Qui no ha jugat alguna vegada als clicks de Playmobil fent volar la seva imaginació? Jo us proposo hic et nunc un recorregut pel món clàssic de la mà d'aquests entranyables ninotets. A veure si sou capaços de reconèixer qui o què s'hi representa en les 32 imatges d'aquesta presentació que consta de diferents sèries. La primera, força significativa, fa referència a l'àmbit diví i al d'algunes criatures fantàstiques molt conegudes. A continuació, en segueix una que compta amb la presència de 3 herois i 3 famosos episodis mitològics i, per acabar, deixem el món de la ficció per aterrar en dos aspectes fonamentals del món antic: el temps de la guerra i la milícia i el dels espectacles públics.
Això sí, heu d'explicar i argumentar el perquè de la vostra tria. Atributs, objectes, animals, ubicació, qualsevol detall que us cridi l'atenció. Bonam fortunam i bona observació!
Durant l’època republicana (509 aC-27 aC), els conflictes bèl·lics i les
guerres a gran escala van esdevenir molt més freqüents i ja no eren simples escaramusses o incursions domèstiques. Les batalles
requerien més planificació i estratègia, i alhora l’entrenament dels soldats es tornà més
professional i exigent: es realitzava un entrenament físic, incloent marxes,
curses d’obstacles i maneig d’armes. Allistar-se a l’exèrcit era una condició gairebé sine qua non per
millorar l'estàtus social.
La legió, la unitat emblemàtica militar romana, s’organitzà en una
estructura molt més formal i estricta. L’equipament el pagava l'Estat, per la qual cosa les despeses van augmentar considerablement. Podríem dir, per tant, que l'exèrcit es va professionalitzar definitivament i va passar a ser el buc insígnia del poder de Roma i de la romanització de molts altres territoris i cultures d'arreu d'Europa.
La lleialtat a l’exèrcit es
reforçava amb el jurament de fidelitat i obediència als superiors. També es
jurava no desertar mai durant la batalla i les faltes de disciplina es
castigaven d’acord amb la gravetat de la falta, com la suspensió del salari,
assots, o fins i tot la mort. El càstig per unitats completes consistia enaplicar la pena de mort a 1 de cada 10
soldats, la famosa decimatio (d'on provenen els termes diezmar o delmar amb el significat de castigar).
La República romana va arribar a
tenir XII legions, cadascuna amb un nombre i un nom que les distingia, a banda de la creació de guàrdies de les ciutats (legiones urbanae). A més a més, cada cònsol tenia dues legions sota el seu comandament.
Les legions, amb un gruix aproximat de 5.000 efectius depenent de l'època, es composaven de les
següents unitats:
CAVALLERIA (equites): Unitat més prestigiosa. L’equipament necessari el pagava
el propi soldat. Es dividia en cavalleria lleugera i pesada, i ambdós les comandava un decurió. Eren 300 genets dividits en 10 unitats de 30 soldats.
INFANTERIA LLEUGERA (velites):
Llançadors de javelina i fustigadors
(molestar l’enemic amb atacs puntuals).
INFANTERIA PESANT: Unitat principal. Usaven casc, escut, armadura, llança curta i espasa
curta (gladius). Estava dividida
en 3 línies.
HASTATS (hastati): Línia davantera composada pels més joves. Usaven dues
llances i el gladius. Avançaven cap a
l’enemic fins estar a uns 60 metres, on feien un trot ràpid, llançaven les
javelines i desenfundaven les espases.
PRÍNCEPS (principes):
Segona línia de formació composada per
homes d’uns 30 anys. Usaven el mateix equipament que els primers, però tenien
una major protecció.
TRIARIS (triarii):
Tercera línia composada pels més
veterans. Només entraven al combat en situacions extremes. Formaven una sòlida
falange de llançes.
ARTILLERIA:
Heretada dels grecs, la perfeccionaren. Alguns exemples són la ballesta,
l’onagre o catapulta i l’escorpí o disparador de sagetes, màquines usades per assaltar ciutats o eliminar tropes
massives d’enemics.
Aquestes unitats responien a la següent organització de referència d'una legió romana, reformada al llarg del temps i distribuïda d'una manera més o menys definitiva pel cònsol i general Gai Maria finals del segle II aC:
. 10 cohorts formades per uns 480 homes
. cada cohort es dividia en 3 maniples d'hastats, prínceps i triaris
. cada maniple estava format per 2 centúries de 80 homes (unitat mínima d'atac)
. cada centúria estava formada per 10 contubernis (grups de 8 homes que compartien una tenda de campanya)
. finalment, la cavalleria
Acabo aquesta entrada proposant-vos un interessantíssim vídeo sobre les legions romanes i amb un muntatge que he fet a partir d'un vídeojoc sobre una de les màquines de guerra més temibles de la història. Valeteomnes! Dani Gil Rafart 1r batxillerat d'humanitats
