Mitologies del cel

Carla de la Roja
1r batxillerat humanístic

AVE, TARRACVS!

Dijous passat estàvem mirant en família el telenotícies quan un dels titulars em va sorprendre. Deia: “AVE, TARRACVS!”. Era la presentació de la mascota per als Jocs Mediterranis 2017 que es celebraran a Tarragona. I com no podia ser d’una altra manera, la mascota té l’aspecte d’un gladiador romà (com tants en deurien passar per l’amfiteatre!) de color groc, recordant les tonalitats de la muralla que envolta l’antiga capital de la Hispània Citerior. El disseny escollit és obra d'Aleix Girona, alumne de l'escola Abel Ferrater de la Selva del Camp, que s'ha proclamat vencedor en el marc d'una convocatòria en què han participat més de 10.000 escolars de 84 centres educatius del territori. El casc que duu és blau perquè simbolitza l’aigua de la mar mediterrània i el plomall representa els colors de la bandera de Tarragona. I, evidentment, el nom d’aquesta mascota no podia ser cap altre que TARRACVS, una variant masculina del nominatiu llatí TARRACO amb què coneixem l’antic enclavament romà de la ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.

No és d’estranyar que la mascota d’aquests Jocs Mediterranis tingui referents clàssics, ja que Tarragona va ser una metròpolis molt important des del moment de la seva fundació, el 218 aC, quan els romans, de la mà dels Escipions (OPVS SCIPIONVM!) van entrar a la Península Ibèrica durant la confrontació bèl·lica pel control del Mediterrani occidental contra els cartaginesos (les famoses guerres púniques). La ciutat es va anar expandint i, a mesura que es feia més gran, també cobrà més importància. Fins a tal punt que avui dia encara podem gaudir d’estructures urbanístiques de l’època com l’amfiteatre, la muralla, el circ, el fòrum provincial o el fòrum local.

És per això que encara avui dia s’escolta que Tarragona continua essent romana, i ho continuarà essent mentre hi hagi referències evocadores, com la de la mascota dels Jocs Mediterranis, que continuïn rememorant i reivindicant la petjada del món clàssic en el nostre dia a dia.

I, per acabar, cinc cèntims del que són els Jocs Mediterranis: una competició multi-esportiva que es disputa cada quatre anys i on participen els estats banyats pel que durant segles va ser batejat pel poder romà com a Mare Nostrum, el nostre mar. L’emblema dels Jocs són tres anells que simbolitzen els tres continents que hi prenen part: Europa, Àsia i Àfrica. I van ser inaugurats oficialment per primera vegada l’any 1951 a Alexandria, Egipte.

Kènia Sanz

1r batxillerat humanístic

Referències clàssiques: olor de perfum

Proseguint amb la sèrie de referències clàssiques que vaig encetar amb The Flash i vaig continuar amb Teen Wolf, avui us parlaré sobre algunes de les que apareixen en anuncis de perfum.

El 2012 es va estrenar l’anunci d’un perfum de Versace batejat com a Eros en què es podien observar diverses referències clàssiques i estava protagonitzat per un atractiu home que representava el déu homònim de la mitologia grega, responsable de l’atracció sexual, l’amor i la fertilitat (desprovist, això sí, de les ales amb què se’l representa en la iconografia tradicional).

Un any més tard es va fer el llançament del perfum Invictus, que en llatí significa “invencible”, de Paco Rabanne. Era un anunci d’estil clàssic, evocant els antics Jocs Olímpics de Grècia, combinat amb el món actual. En aquest spot publicitari es pot observar un home (atractiu, com no!) obrint-se camí entre dues dones de grans dimensions  cobertes per un mantell blanc i que probablement representin la victòria (Niké). Tot seguit hi apareixen unes estàtues de pedra blanca (potser marbre) corrent al darrera, com si realment es tractés d’una cursa olímpica. El perfum, però, li dóna força, energia i confiança per destruir els seus contrincants, demostrant així ser invencible. Al final de l’anunci es veu l’home amb una copa de vencedor. Quan arriba al vestuari, es troba amb unes dones (atractives també) vestides de blanc que l’esperen encisades per la olor d’aquesta fragància.

Per acabar aquest tastet, a l’estiu de 2015 es va estrenar l’anunci del perfum Olympéa, amb moltíssimes referències clàssiques i, com els dos anteriors, d’una gran potència visual. Des dels primers segons ja queda clarament justificat el nom de la fragància amb la recreació del conegut mont Olimp, la seu dels déus grecs, i la noia de torn (Afrodita?) portant un vestit blanc amb unes decoracions de llorer, polsera i  corona incloses. Mentre baixa les escales fins hi tot les estàtues colossals es giren a causa de la olor del perfum i contemplen la bellesa de la noia. A més a més, la deessa mostra tenir un gran poder d’atracció ja que amb un sol aplaudir fa girar tot el qui hi al seu voltant, inclòs l’home de l’anunci d’Invictus. També es pot permetre entrar on vulgui sense avisar. Cal destacar l’ampolla del perfum, que està decorada amb el llorer, representant així la victòria i el triomf de qui usi aquesta essència perfumada.

Què n'opineu, d'aquests anuncis?

Cristina Tamashiro

4t ESO - Llatí

Un dissabte a la romana

Un any més, el darrer cap de setmana d’abril, es va celebrar un dels festivals de Reconstrucció Històrica més importants que tenim a Catalunya, la Magna Celebratio de Badalona, enguany en la seva XII edició. I un any més, els alumnes de llatí i grec de l’Escola Vedruna Gràcia hi vam participar portant els tallers de l’Schola romana i els Ludi juntament amb companys dels IES Isaac Albéniz de Badalona i Premià de Mar.

