Hi ha paisatges que no s´obliden mai, que per molts anys que passin resten intactes en la memòria feliç dels homes, paisatges que són eterns, que semblen negar el pas del temps inexorable i envejós alhora. Sounion és un d´aquests meravellosos indrets, un témenos triat pels déus perquè els homes els puguem contemplar en tota la seva majestuositat. Aquest estiu farà divuit anys que el vaig veure per primer cop i quan encara ara evoco el seu nom una emoció escollida em recorda que hi he de tornar. Si alguna vegada teniu el privilegi de contemplar una posta de sol a Sounion, no dubteu que la immortalitat es pot experimentar mentre vivim.
Molts poetes l´han cantat, Byron i Carles Riba entre d´altres. Jo he triat uns versos d´un poeta granadí, Luis García Montero, que porten el seu nom. M´agrada la seva veu, la musicalitat de les seves paraules. Escolteu-les i digueu què us han semblat.
A propòsit de Sounion, cerqueu informació sobre el lloc i el significat que té en el món clàssic, sobre Byron i Riba (busqueu els poemes que li dediquen) i digueu quines paraules de l´entrada fan referència a un dels seus versos. Què significa la paraula grega τέμενος? Encara que tota realitat virtual mai no serà com l´original, us regalo aquesta vista panoràmica. Bon viatge!
Molts poetes l´han cantat, Byron i Carles Riba entre d´altres. Jo he triat uns versos d´un poeta granadí, Luis García Montero, que porten el seu nom. M´agrada la seva veu, la musicalitat de les seves paraules. Escolteu-les i digueu què us han semblat.
A propòsit de Sounion, cerqueu informació sobre el lloc i el significat que té en el món clàssic, sobre Byron i Riba (busqueu els poemes que li dediquen) i digueu quines paraules de l´entrada fan referència a un dels seus versos. Què significa la paraula grega τέμενος? Encara que tota realitat virtual mai no serà com l´original, us regalo aquesta vista panoràmica. Bon viatge!
CABO SOUNION
Al pasar de los años,
¿qué sentiré leyendo estos poemas
de amor que ahora te escribo?
Me lo pregunto porque está desnuda
la historia de mi vida frente a mí,
en este amanecer de intimidad,
cuando la luz es inmediata y roja
y yo soy el que soy
y las palabras
conservan el calor del cuerpo que las dice.
Serán memoria y piel de mi presente
o sólo humillación, herida intacta.
Pero al correr del tiempo,
cuando dolor y dicha se agoten con nosotros,
quisiera que estos versos derrotados
tuviesen la emoción
y la tranquilidad de las ruinas clásicas.
Que la palabra siempre, sumergida en la hierba,
despunte con el cuerpo medio roto,
que el amor, como un friso desgastado,
conserve dignidad contra el azul del cielo
y que en el mármol frío de una pasión antigua
los viajeros románticos afirmen
el homenaje de su nombre,
al comprender la suerte tan frágil de vivir,
los ojos que acertaron a cruzarse
en la infinita soledad del tiempo.
17 comentaris:
Sunión! T’ evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat desdenyós de les altres columnes
que en els fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Carles Riba
Quins poemes més macos i les fotogràfies també ... sense dubte entenc que sigui un font d'inspiració.......
Hola!
Que bonica la vista panoràmica, és espectacular i veient això encara entren més ganes d'anar a Grècia. I és que tens raó Jordi, hi han coses que no s'obliden mai, per molts anys que passin sempre queden intactes a la nostra memòria. També m'ha agradat molt el poema, sobretot els dos últims versos: "los ojos que acertaron a cruzarse
en la infinita soledad del tiempo."
Aqui deixo un poema de Carles Riba anomenat: Súnion, t'evocaré de lluny.
"Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur."
Anna Ruiz de la Fuente Núñez.
És impresionant aquest paisatge,i encara ho és més el que pots fer!!
Mai havia tingut l'oportunitat de poder moure'm aixi cibernèticament!
