23 de maig del 2012

CIVITAS VBI VER AETERNVM EST


Avui fa una setmana vam trepitjar la ciutat on la primavera és eterna, Tarraco, obra dels Escipions, residència d´emperadors i inspiració de poetes. Va ser la nostra última sortida -no hem parat, aquest trimestre!- perquè hem arribat al darrer port del vostre viatge a bord de l´Odisseu. D´aquí a pocs dies celebrarem un final de curs molt especial, tots plegats, amb la resta de companys d´una promoció que serà recordada com la dels 150 anys de l´escola (quin honor!). Un esforç més (l´Innombrable!) i haureu tancat una part molt important de les vostres vides, la vinculada a l´escola (tant se val si una o més). Recordeu les coses bones que hi heu viscut, no tant les dolentes, el que us ha fet créixer i amb qui heu decidit fer la travessa procurant no oblidar-los. Hi ha amistats que neixen aquí i ens acompanyen tota una vida, no sempre, però aquests anys, us ho ben asseguro, hauran marcat, potser sense adonar-vos-en, el vostre caràcter i el vostre tarannà. Gairebé tres anys després, aquest vaixell ha estat testimoni d´una petita història que, com totes les petites històries, us ha fet com sou. Us esperen nous vaixells, noves rutes i viaranys per descobrir i tripulants amb qui compartir el viatge cap a la vostra Itaca particular. Per acabar, us vull recordar el que a mi em sembla imprescindible i que ja he deixat dit a altres generacions de tripulants: "procureu fer les coses (i viure-les) amb passió i fermesa, sense embuts ni reserves. Sobre tot, cerqueu la felicitat en vosaltres mateixos a través de l´autenticitat, i també en els altres si teniu la sort de poder-la compartir. Aquest és l´èxit que tots hauríem de desitjar, el més genuí de tots".

I com que els bells costums cal conrear-los...

Laura, Paula, Alfons, Guillem, Raúl, Martí, Yas, Clàudia, Helena i Cesc: us desitjo el millor i us agraeixo aquests anys d´escola. Feu de la vostra vida, sempre que pugueu, una ciutat on la primavera sigui eterna. Seguirem tripulant la nau sabent que és més ràpida i més forta gràcies a vosaltres.  Feliciter omnibus!

Plurimas gratias ab imo corde uobis ago

Jordi





32 comentaris:

Laura Guillén ha dit...

Jordi, què maco! La veritat és que no he pogut acabar de llegir amb claredat el que deia ja que les llàgrimes em borronaven els ulls. Moltes gràcies Jordi per tot el que has fet per nosaltres en aquesta petita part de la nostra travesía.
Per descomptat que ens endurem d'aquests anyets que hem passat junts els millors moments i els millors records!
Una altra vegada, gràcies!

Clàudia ha dit...

Gràcies Jordi.
La veritat és que tot i la tristesa que em produeix deixar aquesta escola i el que això comporta enrrere, desprès de 15 anys aquí, tinc moltes ganes de canviar d'aires i conèixer nous llocs i companys.
La por es present en mi, a tothora. És la por a equivocar-me al prendre decisions, a perdre o distenciar-me d'aquelles persones que han calat en mi, aportant-me vivències i coneixements que ja mai podré oblidar.
Però sigui com sigui i passi el que passi desitjo que tots disfruteu del futur que us espera i que de tant en tant encara ens puguem veure, encara que tan sols sigui per recordar els magnífics moments que hem passat junts.
Bon viatge.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies a vosaltres, Clàudia i Laura per hever-me acompanyat aquests tres anys. Sembla ahir (bé, no tant!) que començavem aquesta singladura i ja veieu, tot arriba i tot acaba, és llei de vida. Jo també m´enduré un record que m´acompanyarà d´ara en endavant.
Llàstima que hi faltés la Yas, tot i que jo la vaig veure per allà perquè també hi era. I en Cesc ens ha deixat la seva última obra d´art. Com els trobarem a faltar, a ell i les seves produccions VIDEOCAT. Una abraçada a les dues. Cesc, gràcies!

Anònim ha dit...

Moltíssimes gràcies Jordi!

Han sigut uns anys magnífics que de ben segur ens han marcat a tots. Tots els moments que hem viscut dintre les parets de l'escola ens deixen un munt de records de tots els moments viscuts que mai oblidarem per què totes aquestes vivències ens obriran camí cap a altres de noves.

No oblidarem com vàrem engegar el projecte del blog, les primeres reunions, les 1000 visites i la festa... Ara el blog ja s'ha fet gran i va creixent de forma rodada. Nosaltres també ens fem grans i ara toca deixar el caminet i agafar la carretera, sense perdre'l de vista i amb l'objectiu d'agafar l'autopista!

Una abraçada molt forta i gràcies per formar part d'uns anys tant bonics a la vida d'una persona!

Gracies,

Cesc

Paula ha dit...

Moltes gràcies Jordi, per aquestes paraules i per haver-nos acompanyat durant tots aquests anys.
Tu has estat en els últims tres anys que he passat aquí, els anys que tinc més propers.
Tres anys dels que me'n duc un molt bon record.
M'has fet gaudir de les teves classes, ens has ofert la possibilitat d'anar més enllà, de veure que una hora de classe no té perquè deixar-te com estaves, sinó que et pot fer reflexionar i a la llarga canviar. Així que un cop més gràcies.

Certament espanta acabar aquesta etapa, estic molt a gust en aquesta escola, que m'ha acompanyat durant 15 anys, Vedruna ha estat com la meva segona casa on m'he sentit a gust i he aprés.
Sóc qui sóc i sóc com sóc gràcies ha ella, i tot el que implica (amics, companys i professors).
L'altre dia llegia aquesta entrada i vaig ser incapaç de posar-me ha escriure, doncs per mi representa anar deixant a poc a poc tot el que he viscut aquí, sempre ho portaré dins meu, no sé si ha mesura que passi el temps anirà perdent importància tota aquesta etapa, però ara és la gran major part de la meva vida.
I ara marxem, i no podem fer res perquè tot aquest procés vagi més lent. I encara que per una banda vulgui que s'acabi tota la pressió de l'innombrable no m'importaria quedar-me una temporada més a Vedruna.

Per acabar vull agrair als meus companys, amics, professors i tripulants per acompanyar-me en aquesta travessia.

Gràcies

Pd: felicitats Cesc, un cop més t'has superat i emocionat amb el teu video!

Ona Contreras ha dit...

Salvete!

Molta sort tripulants de 2n de batxillerat!
Els tripulants de l'escola us desitgem molt bon viatge!!!!

Ricard Oliveras ha dit...

Molta sort a tots els tripulants que aquest any deixeu el vaixell, vosaltres heu vist el vaixell des de el seu naixement i crec que ha de ser molt satisfactori veure com ha crescut i com ha anat millorant fins a obtenir tants i tants importants premis. Moltes felicitats i molta sort a tots!

Carla Bartra ha dit...

Salvete!
Moltes felicitats tripulants per aquest petit viatje. Desitjo que tireu endavant i que tingueu molta sort i a disfrutar.
Valete.

Itziar Cuervo ha dit...

Salvete!
Espero que aquets anys us hagin anat perfectes, que els hagueu disfrutat molt i que disfruteu de tota la vida que us queda per endavan.
Valete i Carpe diem!

Xènia Martínez Márquez ha dit...

Moltes felicitats,espero que durant el vostre camí pugueu superar tots els obstacles que us trobeu.
Valete!!

Thomas Walzl ha dit...

Salvete tripulants!
Per a començar desitjar-vos bon viatge a tots, he llegit que algun o alguna tripulant del vaixell porta 15 anys a l'escola, doncs seran 15 anys segur ben aprofitats que no s'oblidaran, perquè s'ha de seguir endavant amb les circumstàncies que ens podem trobar, però el record no marxarà mai i menys encara si és un bon record, de la nostre escola! Felicitats a tots i molta sort!
Dir també que al dissabte del passat pont, vaig anar al museu d'arqueologia de Barcelona i al veure tantes coses romanes en les fotografies, m'ha recordat al que vaig veure jo, no a Tarraco sinó a Barcino!
Valete!

Helena ha dit...

-Divagacions existencials d’una ment reservada-


Un altre cop, comiat i a tornar a començar.

És un moment trist, ja que he passat dos bons anys al costat d’amics, companys i coneguts de Vedruna Gràcia però toca partir i continuar el camí. M’entristeix el fet de que, segurament, ja no farem aquestes excursions junts i pot ser ja res sigui com abans, pot ser ja no veure mai més algunes cares i amb el temps em deixaré de parlar amb persones que m’han aportat molt en aquesta etapa de la meva vida. L’ambient de la classe era i continua sent genial, sobretot el grup petit d’humanistes, hem fet pinya.

També és un moment alegre. Sé que pot ser semblar estrany però hi ha moltes coses bones al marxar, el que passa que un les pot apreciar o no. No sóc insensible però accepto el transcurs de la vida tal i com és i m’agrada sentir que continuo fent el meu camí, amb persones importants que m’he trobat al llarg de la meva vida, que confien en mi i valoren i coneixen les meves qualitats. Sé molt bé qui i què m’emporto d’aquesta escola i he de dir que sóc molt afortunada. Crec que amb 18 anys he recopilat una sèrie d’armes personals, m’he creat una cuirassa i un autocontrol que la gent m’ha ensenyat a tenir. M’he fixat en el comportament de les persones i en alguns casos l’he copiat, però d’altres m’ha servit com a advertència del que no hauria de fer.

“Ves, pero no observas. Oyes, pero no escuchas. Callando es como se aprende a escuchar; escuchando es como se aprende a hablar; y hablando es como se aprende a callar”

Al capdavall tampoc serà tant diferent, continuaré veien a les persones que més m’han marcat durant aquests dos últims anys, igual que em continuo veient amb la gent de Josep Maria Jujol i la gent de l’Escola Pia Balmes. Tinc moltíssima sort, moltíssima de tenir a aquestes meravelloses persones al meu costat, molta.
Sé que es un blog de l’escola però ja que comento els aspectes positius, m’agradaria nombrar un de no tant positiu. Per mi, una petita critica negativa que faria de l’escola seria que no m’he sentit gaire valorada, ningú ha confiat en les meves possibilitats, cosa que en són unes quantes. Però això no té gaire importància per mi ja que no necessito que se’m reconegui o que em donin dues palmades a l’esquena, estic contenta de ser qui sóc.


Les meves últimes paraules les dirigeixo a qui llegeixi el meu comentari:

Tingues somnis alts ara que ets jove, navegant, que el temps és ferotge com el tigre més temut i segarà aviat les teves mans, ulls i llavis. Gaudiràs fins llavors de l’etern del transcurs dels teus dies però demà, les perles que protegeixen la matinada jove del teu pit s’obriran al dolor o a la bogeria i no foragitaran l’ombra de la mort. Per això mai deixis que algú et digui que ets incapaç de fer alguna cosa. Si tens un somni, l’has de conservar. Si vols alguna cosa, surt a buscar-ho i punt. Saps, la gent que no aconsegueix els seus somnis, acostuma a dir als demés que tampoc aconseguiran els seus.
http://www.youtube.com/watch?v=nQBPqmgz630 – Verbo

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies per la teva sinceritat, Helena. El que dius val la pena llegir-ho dues vegades. No deixis de ser tu mateixa mentre camines arran de mar. No ens perdis de vista quan fixis la mirada a l´horitzó. Que tinguis sort.

Anònim ha dit...

molta sort en la vostra nova etapa tripulants.


Valete!

Mayte ha dit...

"Si em dius adéu , vull que el dia sigui net i clar . Que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat amb mí .
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg." Lluis Llach

Alison ha dit...

Cuando un amigo se va
nos queda su sonrisa, su carisma,
su sinceridad y su amistad.

No se va parasiempre
solo se marcha a un lugar mejor
donde no habrá maldad,
egoismos,sarcasmos,tristezas,llantos,
no habrá mas lamentos.

Tu corazon queda entre nosotros
todo lo que nos supiste brindar
no eras solo mi amigo
también eras mi hermano.

Esa mato que te alejo del mundo
perderá mas en su camino
porque quien a fierro mata, a fierro a de morir.

Pero amigo no te has ido
queda conmigo el recuerdo
que siempre estuviste en las buenas y en las malas
cuando mas necesitaba.

No digo adiós,sino hasta pronto amigo
que algun día volveremos a estrechar la mano
y en un abrazo ahi estaremos juntos mi hermano.

no digo adios,sino hasta pronto amigo

Alison ha dit...

Salvete !
Bé, a part del poema voldria dir que ara vosaltres segui el vostre camí, desembarcant del vaixell d'Odisseu. Encara aicò, seguireu formant part d'aquesta tripulació. Gràcies per haver estat i que no oblideu aquesta experiència :)

Salvete !

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Primer de tot desitjo a tots els tripulants de 2n de batxillerat que tinguin molta sort en el seu futur i que per molt que deixin l'escola de ben segur que no deixaran aquest gran vaixell.
Molta sort a tots amb la selectivitat i més en el vostre futur. Arreveure!

Valete!

Jordi Rojas ha dit...

Salve!

Ha estat fantàstic compartir aquest any al vaixell amb vosalres. Us desitjo molta sort a tots en els vostres nous destins. Els de priemr intentarem fer-ho tant bé com vosaltres ho heu fet!

Valete!

Jordi R

Jan DAniel ha dit...

Només veure la portada del video, m'he imaginat que la banda sonora de Gladiator no podia faltar, en general totes están molt bé! Doncs res, espero que us vagi molt bé tot i segur que heu aprés moltíssim aquests anys amb en Jordi, i de segur que això us ajudará a veure-ho tot amb una visó més clàssica.

FA

estela ha dit...

salvete

Ara toca despedir-se dels tripulans de segon, és el final d'una etapa i el principi d'una de nova. És un canvi molt important i els hi desitjo molta sort per continuar aquest viatge.

valete!

Enrique P ha dit...

Salvete, primer de tot em sap greu commiadar els de segon, perquè amb alguns d'ells porto 13 anys viatjant junts, i que desprès de tan temps separar-nos , però jo vull començar un viatge on sigui jo mateix, on jo pugui trobar-me perquè moltes vegades no se qui sóc, solament se que lluitaré per el meus somnis, i com diu kavafis dels Lestrigons en el poema Itaca que fa referència als problemes del viatge, es a dir els inconvenients del teu camí, els problemes i això ho vull solucionar. I desitjar els de segon que siguin feliços, i que tots els seus desitjos es cumplin
vale

Charlene ha dit...

Salvete!
Voldria agraïr als tripulants de 2n de batxillerat que se'n van aquest any i emprenen un nou viatge ja que gràcies a ells hem pogut tenir moltes grans entrades en aquest gran vaixell que no oblidarem! Sense ells aquest vaixell no hauria estat el mateix! També m'agradaria desitjar-los una gran travessia ja que els hi anirà molt bé, d'aqui en endavant.

Vale!

Marc Navarro ha dit...

Salvete!

Primerament dir que jo porto més de 2 anys amb els de segon i hem compartit moltes experiencies que han sigut sens dubte algunes de les millors que he viscut, i tot i que fa mal que marxin els desitjo la millor de les sorts per al seu futur. Bona Sort!

Valete!

Laia Ruiz ha dit...

Salvete!
Espero que us emporteu molt bons records per començar un nou camí, sempre arriben aquests moments de separar-nos dels nostres amics per tenir que experimentar una nova etapa de la vida i encara que al principi fa pena deixar enrere aquests records sempre se'n podran fer de nous!

Molta sort per poder complir els vostres plans!

meritxell ha dit...

Hola!!

Ara ja a aquestes èpoques, lamentablement, toca despedir-se dels alumnes/companys de 2n de batxillerat. Com diuen, "todo tiene un principio y un final", el principi, va començar ja fa anys, però el final ja esta aqui a prop.
Però tot i així, esperem que a tots i cada un dels que ara abandonen l'escola, els hi vagi perfecte en el futur pròxim que els hi espera.

Vale!!

Cristina C ha dit...

Salvete!

Espero que els que aquest any deixeu l'escola i també el Vaixell, us vagi molt bé en tot!

És un moment molt difícil ja que es deixa enrere una etapa i un projecte com aquest, el Vaixell, que segur que us ha donat moltes alegries, satisfaccions i bons moments. Però l'important és que us quedeu amb un bon record de tot això i aneu cap al futur amb molta il·lusió!

Valete!

Aina ha dit...

Bon viatge tripulants! Que tingueu molta sort en la vida, i que aquests anys us acompanyin sempre dins vostre, en el vostre record.

Usque ad finem!

Marta Molgosa ha dit...

Moltíssima sort als tripulants de 2n , des de l’escola us desitgem el millor viatge possible i nomes agrair-vos aquest any que heu sigut els nostres referents, molta sort en tot el que feu i felicitats per la feina feta!

Fins aviat companys!

Alfons Pardo Vilaplana ha dit...

Hola!
Be, el que dire sembla un topic però realment es el que crec que ha estat aquesta curta pero intensa etapa de la meva vida amb vosaltres. Ha estat genial, realment amb 2 anys he gaudit de la vostra companyia, de la vostra GRAN companyia. Ara nomes cal dir adeu i fins sempre!

Valete!

Joana Bassó ha dit...

Salve!!

Per començar vull donar una forta abraça els tripulants de 2n de Batxillerat que aquest any ens deixen petjada! Molt bon viatge. Tal com a dit algú de vosaltres seguireu tenint contactes amb el vaixell, i sempre sereu ben tornats.

Ara començareu un nou camí, que us vagi molt bé a tots!

Encara que només em estat mesos junts dalt del vaixell, m’ha agradat compartir moments i estones amb vosaltres!

Molta sort i a reveure!!

Vale!!

marina ha dit...

Salve tripulants:)
En primer lloc us volia dir que esteu molt guapos tots en les fotografies i volia desitjar-vos moltíssima sort als que aquest any acaben batxillerat i comenceu la vostra vida!Que els us vagi molt be! I donar-vos moltíssims felicitats!
Que tingueu un molt bon viatge!:)