22 de gener del 2017

L'exèrcit romà durant la Monarquia



Durant el transcurs de la seva dilatada existència, l’exèrcit romà va anar canviant i evolucionant de la mateixa manera que el sistema de govern. En aquest apunt, procuraré fer cinc cèntims de les seves principals particularitats durant la monarquia (753 aC – 509 aC).

En els primers temps, no hi havia distinció entre exèrcit (exercitus, -us) i legió (legio, -onis) atès que Roma només tenia una dotació militar (de miles, -itis, 'soldat')  de 3000 infants i 300 cavallers (aristòcrates que es podien permetre l’equipament). No era un cos permanent, sinó que es reclutaven soldats (en argot militar, una lleva) entre les diferents gens de la ciutat, normalment de classe mitjana, segons les necessitats, ja que les guerres eren només petites escaramusses que finalitzaven amb l’hivern. Amb el creixement de la població, el nombre d'efectius augmentà significativament, es va fer estable i, a més, hi hagué una major preparació dels soldats. Les unitats legionàries van passar a tenir quatre mil homes o fins i tot cinc mil.

Hem de tenir en compte que, en els seus origens, l'exèrcit era tan sols un conjunt d’unitats indiferenciades inspirat en la falange etrusca que, al seu torn, s'havia inspirat en la falange macedònica d'Alexandre el Gran i, per tant, en la formació d'hoplites de la Magna Grècia amb els quals havien entrat en contacte. Totes aquestes modificacions es poden traduir en els dos cossos vertebradors de l'exèrcit romà:

Infanteria (peditum copiae): cada legió estava sota el comandament d’un tribú (representant de les tribus en què es dividia la població romana). El cap suprem era el rei i, amb posterioritat, els cònsols. Els infants estaven dividits en cinc classes segons l’armament: a les tres primeres pertanyien els hastati (llancers) o infanteria pesada i a les altres dues els velites (auxiliars), l'infanteria lleugera.

Cavalleria (equitum copiae): la cavalleria de cada legió estava sota el comandament d’un tribú. El cap suprem corresponia a un magister equitum.

Com que cada soldat havia de pagar el seu armament, aquest depenia dels diners dels quals disposava cadascun. Hi havia, en aquest sentit, diferents classes, tot i que la millor equipada era la primera:

-un escut (scutumcircular.
-un elm (galea o cassis) de bronze.
-una espasa curta (gladius)
-una javelina (pilum) lleugera, de ferro i fusta.
-una canellera (munnecum) de metall que contenia un ganivet per atacar per sorpresa en -un mà a mà.
-una cota i gamberes de malla amb pectorals de bronze (lorica) que oferien bona protecció i facilitat de moviments. Més tard fou de metall i s’anomenà Lorica Musculata.
-unes sandàlies (caligae) de pell amb uns dos centímetres de gruix.

Pel que fa a la formació de combat, als inicis ja de la monarquia s’usava la línia simple de
batalla (acies) en què tots els soldats, l’un al costat de l’altre, carregaven contra l’enemic mentre la cavalleria ajudava pels flancs, a l'estil de la falange macedònica. Amb el pas del temps, òbviament, les tàctiques i formacions van millorar molt fins arribar a l'ordenació perfecta de les legions republicanes i imperials.

Continuarà...

Dani Gil Rafart
1r batxillerat humanístic

7 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Bona feina, Dani! realment l'exèrcit és una institució fonamental per entendre la història de Roma, un dels pals de paller de la romanització de tants territoris i del brou que ens ha fet com som. Esperem amb candeletes la segona part!

Kènia ha dit...

Bones tripulants!

A dir la veritat, no en sé gaire sobre l'exèrcit romà, i gràcies a aquesta entrada he pogut encetar aquest àmbit amb apunts que en Dani aporta molt interessants, com per exemple, que cada soldat es pagava la seva armadura i, per tant, també existien classes socials dins l'exèrcit.

Felicitats per l'entrada, i espero amb moltes ganes una nova entrega!

Anònim ha dit...

Molt interessant!
Desconeixia que els romans utilitzaven tècniques de combat basades en la falange macedònica i en la formació hoplita. També desconeixia que l'armament se'l pagaven ells mateixos, pensava que ho donaven a tots simplement diferenciats en el seu rang. Ara tinc una idea més encertada de com era l'Antiga Roma i el seu exèrcit.
Espero la següent part!

Bernat Pareja ha dit...

Kalimera !!

Coincideixo amb la Kenia.Tothom coneix l'imperi Romà i els molts territoris que van conquerir tot i que poca gent penas en qui ho va fer : l'exèrcit. Aprendre noves coses sobre aquest exèrcit ha estat molt interessant. Felicitats per l'entrada

Haire

Anònim ha dit...

Una entrada molt interessant Dani! El que més m'agrada i més impresionant em sembla del exèrcit romà, personalment, és les tàctiques i formacions de combat, que es poden veure molt en qualsevol pel·lícula ambientada en aquesta època, em semblen realment increïbles. Estic desitjant veure com continua i seguir aprenent totes les coses que desconeixo de l'exèrcit romà!!!

Anònim ha dit...

Salvete tripulants!!
Felicitats al Dani per aquesta entrada, en poques línies s'han resumit molt bé algunes de les característiques principals de l'exèrcit romà durant la monarquia. He de reconèixer que llegint la publicació m'he assabentat dels pocs coneixements que jo tenia sobre aquest. Aquí espero la pròxima entrega amb moltes ganes!

Anònim ha dit...

Salvete!
Jo vull felicitar al Dani per aquesta entrada tan interessant... La veritat és que tota aquesta informació del exercit Romà per a mi era totalment nou, i m'agrada aprendre noves coses d'aquesta cultura. I espero amb moltes ganes la següent entrada que pugui fer el dani sobre aquest tema.