Hem començat aquests dies d´inici d´un nou curs amb activitats que ens retornin la memòria del que vam aprendre fa uns mesos i que sovint el pas del temps ens fa oblidar. Les veus dels poetes ens ajuden a reprendre el camí que per a uns quants de vosaltres enguany arriba al final d´una llarga etapa educativa i paga la pena tenir present, com tantes i tantes vegades ens xiuxiuexen els clàssics a cau d´orella, que a la vida són els petits detalls els que marquen la diferència a l´hora de trobar aquells moments de felicitat. A tall d´exemple aquí teniu els versos del poeta i periodista valencià Vicent Andrés Estellés que ressegueixen el solc dels grans poetes llatins. Horaci, Virgili, Catul, Ovidi o Aviè reviuen amb força en la veu poètica d´Estellés. Tot moment és únic, efímer però immortal alhora. Cal saber-ho!
Llegiu aquest apunt d´homenatge del Fil sobre la influència del món clàssic en V. A. Estellés i comenteu què us han semblat les sàvies paraules del poeta valencià. Treballem en xarxa!
m’he estimat molt la vida
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada a la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquell lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada a la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquell lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,aquell melic,
com la primera dent d´un infant
Horacianes, XLII
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,aquell melic,
com la primera dent d´un infant
Horacianes, XLII
26 comentaris:
Hola!!
És un poema realment maco. L’autor ens vols transmetre el famós tòpic literari d’Horaci del Carpe Diem, és a dir viure la vida al present, estimar-la i apreciar cada detall al màxim, per molt petit o insignificant que pugui semblar.
L’autor ens exemplifica aquests detalls en la primera dent d’un infant o en el fet de veure una parella agafant-se les mans i observant-se.
Les petites coses són les que fan que la vida sigui meravellosa, només cal que ens adonem del que tenim, del que som i d'allò que ens fa feliços. Crec que la teoria ens la sabem molt bé, però el que costa més és posar-ho a la pràctica, ja que el moment qüasi no és viu perquè el nostre passat ens persegueix i ens preocupem massa pel futur. Perdem el temps planejant la vida en comptes de viure-la, que és del que es tracta. Tot és efímer i per aquesta raó no gaudim al màxim del moment. Sempre hi ha algún factor que el distorsiona i a vegades no ens deixa embriagar-nos completament del plaer.
Valete!
Com molt bé diu Yasmin, l'autor vol reflectir que la vida s'ha de viure al present, ni al passat ni al futur.
És un poema amb un missatge molt clar, que ho posa fàcil perquè la gent entengui el missatge que vol donar.
Jo també diré que, a part de viure els petits detalls que vivim dia a dia, els que puguem, saber-los apreciar com cal.
Valete.
Gràcies pels vostres comentaris, Yas i Jordi. Jordi, veig que tu seràs un nou fidel tripulant que no abandonarà la nau ni amb les més ferotges maltempsades. Yas, tu segueixes el camí que vas iniciar l´any passat, millor impossible!
Yo sóc nou en això, pero el poema vol representar que la vida l'ha de viure en tot moment, perquè las cosas petites al final poden ser gegants,per això volia dir, que també hi han cosas que poden distorccionar el teu moment, pero sempre has d'oposar las cosas dolentes, i afrontar tot amb algun grau d'optimisme.
Aquest poema representa molt i el qual el podem utilitzar el dia a dia.
Salvete Omnes!
Jo crec que són unes paraules que parlen de la vida amb una sabiesa que potser costa d'entendre, pero que en la meva opinió descriu molt bé la vida. També crec que tornar a repassar tot el que vam veure l'any passat, en especial els poetes serà una gran lliçó de vida ja que se'n pot aprendre molt d'aixó.
Valete!
El que més m’agrada d’aquest poema és que marca una certa èmfasi per les coses petites o insignificants que sovint passem per alt o no donem importància. Si més no, quan els hi atorguem cert reconeixement ens acostumen a dir que estem guillats, que què ens hem pres o bé, ens contesten amb una fina rialla d’aquelles que surten per sota el nas. Però mai ningú es pregunta perquè ja no fa bombolles de sabó, perquè ja no pinta amb les mans ni tampoc perquè ja no salta els bassals si això els fa sentir-se lliures o feliços. Tenim por de mostrar-nos tal i com som? De ser jutjats? De perdre la “reputació”? O simplement es tracta de la por cap a la felicitat? Creus que ens perdem aspectes de la vida per ser covards o simplement les evitem per prevenció?
