Fotografia: [Arxiu de Sanja Rahim]L' altre dia, passejant pel sempre sorprenent Barri Gòtic, amb mil i un racons per descobrir sovint desconeguts però d´una importància històrica extraordinària, vaig ensopegar amb unes lletres molt especials....BARCINO! Què me´n dieu?
1. Qui n´és l´autor? Quin missatge creieu que vol transmetre?
2. De quin material estan fetes?
3. On són? Al costat de quin edifici monumental es troben?
4. Què signifiquen?
5. Quin es el nom complet de la ciutat romana?
6. Per qui va ser fundada?
7. Quina es la funció de la doble columna que es veu al darrera de la imatge?
8. Quins eren els carrers principals de la ciutat romana?
9. I els edificis principals?
10. On estarien situats actualment?
Sanja Rahim
2n Batxillerat
1. Qui n´és l´autor? Quin missatge creieu que vol transmetre?
2. De quin material estan fetes?
3. On són? Al costat de quin edifici monumental es troben?
4. Què signifiquen?
5. Quin es el nom complet de la ciutat romana?
6. Per qui va ser fundada?
7. Quina es la funció de la doble columna que es veu al darrera de la imatge?
8. Quins eren els carrers principals de la ciutat romana?
9. I els edificis principals?
10. On estarien situats actualment?
Sanja Rahim
2n Batxillerat
12 comentaris:
Hola,
Aquesta escultura està feta per en Joan Brossa i es troba a la Plaça de la Catedral, just al costat de la Catedral de Barcelona i molt aprop de la Plaça St.Jaume, on hi ha la Generalitat i l'Ajuntament.
Francesc Giró
Hola! =)
Primer de tot felicitar a la Sanja per l'entrada! M'ha fet descobrir moltes coses d'aquesta obra, la qual molts cops veia, però no trobava significat a les formes de les lletres i a la situació.
He cercat informació i he trobat varies coses:
Aquesta escultura és un ideograma corpori i la va fer en Joan Brossa.
Amb aquest poema Joan Brossa ens deixa el seu homenatge a la ciutat que el 1919 va veure néixer. I també ens recorda que s'ha de pronunciar Bàrcino, i no Barcino sense accent.
Aquest poeta feia molts poemes visuals, i l'encàrrec d'aquesta escultura li va ser fet per l'Ajuntament abans del Jocs Olímpics, i com que es parlava tant de la ciutat, al poeta se li va ocórrer fer el nom, però en llatí.
Al principi el projecte era posar-lo com a instrument per regular la circulació, susbtituint les típiques boles rodones que solen alinear-se al llarg del trajecte.
Al final l'Ajuntament va decidir posar-lo a la plaça Nova com a element decoratiu. En principi les lletres havien d'alinear-se a la paret posterior de l'Arxiu Històric de la Ciutat, envoltada per un parterre amb gespa, però al final va quedar així com a element que delimita la zona entre l'avinguda de la Catedral i la Plaça Nova.
Però al final van quedar com Joan Brossa volia, lliures per ser vistes en totes les direccions.
La A és una piràmide, la C té forma de lluna que dirigeix la seva mirada cap a la O, que te forma de sol i està la signatura del poeta a la cara lateral.
La N té forma de vela en record del mar Mediterràni, i ens indica la "navegació" que comporta el fet de viure en una ciutat molt rica en història.
L'obra es va inaugurar al 1994 i s'entén que l'autor intenta generar una relació entre el present i el passat.
La lletres estan fetes amb bronze, excepte la N que és d'al·lumini.
El motiu pel qual la N és d'al·lumini és per transmetre lleugeresa i així poder relacionar-la amb la forma de vela que té, que sol inflar-se amb el vent.
La columna que observem al darrere de les lletres són dues arcades d'un dels dos aqüeductes romans del segle I que portaven aigua a la ciutat.
El nom complet de la ciutat era Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i la va fundar l'emperador August l'any 14 a.c.
I sobre els dos carrers principals he trobat que partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus s'estenia sobre l'eix muntanya-mar ara ocupat pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir, mentre que el Cardo Maximus seguia l'eix perpendicular al primer (Besòs -Llobregat), corresponent
als actuals carrers de la Llibreteria i del Call.
Valete!!
Magnífica recerca, Yasmin. Tots heu d´anar comentant els diferents ítems que la Sanja proposa i si podeu fer-ho numerant les qüestions molt millor. Ja veureu com entre tots filareu una molt bona informació i aprendreu un munt sobre la ciutat romana de Barcino.
Hola!
He buscat informació ihe trobat el seguent:
Pregunta 5: Va ser una colònia fundada pels romans i el seu nom complet era Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Es diu així ja que era del domini de la família Jília Augusta.
Pregunta 6: La ciutat es va fundar quan Cneu Corneli Escipió va arribar a Empúries per estalir una base militar contra els cartaginesos i va començar a tenir contacte amb els ibers de la zona i a fundar les primeres colònies. La fundació de la ciutat es va fer durant l'any 15 i 13 aC i el primer que van fer va ser fundar el Mons Taber al que avui és el arri gòtic.
Anna Ruiz de la Fuente Núñez.
Hola!
