, la idea d'Antiga Comèdia Grega i la seva evolució en Nova Comèdia. El dramaturg antic que millor personifica la Comèdia Antiga és Aristòfanes. Aristòfanes, autor del V segle d'Atenes, escrigué obres de sàtira política com ara Les vespes, Els ocells i Els núvols. Cadascuna d'aquestes obres, i totes les altres, són conegudes per la seva crítica política i social, que és el que més caracteritza la Comèdia Antiga. És extremadament conscient que el món on viu rutlla i l'analitza en conseqüència. La comèdia i el teatre en general expressen l'opinió política del temps - la consciència pública. A Les vespes l'opinió del dramaturg és insospitadament agressiva. Per exemple, anomena els seus dos protagonistes "Philocleon" i "Bdelycleon", que vol dir "proCleon" i "antiCleon" respectivament. Cleó fou una figura política important del temps d'Aristòfanes i, a través de les accions dels personatges, és possible criticar lliurement l'actuació dels polítics més rellevants.
vale
Salvete!
Moltes felicitats per l'entrada!
És molt interessant observar l'etimologia dels noms de l'obra del soldat fanfarró de Plaute!
Marí i Raúl està molt bé moltes felicitats heu fet una bona feina!
Trobo que es molt interessant.
Publica un comentari a l'entrada