16 de desembre del 2018

Jo, Terenci

Fa uns dies vam començar amb els llatinistes de 2n la lectura de Els germans de Terenci. Tot i saber que, per consens, tant a alumnes com a companys de la professió agrada més llegir Plaute per la seva comicitat i l'acció trepidant de les seves comèdies, particularment penso que aquest text del comediògraf llatí és sumament interessant per les reflexions i el debat que desperta entorn de l'educació, un tema que és, per a tots sense distinció, el moll de l'os de tot plegat. Els dos models proposats per Terenci de la mà de Mició i Dèmeas desperta en els alumnes, al meu entendre, un interès sincer per parlar de situacions que sovint viuen a casa seva i fora d'ella: amb els pares, germans, professors, amics i coneguts. Deixeu-me, doncs, que reivindiqui tant la figura intel·lectual de Terenci com una obra d'una modernitat evident i que m'entristeix, per tant, que es proposi un canvi de lectura per al curs vinent, encara que sigui per recuperar les riallades i la vivacitat del mestre Plaute. 
La Berta ens va obsequiar amb una classe (i una presentació) introductòria del literat i de l'obra que ens ocupa, i amb aquesta us deixo. Plurimas gratias, dilecta discipula!




5 comentaris:

Anònim ha dit...

SALVE!

Durant aquest primer i segon trimestre hem estat treballant l'obre de Terenci, Els Germans i com molt bé ens va explicar la Berta és una obra que realment és inspiradora encara avui dia i tot haver passat tants segles podem trobar-hi moltíssimes referències de l'educació a les nostres pròpies vides, tot depèn de cada família però no ens deixa d'explicar coses comuna a totes!

Agraeixo l'esforç de la Berta i els grans apunts i la magnífica presentació que ens va aportar per explicar-nos aquesta obra tan meravellosa. és molt recomanable llegir-la ja que ens ajuda a entendre molts aspectes de l'educació dels fills avui dia i les diferents formes de fer-ho.

Gràcies!

Anònim ha dit...

Salvete omnes!

En primer lloc, m'agradaria comentar que haver llegit la comèdia d'Els Germans del nostre estimat Terenci ha estat una experiència molt gratificant i satisfactòria en tots els sentits, si més no, l'autor ha aconseguit l'objectiu, la intenció que volia amb les seves obres, que és ni més ni menys que convidar a la reflexió. Aquest llibre, tot i que fou escrit fa més de dos mil·lennis, tracta una temàtica molt actual, doncs el tema de l'educació des de dues vessants diferents. D'una banda la del pare plaent, generós, lliberal amb Mició, mentre que per altra banda tenim Dèmeas, un pare estricte, dogmàtic, repressiu, arcaic, tradicional, conservador... tot i que pateix una evolució important durant la història que encara fa que el llibre sigui més espectacular, atès que té cops amagats inesperats... Doncs l’obra presenta dos models antagònics que de facto, actualment també hi són presents.

Doncs, la comèdia presentada per Terenci és molt inspiradora i ha permès hores i hores de debat a l'aula, que ens qüestionem les coses, que reflexionem sobre el món en el qual vivim, sobretot enfocant la reflexió des de l'àmbit educatiu pel que fa de pares a fills. L'educació d'avui en dia no és tan diferent de la que es portava a l'Antiga Roma, hi ha molts punts en comú i situacions quotidianes viscudes pels fills que fan que aquesta comèdia pugui considerar-se fins i tot una comèdia que tracta temes de l'actualitat... Quan llegíem l’obra, moltes vegades em sentia identificada amb les situacions en les quals es trobaven els fills, i aleshores establia un vincle molt fort en mi mateixa perquè a la vegada intentava comprendre la situació tan similar en la qual també em trobava, i que de facto encara m’hi trobo actualment, és clar.

En segon lloc, també m’agradaria donar les gràcies al magister per confiar en mi un cop més i doncs, per oferir-me la possibilitat de donar una classe als meus companys sobre Terenci. Què afortunada i privilegiada em vaig sentir quan em vas fer la proposta! Considero que la classe va ser molt útil per entendre l'obra, per conèixer en quin context ens trobàvem, les intencions de Terenci, ja que això va fer que gaudíssim encara més de l'obra, i que ens endinséssim encara més en la trama plantejada...

Fer de "professora" per un dia, si és que es pot dir així, ha estat un repte personal que ha estat molt captivador, satisfactori, i el guardo com un dels records més bonics viscuts en les classes de Llatí. De veritat que agraeixo moltíssim l’oportunitat que em vas brindar, i sempre te n’estaré eternament agraïda. De fet, segur que quan sigui més adulta seguiré recordant aquesta classe, la qual em va marcar tan, amb molta tendresa i amb il·lusió... doncs aquesta meravellosa vivència la recordaré sempre. Plurimas gratias magister!

Anònim ha dit...

Salve!

Primer de tot agrair a la Berta tota la recerca que ha realitzat, ja que hi ha un gran esforç darrere.
La Berta ens va poder explicar una mica sobre Terenci, sobre les seves obres, sobre quines tècniques utilitzava i sobre la seva vida.

A més he trobat molt interessant el poder comparar moltes coses de les que Terenci parlava llavors, amb el nostre present. Ja que actualment en podrien sortir molts debats.

Valete!

Anònim ha dit...

Salvete!

Com bé és comentat al blog, la Berta va fer-nos una exposició de Terenci als alumnes de 2n.
M'agradaria dir que al no haver llegit res de Plaute no puc opinar gaire de les seves obres (tot i que me les presenten com molt bones i divertides). Però per mi, Terenci ha estat una gran elecció per llegar aquest curs, si més no, no tinc gaires referències més d'altres autors per dir si és el millor o no, però si que m'ha despertat un interés en la seva obra "Els Germans", que hem llegit a classe.

Per acabar, voldria donar gràcies a la Berta per la seva aclaridora exposició i al Jordi per les entretingudes classes que vam tenir amb la lectura de Terenci.

Valete!

Anònim ha dit...

Salvete!

Primer de tot, agrair a la Berta Olivé per informar-se tant i poder-nos explicar qui era Terenci, les seves obres, etc.
Com bé diu a l'entrada, la classe de 2n de Batxillerat vam tenir l'portunitat de llegir una obra de Terenci,"Els Germans". Sincerament després d'haver llegit aquest llibre, m'ha fet reflexionar molt. Però sobretot quan més m'ha fet pensar ha sigut quan just ho llegíem a classe, ja que ens anàvem parant cada "x" temps per debatre, sobretot, sobre el tema principal del llibre, l'educació i tot el que està relacionada amb ella.
El que més m'ha agradat d'aquest llibre ha estat el fet de que podría ser perfectament un llibre de l'actualitat, mentre que es va escriure fa més de dos mil·lenis d'anys. Això ho dic ja que el llibre tracta sobre temes que en l'actualitat passa habitualment. Ens ho explica d'una forma que ens feia identificar-nos molt amb els fills.

Per últim, voldria dir que espero que els propers anys continui aquest llibre com a lectura obligatòria a 2n de Batxillerat, ja que val la pena llegir-la. Evidentment la gent que es vulgui llegir el llibre voluntàriament crec jo, que és una bona proposta!


Valete!