La ciutat de Barcelona no té una data concreta de fundació, ja que fa uns 4.000 anys, els neolítics ja habitaven a on ara està cituada l'actual Barcelona. Desrpés, abans de la conquesta romana, a Barcelona hi convivien dues poblacions que eren els Bakeno i els Laie (o Laiesken), i un temps després també hi va viure una civilització grega anomenada Kallípolis "ciutat bella". Però durant la Segona Guerra Púnica Aníbal Barca va creuar el riu Ebre (que fins ara no s'havia travessat) i es va trobar amb Barcelona i diuen que la veritable fundació la va fer ell al 218 a.C..
Sobre la fundació de Barcelona hi ha un mite romà que diu que Hèrcules, després de la tercera feina, s'uneix a la troballa del vellocí d'or creuant el Mediterrani amb nou naus. Però una tempesta fa disperssar aquestes nou naus i fa que una naufragi a les costes catalanes (a Barcelona) i Hècules la va a buscar i quan la troba, als tripulants els hi agrada tant aquest lloc que Hècules amb l'ajuda de Hermes desideix funar-hi una ciutat anomenada Barca Nona (la novena nau).
Hola!!
Sanja felicitats! ens has presentat un racó molt interessant de la nostra estimada ciutat de Barcelona, i que mai hagués pensat que comporta una informació tan gran!
Pregunta 1/3:és un poema corpori de Joan Brossa que es troba a la Plaça Nova de Barcelona, davant del Palau Episcopal.
Pregunta 7: La dobla columna que es veu al darrera preten ser les dues darreres arcades d'un dels dos aqüeducte romans del segle I que portaven aigua a la ciutat.
Aquestes arcades van quedar integrades dins de les defenses de la ciutat romana i feia segles que se n'havia perdut la memòria. A mitjans del segle XX van ser reconstruïdes sense cap criteri artístic ni arqueològic, només com a mera decoració.
Vale!
Hola!!!
Ús deixo una pagina web molt interessant que he trobat que parla una mica de la Barcelona antiga i alguns punts de Barcelona on es troben restes romanes. La majoria dels punts segur que ja els coneixem tots:
http://www.scribd.com/doc/12881218/Barcelona-Romana-informacion
Hola a tothom!
M'agradaria comentar-vos una curiositat de la que ja vaig fer esment durant una classe. Fa un temps, mentre estudiàvem l'apassionant història de la Nissaga dels Barca, vaig descobrir una de les hipòtesis més sorprenents que narraven l'origen de la Barcino. Segons aquesta, la ciutat havia estat fundada per, ni més ni menys, que Aníbal Barca! I és que, encara que és una vaga suposició, fixeu-vos, cronològicament encaixaria ja que és el moment en què l'imperi cartaginès avançava cap al Nord i, a més a més, els seu singular cognom recorda al de la ciutat! Encara que sigui una suposició és molt interessant, no trobeu?
Vale!!!
Per descomptat, Júlia. I l´arqueologia no ha dit la seva última paraula, en pots estar ben segura. Són reptes fascinants de la ciència sobre els quals historiadors, arqueòlegs, filòlegs i altres especialistes del món clàssic intenten fer llum, la llum del coneixement. Potser, qui sap, un dia formaràs part d´aquesta recerca. La vida ens depara moltes sorpreses.
Vale!
Hola!! Felicitats sanja per la teva entrada!
He trobat un breu informació sobre la pregunta 7 de la doble utilització de la columna :
La columna que es veu al darrera preten ser les dues darreres arcades d'un dels dos aqüeducte romans del segle I que portaven aigua a la ciutat.
Aquestes arcades van quedar integrades dins de les defenses de la ciutat romana i feia segles que se n'havia perdut la memòria. A mitjans del segle XX van ser reconstruïdes sense cap criteri artístic ni arqueològic, només com a mera decoració.
Hola hola!! primer de tot: Felicitats per l'entrada Sanja!
I segon: El poema visual fet per Joan Brossa, segons jo i la meva visió del món, representa petits bocins que, junts, formen Barcelona... Sempre he pensat en aquell joc de paraules que defineix tan bé la nostra ciutat: Bar/Cel/Ona ja que crec que amb el bar es demostra la interculturalitat que hi ha (en aquest cas fent referència directa a la gastronomia) al Cel blau i tranquil, a conjunt amb el color tan característic del Mediterrani i les seves onades... No sé, és molt poètic tot!
HOla!
Sanja, molt bona entrada, donarà per comentar!
8-9.
Bàsicament, la ciutat romana està composta per una sèrie de mòduls iguals, distribuïts ordenadament i separats per carrers. Entre tots formen un conjunt de disseny rectangular que està envoltat per una muralla amb torres de vigilància. Tots els carrers són iguals, excepte dos: el que va del nord al sud -kardo maximus- i el que va de l'est a l'oest -decumanus-, que són més amples i acaben en les úniques quatre portes que té la muralla.
En el creuament d'aquests dos carrers es situen el fòrum de la ciutat i el mercat.
En aquests mòduls es dissenyen els edificis públics, l'amfiteatre -dos mòduls de llarg i un i mig d'ample-, el teatre -un mòdul-, el mercat -un mòdul-, el conjunt del fòrum -dos mòduls-, etc.
Dins de les ciutats, els tipus d'habitatge es dividien en: casa, domus, l’ insula i la vila. També van existir les casae o habitatges d'esclaus i classes baixes, que pels seus precaris sistemes de construcció, avui han desaparegut. A més van aparèixer grans edificis comunitaris com les basíliques, les termes i els importants conjunts socioculturals i religiosos anomenats fòrums.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada