 |
| La Kènia, la Mariona i la Patrícia amb els companys-voluntaris de l'ONG "SOS Refugiados" a Atenes |
Aquesta és la primera d'una sèries d'entrades que volen ser el testimoni d'una experiència inoblidable alhora que difícil de pair: la participació de la Kènia Sanz, alumna d'Humanitats de l'Escola Vedruna Gràcia de Barcelona fins fa quatre dies, com a voluntària en un projecte en favor de refugiats impulsat per l'ONG "SOS Refugiados" a Atenes, la capital d'un extraordinari país: Grècia. Amb ella, van compartir aquesta aventura solidària dues companyes de classe: la Mariona Amargós i la Patrícia Nieto. És la crònica de quinze dies molt intensos que han deixat en ella una profunda petjada i que desitjo serveixi a qui la llegeixi per reflexionar sobre molts aspectes del món que ens envolta, un món que necessita canvis urgents. Gràcies.
3 de juliol del 2017, dilluns
D’aquí
a poques hores m’enlairo cap a una nova aventura, col·laboraré amb una
ONG, SOS Refugiados, per donar un cop de mà amb el tema dels refugiats. M’he
informat, he vist vídeos, he escoltat experiències semblants... Gràcies a tot això,
tinc una idea aproximada d’allò que puc trobar-me. També sé, però, que aquesta idea, una
vegada hagi trepitjat terra hel·lènica i tingui el primer contacte amb els
refugiats, s’esvairà. No és el mateix veure reportatges a casa, acomodada al sofà, que viure el conflicte in situ, com tampoc és el mateix
imaginar-se una guerra que patir-la en carn pròpia. Estic avisada.
Desitjo
aportar el meu granet de sorra a aquestes persones que, indirectament, han
patit tant per culpa d’homes i dones sense escrúpols. Desitjo també nodrir-me
d’històries, d’anècdotes, d’alegries i de penes, perquè al cap i a la fi tots som
persones, tenim sentiments, ens agrada ser ben acollits i que ens estimin, però també -i sobretot- ens agrada
ser escoltats.
..........................................................
Amb
els nervis a flor de pell, les hores, ja ho diuen, passen molt més lentes, i això és cert; fins
passades les nou de la nit que l’avió no s’ha enlairat, aquest intèrval de
temps se m'ha fet etern.
Després
de tres hores sobrevolant mar i terra, per fi trepitgem Atenes, Grècia, el bressol d'Europa, quina
il·lusió!
És
tard i estem cansades però això no ens impedeix arribar fins al nostre pis,
situat al barri d'Exarchia, amb els ulls ben oberts; és aleshores quan ens adonem que
estem a tan sols dos carrers del monument, ja comentat temps enrere a classe, del droméas, el corredor. Arribem al pis, coneixem en
Kostas, germà d’en Giorgos, el propietari del pis. Com la majoria de grecs, un
jove molt amable i hospitalari. Fetes les presentacions, ens preparem per
carregar piles, que seran necessàries per a demà. Després de tantes emocions ens cal descansar.
4 de juliol, dimarts
A
primera hora hem enfilat les nostres passes cap a la plaça Omònia, la Concòrdia, una de les més cèntriques de la ciutat. Arribar a aquesta plaça és
respirar aire grec, paradetes ambulants de tot tipus, botiguetes, gent
passejant... i per fi un supermercat! Després d’omplir una mica la nevera, hem
decidit “inspeccionar” Atenes i, això, és sinònim de caminar molt.
Primer
de tot, hem fet via cap a la plaça Syntagma, la Constitució, i allà hem gaudit de l’imponent
Parlament hel·lènic. Just al centre s’hi pot observar el Monument al Soldat Desconegut, al relleu del qual hi destaca la figura jaient d’un hoplita grec. Just
davant, els évzones de la Guàrdia Presidencial es fan el relleu acompanyats del
seu silenci i miraculosament immòbils, impertèrrits, ja nevi, plogui o estiguem a 40ºC.
Molt
a la vora hi ha una espectacular zona verda anomenada el Jardí Nacional, equivalent, si fa no fa, a la nostra Ciutadella; allà hem dinat uns entrepans i després
d’observar els bonics paisatges que conformen aquest jardí, hem continuat
caminant fins arribar a Plaka.
Plaka
és un barri totalment diferent a Exarchia o la zona d’Omònia. Plaka és turisme,
vitalitat, souvenirs, gent que va amunt i avall, però també té espai per a la
història. Entre botiga i botiga, de sobte ens topem amb una església ortodoxa.
Estem de mala sort, ja que es troba en procés de restauració i no hi podem
entrar, això sí, les vistes des de fora ja paguen la pena.
Continuem
caminant pels carrers de Plaka, una mica sense rumb, fins que trobem el barri de
Monastiraki. Ai, Monastiraki, quina meravella! Una mica més i ens passa desapercebuda la joieta de la
corona. Enfilàvem ja el metro quan m’he girat i he vist la façana del 360º. Ostres, i
tant que em sonava d'haver-ho sentit a en Jordi! Hem decidit entrar i seure’ns a la terrassa-bar i meravellar-nos amb les
vistes que ofereix. Això només es pot viure en persona perquè són simplement ESPECTACULARS! Contemplem l’Acròpolis, la Mitròpoli, la plaça de Monastiraki, la
ciutat en sí... ens hagués agradat passar la tarda sencera observant,
embadalides, aquella imponent panoràmica, però el deure ens cridava....
Finalment, enfilem cap al primer squad situat molt a la vora d’on ens allotgem. Hem
parlat amb la seva cap i malauradament -o bé per sort- estan plens a vessar de voluntaris. Com se sap que tota ajuda en aquests moments és
agraïda, ens han donat una direcció d’un altre centre d'acollida. Ens hi hem apropat però
tampoc hem tingut sort, ja que es tractava d’un espai diürn i a aquelles
hores ja restava tancat. Demà tornarem a provar i esperem tenir més fortuna. De
moment, però, ens trobarem al magatzem de l'ONG i després ja farem via cap a
algun dels squads indicats. Estic amb moltes ganes de tenir el primer contacte amb els
refugiats perquè bàsicament hem vingut per oferir la nostra ajuda. Avui ha estat dur i difícil voler ajudar i
trobar-nos amb dues portes tancades. Estic ben segura, però, que això demà serà diferent! Almenys, perquè de tot hem de fer una bona lectura, hem conegut una part del cor d'Atenes que ens ha fascinat.
Kènia Sanz
1r d'Humanitats a la UPF