Hem de dir que el nostre primer dia no va començar massa bé, ja que vam estar acompanyats per una fina pluja. Malgrat aquest contratemps, tots estàvem molt entusiasmats per viure aquell únic i “historic” cap de setmana. Després d’haver preparat els nostres espais, vam anar a canviar-nos a l’Escola Cultural. Quan les noies ja duiem posat el nostre vestit de romana, les ornatrices dels Barcino Oriens ens van donar el toc final pentinant-nos un típic monyo romà amb dues trenes.

El meu recollit

Tot ja estava enllestit i va ser a les 11 tocades quan van arribar els nostres primers interessats en jugar al puzle de llatinismes, ja iniciat l’any passat en un format diferent. Alguns alumnes de 4t i de 1r de Batxillerat vam posar-nos mans a l’obra per muntar l’activitat per tal que fos didàctica i pogués gaudir-la el màxim nombre de gent. El joc consistia en fer parelles per trobar l’expressió completa amb la seva definició i exemple. 

El que més ens va agradar, però, va ser la cara d’emoció d’alguns adults en recordar aquelles expressions o paraules apreses ja fa uns anys enrere quan estudiaven grec o llatí. Les felicitacions pel material van anar in crescendo a mesura que anava avançant el dia.

En el mateix espai hi teníem el ludus litterarius i el ludus grammaticus, on adults i nens podien gaudir tot escrivint el seu nom en l’alfabet antic del llatí o en grec amb un llapis prou curiós per a tots ells: el calamus. Tot i que alguns i algunes no es van atrevir a provar-ho, no van marxar sense el detall, ja que nosaltres estàvem disposats a escriure els noms les vegades que calgués. Una breu representació teatral acabava en l’etapa del ludus rhetoricus, l’escola d’oratòria. Fins i tot la Televisió de Badalona va venir a gravar per a l’espai de notícies!

Cliqueu l'enllaç i cerqueu el minut 14:58!

Acabada la Magna, cal dir que l’èxit de les nostres activitats i tallers va ser desbordant. El mal temps de dissabte no va ser obstacle per a nosaltres, sinó tot el contrari, la gent va sortir al carrer per viure un cop més aquest festival romà organitzat pel Museu de Badalona i l’Ajuntament de la ciutat.

Esperem repetir l’experiència en properes edicions. Llarga vida a la Magna!

Marta Orquín

4t ESO Llatí

P.S.: gaudiu del vídeo oficial de la nostra Magna gravat per la Margalida Capellà, professora de l'IPM!

MAGNA CELEBRATIO MMXVI: plou i fa sol...

Fotografia de l'Eva (@evulitsa/Twitter) al taller d'Unguentaria

Aquest darrer cap de setmana d’abril, 30 i 1 de maig, els alumnes de clàssiques de l’escola vam tenir l’oportunitat i l’honor de poder participar –un any més, i ja en fa sis!– en la XII edició de la MAGNA CELEBRATIO BAETULONENSIS, el festival de reconstrucció històrica del món romà celebrat a Badalona.

Resum meteorològic: dissabte semblava que Júpiter ens volgués fer una de les seves males passades quan vam aixecar-nos amb pluja i el cel restà amenaçador durant tota la jornada. Diumenge, però, Apol·lo va arribar just a temps per salvar els mobles.

Ens havíem aixecat ben d’hora ben d’hora i tots els tripulants havíem quedat a la parada de metro de Fontana per enfilar cap a Badalona. Allà ens esperaven els aràcnides de l’Institut Isaac Albèniz, els nostres amfitrions, i de l’Institut Premià de Mar.

Reunits tots, vam començar a preparar els espais de les que serien –com ja és vella i bella tradició– les nostre quatre zones de treball durant tot el cap de setmana: el LVDVS LITTERARIVS, el LVDVS GRAMMATICVS, el LVDVS RHETORICVS de l’SCHOLA i els LVDI ROMANI, que enguany tenien la mestra Roser Ramos com a coordinadora. Ja tot preparat, tocava la part més interessant: vestir-nos d’esclaus i d’esclaves.

A les onze en punt del matí, tots estàvem al lloc assignat, esperant amb les mans ben obertes tots aquells nens i nenes, pares i mares, avis i àvies i fins i tot esplais, que volguessin participar de les activitats que havíem preparat per a aquesta edició: al LVDVS LITTERARIVS el públic podia gaudir i aprendre d’allò més dels nostres magistri et magistrae amb un PUZLE DE LLATINISMES dissenyat per a l’ocasió a més de poder escriure el seu nom i alguna frase en llatí amb lletra cursiva antiga a partir d’unes plantilles copiades ad hoc. Al LVDVS GRAMMATICVS hi havia grammatici que ensenyaven a escriure el nom en grec a tothom qui s’hi acostés. Per últim, al LVDVS RHETORICVS, l’última etapa del sistema educatiu romà, els assistents podien gaudir d’una petita representació dramatitzada de les diferents etapes escolars, un autèntic viatge en el temps.

Qui més qui menys, tothom marxava amb un somriure i de ben segur que havíen après algunes coses relacionades amb els nostres avantpassats, perquè no només hi érem nosaltres, sinó que els carrers eren plens d’una aroma diferent, amb lluites de gladiadors, narracions de mites, legionaris caminant amb pas ferm pel centre de Baetulo...

Només ens resta donar les gràcies a l’organització del Museu pels àpats i begudes que ens van proporcionar al llarg d’aquests dos dies i també pel material que ens van deixar per a l’Schola i els Ludi i, evidentment, un sincer gràcies, que es queda curt, al magister i a les magistrae dels nostres respectius centres i a tots els condiscipuli et condiscipulae amb qui vam poder compartir, un any més, aquesta celebració!

La Magna MMXVII ens espera!

Kènia Sanz

1r batxillerat humanístic