L'exèrcit romà durant la Monarquia

Durant el transcurs de la seva dilatada existència, l’exèrcit romà va anar canviant i evolucionant de la mateixa manera que el sistema de govern. En aquest apunt, procuraré fer cinc cèntims de les seves principals particularitats durant la monarquia (753 aC – 509 aC).

En els primers temps, no hi havia distinció entre exèrcit (exercitus, -us) i legió (legio, -onis) atès que Roma només tenia una dotació militar (de miles, -itis, 'soldat')  de 3000 infants i 300 cavallers (aristòcrates que es podien permetre l’equipament). No era un cos permanent, sinó que es reclutaven soldats (en argot militar, una lleva) entre les diferents gens de la ciutat, normalment de classe mitjana, segons les necessitats, ja que les guerres eren només petites escaramusses que finalitzaven amb l’hivern. Amb el creixement de la població, el nombre d'efectius augmentà significativament, es va fer estable i, a més, hi hagué una major preparació dels soldats. Les unitats legionàries van passar a tenir quatre mil homes o fins i tot cinc mil.

Hem de tenir en compte que, en els seus origens, l'exèrcit era tan sols un conjunt d’unitats indiferenciades inspirat en la falange etrusca que, al seu torn, s'havia inspirat en la falange macedònica d'Alexandre el Gran i, per tant, en la formació d'hoplites de la Magna Grècia amb els quals havien entrat en contacte. Totes aquestes modificacions es poden traduir en els dos cossos vertebradors de l'exèrcit romà:

Infanteria (peditum copiae): cada legió estava sota el comandament d’un tribú (representant de les tribus en què es dividia la població romana). El cap suprem era el rei i, amb posterioritat, els cònsols. Els infants estaven dividits en cinc classes segons l’armament: a les tres primeres pertanyien els hastati (llancers) o infanteria pesada i a les altres dues els velites (auxiliars), l'infanteria lleugera.

Cavalleria (equitum copiae): la cavalleria de cada legió estava sota el comandament d’un tribú. El cap suprem corresponia a un magister equitum.

Com que cada soldat havia de pagar el seu armament, aquest depenia dels diners dels quals disposava cadascun. Hi havia, en aquest sentit, diferents classes, tot i que la millor equipada era la primera:

-un escut (scutum) circular.
-un elm (galea o cassis) de bronze.
-una espasa curta (gladius)
-una javelina (pilum) lleugera, de ferro i fusta.
-una canellera (munnecum) de metall que contenia un ganivet per atacar per sorpresa en -un mà a mà.
-una cota i gamberes de malla amb pectorals de bronze (lorica) que oferien bona protecció i facilitat de moviments. Més tard fou de metall i s’anomenà Lorica Musculata.
-unes sandàlies (caligae) de pell amb uns dos centímetres de gruix.

Pel que fa a la formació de combat, als inicis ja de la monarquia s’usava la línia simple de
batalla (acies) en què tots els soldats, l’un al costat de l’altre, carregaven contra l’enemic mentre la cavalleria ajudava pels flancs, a l'estil de la falange macedònica. Amb el pas del temps, òbviament, les tàctiques i formacions van millorar molt fins arribar a l'ordenació perfecta de les legions republicanes i imperials.

Continuarà...

Dani Gil Rafart

1r batxillerat humanístic