1 de novembre del 2016

El barquer de l'inframón al videojoc God of War

Mural de Caront, al Santuari de Persèfone a God of War III
‘Nosaltres tenim un destí comú, Kratos, i els déus mai ens deslliuraran de la nostra tortura’ (Caront a Kratos, en el videojoc God Of War)

En la mitologia grega hi ha dues condicions de vida: la dels mortals (la nostra i la dels herois) i la dels immortals (la dels déus). Tal i com expressa el terme, aquests últims no poden morir i, per tant, no accedeixen al món dels morts. Però els que tenen la condició de mortals, cursen un viatge a la terra governada per Hades: l’Inframón. Però, com s’hi arriba?

Caront (Χάρων) és el barquer d’Hades, encarregat de transportar les ànimes dels difunts a través del riu Aqueront. Fill d’Èreb i de Nix, se’l representa com un vell alt i d’aspecte cadavèric, amb una llarga barba canosa, foc als ulls, vestit amb parracs, i portant un rem a la mà, encara que eren les ànimes transportades les qui remaven sota les seves ordres. Se’l menciona per primera vegada cap al 500 a.C.

Caront cobrava un tribut pel viatge, per això als morts se’ls enterrava amb una moneda sota la llengua, habitualment un òbol. Qui no portés moneda, era condemnat a vagarejar cent anys per la riba del riu Aqueront fins que el barquer accedia a dur-lo de franc. Tot i que a aquest no li era permès transportar els vius, alguns herois, com Hèracles, Eneas, Ulisses o Orfeu, van accedir a l’Inframón sense haver mort. Per aquest motiu, dicitur, Caront va ser encadenat durant un any. 

El barquer dels inferns clàssics és un dels múltiples personatges que apareixen a l'exitosa sèrie de videojocs God of War, el principal argument de la qual pren com a protagonista el semidéu i guerrer espartà Kratos i de com aquest muta la seva condició mortal a divina i esdevé déu de la guerra després de matar Ares. Compleix les díficils missions encarregades pels olímpics fins al punt de fer-se un lloc entre ells. Malgrat aquest honor, Kratos caurà en desgràcia, i per això s'haurà d'enfrontar no només al poder dels immortals sinó també a criatures bestials i devastadores com el Minotaure o l'hidra de Lerna. Enguany apareixerà un nou títol, després que l'heroi espartà hagi acabat amb la vida del propi pare dels déus, Zeus apleganúvols...



Per cert, sabeu d'alguna altra referència mitològica en el món dels vídeojocs? Per què cadascun dels herois esmentats en aquesta entrada va poder accedir al món dels morts?

Dani Gil
1r batxillerat humanístic



31 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies per la teva aportació al blog en el dia dels difunts, Dani. Realment el món virtual, en aquest cas el dels videojocs, està ple de referències al món de la mitologia i "God of War" n'és un molt bon exemple. Allò que dèiem fa poc a classe dels recursos que els mites tenen per despertar-nos les emocions i fer-nos sortir de nosaltres mateixos és evident. Feliciter!

Anònim ha dit...

Salvete!

Les referències clàssques es troben pràcticament cada dia i sense donar-nos compte, i realment és fantàstic anar descobrint cada vegada més.

Alguns altres jocs amb referències mitològiques són:

-Smite.
-Grepolis.
-Age Of Mythology.
-Spartan: Total Warrior.
-Titan Quest.
-Hercules.
-Kid Icarus.

Com entràren els herois a l'Inframón:

Hèracles: amb la força bruta.
Orfeu: encantà a Caront amb el seu cant.
Eneas: li mostrà a Caront una branca d'or que proporcionava la Sibil·la de Cumes.
Ulisses:passa amb el vaixell pel riu Aqueront però no s'hi queda.

Valete!

Unknown ha dit...

Actualment hi ha molt videojocs que s’associen a la mitologia grega. Un exemple és el Kid Icarus, una adaptació de diversos mites grecs, barrejant a Ícar, el de Perseu i Medusa. Aquest joc recreava a moltes criatures dels mites clàssics, com Cèrber, els gos dels tres caps, que guardava el regne d’Hades, i la pròpia Medusa. Aquest joc tracta d’un àngel salvat per la deessa Palutena (Palas Atena, la deessa de la saviesa i les arts) per lluitar contra Medusa.

Hi va haver alguns herois que van accedir al món dels morts sortint vius:

•L’últim dels dotze treballs d’Heracles va ser capturar a Cérber. Va viatjar a Eleusis per ser iniciat en els misteris eleusinos i aprendre com entrar i sortir viu de l’Hades, i per absoldre’s de la culpa per haver matat els seus fills. Va trobar l’entrada a l’inframón a Taínaron. Va tenir l’ajuda d’Atena i Hermes per l’anada i tornada. Gràcies a la insistència d’Hermes, Caront va portar a Heracles a la seva barca a través de l’Aqueront.
Heracles va alliberar a Teseu, però va deixar a Pirítou perquè la terra va tremolar. Una versió diu que Heracles va demanar permís a Hades per emportar-se a Cèrber, però en altres versions Heracles va disparar una fletxa a Hades per poder agafar al gos, en algunes versions Heracles va lluitar amb el gos i en altres el va tractar amb amabilitat i el va acompanyar fora dòcilment per tota la seva vida.

•Eneas es va veure obligat a dirigir-se a Hades, acompanyat per Sibil•la, amb la missió de trobar al seu pare Anquises y aconseguir les instruccions per fundar una nova Troia, la magnifica Roma.

•Acompanyat per Circe, Odisseu visitarà l’estatge d’Hades per consultar l’endeví Tirèsias com tornar a l’illa d’ítaca. Odisseu va entrar a la primera regió de l’inframón i l’endeví l’ajuda a canvi d’una mica de sandre de xai profetitzada per ell. Li diu que ha de travessar un sèrie d’obstacles com l’illa de les sirenes, i també l’avisa de que arribarà a Ítaca sense cap dels seus companys i en una nau estranya.

•L’estimada esposa d’Orfeu va morir al trepitjar una serp, el dolor que va sentir Orfeu va ser tan profund que va decidir endinsar-se en l’infern per rescatar-la. Després de moltes proves d’amor i habilitat , els déus de Tàrtar, Hades i Persèfone van consentir retornar-li a la seva estimada, només amb la condició de que Orfeu sortís amb Eurídice sense mira enrere. Ell va acceptar però quan ja estava a prop de la llum, la por va fer que mirés enrere, en aquell moment la seva dona va desaparèixer.

Anònim ha dit...

salvete !
Un videojoc amb refrenats clàssics és el de Harry Potter. Un joc inspirat a la saga de les novel·les. Hi ha un videojoc per cada llibre, inspirat per la trama. Per exemple en el primer llibre, la pedra filosofal. Hi ha una criatura de la mitologia el ca Cèrber. Un gos amb tres caps amb cua de serp. Era el guardià de les portes d’Hades. En el llibre surt el Ca Cèrber que és el vigilant de les portes on esta la pedra filosofal. Durant la saga hi apareixent moltes criatures mitològiques com : els centaures, meitat home, meitat cavall. També Unicorn, criatura mitològica, representada com un cavall blanc, potes d’antílop i una banya al front. Després sirenes, híbrids de dones i aus. En el llibre de Calze de foc, és realitza un campionat en el qual han de crear un laberint. Com teseu i el minotaure. El sisè llibre, el Príncep Mestís. En un moment de la història, Dumbledore i Harry han de trobar un Horrocrux (objectes que poden guardar un fragment de l’ànima) i per a això han de travessar un llac ple cadàvers, i ho fan a sobre d’una barca. El més curiós, és que abans d’arribar han de pagar amb sang. Això és una mica més tenebrós que el que feia Caront amb les seves víctimes, ja que elles, només havia de pagar una moneda grega! Si filem més el fil, segur que trobem mes referències clàssiques.
Valete!

Anònim ha dit...

Salvete!
Els herois que van aconseguir baixar a l'inframón, sense estar morts.
Hèracles és un heroi on va estar condemnat a fer els 12 treballs per l’assassinat del seus fills. L’últim treball, també el més difícil. Era treure el Ca cèrber de l’nframón. El primer obstacle d’aquesta prova és que ningú sabia on es trobava la entrada d’Hades. Sort que Hèracles és troba amb Orfeu, que tornava de la seva expedició a l'infern per rescatar Eurídice. Ell li va explicar com arribar-hi. Un cop arribat al riu Estix, el que delimitava l'Hades, el barquer Caront va deixar-li travessar el riu. Un cop al Tàrtar, és va trobar l'heroi Teseu sotmès a suplici per un intent de raptar Persèfone, esposa d'Hades, i el va rescatar. Hèracles va demanar a Hades, déu dels inferns, que li deixés endur-se Cèrber. Ell hi va accedir amb la condició que fos capaç de capturar-lo sense armes. Així Hèracles, només amb la força, va aconseguir retenir l'animal i el portar-lo a Micenes, per retornar-lo a l'Hades. Aquest treball simbolitza el triomf de la mort, ja que Cèrber és el guardià de l'inframón,
Un altre heroi que va aconseguir baixar a l’nframón va ser Eneas. Decideix baixar, per poder veure el seu pare, per última vegada. Ho fa acompanyat per Sibil·la, on també li ensenya com trobar la porta del inframón. Eneas passa per paratges com ara el llac Estix, on es troba Caront; el riu Tàrtar, on són castigats els traïdors, els cobdiciosos i la resta d’homes que havien comès faltes imperdonables en vida; l’Elisi, un paradís etern ple de boscos resplendents i prades verdes per als qui havien viscut virtuosament i el riu Lete, on els homes beuen per oblidar totalment el passat. També el Ca cèrber, que el dormen per poder passar. Eneas s’acomiada del seu pare Anquises i surt per una de les dues portes que diuen que té el país del Somni. Ell passa on surten els somnis falsos. I va ser per on Anquises va fer sortir el seu fill del món dels Inferns.
Des de l'illa de Circe, Odisseu va viatjar al món dels morts per poder consultar a l'endeví Tirèsies sobre la seva tornada a Ítaca. En el regne d'Hades, Odisseu va poder parlar amb la seva mare i també va conèixer el que els va passar a Aquil·les o Agamèmnon. Finalment Tirèsies el va posar en el bon camí cap a Ítaca.
Orfeu es va casar amb Eurídice, una bella Dríade, és a dir, una nimfa dels boscos. La seva dona, va morir enverinada. Orfeu va decidir anar a buscar-la al mateix regne dels morts. es va endinsar pel món de les ombres fins a arribar davant de Persèfone i el tenebrós Hades, i per a ells va cantar amb la seva lira implorant per la vida de la seva estimada. I tan bell va ser el cant d'Orfeu, i tan estripada va ser la seva súplica d'amor que Hades, va fer cridar Eurídice perquè tornés amb el seu estimat al món dels vius. No obstant això, potser perquè ho veia impossible, li va imposar una condició al poeta. Passés el que passés, Orfeu no havia de veure la cara de la seva dona fins que tots dos sortissin dels seus dominis. I així es van posar en camí els dos enamorats, l'un davant de l'altra, i en silenci van recórrer valls i pendents envoltats per la freda boira de la mort fins que, quan estaven a punt d'arribar a la superfície, Orfeu es va girar per veure si Eurídice l'acompanyava i a l'instant una irresistible força va tornar a portar al seu amor per segona vegada. Desesperat va córrer de nou a la vora de la llacuna Estígia, però Caront es va negar a tornar-li a ajudar a creuar les aigües que porten al més enllà. Per set dies i set nits li va suplicar al inclement barquer, alimentant-se només del seu insuportable dolor, però aquesta vegada tot va ser inútil i despullat de tota esperança Orfeu va abandonar els confins de la mort per refugiar-se a la part alta de l'elevat Ròdope, on ni tan sols el vent va poder fer callar el seu cant.
Valete!


Anònim ha dit...

Salvete!

Un altre vídeojoc amb alguna referència mitològica és "Señor del Olimpo - Zeus" de la sèrie "City Building".

Respecte la quëstió sobre què van fer els herois en el món dels morts és el següent:

-Hèracles: a causa d'un fet va haver de realitzar 12 treballs. L'últim era baixar al món dels morts perquè Euristeu va ordenar-li que li presentés Cèrber, el monstre de tres caps. Així que l'heroi va baixar i Hades va dir que se'l podria emportar si domina el monstre sense armes. Així ho va fer, el va dominar i el va presentar davant d'Euristeu. Finalment, li retorna a Hades.

-Eneas: els grecs vam cremar la ciutat del princep troià i es veu obligat a baixar al món d'Hades per buscar el seu pare Anquises. Va anar acompanyat per Siblia. Aquests van veure esperits i van haver d'adormir a Cèrber per aconseguir les instruccions precises que el guiaran fins a fundar una "nova Troia".

-Ulisses: va voler baixar al inframón per preguntar al diví Tiresias com tornar a la seva terra, Ítaca.El diví assegura que tornarà a casa, però sense els seus companys i en una extranya nau, a més a més a canvi d'una sang en específic. També diu que Ulisses haurà de passar per molts obstacles i aquest demana a Circe, qui li acompanya durant la missió, que li ajudi a superar-ho.

-Orfeu: aquest, desolat per la mort de la seva estimada, decideix baixar a l'inframón a recuperar-la. Gràcies als seus dons de la música aconsegueix passar per totes les dificultats que té el camí. Els déus que estaven allà, impresionats per la seva habilitat i amor, van deixar que s'emportés a la seva dona amb la condició de que no mirés enrere. La dona, preguntant per què no la mirava i si l'estimava, Orfeu va acabar girant-se per veure-la i en el instant ella va desaparéixer.

PD: una entrada interessant, Dani! I la recerca sobre perquè els herois van baixar ha sigut entretingut.

Anònim ha dit...


Salvete! He trobat aquest joc anomenat Spartan: Total Warrior. El joc es desenvolupa en el regnat de l'emperador Tiberi, amb el exèrcit romà envaint Grècia. Cada ciutat grega ha caigut, amb l'única excepció d'Esparta, que es prepara per a la imminent arribada de les hordes romanes.
Ulisses va poder accedir al món dels morts en una de les seves aventures a l'Odissea, quan la seva tripulació va arribar a l'illa de Circe, una bruixa amb poders per transformar a les persones en animals. Ulisses es va guanyar la seva amistat i Circe li va oferir la seva hospitalitat durant un any. Abans de marxar d'allà, Ulisses va consultar al vident Tiresies la manera de trobar una ruta cap a Ítaca que fos segura. Per això va baixar al món dels morts, on es va trobar amb l'ànima d'Anticlea, la seva mare, i les d'Agamèmnon i Aquil·les, que van morir a la guerra de Troia.
Enees havia de complir la seva missió amb èxit, reconstruir la ciutat de Troia, i el seu pare, Anquises, no li va acabar de poder donar totes les seves prediccions a Enees i el va demanar que visités el regne d'Hades. Per això va haver de visitar el món dels morts, on li donaria la resta de detalls.
Hèracles va accedir al món dels mortsen el seu onzè treball. Aquest consistia en portar al gos de tres caps que guardava la porta dels inferns, Cèrber, a Euristeu. Hermes el guia al regnat d'Hades i aquest el dona permís per endur-se'l. Tot seguit Hèracles porta la bèstia davant d'Euristeu, el torna a l'infern.
Orfeu decideix baixar al món dels morts a recuperar a la seva estimada. Gràcies a la seva habilitat per la música, els déus deixen a Orfeu emportar-se a la seva estimada.

Vale!

Anònim ha dit...

Salvete tripulants!
Fent una mica de recerca per la xarxa he trobat moltes referències clàssiques a molts vieojocs, i es que la mitologia grega ha estat i esta molt i molt present en els videojocs!
Us parlaré d'un videojoc en concret, el Kid Icarus. El Kid Icarus és una adaptació totalment lliure de diversos mites grecs, barrejen a Ícar amb el mite de Perseu i amb Medusa; i fiquen pel mig a una tal deesa anomenada Palutena, que tot indica que és Palas Atenea (Deesa guerrera de la saviesa i de les arts). Aquest joc, completament inventat, recrea moltes criatures dels mites clàssics, com Cerber, el gos de tres caps que guardava el regne d'Hades, i Medusa, el personatge més utilitzat en els videojocs i que apareix majoritàriament com a enemiga d'alguna classe.
En aquesta entrada ens parlen també de Hèracles, Eneas, Ulisses i Orfeu, que van accedir a l'inframón sense haver mort. Però, com ho van aconseguir? Doncs, Heràcles, per exemple, va aconseguir accedir a l'inframón perquè consistia en un dels dotze treballs que se li van imposar i que havia de realitzar. Aquest treball d'Hèracles era també el més difícil. Consistia a treure el gos Cèrber dels inferns. Aquest gos era un monstre de tres caps amb cua de serp que s'encarregava de vigilar que els morts no s'escapessin de l'Hades. El primer obstacle en aquesta tasca era que ningú no sabia on es trobava l'entrada a l'Hades. Per sort, Hèracles trobà el malaurat Orfeu, que tornava de la seva expedició a l'infern per rescatar Eurídice i li explicà com anar-hi. Un cop arribà al riu Estix, el que delimitava l'Hades, el barquer Caront tingué tanta por de la força i l'aspecte ferotge d'Hèracles que el passà amb la seva barca a l'altra riba sense protestar. Un cop al Tàrtar, trobà l'heroi Teseu sotmès a suplici per un antic intent de raptar Persèfone, esposa d'Hades, i el rescatà. Hèracles demanà a Hades, déu dels inferns, que li deixés endur-se Cèrber. Ell hi accedí amb la condició que fos capaç de capturar-lo sense armes. Així Hèracles, només amb la força dels seus braços, aconseguí retenir l'animal i el portà a Micenes, per retornar-lo a l'Hades poc després. Aquest treball simbolitza el triomf de la mort, ja que Cèrber és el guardià de l'inframón, on van a parar les ànimes dels que han mort. Significativament, no hi ha un lloc on hi hagi la tomba d'Hèracles.
Eneas, en canvi, vol baixar ell a l'inframón a veure al seu pare per última vegada desprès d'haver visitat a Itàlia la cova consagrada d'Apol·lo, on, Sibil·la (que habitava la cova) li va predir un futur molt ennovolat per als seus, ple de sang i de guerres. La Sibil·la explicà a Eneas que per poder descendir a l’Avern ha de buscar un arbre consagrat a Juno que té un branquilló d’or al tronc, ja que la bella Prosèrpina, reina dels Inferns, l’hi exigirà com a tribut. Quan Eneas obté aquest branquilló, la Sibil·la guia el jove cap a la boca de la cova on es troba la porta cap a l’Infern. Eneas passa per paratges com ara el llac Estix, on es troba Caront; el riu Tàrtar, on són castigats els traïdors, els cobdiciosos i la resta d’homes que havien comès faltes imperdonables en vida; l’Elisi, un paradís etern ple de boscos resplendents i prades verdes per als qui havien viscut virtuosament i el riu Lete, on els homes beuen per oblidar totalment el passat. Eneas s’acomiada del seu pare Anquises i surt per una de les dues portes que diuen que té el país del Somni: una en forma de banya, per on passen les visions veritables, i una altra de vori, per on passen els somnis falsos. I va ser per aquesta última per on Anquises va fer sortir el seu fill del món dels Inferns.

Anònim ha dit...

Ulises, va baixar a l'inframón perquè una reina així li va ordenar. Ulises es va trobar amb el déu Heolo que li va regalar un sac que contenia vent per poguer arribar a Ítaca. Ulises no li va dir a ningú que hi havia en el sac i els hi va dir que ningú l’obrís.
Quan ya veien Ítaca, un dels tripulants va obrir el sac pensan que hi havia or o diamants i van sortir disparats cap a una illa perduda i ningú sabien on estaven.
Quan van aterrar en aquella illa, van buscar menjar i, una part dels tripulants van anar per un camí que es dirigia a un castell. En aquell castell, i vivia una bruixa que convertia a tothom en animals, quan Ulises si dirigia cap allà, va apareixer Hermes, el missatger dels déus i li va donar unes herbes que si se les menjava l’encant de la reina no l’efectaria. Ulises se les va menjar i es va presentar al castell de la reina i no li va fer efecte l’encant. La reina li va oferir que es quedes uns dies a descansar i Ulises i els seus homes s’hi van quedar. Quan Ulises va sortir del castell, creia que havien passat cinc dies, quan en realitat havien passat 5 anys. La reina del palau, li va dir que per trobar el viatge de tornada a casa, havia de baixar al inframon i sacrificar un animal en el Riu del Foc.
Ulises, baixa al món dels morts i per la seva sorpresa, es troba a la seva mare que acababa de baixar-hi. La seva mare li va dir que ja no aguantava més el sufriment d’esperar-lo i s’havia suicidat. Ulises fa el sacrifici i parla amb Siresies. Aquest li indica el camí i li diu que ha de seguir la estrella més brillant de la constel.lació d’Orió i tindrà que passar per uns estrets on es troba Escila, un perillos monstre que s’ho menja tot.
Ulises emprén el viatge i pasa per els estrets on es troba Escila. Per sobreviure sacrifiquen unes ovelles, però quan estàn apunt de creuar l’estret hi ha una cascada que acaba a la boca de Escila. El vaixell, cau amb tots els tripulants menys Ulises que habia saltat uns instants abans. Ulises no te cap barco i quan veu una illa nada fins a ella.
En el cas d'Orfeu, aquest baixà a l'inframón per amor... El músic (Orfeu) estava perdudament enamorat d'una nimfa de les valls de Tràcia, Eurídice que va esdevenir la seva muller poc després de conèixer-lo. Al cap de poc temps, però, Eurídice va patir un tràgic i mortal accident.
La nimfa es trobava passejant pel bosc quan de sobte va aparèixer Aristeu, un enemic d'Orfeu, que pretenia raptar-la per fer-la seva. Aquesta va córrer ràpidament buscant la manera de despistar el malefactor, però durant la fugida, una serp la va matar mossegant-la i injectant-li el seu verí a la cama. Orfeu, desesperat per tornar a veure la seva estimada, va baixar a l'infern a demanar pietat a Hades, però abans d'arribar a ell es va topar amb Caront i la seva barca. El barquer no volia transportar Orfeu des de la riba d'Estígia fins a l'interior de l'inframón, però aquest va començar a tocar la seva lira i el barquer va acabar accedint. Orfeu va presentar-se davant Hades i Persèfone, els déus de la mort, i gràcies a la seva habilitat amb la lira, va aconseguir que Hades proposés un tracte al músic: Eurídice tornaria a viure si ell la duia fins al món dels vius sense girar-se per poder veure-la.
Orfeu, veient la gran oportunitat que li era oferta, va acceptar-la sense problemes, i va començar a anar cap a la sortida de l'infern. Tot anava bé fins que, a tocar de la sortida, el músic no va resistir més la temptació i va girar-se, temps just per veure com la seva dona desapareixia de cop cap a les profunditats de l'infern.
I aqui la resposta! No se pas a vosaltres, però a mi m'ha semblat molt interessant!
Avete tripulants!!!

Bernat Pareja Sabaté ha dit...

Kalispera !

Com en molts àmbits de la vida , en els videojocs també hi ha referències clàssiques. Des dels inicis dels jocs virtuals s'han agafat idees clàssiques i mitològiques per crear els videojocs. Un dels primers jocs data de 1993 i s'anomena Battle of Olympus ( La batalla de l'Olimp).En el joc , el protagonista (Orfeu ) ha de salvar a la seva estimada del Tàrtar on Hades la té presonera. Aquest joc es va fer per a la consola NES.

Hi va haver 4 herois que van entrar a l'inframón sense morir i van tornar a la terra. Aquests 4 van ser Hèracles, Eneas, Ulisses i Orfeu.
Hèracles va entrar per realitzar l'últim treball que li va otorgar Hera que havia de fer per ser perdonat per matar els seus fills.En aquest treball havia de treure el gos Cèrber de dins de l'inframón. Per sort seva va trobar a Orfeu quan hi anava i aquest li va explicar com entrar-hi. Quan va arribar Caront va tenir por d'ell i el va portar a l'inframón sense protestar. Va aconseguir treure el gos Cèrber de l'inframón i el va portar a Micenes per demostrar que l'havia caçat.

Un altre heroi que va aconseguir baixar va ser Eneas. Eneas va baixar per retrobar-se amb el seu pare, que es trobava als camps elisis. Per poder entrar a l'inframón va utilitzar una branca d'or . Quan es va retrobar amb el seu pare no e van poder abraçar ja que era una ànima.

Ulisses va baixar a l'inframçón ja que volia parlar amb l'endeví Tirèsias. Per aconseguir-ho va sacrifucar un vedell a l'entrada de l'inframón

Per últim Orfeu també va entrar a l'inframón .Ell ho va fer per un motiu amorós ja que va a salvar a Euridice d'Hades, que la tenia raptada

Vale tripulants

Anònim ha dit...

Salve! Aquesta entrada m’ha interessant molt, doncs sabia de l’existència del joc però no que tingués un personatge no massa conegut com Caront! Comparteixo la meva referència clàssica que és; Uta, de Tokyo Ghoul(manga). És un ghoul, una mena de humà caníbal amb poders extraordinaris, conegut per crear les màscares per a aquesta raça i així poder amagar la seva identitat. De primeres no sembla que hagi de tenir una referència clàssica, però m’he fixat i en els seus tatuatges en trobem. Al pit té un sol, un símbol d’Apol·lo, i també és reconegut pel nombre 19, que en el tarot també és el sol. Això simbolitza el seu poder, doncs és digne d’estar a l’altura d’un déu. També té un en grec en el coll que diu: Nec possum tecum vivere, Nec sine te, que significa: No puc viure amb tu, ni sense tu. Aquesta frase és dita per Martial, un poeta romà, en una de les seves obres, Epígram XII.
Hèracles va anar a l’inframón per complir el dotzè treball: capturar al Cèrber amb vida.
Eneas va voler salvar a Eurídice, i quan va anar a veure a Caront, aquest els hi va dir que si s’atrevien a pujar tindrien un destí cruel. Però com que tenia la branca d’or, amb la que els vius podien viatjar en la barca de Caront, no va tenir cap problema.
Orfeó utilitza la seva habilitat musical amb la lira per aconseguir que Caront li deixés veure al déu de l’infern.
Ulisseu baixa a parlar amb l’endeví Tirèsis, tal com li va dir la sacerdotessa Circe. Desafortunadament, no he trobat la forma en que convenç a Caront perquè el porti.
També he trobat un personatge més que va entrar a l’inframón; Psique, qui va haver d’entrar per demanar-li a Persèfone una petita part de la seva bellesa .Quan va entrar, una veu misteriosa va dir-li com passar a través del Cèrber i de Caront i poder tornar amb vida, i així ho va fer. Per desgràcia, va obrir la petita capsa on es guardava la bellesa perquè Eros l’estimés, però només havia una mena de somni que provocava amnèsia als morts quan entraven en l’inframón. Com que Eros abans l’havia deixat , però tot així la va seguir en secret i va treure-li el somni dels ulls i va demanar a Zeus i a Afrodita per casar-se amb Psique. La van fer immortal i així es van casar.

Unknown ha dit...

Salvete omnes!

He de decir que sinceramente esta entrada me ha parecido muy interesante, ya que trata sobre el tema del inframundo, Hades, etc.

Dani la información que has proporcionado, junto al video y haciendo referencia a este juego actual… creo que has hecho un gran trabajo.

Y centrándome en las preguntas, he estado buscando mucha información de este relato porque quería asegurarme de quedarme sin ninguna duda y he encontrado que la razón por la que Caronte permitió el acceso de Hércules al inframundo fue porque él lo logro por fuerza bruta, Orfeo gracias al hechizo de su canto, y Eneas mostrando una rama de oro, salvoconducto divino proporcionado por la sibila de Cumas.

Y la verdad hay muchos juegos relacionados con la mitología, por ejemplo:

‘Spartan total war’ es un juego en el que al parecer eres hijo de Ares sin que lo sepas. Empiezas en una batalla en la que Roma quiere invadir Esparta, una de las ultimas ciudades griegas en pie, pero con ayuda de tu ejercito combates a estos, la historia va avanzando hasta que los dioses te van otorgando poderes y tienes que derrotar criaturas mitológicas, etc.

‘Warriors Legends of Troy’ Sabemos que la guerra de Troya abarca una parte de la mitología griega, este excelente juego de guerra lo demuestra.

Maria Zarzoso ha dit...

Salvete!

Hi ha molts videojocs relacionats amb la mitologia grecoromana. "Age of mithology" és un joc d'estrategia per l'ordinador. Està inspirat en els mites i les llegendes dels grecs, egipcis i nòrdics. Apareixen criatures fantàstiques com per exemple minotaures i cíclops.
"Apotheon" és un altre joc relaciontat amb aquest tema. És un videojoc d'acció per a plataformes digitals. Està ambientat en l'antiga Grècia mitològica. Apareixen la majoria dels déus de l'Olimp.

Alguns herois van aconseguir visitar el món dels morts i sortir il.lesos. Hèracles va baixar a l'Infern i va obligar a Caront a portar-lo en la seva barca. Caront indignat, es va negar i l'heroi el va colpejar amb el rem fins que el barquer no va tenir més remei que portar-lo a l'altra banda de la llacuna.
Orfeu va aconseguir accedir al món del morts mitjançant el seu do, la música. Va aconseguir encantar a Caront amb una cançó per recuperar al seu amor, Eurídice.
Ulisses va visitar l'inframón, sota la recomanació de Circe, en busca de Tirèsias, el qual el va d'ajudar a tornar a casa.
Eneas, en canvi, va pagar a Caront, i el va convèncer perquè el portés gràcies a l’or que li va entregar.

Anònim ha dit...

De videojocs no en sé ningun que estigui relacionat amb el mon clàssic, però conec la pel•lícula d’Hèrcules de Disney, que narra la història dels seus dotze treballs.

Hèrcules: Hèracles, més conegut com a Hèrcules en llatí, va néixer de la relació de Zeus amb Alcmena. Hèracles va poder entrar al mon dels morts ja que era un dels seus dotze treballs. Aquest consistia en treure al gos de tres caps amb cua de serp anomenat Cerber de l’inframon. La seva funció era vigilar els morts que no s’escapessin de l’hades. Hèracles va aconseguir capturar-lo només amb la força dels seus braços i va aconseguir portar-lo a Micenes on més tard seria retornat a l’hades.

Orfeó: Orfeó va anar a l’inframon a rescatar a Eurídice, ja que quan s’estava casant la van intentar raptar així que ella va sortir corrents, per mala sort de que va trepitjar una serp i aquesta la va mossegar provocant-li una ferida mortal. Ordeó va anar a l’hades tocant la seva lira per convèncer a Creont perquè el portes a l’altre banda de la Llacuna Estígia, un cop allí va adormir al gos Cerber amb la seva musica, arribant finalment fins a Eurídice, però no podia mirar-la fins que sortissin d’allí, al no poder-ho evitar, Orfeó la va mirar i com a conseqüència, la va perdre.

Ulisses: Quan Ulisses decideix reprendre el viatge, Circe li diu que ha de passar per l’Hades, el regne dels morts i consultar a Tirèsias com tornar a casa. Un cop arriba a l’inframon Ulisses ha de realitzar una seria de rituals. Un cop acabats se li apareix Tirèsias indicant com a d’anar a Ítaca, l’adverteix de que si no va en comte arribarà sol allí. A l’hades, Ulisses veu les obres de la seva mare i de Aquil•les entre altres herois.

Eneas: Eneas baixa al món dels morts ja que troba a faltar al seu pare. Per això necessita la ajuda de Sibila que és qui es sap el camí. Aquesta li fa buscar una branca d’or que nomes s’aconsegueix amb la mort recent d’algú famós. Quan Eneas ho va aconseguir van anar per l’hades fins a arribar a la part dels benvinguts on finalment es va trobar amb el seu pare.

Kènia ha dit...

Salvete omnes!

Primer de tot felicitar en Dani per aquesta entrada, però sobretot per fer-nos veure que tenim referències clàssiques arreu, en qualsevol àmbit i que no sempre ens adonem que hi són; però aquesta és una magnífica entrada per descobrir una mica més del món dels videojocs vinculats amb la mitologia.
- Hèracles va accedir a l'inframón per complir el seu darrer i més difícil treball: treure el Ca Cèrber dels inferns. Hèracles demana a Hades poder-se endur al Ca Cèrber, aquest accedeix però amb una condició, que fos capaç de capturar-lo sense cap arma. Amb la força dels seus braços, Hèracles, va aconseguir capturar l'animal i se l'enduu cap a Micenas tot i que després el retornarà cap a l'inframón. Aquest treball simbolitza el triomf de la mort ja que Ca Cèrber és el guardià de l'inframón, on van a parar les ànimes dels que han mort. Significativament, no hi ha un lloc on hi hagi la tomba d'Hèracles.
- Eneas baixa a l'inframón, on l'esperit del seu pare mort, Anquises, li explica el futur de Roma com a governant del món.
- Ulisses arriba fins a l'Hades seguint les indicacions de Circe. Allà veu a la seva mare, Anticlea, que es va suïcidar per la tardança del seu fill. també parla amb Aquil·les, l'heroi està poc content amb la seva condició actual i li explica les seves penes a Ulisses.
Tirèsies també acudeix i a canvi d'una mica de sang de xai profetitza per a ell. Li diu que ha de travessar un seguit d'obstacles com ara l'illa de les sirenes. També profetitza que arribarà a casa sense cap dels seus companys i amb una nau estranya.
- Orfeu i Eurídice eren dos enamorats, però un dia en el casament d'Eurídice la van intentar raptar i va escapar corrents, en la persecució, Eurídice trepitja una serp la qual la mossega i li provoca una ferida mortal. Orfeu, fill d'Apol·lo, que tocava la lira que li va regalar aquest, va decidir anar a buscar a la seva estimada a l'Hades, primer tocant la lira i convencent a Caront perquè el portés a l'altra banda de la Llacuna Estígia, el barquer embadalit per la música va accedir. Després va adormir a Cà Cèrber, també amb el so de la lira.
I finalment es va presentar davant del déu Hades i va suplicar-li que li tornés la seva estimada, Hades, embadalit també per la música d'Orfeu va accedir amb una condició; Orfeu hauria de portar de retorn Eurídice però fins que no estigués fora de l'inframón no la podria mirar, Orfeu va accedir, però quan estava a punt de travessar l'última porta de l'infern no es va poder resistir i la va mirar.
Eurídice se'n va anar per sempre.
Cal dir que hi ha una altra versió que defensa que Eurídice anava caminant pel camp quan, de sobte, va trepitjar una serp i que no estava fugint perquè la volien raptar.

Vale!

Anònim ha dit...

Salvete!

Rise of the Argonauts
És una historia amb base en la mitologia grega, que ens posa al control de Jason, rei de Iolcos (una ciutat de Magnèsia a Tessàlia, Grècia) i ens guia a través de l’amor y la venjança en busca de la resurrecció de l’estimada Alcmena. ( Era l'esposa d'Amfitrió i la mare d’Hèracles. Va quedar embarassada de Zeus al adoptar la forma del seu marit.)

En el inframón:

El dotzè i darrer treball d'Hèracles va ser capturar a Cèrber, el guardià del Hades, i portar-ho davant Euristeu, per a qui realitzava els treballs com a càstig per assassinar a la seva esposa i fills.

El argonauta Orfeu, un músic de renom, va perdre a la seva futura esposa, Eurídice.
Orfeu va descendir a l'inframón i va aconseguir evadir a Cèrber i Caront encantant-los amb la música de la seva lira per implorar a Hades i Persèfone per que li retornessin a la seva dona. Hades va sentir llàstima per ell i li va permetre recuperar-la amb la condició de tornar al món mortal sense mirar cap enrere. A l'últim moment, Orfeu es va donar volta i en fer-ho va aconseguir a veure el fantasma de la seva esposa, perdent-la per sempre.

Odisseu arriba a l’inframón en vaixell des de l'illa de Circe, i després continua. Els fantasmes dels pretendents són portats per Hermes (el guia dels morts) a través dels clots a la Terra, més enllà del riu Oceà i les portes del Sol, fins a la seva destinació final de descans a l'Hades.

Anquises(l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas) no va poder acabar de donar totes les seves prediccions a Eneas, per tant li va demanar que el visites en el inframón on li donaria la resta de detalls per ajudar-lo a complir-la seva missió amb èxit.

Valete!

Anònim ha dit...

Un clar exemple de que la cultura clàssica és present en el nostre dia a dia són els famosos llibres de “Harry Potter”. Molts de nosaltres ens hem endinsat entre les seves pàgines o hem gaudit com ningú veient les seves pel·lícules i, a més, per als qui estudiem a l’escola matèries com llatí o grec és inevitable adonar-se de la connexió d’aquesta nissaga amb el món clàssic.
En són molts els referents que hi apareixen: des del nom dels personatges, que tot i que puguin passar desapercebuts han estat escollits amb molta meticulositat, com per exemple el nom del director Albus Dumbledore (El nom Albus prové de l’adjectiu llatí “albus-a-um”, és a dir: blanc. Tots els significats del adjectiu albus són propicis pel personatge, ja que es caracteritza per tenir una llarga cabellera i barba blanca i per esser favorable en tot el relacionat amb la màgia blanca); fins a l’aparició d’essers mitològics com el Ca Cerber, les sirenes o l’hipogriu.

Com bé diu en Dani a la seva entrada, alguns herois van aconseguir entrar al inframón sense morir:
Hèracles entrà al inframón per capturar al gos Ca Cerber, un monstre de tres caps amb cua de serp que s'encarregava de vigilar que els morts no s'escapessin del infern, i portar-lo davant de Euristeu. Tot seguit, aquest, el va tornar als inferns.
Enees entra al inframón per veure a Dido, la seva estimada que s’havia suïcidat.

Ulisses ens enviat per Circe, una bruixa de la illa d’Ea, a descendir fins al Hades. Un cop allà Ulisses es retroba amb la seva mare i amb molts companys i herois morts.

Orfeu baixa fins al infern per rescatar a Eurídice, la seva estimada. Quan hi va arribar, va demanar a Caront que el dugués amb la seva barca a l'altra banda de la llacuna Estígia, però Caront s'hi va negar. Orfeu va començar a tocar la seva lira, cosa que va fer que Caront obrís les portes de l'infern. Quan va arribar fins al déu Hades li va suplicar el retorn de la seva estimada; Hades també va cedir per l'encís de la lira d'Orfeu, però posant com a condició que Orfeu no hauria de contemplar el rostre d'Eurídice fins que no haguessin sortit de l'infern.
Orfeu va travessar tot l'Hades en el seu camí de sortida, però abans d'arribar a l'última porta no pogué contenir la seva impaciència i es girà per a veure el rostre d'Eurídice. En aquest moment ella fou presa i convertida un altre cop en ombra, i ell fou expulsat de l'infern, definitivament

Sebastián L, 4rt C1 ha dit...

-Per cert, sabeu d'alguna altra referència mitològica en el món dels vídeojocs?
Hi han referències a jocs com Kid Icarus, Battle of Olympus o Skyrim.

-Per què cadascun dels herois esmentats en aquesta entrada va poder accedir al món dels morts?
Van sortir del món dels morts amb vida perquè això es una proesa rcurrent als herois de la mitologia grega com Heracles,Orfeu o Eneas.

Martina camps ha dit...

Salvete omnes!
Aquesta entrada ma semblat molt interessant ja que tracta sobre un tema del inframundo, Hades...
Hi han molts jocs relacionats amb la mitologia:
'Warriors Legens of Troy' la guerra de troya te una part de la mitologia grega.
'Spartan total war'començes en una batalla enb la que Roma vol invadir Esparta, la historia abança fins que les deesas et prenen poders i tens que derrotar criatures mitologiques...
Smite, harry potter...

Unknown ha dit...

Hola!
Mha agradat molt, sobretot el video i es nota que ho has preparat molt.
M'ha impactat molt que tinguessin que donar una moneda per poder anar al inframón i que alguns aconseguissin entrar-hi sense morir.
No coneixo més jocs on hi hagin referències.

Unknown ha dit...

Salve!
És una gran feina de recerca el treball sencer fins i tot el video que m'ha agradat bastant perquè dóna molta informació sobre Caront.
Ha sigut molt interessant saber que hi passava després de la mort en la mitologia grega.
No conec cap joc més que els típics com aquest el de God of War.
:)

Marco Moreira ha dit...

-Hèracles: a causa d'un fet va haver de realitzar 12 treballs. L'últim era baixar al món dels morts perquè Euristeu va ordenar-li que li presentés Cèrber, el monstre de tres caps.

-Eneas: els grecs vam cremar la ciutat del princep troià i es veu obligat a baixar al món d'Hades per buscar el seu pare Anquises. Va anar acompanyat per Siblia.

-Ulisses: va voler baixar al inframón per preguntar al diví Tiresias com tornar a la seva terra, Ítaca.El diví assegura que tornarà a casa, però sense els seus companys i en una extranya nau, a més a més a canvi d'una sang en específic.

-Orfeu: aquest, desolat per la mort de la seva estimada, decideix baixar a l'inframón a recuperar-la. Gràcies als seus dons de la música aconsegueix passar per totes les dificultats que té el camí. Els déus que estaven allà, impresionats per la seva habilitat i amor, van deixar que s'emportés a la seva dona amb la condició de que no mirés enrere.

Uns jocs amb referències clàssiques com:
-Uncharted.
-The Elder Scrolls V: Skyrim.
-Harry Potter.
-Kid Icarus.
-Too human.

Marta Calvo ha dit...

Heracles va anar al mon dels morts per recuperar al cerber i tornar-li a micenas.
Orfeo va baixar a l'inframon per poguer recuperar a la seva esposa.
Odiseu va baixara l'inframon per consultar al adiví Tiresias com tornar a la seva terra, l'illa d'Ítaca.
Eneas vol trobar al seu pare, Anquises, per que li doni instruccions per formarla nova Troya.
M'ha semblat interessant aquest article.

Biel Cussó ha dit...

si conec diferents jocs com god of war, Skyrim, Hrry poter, Caesar, Ryse....
Hercules el va obligar, Orfeu el va imnotitzar i Eneas li va pagar dos monedes d'or.

Víctor García García ha dit...

El món dels videojocs està ple de referències mitològiques com per exemple al jocs Smite, on fas batalles amb déus i herois de gairebé totes les cultures, en les que està inclosa la grega i per tant podem jugar amb déus grecs com Posidó, Zeus, Ares... un altre jocs seria Skyrim. És un joc d'aventura on hi han diversos déus i herois presents a la història que han estat copiats dels grecs, es a dir, el nom del déu en el joc i en la cultura grega són diferents però la funció del déu és la mateixa. També hi han referències mitològiques en els jocs de Harry Potter on, en el primer llibre, es a dir, el primer jocs trobem a un gos de tres caps que està fent la funció de guardià de la pedra filosofal. Aquest gos es clarament una referència al gos Cèrber de la mitologia grega que protegeix l'entrada al regne dels morts. Altra referència en el món de Harry Potter és al quart joc (quart llibre) on l'escola de màgia Hogwarts organitza un torneig on diferents mags de diferents escoles han de competir en diverses proves, i una d'aquestes proves és recorre un laberint ple de perills, que seria com el laberint que Teseu ha de superar per matar al Minotaure.

Hèracles per aconseguir entrar al regne dels morts, demana ayuda a Orfeu, ja que aquest ja havia entrat abans. Quan Hèracles es troba amb Caront, aquest el porta al regne dels morts per por a la força de l'heroi.

Orfeu per aconseguir entrar al regne dels morts va fer música per Caront i aquest li va deixar passar.



Unknown ha dit...

Molt bon article!
He trobat altres videojocs amb refèrencies clàssiques com per exemple: Harry Potter, on apareixen moltes criatures, algunes de les quals estan inspirades en bèsties referides al món clàssic com el gos amb tres caps que protegeix el lloc on esta amagada la pedra filosofal, que et dóna la vida eterna. Això fa referència al gos Cèrber de la mitologia grega, que protegeix la entrada a l’inframón. Un altre joc on podem trobar aspectes relacionats amb la cultura grega és el videojoc Uncharted, que tracta sobre un home que vol trobar un treso pirata on haurà de viure moltes adventures. En una d'aquestes adventures Nathan Drake, el protagonista, trobarà un mapa amb símbols grecs que l'ajudaran a superar aquella prova.
Moltes persones van anar a l'inframón però molt poques van poder sortir, entre elles: Hèracles que en un dels seus treballs se li demanava matar al gos cerber que protegia l'inframón, Caront el va deixar pasar pel fet de que Caront tingués por. Hèrcales va acabar amb el gos Cerber i va tornar al món dels mortals sense dificlutats.
Un altre heroi que va poder tornar de l'inframon és Eneas que va haber de rescatar al seu pare Anquises. Orfeu també va entrar gràcies a els seus encants per la música, Orfeu va tocar una melodia a Caront i va poder rescatar a Euridice.

Adrià Morales Roig 4c1

Albert Nuñez ha dit...

Guau, aquest bloc esta molt bé fet. M'ha semblat molt interesant el video i alguns videojocs clàssics són les següents:
-Spartan: Total Warrior
-Tomb Raider: Underworld
-Grepolis
-Rise of the Argonauts
-Gladiator: Sword of Vengeance.
-Age of Empires: Mythologies

A lo millor no són tan bons com els del Bloc peró aquest no están malament. Recomano Age of Empires: Mythologies, es un bon videojoc.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Maximas gratias als filadors d'Aracne de l'Albèniz i a la seva particular Atena, Teresa, pels comentaris aportats. Estic segur que en Dani estarà molt content de la valoració que feu de la seva feina. Magnum amplexum omnibus i tant de bo no sigui l'última col·laboració en xarxa.

Anònim ha dit...

Salvete!

Com a curiositat vull dir que he vist dos pel·lícules que tracten sobretot al voltant de l'Olimp, on un grup de joves semidéus viuen una sèrie d'aventures entorn a la mitologia grega. Les pel•lícules són: "Percy Jackson i el lladre del llamp" i "Percy Jackson y el mar dels monstres". En aquestes dos pel•lícules ambientades en el segle XXI hi surten tot tipus de criatures de la mitologia grega: titans, déus (Posidó, Zeus, Cronos...), semidéus, Medusa, Circe, Calipso, centaures, sirenes, el ciclop Polifem, harpies, nimfes, eumènides (fúries), els hipocamps, l'oracle de Delfos, el Ca Cerber, Dèdal, el rei Minos...

Hèracles: inicia aquest descens per complir en un dels seus famosos treballs (en aquest cas el treball tractava de, presentar-li a Euristeo, el guardià caní de tres caps d’Hades, el Cancerber); l’heroi estava disposat a qualsevol cosa per complir aquesta missió. Hèrcules va tenir moltes lluites a l’Inframón.


Eneas: Similar al viatge d’ Ulisses, Eneas busca la guia i el suport patern, el consell de l’ànima d’Anquises, per veure’s desbordat de problemes, no sabia com seguir. El seu pare seria una figura interioritzada, ja que estava mort, però al contactar amb ell troba moltes respostes. El descens d’Eneas també té a veure en la comesa i la responsabilitat que tenia de fundar una nova Troia. És a dir, no només es tracta d’una indignació personal, sinó que també tractava del col•lectiu.

Ulisses: A Ulisses, de res li van servir les estratagemes quan va demanar tornar a la seva pàtria després d’un llarg any ple de màgia i amor. Circe el va enviar al món dels morts perquè interrogués al vident Tiresias sobre el seu retorn a Ítaca, i aquesta va ser la condició sota la qual el va deixar marxar. Ulisses plorà desconsoladament quan li van anunciar que havia d'emprendre aquest llarg viatge cap al desconegut.


Orfeu: fa un altre viatge per amor, però lligat a la nostàlgia i l'enyorança que solen provocar la separació i la mort. Se’ns fa difícil acceptar una pèrdua, un duel, i ens és impossible deixar de mirar cap enrere: estem atrapats en el temps. Romanem enfonsats en el dolor, a l'infern, per no poder superar aquest patiment i tornar a la vida.

Valete!!

Teresa ha dit...

I tant Jordi, aquestes visites estan bé per anar-nos coneixent en la xarxa de cara a la Magna Celebratio.
A Clàssics arreu trobareu articles de tots aquests nois i noies de quart que s'han interessat per la vostra feina. http://blocs.xtec.cat/classicsarreu/

Magnum amplexum vobis!

Anònim ha dit...

Bonum diem tripulants,
Un dels videojocs que tenen referencies clàssiques és Battle of Olympus, un joc amb més rerefons i amb una història més semblant a les tragèdies gregues. El protagonista, Orfeu, ha de rescatar a la seva estimada del Tàrtar, on Hades la manté presonera. Tot i la similituds amb el mite clàssic, de nou hi ha llicències creatives per tot arreu.
Hèracles va poder sortir viu del inframon, ja que en l'últim dels seus dotze treballs (La Captura de Cèrber), Euristeo va ordenar a Hèrcules descendir al Tàrtar (el Regne dels Morts), els dominis del temible Hades, i capturar Cèrber, gos monstruós fill de Tifó i Equidna, que tenia tres caps, una serp per cua i caps de serp al llarg del seu cos. Cèrber era el guardià de la porta d'entrada al Tàrtar. Hèrcules va descendir al Tàrtar, guiat per Hermes i Atenea. Quan Hèrcules va demanar el gos Cèrber a Hades aquest li va donar permís per portar-li si aconseguia dominar-lo sense utilitzar armes. Després d'un prolongat forcejament amb Cèrber va aconseguir vèncer-ho i se'l va endur a Micenes i després de presentar-davant Euristeo el va tornar a Hades.
Eneas príncep troià, fill d'Anquises i Venus, fuig de la ciutat de Troia després d'haver estat cremada pels grecs. En ser fill de Venus l'enemistat d'aquesta amb Juno va fer navegar a Enees errant durant molt de temps, fins que va acabar a les costes de Cartago. Allà tindrà una relació amorosa amb la reina Dido, la qual acabarà en desengany, tragèdia i suïcidi. Es veu obligat a descendir a l'Hades, en aquest cas acompanyat per Sibil·la, amb la missió de trobar-hi al seu pare, Anquises, i aconseguir les instruccions precises que li guiaran fins a fundar una "nova Troia", la florent Roma.
Ulisses rei d'Ítaca, fill de Laertes i Anticlea. Acompanyat per Circe, Odisseu visitarà l'estatge d'Hades (l'inframundo) per consultar l'endeví Tirèsias com tornar a la seva terra, l'illa d'Ítaca. Odisseu tan sols va entrar en la primera regió de l'inframón. Quan Ulisses troba a Tiresias, li demana que l'ajudi per poder tornar a Ítaca i aquest a canvi d'una mica de sang de xai profetitzada per a ell. Aquest li diu que ha de travessar una sèrie d'obstacles com l'illa de les sirenes, i també li profetitza que tornarà a casa sense cap dels seus companys i en una nau estranya. Quan aconsegueix sortir de l'Hades, torna amb Circe i li demana que l'ajudi per poder superar tots els obstacles.
Orfeu poeta, músic i cantor prodigiós. Tocava la lira i la cítora. Un dia, en ser perseguida Eurídice per Aristeu (un fill d'Apol·lo) va trepitjar una serp, el que li va produir la mort. El dolor que Orfeu va sentir va ser tan profund que va decidir endinsar-se en l'infern per rescatar-la de la gola de la mort. Amb les seves melodies Orfeu, va poder endinsar-se al Tàrtar. Impressionats els déus del Tàrtar, Hades i Persèfone, davant tals proves d'amor i habilitat, van consentir a retornar-li a la seva estimada. Només van posar una condició, que Orfeu sortís amb Eurídice dels Inferns sense mirar enrere, per comprovar que la seva dona el seguia, fins que arribés a la llum del sol. Orfeu va acceptar i va començar a caminar cap a la sortida. Quan ja estava a prop de la llum, el va assaltar la por d'haver estat burlat i incapaç de resistir-se va tornar la mirada. En el moment en què els seus ulls es van posar sobre la seva dona, Eurídice va desaparèixer per sempre.
Valete!