Festina lente

Festina lente és un aforisme romà que significa literalment "apressa´t a poc a poc". Són paraules atribuïdes a l´emperador August que, segons Suetoni (Aug. 25.4), deia amb expressió proverbial: "camineu lentament si voleu arribar a una feina ben feta... però camineu"; ens l´imaginem xiuxiuejant-nos aquests mots savis a cau d´orella. Diuen que l'emperador la solia dir als generals per prevenir la seva possible temeritat i la pressa.
August utilitzava sovint aquesta expressió en grec (σπεῦδε βραδέως, paraules, pel que sembla, atribuïdes a Eurípides -ai, la tradició!-) i amb aquesta pretenia significar que la precipitació i la temeritat són actituds que l´aspirant a savi haurà d’evitar i que convé fer les coses lenta i cuidadosament però amb constància.

A mi, però, el festina lente em suggereix una idea: que no ens hem d´aturar davant d´allò a què aspirem a la vida, per difícil que sembli la fita.
Jo penso que a cada pas fem camí. Sovint no sabem què volem però sí sentim la necessitat de cercar coses. Sovint desitgem el que no podem aconseguir. Qui no s’ha sentit en un o altre moment fet un embolic davant el dilema d´haver d´escollir, de triar opcions de vida? Jo crec que això esdevé una prova per demostrar-te a tu mateix fins on ets capaç d’arribar. De vegades, hem pogut tenir la sensació de voler canviar les coses, de creure que tot pot ser diferent per molt que els altres ens aconsellin un "ni ho intentis", un "no servirà de res" o un "a hores d'ara això no pot canviar". Però mai no ens hem de penedir d´intentar-ho, amb perseverança, com la gota que finalment forada la pedra per la seva insistència i no per la seva força. Hem de posar-li ganes, de fer veure els altres que les coses, d'una altra manera, poden ser millors o, si més no, diferents. Que si actuessim de tal o qual manera un altre gall cantaria, encara que potser hauria d'haver cantat fa molt de temps. Només cal agafar impuls i pensar que res no és impossible, que pot arribar el dia en què tot sigui diferent, ... però això depèn de la nostra paciència, de la nostra constància sense aturador. Del nostre festina lente.

Aquests són els pensaments que em desvetlla aquesta expressió llatina, això és el que em diu a mi un dels molts bells aforismes que -si ho penseu bé- tenen molt a veure amb la nostra vida, la nostra travessa particular. Algú vol escriure sobre una altre llatinisme amb el qual ens puguem sentir identificats?

Mireia Reyes Bonilla
IES Agustí Serra i Fontanet de Sabadell

Els 12 signes del zodíac a Complutum

Divendres passat vam tornar d´una estada a Madrid amb els alumnes de 4t ben profitosa. A banda de visitar amb ulls clàssics el sempre fascinant Museu del Prado i altres llocs emblemàtics d´aquesta preciosa ciutat, enguany vam aprofitar el darrer dia de viatge per apropar-nos a Alcalà de Henares, la ciutat natal de Cervantes que va ser fundada pels romans amb el nom de Complutum al segle I dC. Després d´admirar la seva majestuosa universitat, tot passejant pels estrets carrers del centre històric, vam desembocar en una plaça al bell mig de la qual hi vam descobrir la representació dels dotze signes del zodíac, cadascun amb els seu símbol distintiu. Ens podeu ajudar a distingir-los pel traç del dibuix?

Un mar de llatinismes (VIII): Societat, economia, política i literatura

Aquesta setmana la Clara i la Geanna ens donen a conèixer alguns dels llatinismes més utilitzats en els àmbits socioeconòmic, polític i literari a propòsit d´alguns dels tòpics més importants que hem estudiat a classe de la mà del nostre poeta líric Horaci. Carpe diem, discipuli et discipulae!

Clara i Geanna

View more presentations or Upload your own.

Clara Olóndriz i Gea Marín

Racons clàssics de Barcelona (IV): AURIGUES OLÍMPICS

Aquest matí, tot passejant pel Parc de Can Dragó, al barri de Porta del districte de Nou Barris, el meu paisatge urbà des de fa disset anys, he aprofitat per fer un reportatge fotogràfic d´aquest conjunt escultòric que és una còpia de l´original que podem admirar a l´Estadi Olímpic Lluís Companys. Qui n´és l´autor? Què representa? Quina relació té amb el món clàssic i amb la seva ubicació original? Si en voleu conèixer un de ben il·lustre no us perdeu aquest enllaç.

Relats il·lustres dels orígens de Roma

Ara que aneu coneixent algunes de les gestes més il·lustres i memorables per als mateixos romans dels orígens de la ciutat eterna de la mà de l´historiador Tit Livi, segur que sabreu reconèixer les llegendes que s´amaguen darrera d´aquestes obres d´art. Expliqueu-nos-les tot aparellant les que facin referència al mateix episodi.

Sempre Ítaca, sempre Kavafis

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

                                                                   Traducció de Carles Riba

El 1911 el poeta grec Konstandinos Kavafis va deixar escrits aquests afortunats versos inspirats en el viatge de retorn d´Odisseu envers la seva pàtria, la petita però majestuosa illa jònica d´Ítaca. Un destí que és el de tots -sigui quina sigui la nostra condició- perquè tots som Ulisses i compartim amb ell el neguit i la joia d´aquesta travessa per mars que sovint són procel·losos però que també amaguen cales i ports que ens posen a recer de les tempestes. Llegiu-los ben a poc a poc, mastegueu les seves paraules i pareu atenció a la saviesa que destil·la aquest poema. És un excel·lent company de viatge. Si el voleu llegir i escoltar en grec modern, aquí el teniu en un fragment de la pel·lícula Kavafis (1996) de Iannis Smaragdis. Feliç viatge!