Per acabar, estic d’acord amb el poema quan es refereix a la vida en petits moments, en els detalls. I em fa pensar en una pel•lícula, bé, en un fragment de la pel•lícula francesa d’Amélie on expliquen els plaers de la protagonista i no són gaire més que aquests: “En cambio, cultiva el gusto por los pequeños placeres... Hundir la mano en un saco de legumbres, partir el caramelo quemado de la Crema Catalana con la cucharilla y hacer rebotar las piedras en el canal Saint Marthin”. I una mica després, quan la protagonista està al cinema expressa els seus gustos així: "Me gusta mirar hacia atrás en la oscuridad y ver la cara de los espectadores. También me gusta descubrir los detalles que nadie más ve.
En cambio odio las viejas películas cuando el que conduce nunca mira a la carretera."
Jo penso que el que l’autor amb aquest poema el que ens vol expressar , es que aprofitem cada moment, que pot ser únic, que visquem cada petit detall i el valorem perquè aquest pot ser el més gran. Especialment el que ens diu es que visquem el present, que l’aprofitem perquè que el passat ja està passat ,i el futur encara no a arribat, i no ens serveix de res pensar-hi.
Les paraules de l’autor no són difícils d’entendre, ja que no utilitzar un llenguatge massa formal,per tant al llegir-lo el podem comprendre.
La meva opinió personal es positiva, m’ha agradat el poema, com he dit anteriorment per la claredat de les paraules i sobretot el tema, gaudeix la vida
Valete!
Enrique, Marc, Helena i Marta, no sabeu quin bé ens fan els vostres comentaris, opinions i reflexions! Helena, definitivament enguany t´estàs destapant i n´estic encantat. Segueix així.
Salvete!
Un poema realment molt maco! En aquests versos jo crec que l'autor ens vol fer veure diferentes coses de la nostra vida, fer veuren's que l'hem de viure al màxim i disfrutar de tot el que ens envolta ja que moltes vegadas nosaltres no ens fixem tant en el que ens envolta sino en nosaltres mateixos. És una cosa molt important i que molts pocs valorem.
Valete!
Crec que l’autor en els seus versos intenta donar a entendre que has de disfrutar la vida, que per molt que passin coses dolentes, sempre hi hauran coses bones. Tenim que disfrutar el màxim, ja que els petits detalls son únics i els has de valorar.
Es un poema molt maco!
Valete!
Jo també sóc nova en això amb aquest poema m'he omplert de plenitut i gràcies això ara puc veure la vida amb una altra color, és a dir, que per molt petita que sigui qualsevol cosa has de trobar la part positiva i jo l'he trobat.
solament vull dir que espero impacientment un altra publicació per poder expressar a la gent amb els meus comentaris alegria i satisfacció del que penso.
Fins aviat!
Marc, Sandra, Laura...teniu tota la raó, els petits detalls, aquest univers de petites coses imprescindibles per donar sentit al que som i sentim cal buscar-los per procurar ser feliços. A què hem vingut, si no?
aquest poema em sembla molt interesant ja que l'autor vol expresar una sensació, que molts de nosatres tenim encara que abegades no ens en donem compte. També vol dir que as de disfrutar del que tens.
jo mai havia comentat en ningun blog, i aquesta ja es la segona vegada i m'està semblant molt interesant, tinc ganes de continuar en aquet viatje.
Valete!
Doncs ja veuràs, Estela, com al final serà tot un hàbit. "Disfrutar del que tens", sí senyoreta, aquesta és una de les claus i els clàssics ens ho recorden molt sovint, això. L´"aurea mediocritas" horaciana n´és tot un exemple.
Salve!
Aquest poema, tal i com han dit ja alguns dels meus companys, tracta de gaudir la vida, però cada moment en especial, no "a lo loco". Aquesta, per a mi, es una concepció errada del tòpic del "CARPE DIEM", ja que el seu significat no vol dir que intentem gaudir fent el que ens agrada, sinó que gaudim de el moment en el que ens trobem. Vicent Andrés Estellés ha pogut reflectir d'una manera excel·lent aquest tòpic, o millor dit aquest sentiment, hem de saber veure la part bona i bonica de cada moment que vivim, perquè si no ho fem, veritablement no estarem vivint.
Carpe diem companys, carpe diem
Aquest poema és molt tendre, trobo que expressa perfectament la importància de les petites coses i com és d'important de saber apreciar-les i gaudir-les.
Ja que la vida està feta de petites coses, aquestes, són les que moltes vegades donen sentit a a una persona, un objecte, un gest, una cançó...
Jo penso que la vida no està feta de grans coses o de grans moments, sinó del conjunt de petites coses i de petits moments que són els que fan gran la vida.
Aquest poema es molt cert. Crec que el missatge general que vol donar es que per disfrutar de una vida plena, no cal tenir moltes riqueses ni res de això: coses petites i quotidianes poden fer-nos sentir be si sabem aprofitar-les i no passar-les per alt, ja que avegades donem per suposat que hi son i no lis donem importància. L’autor crec que vol compartir la seva felicitat donada per coses senzilles com les que descriu. Trobo que tots podem aprendre de això.
Hola companys i companyes!
Abans d'endinsar-me ha fer un comentari del poema de Vicent Andrés Estellés m'agradaria dir que hi ha comentaris molt profunds i alhora interessants dels que segur que podem aprendre moltíssim. Hi ha gent que fins i tot ens obra el seu interior explicant-nos coses personals que li ha pogut suggerir aquest poema; realment és un poema en el què hauríem de pensar-hi a diari, ens pot animar a viure la vida, el present. És un poema que reflexa perfectament la famosa idea del CARPE DIEM, "aprofita el moment, viu el present...". Va ser una idea que va cobrar especial importància en el Barroc i el Romanticisme, el primer poeta llatí que va utilitzar aquesta expressió va ser Horaci a l'Oda 1,11: "Carpe Diem quan minimum credula postero"("aprofita el dia, no confiïs en el demà"), fent-nos entendre que hem de viure el present i no esperar a que vinguin altres moments, aprofita allò que ens passa en cada moment.
Crec que el senyor Estellés ens explica a travès de tres estrofes unes accions quotidianes que hauríem d'aprofitar i valorar més; sovint la gent no valora allò que té i això comporta un desparofitament de la vida i se li dona molt poc valor.
Seguidament m'agradaria fer una reflexió: crec que qualsevol de nosaltres ha de començar a veure la vida d'una altre forma, estar orgullòs de tot allò del que pot gaudir i aprofitar-ho dia a dia, espero que tothom comenci a valorar les coses una mica més i a aprofitar-les. Aquest curs m'ho he proposat i espero que alguns de vosaltres també pogueu intentar-ho aquest any, per alguns l'últim.
Multas gratias et valete!!
Com tots els altres companys que han comentat abans, jo també crec que aquest poema es refereix al famós, il·lustre i més que conegut tòpic literari del Carpe Diem.
El poema expressa que el que és important a la vida no és la vida en si, sinó el conjunt de petites i insignificants coses que la formen, Crec que és important saber trobar la felicitat i les ganes de viure en les coses que ens envolten i en allò que fem (menjar un croissant de xocolata, tocar la guitarra...) ja que la nostra vida es fonamenta en aquests moments, i si no els gaudim tampoc gaudirem la nostra vida.
També crec que el Carpe Diem s'utilitza tant que fins i tot pot arribar a fer-se pesat, però crec que el que diu és tant important que ja ca bé que així sigui.
Vale i Carpe Diem!
Aquest poema ens fa veure que em d'apreciar la vida per les petites coses, no només com un conjunt d'anys passats.
Podem dir que la nostra vida ha estat plena de felicitat, que ens ha agradat passar per aquest món.
Però ens em de donar compte que el que realment importa és cada petit instant que ens roba un somriure o ens fa sentir amor.
No sempre valorem tots els bons moments que vivim, potser et despertes pel matí i fa un sol espatarrant i aquest sol fet et fa sentir alegre, desprès suspenem un examen i decidim a partir d'aquell instant que és un mal dia. I l'alegria que has sentit aquest matí ja no compte? cal que generalitzem un dia sencer, una vida? Com he dit abans el que em de fer es gaudir de cada moment que se’ns ofereix, no amargar-nos per un instant que no ens complau i reviure el sentiment que ens ha provocat felicitat i amor per la vida.
Valorar aquell instant amb totes les nostres forces i pensar que realment aquell instant val suficient com per estimar la nostra vida.
Hola!
Aquest poema expressa la importància de viure la vida senzillament. Sovint ens acostumem a creure que la felicitat la trobarem mitjançant la riquesa, la fama a el poder, que de fet és el que ena ha volgut vendre aquesta societat en la que vivim. Però realment la felicitat o el benestar es troba a cada un dels petits detalls que ens envolten i que la majoria de vegades ens passen desapercebuts.
Aquest poema va molt relacionat amb el tòpic literari del Carpe Diem d'Horaci.
Bones !!!
Em fa especial il•lusió aquesta entrada.
Vicent Andrés Estellés és, podríem dir, el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, hereu de poetes com el gran Ausiàs March, és per molts un referent. Un referent que jo l'he descobert a partir de la música d'Obrint Pas. El seu cantant, Xavi Sarrià (llicenciat en literatura catalana), introdueix en mig dels versos frases que han arribat ha passar a la posteritat com "de no ser res si no s'és poble, de no ser res si no s'és lliure".
Feta aquesta introducció explicant com vaig conèixer l’obra d’aquest autor, per comentar aquest poema, m'agradaria remarcar que Vicent Endrés Estellés, més enllà de la cita anterior on demostra un compromís remarcat amb la seva terra, té una gran passió per la vida, com Salvat Papasseït. Aquest fet és veu clarament reflectit en aquest poema que ens ha proposat el Jordi.
Un plaer per la vida patent en les coses petites com un pètal, símbol de la natura i la bellesa que ens envolta. En aquells petits plaers , moments....una parella que s’agafa de les mans, un gest petit però intens ple d’amor. En aquells petits objectes com un got d’aigua, petit però alhora font de la vida.
Aquest poema, un cant a la vida. Un homenatge a cada segon que passem trepitjant el terra que ens sustenta.
Fins aviat companys ;D
Caram, tripulants, us heu lluït amb els vostres comentaris, reflexius, profunds en alguns casos i certament propis d´uns bons alumnes d´humanitats. Feliciter!
Hola tripulants del vaixell!
Aquest poema m'ha encantat, és realment preciós. Descriu un tòpic molt famós anomenat Carpe diem. Ens parla sobre la vida i la seva bellesa, és a dir, ens explica que hem de saber aprofitar-la i viure-la al màxim. Hem d'aprofitar també cada detall, per molt petit o insignificant que sigui, ja que segur que ens aportarà alguna cosa positiva. Com he dit abans, aquest poema anima d'una forma positiva i encoratja a lluitar per aconseguir que els nostres propòsits es facin realitat.
Fins aviat tripulants!
Tripulants, gairebé tot el que es pot extreure d'aquest poema ja s'ha dit. Amb només una lectura es pot saber el que el poeta ens vol transmetre, es podria dir que és un text clar i concís!
Hi ha moments en els que no valorem el que tenim, aquest poema ens recorda que s'ha de viure el present, que cada instant que vivim és únic. Que les petites coses aparentment són insignificatives, però en realitat és això el que fa que la nostra vida tingui sentit...
Fins la pròxima!
Hi ha una cançó de rap que critica un dels defectes de l'ésser humà, aquest oblidar-nos de les coses bàsiques perque son petites i sempre estan amb nosaltres. Ho oblidem perque ens ceguem de les coses que son més superficials, més noves, més grans.
Hi ha un fragment que diu així: "Ho deixem tot per allò nou que acabem de conèixer, per allò gran , tant cridaner , que ens enlluerna. I sen's oblida la nostre gent , la nostra casa , el nostre gos, total.. viuen aprop. No?"
És dur, tindriem que valorar més les petites coses de la vida, la humiltat, això que jo anomeno "El punt 0" , tornar enrere , viure amb lo necessari i valorar-ho.
Valorar l'aigua amb la que ens rentem la cara i estimar-la, valorar el somriure del veí de davant i estimar-la, valorar el pa que dinem i estimar-lo, valorar les persones que sopen amb tu a la taula cada nit i estimar-les.
Les coses més grans són les més petites.
Quan això ho sapiguem valorar , l'humanitat farà un pas gegant evolutiu.
Publica un comentari a l'entrada