M'agradat molt!
El temple que apareix es el temple de Posidó!
VALETE!
Hola!
M'ha agradat molt el poema, trobo que és molt bonic. I crec que els paisatges són espectaculars.
He buscat el significat de la paraula témenos perquè no sabia el seu significat i així m'en he pogut fer una petita idea. Aquí us el deixo:
A l'antiga Grècia, un témenos, era un terreny delimitat i consagrat a un déu. Molts santuaris petits consistien senzillament en un témenos com un altar i sense temple. Quasi sempre, t'havies de sotmetre a una purificació abans de poder penetrar en ell. Per exemple, las legions romanes, no podien entrar a Roma sense abans, haver-se purificat de la sang derramada.
Oriol T.
Hola!!!
Realment ha de ser impresionant poder està allà, tant de bo un dia hi pugui anar, i qui sap si un dia hi anem tots junts...
He buscat una mica d'informació que us deixo a continuació:
El cap de Sounion ( Sunium en llatí i Σούνιον en grec) està a uns 65 km al surest d’Atenes, a l’Àtica. Aquest lloc ja és mencionat a l’Odissea, que parla del sagrat Sunium, el promontori d’Atenes, des d’on veien si arribaven vaixells.
Diuen que el cap de Sounion és el lloc on Egeu es va llançar al mar quan, com ja sabeu, al veure que el seu fill Teseu no havia canviat les veles negres com havien acordat va pensar que havia mort. Així va ser com Egeu va donar el seu nom a un mar, el mar Egeu.
Al cap de Sounion hi destaquen les ruïnes dels temples que es veuen des del mar, un temple dedicat a Atenea i un altre a Posidó.
Vale!!
Hola a tothom!
Quin lloc més preciós! Ha de ser realment fantàstic ser allà, observant la posta de sol, prop del mar, a la vora del temple... No us agradaria anar-hi tots junts en un hipotètic viatge a Grècia?
He trobat un vers que va escriure Byron sobre un dels llocs de Grècia que més el van impressionar, el cap de Sounion.
"Place me on Sunium's marbled steep,
Where nothing save the waves and I
May hear our mutual murmurs sweep;
There, swan-like, let me sing and die."
Aquí us deixo la traducció del poema en castellà que ( aquest cop no m’ha fet falta traduir jaja) he trobat.
"Ponedme sobre la escalinata de mármol,
en Sounion, donde sólo las olas y yo
podremos escuchar el vaivén
de nuestros mutuos murmullos;
allí, como un cisne, dejadme cantar y morir".)
Vale!!
Hola! La veritat és que si que deu ser genial poder estar allà adalt, et deu transmetre una tranquil·litat espectacular no Jordi?
Hola!
Jo també penso que hi ha llocs impossibles d'oblidar, no només per la bellesa del paisatge, les vistes... sinó per la gent que hi coneixes, els records i la sensació que et torna quan penses en ell.
No? realment el millor de "veure món" són les experiències i les persones que anem trobant al llarg del nostre camí, almenys per mi!
Fins demà!
Anna!
Hola!!!
La vista paronàmica m'ha encantat! Si ja tenia ganes d'anar a Grècia, desprès de veure això, encara en tinc més! A veure si preparem algun petit viatge per anar-hi tots junts!
He buscat una mica més d'informació sobre el cabo Sounion:
Molts esclaus fugitius, arribats de les mines de Laurion, es van refugiar a Sounion al segle VIII a. C. El terme va ser fortificat al 413 a. C. per protegir la importació de gra a Atenes durant la guerra del Peloponès.
El cap Súnion és especialment famós per les ruïnes de dos temples que dominen el mar, un dedicat a Atenea, l'altre a Posidó, el qual va ser construït al segle V a. C. sobre les ruïnes d'un temple construït en el període arcaic. Les seves estries, menys de l'habitual, eren per resistir l'acció erosiva de l'aire del mar. Per últim dir que el poeta anglès Lord Byron va gravar el seu nom en una de les columnes.
Vale!!
Encara ens queden coses per saber: qui eren Lord Byron i Carles Riba i quines paraules de l´entrada fan referència a un dels poemes que ells dediquen a Sounion. Per cert, a veure qui descobreix les paraules de l´entrada que apareixen també al poema "Itaca" de K. Kavafis.
Hola :)
La vista paronàmica és el que més m'agradat de l'entrada.
I estic d'acord amb l'afirmació de que n'hi ha paissatges inolvidables o eterns.Per cert..molt maco el poema et transmet moltes sensacions.
Saludos.
He trobat això de Lord Byron:
George Gordon Byron (Londres, Anglaterra, 22 de gener del 1788 – Missolonghi, Grècia, 19 d'abril del 1824), sisè baró de Byron, més conegut com Lord Byron. Va ser un poeta anglès, considerat un dels escriptors més versàtils i importants del Romanticisme. Les seves obres més conegudes són els poemes narratius Pelegrinatge de Childe Harold i Don Joan, que va quedar incomplet a la seva mort.
La fama de Lord Byron no prové solament de la seva obra, sinó també d'una vida plena d'extravagàncies i escàndols, amb moltes amants, deutes, separacions, al·legacions per incest i sodomia, etc. Entre els fets que més destaquen hi ha la seva participació personal en revolucions, a Itàlia i a Grècia. Va participar a la (Guerra d'independència grega) lluitant al costat dels grecs, i va morir en aquest país (es creu que de malària).
Vale!
Hola!
El paisatge és molt bonic, el poema ho descriu molt bé i ens transmet les seves sensacions viscudes en un lloc tan bonic.
Adéu!
M'ha encantat aquest paisatge, et trensmet una tranquilitat brutal, mai havia vist un paisatge d'aquesta manera i m'ha impresionat molt, estar allà a dalt deu ser realment una experiencia extraudinaria.
A part les paraules de Luis García Montero m'han encantat.
Καλημέρα παιδιά!
Con vuestro permiso, quisiera añadir dos comentarios a este magnífico blog que habéis creado entre todos. Primero, felicitaros por vuestro inmenso trabajo, tanto de creación como de investigación y, cómo no, a todos los que habéis hecho la obra de teatro!
En segundo lugar, aprovechando esta entrada dedicada al Cabo Sunion, quisiera añadir un detalle a tener en cuenta para cuando decidáis visitar este maravilloso lugar sagrado de los Dioses.
En la antigüedad, los sacerdotes tenían la geometría sagrada como doctrina secreta. Ésta tuvo una gran influencia en el Antiguo Egipto y como no, en la Antigua Grecia. A qué viene esta explicación? La respuesta es exactamente mi propuesta para todos vosotros: el día que visitéis Atenas, no dejéis de visitar El Partenón (Ο Παρθενώνας), el templo de Poseidon (Ναός Ποσειδώνος) y por último, en la isla de Egina, el templo de Atenea Afea (Ο ναός της Αθηνάς Αφαίας). Estos tres monumentos forman el “Triángulo Sagrado griego” y os aseguro que vale la pena.
De la misma manera, os recomiendo que cuando vayáis a Soúnion, os llevéis la toalla y os bañéis en la pequeña playa que encontraréis debajo del templo (si es verano, claro), esto sí que es una experiencia inolvidable.
Καλή σας μέρα!
Γειά σας
Gracias, Sara, por contarnos cosas fascinantes sobre la sabiduría de los antiguos griegos. Yo recuerdo esta explicación del "Triángulo Sagrado" de boca de nuestro guía camino a Súnion en julio del 93. Thanassis se llamaba y era un griego de pura cepa, de voz lenta y cadenciosa, ojos negros, nariz un tanto aguileña y andares cansinos pero de paso firme. Me impactó mucho saber que los conocimientos geométricos que tenían eran extremadamente precisos. ¡Qué grandes eran!
Esperamos que sigas comentando en nuestro barco que es también el tuyo. Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada