Akrotiri, de jaciment arqueològic a joc de taula

Fa unes setmanes, estudiant per a un examen de geografia grega vaig descobrir un altre exemple del llegat de la cultura clàssica en l’actualitat. La "descoberta" que us explicaré té a veure amb l'assentament arqueològic d’Akrotiri, una ciutat coneguda també com "la Pompeia de l'Egeu" pel seu excel·lent estat de conservació, degut a una erupció volcànica datada a la segona meitat dels segon mil·leni aC. Es tracta d'un jaciment de la civilització minoica de l'edat de bronze situat a l'illa grega de Santorini (anomenada Thera en la antiguitat), que forma part de l'arxipèlag de les Cíclades i està ubicada a uns 100 km. al nord de Creta. Fins i tot se l'ha relacionat amb la seu del misteriós i antiquíssim continent perdut de l'Atlàntida.

La qüestió és que, cercant més informació, vaig descobrir que Akrotiri també és el nom d’un joc de taula.

Aquest consisteix en posar-te en la pell d’un explorador a l’època de la Grècia clàssica. En el joc has de solcar el mar Egeu a la recerca dels llegendaris temples minoics. Has escoltat rumors d’on es troben a altres navegants i has aconseguit mapes secrets que es creia que eren un mite. Per aconseguir-ho, hauràs de guanyar recursos a les illes properes a Thera ja que aquesta és pobra en matèries primeres. A continuació, t’hauràs d’orientar al mapa per guiar-te a través de la seva geografia i aconseguir així el teu objectiu. El premi: que els déus et beneeixin per sempre amb vents favorables (que no és poca cosa, pregunteu-li a Ulisses!).

Aquest joc es va editar per primera vegada el 2014 de la mà de Z-Man Games. No està disponible la versió en castellà ni en català, tot i que es poden trobar les instruccions traduïdes a l’espanyol. És un joc per a dues persones amb una edat mínima recomanada de 13 anys amb partides que poden allargar-se uns 45 minuts de mitjana.

Si l'aconseguiu i us animeu a jugar-hi, que els déus us siguin favorables! Per cert, coneixeu cap altre joc de taula relacionat amb el món clàssic?

Bernat Pareja

1r batxillerat humanístic

Referències clàssiques a The Flash (II)

La sèrie basada en els còmics de DC, The Flash, ho ha tornat a fer!

El curs passat ja vaig encetar la sèrie amb una primera entrada dedicada a la relació del casc alat de Jay Garrick amb el del déu olímpic Hermes.

En aquesta tercera temporada, concretament en el capítol traduït com “Atac a Gorilla City”, Barry Allen (The Flash) viatja un altre cop a un univers paral·lel, concretament a una ciutat en el cor d’Àfrica on habiten goril·les altament intel·ligents, per salvar un amic seu juntament amb els seus companys.

A causa d’uns fets inesperats, el ràpid superheroi acaba lluitant amb el líder d’aquests primats.

Com si la història es repetís i no ens fos aliena, els guinistes i productors de la sèrie han fet d’aquesta lluita una batalla a l’estil dels gladiadors romans. Per començar, es mostra el que seria un amfiteatre al més pur estil clàssic, identificable gràcies a les diverses graderies disposades per acollir molts espectadors; a més a més, l’arena reprodueix l'espai central on es disputarà el ferotge combat. 

D’altra banda, en diverses escenes apareixen els goril·les amb equipacions militars romanes com un escut (scutum), una javelina (pilum), un elm (cassis o galea) i pectorals (lorica) –podeu llegir més sobre aquesta qüestió a l’entrada del Dani-.

Seguint el model de l'exèrcit romà, al final del capítol es veu una gran quantitat de soldats-legionaris formats per començar una guerra contra els habitants de la Terra de The Flash…

Així doncs, de nou queda demostrat que estem envoltats de referències clàssiques i que l'antiguitat no ha deixat mai de ser una font d'inspiració inesgotable per a sèries i pel·lícules de tots els temps.

Cristina Tamashiro Famiankova

1r de batxillerat humanístic

Miles gloriosus de Plaute: visca el teatre!

El proppassat dimecres, 15 de març (cavete idus Martias!), els llatinistes de 4t vam anar al Teatre Joventut de l'Hospitalet a veure la comèdia de Plaute Miles Gloriosus, representada per la companyia gaditana d'El Aedo. Aquesta tracta sobre les desventures de Pirgopolinices, un soldat molt fanfarró i mentider que es creu ser el millor però que, en realitat, és un desastre; els esclaus, en aquest cas l'astut Palestrió, volen aconseguir la llibertat, però per això abans hauran d’aconseguir solucionar tots els problemes que se’ls hi plantegen, una trama molt recurrent en el teatre clàssic.

Tots hem estat d’acord en què l'obra ens va semblar genial. Esperàvem que la dramatúrgia fos molt fidel a l’original, tant en els diàlegs com en la manera d’explicar la història, però ens va sorprendre que ràpidament comencessin a fer bromes i acudits adaptats a situacions més modernes i atrevides. En una paraula, a l'actualització del text a mode de contaminatio cronològica.

A nosaltres, en particular, ens va encantar aquesta representació perquè creiem que va saber captar l’essència de l’obra i els actors, amb la seva vis còmica, van fer que entenguessim el que era aquesta comèdia d'embolics per als antics romans portant les bromes a la nostra època. I tots vam riure molt en les escenes en què es barrejaven anacrònicament situacions d'allò més absurdes. A més a més, és una manera de demostrar que la cultura clàssica també pot ser molt divertida i que es pot relacionar amb molts àmbits de l'actualitat: el teatre, el cinema, l’art, la política, l'esport, ... Tot és qüestió de la nostra predisposició i actitud davant del que passa avui dia.

També hem pogut aprendre, sobretot, de l’estil de Plaute i del teatre de l’època, ja que al llarg de l’actuació anaven afegint al diàleg informacions sobre aquestes qüestions. Per tant, ha estat una experiència fantàstica i que recomanaríem a totes les persones a qui interessi la cultura clàssica en particular i els agradi el teatre en general.

Visca el teatre!

Ainhoa Buendía

Sofía Peris

4t ESO - Llatí

Èdip rei o la impagable al·legoria de l'infortuni

Avui, 14 de març, els alumnes d'humanitats de batxillerat de l'escola hem assistit, al Teatre Joventut de L'Hospitalet, a l'adaptació que la companyia teatral gaditana El Aedo ha fet de la tragèdia grega Èdip rei, obra cabdal d’un dels dramaturgs atenesos més destacats, Sòfocles.

    

Tots plegats hem pogut gaudir d’aquest drama amb desenllaç fatal. Si bé la història del tebà Èdip ja era coneguda per tots nosaltres, certament l'espectacle ha estat diferent i especial, ja que amb només quatre actors s’han cobert tots els personatges, fins i tot amb un cor ben original… Bufa, quina feinada! Els actors han preservat l’essència de l’obra amb detalls molt simples però alhora significatius, com ara el doble paper que ha jugat el cor, amb aparicions en els diferents estàsims però també en alguns episodis. A diferència de la tragèdia original, però, l’ordre d’aparició de certs personatges i fets ha variat atès que es tractava d'una adaptació, tot i que el missatge principal del text s’ha conservat amb tota la seva força: la veritat sempre veu la llum, mai queda amagada; tot i que a vegades preferiríem no assabentar-nos de la veritable realitat, com n’és el cas d’Èdip. Aquesta és la ironia dramàtica i funesta dels versos de Sòfocles.

Gràcies a Creont, Iocasta, Èdip i la resta de personatges hem pogut experimentar una sentiment de catarsi, sobretot en el discurs final del maleït rei en què ell mateix comprova amb gran sofriment que el destí no es pot canviar, que els déus mai no s’equivoquen i que l’home és un llop per a l’home. Plegats, hem pogut patir el suplici d’Èdip en assabentar-se que ell havia donat mort al seu pare Laios, que s’havia casat amb la seva mare i que havia engendrat els seus propis germans.

Per acabar, donar les gràcies a la Societat Catalana de Teatre Grecollatí per aquesta iniciativa i a la companyia El Aedo per oferir-nos l’oportunitat de veure aquesta obra i la seva magnífica interpretació. I és que els clàssics són tresors que ens guarden històries apassionants amb un caràcter alliçonador, de les quals en podem aprendre molt, i que ens permeten reflexionar sobre situacions de la nostra pròpia vida quotidiana. Una magnífica experiència!

P.S.: Esperem que els companys de 4t gaudeixin també demà del Miles gloriosus de Plaute que aniran a veure.

Kènia Sanz

Ana Martínez
Batxillerat humanístic

10 idees equivocades sobre l'antiga Roma

Recordeu l'interessant article sobre l'antiga Grècia, publicat per la revista Sàpiens, que fa unes setmanes  vaig  proposar-vos  llegir  i  comentar  al  blog?  Doncs  ara li toca el torn a l'antiga Roma. Què en penseu?