Macedònia, la terra d’Alexandre el gran situada al nord de Grècia, sovint menypreada per les tradicionals polis gregues que consideraven els macedonis com a bàrbars, era rica en mines d’argent i extensos boscos, fet que va proporcionar una gran quantitat de fusta als atenesos per a la construcció dels vaixells que van participar decisivament en la gran victòria de Salamina (380 a.C) contra l´imperi Persa. Aquest territori, però, encara no formava part de Grècia i constantment havia de reivindicar el seu hel·lenisme i superar els recels de la resta de ciutats gregues. L´exemple mencionat il·lustra perfectament aquesta situació.
Posteriorment, Filip II, rei de Macedònia, que va unificar el seu propi regne i més endavant les debilitades ciutats-estat gregues en un sol territori durant la primera meitat del segle IV aC, va ser assassinat el 336 aC i el seu fill, Alexandre III, va pujar al poder el mateix any amb només vint primaveres. Alexandre va continuar les conquestes que havia iniciat el seu pare, va prendre i destruir Tebes, es va apoderar de les terres més riques, va aprofitar-se de la situació de les polis que havien quedat afeblides per la guerra del Peloponès i es va fer proclamar general en cap amb els títols i els honors que ja havien estat atorgats al seu pare.
Durant les seves campanyes triomfals, Alexandre, des de Pel·la, la capital del seu país, va passar per Dion, la ciutat de Zeus representada emblemàticament per una àguila, Gòrdion, Cilícia, Síria, Fenícia i Egipte, on va fundar Alexandria i va visitar l’oracle de Zeus Ammó a l´oasi de Siwa. Després arribà a Babilònia, Susa, Persèpolis, la capital i cor dels Aquemènides que va destruir per alliçonar el món i els seus enemics, baixà l’Indus i fins i tot lluità contra el rei Oros fent ús d´elefants. Tota una proesa digna d´un gran heroi homèric com el seu admirat Aquil·les!
Sabem que Alexandre
difonia fora de les seves terres, a Àsia, una versió divina sobre la seva procedència.
Reivindicava ser un segon Aquil·les, un semidéu com Hèracles, emparentat ell
mateix amb Témenos d´Argos, descendent del fill de Zeus i Alcmena. Però quan
restava a Grècia, mostrava la seva identitat vertadera, la seva cara més
humana. És per això que se’l relaciona tant amb la mitologia. Es diu, a tall
d´anècdota, que Alexandre va anar a Olímpia per participar en els Jocs, però que no li ho van permetre perquè aquests eren només reservats a ciutadans grecs. És aquí on neix
la llegenda abans esmentada que va convertir el propi Alexandre en un mite
vivent, augmentat pel fet d´haver mort jove, el 323 aC, a l´edat de 33 anys.
Quina paraula d´etimologia grega, l´equivalent a l´expressió "deliris de grandesa", us ve al cap quan penseu en l’actitud
d’Alexandre fora de les seves terres? Què opineu sobre la seva necessitat de
reivindicar-se davant la resta de grecs? Sabeu quina història s´explica d´ell
quan arribà a Gòrdion? Penseu que el fet de morir jove augmenta la celebritat
d´una persona coneguda? Per què? Coneixeu altres exemples més moderns?
Helena Martínez
Clàudia Hurtado
2n Batxillerat
10 comentaris:
Hola a tots!!
Felicitats Clàudia i Helena per l'entrada!
Jo crec que el fet de morir jove augmenta la celebritat d'una persona coneguda pel fet que aquesta podría haver realitzat més "gestes" a la seva vida, podría haver esdevingut més gran (no literalment), i el fet que mori a curta edat provoca el lament dels altres que sentien benefici i podríen haver après més d'aquesta.
Altres exemples més moderns de celebritats que han mort joves:
Jimi Hendrix, Kurt Cobain i Janis Joplin van morir als 27 anys, John Lennon als 40, Marilyn Monroe als 36, Freddie Mercurie als 44 i Bruce Lee als 32.
Recentment va morir l'artista Amy Winehouse als 27 anys.
Valete!
Hola!
La paraula grega equivalent a l'expressió deliris de grandesa és μεγαλομανία (megalomania) i és una condició psicopatològica caracteritzada per fantasies delirants de riquesa, poder, genialitat o omnipotència.
La paraula és una conjunció de "mania", que significa bogeria, i la paraula grega "megalo", que significa grandesa. És sovint simptomàtica de la mania o la paranoia.
La història que s'explica d'Alexandre el Gran a Gòrdion explica que aquest de camí cap a la conquesta d’Àsia, va prendre Frígia on la tradició explicava que feia molts anys, Gordias, un humil camperol, havia estat anomenat rei en ser el primer en entrar per la porta de l’Est dalt d’un carro tirat per bous, com augurava una profecia. I que una profecia posterior que li van fer al seu fill Midas, el continuador de la dinastia, afirmava que aquell que aconseguís deslligar el nus que unia el jou al carro, conservat al palau del rei com a símbol del seu poder, podria conquerir tot l’Orient, a més de ser proclamat nou rei de Frígia.
Molts vanament havien provat de desfer el nus.
Alexandre, vanitós com era, no va poder evitar la temptació d’intentar-ho. Però veient que no se’n sortia, va optar per la via expeditiva, tallant el nus amb la seva espasa i defensant que aquella era també una forma de desfer el nus. Efectivament Alexandre conquerí Àsia, però de seguida la va perdre.
Podem interpretar aquest fet com que Alexandre no va voler entendre el problema i el va resoldre a la seva manera, en benefici propi.
Vale!
Felicitats per l'entrada noies!
Quan veig l'expressió "deleris de grandesa" em ve al cap la paraula Hybris. Ja que Alexandre mai en va tenir prou, va conquerir tot el que va trobar pel seu camí.
Necessitava ser admirat, respectat. Volia que tothom veies la seva grandesa. Jo opino que potser era massa, aquesta necessitat està justificada ja que en part és normal que tingués aquests aires després de tot el que havia conquerit. Pot ser si no s'hagués imposat d'aquesta manera el coneixeríem com Alexandre l'humil i no el gran. Al morir jove és més impressionant, va fer moltes coses amb poc temps i mai l'hem vist dèbil.
Salvete!!
Després de les dues xerrades que vàrem rebre a la UB, de Llatí i Grec, força interessants.
he pogut buscar una mica d'informació i la compartexixo amb la Yasmin i la Paula Daniel.
Per no repetir-me he buscat una mica d'informació sobre Alexandre el Gran:
Alexandre III el Gran o també anomenat Alexandre el Magne va néixer al 21 de juliol del 356 aC a Pel.la, capital del regne de Macedònia, i va morir al 10 de juny del 323 aC. Va ser rei de Macedònia des del 336 al 323 aC), conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic. És potser una de les figures més atractives de la història.
Fou el fill de Filip II de Macedònia i Olimpia, princesa d'Epir, la seva tercera esposa que va conèixer a Samotràcia on era sacerdotessa. Per part de la seva mare, fou nebot d'Alexandre Molós, rei d'Epir, un territori que és avui dia entre la regió grega d'Epir i el sud de l'actual Albània. El 355 aC Filip i Olimpia tingueren un altre fill, una noia, la princesa Cleòpatra de Macedònia.
Valete omnes!
Estic completament d'acord amb tot el que han dit els meus companys. Jo crec que aquesta necessitat de reivindicar-se davant la resta de grecs és completament comprensible, perquè en aquell temps, o eres grec i, per tant, gaudies dels privilegis i els drets dels "civilitzats" o eres bàrbar i no en tens ni un. No hi havia un terme mig.
Està clar, per tant exemples que desgraciadament hi ha, que el fet de morir jove augmenta la celebritat i la fama de la persona famosa que mor. En aquest aspecte, hi ha un grup anomenat el Club dels 27 (The 27 Club) que el formen tots aquells famosos que han mort amb 27 anys: Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison o Kurt Cobain (n'hi ha molts d'altres). Molts han mort per sobredosis o coses semblants, això demostra que la fama mai és fàcil de portar, però quan s'és jove encara menys. Un dels exemples més clars és Elvis Presley.
Vale!
Primer de tot felicitar els meus companys per la gran feina que han feet, estic d'acord amb tot el que han dit i els comentaria tan interesant que han publicat, també dir que estic d'acord amb els grecs per la manera de fer las cosas i de dir tot allò que pensan es a dir revindicar-se per tots aquells drets que es mereixen, per això abans o eres un barbar o no tenias cap mena de dreta ha fer coses en cambi el barbar si, en fí que no havia un terme mig per combatir aquestes idees, que inclos a temps d'avui hi han llocs o tot això todavia es ordre del dia. Ara diré una mica qui era Alexandre III el Gran o també anomenat Alexandre el Magne va néixer al 21 de juliol del 356 aC a Pel.la, capital del regne de Macedònia, i va morir al 10 de juny del 323 aC. Va ser rei de Macedònia , conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic. Ara dir que desgraciadament va morir de jove com ara Bruce Lee als 32.
Recentment va morir l'artista Amy Winehouse als 27 anys, i per últim un gran artista com ara Elvis Presley com diu en guillem fargas, jo també volia dir que moren molt joves però que el seu talent en la seva especialitat , sempre estarà amb tots nosaltres, allà on anem.
VALE!
El teatre romà és una construcció típica de l’imperi romà, generalitzat per totes les províncies de l'imperi, i que tenia la finalitat de servir per a la interpretació d'actes teatrals, gregues i romanes del període clàssic.
-L'orquestra (orchestra), que en el teatre grec d'època clàssica era completament circular, va esdevenir semicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció: ara hi seien els espectadors més importants.
-Els romans feien l'escenari (proscaenium o pulpitum) més ample.
-La scaena en el teatre romà es
construïa tan alta com la cauea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent per a totes les obres.
Valete!!
Salve!
Mmmmm....aquesta foto em sona! jaja
Cal dir que aquesta sortida ens va donar la oportunitat d'endinsar-nos al gran i majestuós edifici central de la Universitat de Barcelona. És una passada!
Les xerrades van ser molt interessants i pels que no vàreu poder gaudir-ne l'entrada sintetitza molt bé la gran explicació de la Dra. Montserrat Reig, professora de filologia Grega a la UB.
Felicitats Clàudia i Helena per l'entrada :)
Fins aviat
Vale!
Gràcies per publicar-nos la nostra entrada. Va ser una xerrada força interessant, encara que faltava temps per poder-ho tractar tot minimament bé. Podríem dir que va ser una mena de resum, una introducció al tema i considero,com és normal, que encara ens falta saber un munt de coses més, tant en aquest tema, com en qualsevol altre.
Salvete, felicitar a l'Helena i la Clàudia per la seva entrada.Alexandre el Magne va néixer al 21 de juliol del 356 aC a Pel.la, capital del regne de Macedònia, i va morir al 10 de juny del 323 aC. Va ser rei de Macedònia , conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic. Ara dir que desgraciadament va morir de jove com ara Bruce Lee als 32. Per això Alexandre no es tan conegut com s'espera , perquè va morir molt jove, pero gent d'arà que va morir jove sempre deixant talent allà on estiguin, i des de aqui donar les gràcies perquè de les persones cada dia ens fa més grans.
M'agradaria anar a aquesta excursió de la universitat de Barcelona per poder conèixer altres temes interessants.
valete!!
Publica un comentari a l'entrada