El
passat 31 de març, els alumnes de segon de batxillerat vam tenir l’oportunitat
de fer una visita que, per a molts, va ser especial: enguany l’última sortida
del curs (amb permís de la bella Tàrraco) i, per tant, del batxillerat. L’objectiu
d’aquesta: el Museu de Badalona, la Baetulo romana. Vam arribar-hi a mig matí i
vam poder gaudir d’una extensa visita guiada amb la Sara Martínez que ens va
dur pels diversos espais amb els quals compta el museu...
La
següent parada en la nostra visita va ser la Casa dels Dofins. Situada no molt
lluny de l’edifici central del museu, ens va permetre fer-nos una idea molt
clara de com era una domus, una casa
benestant romana. D’ella vam poder veure estances com el triclini, l’atri, el
tablini, restes del peristil dedicat a la producció de vi...
I per
últim el Jardí de Quint Licini, un important ciutadà de Baetulo de qui avui dia
es conserva part del peristil de la seva luxosa domus, enganxada literalment a
les muralles.
Una
visita, sens subte, que a tots ens va agradar molt i que, a més, ens va servir
per a repassar molts dels continguts de civilització que hem anat treballant a
classe al llarg del curs, cosa que va amenitzar encara més la visita. Un gran
record, en definitiva, que tots ens vam endur de Badalona cap a la nostra
Bàrcino natal.
I per
als qui ens vam quedar amb ganes de més... en breus arriba la Magna Celebratio!
Júlia Roig Ulayar
2n batxillerat
humanístic
4 comentaris:
Salve!
Aquesta sortida va ser una de les que més em va agradar del curs, especialment la Casa dels Dofins, ja que es manté en un estat excepcional i bastant únic.
Aquest cop el temps ens va ser favorable, i vam poder gaudir plenament de l’excursió sense gaires presses, i sempre es gaudeix més de qualsevol cosa si hi ha temps i no hi ha cap mena de “pressió”.
A l’excursió vam poder veure de tot, des de les restes arqueològiques d’edificis romans fins les restes òssies d’un cavall, d’un romà i d’una mula. Aquestes tres últimes coses esmentades van ser molt interessants i curioses, un mai pensaria que hi hagi aquest tipus de restes.
En quant a la guia, és una noia bastant professional, que sap del que parla i coneix; però a mi, particularment, m’agrada més anar per lliure sense guies o ser els tripulants els guies com a Tàrraco.
La nostra i última parada abans de tocar terra ferma és la Magna Celebratio, que no deixa de ser un festival en el qual nosaltres celebrem la fi de la nostra pròpia, única i esgotadora Odissea.
Valete!
Moltes gràcies, Júlia, per aquesta darrera crònica. Em penso que trobaré a faltar aquesta predisposició de molts de vosaltres a fer la vida escolar més fàcil, demanar-vos la implicació en qualsevol activitat i rebre, invariablement, un sí com a resposta. Ja començo a sentir l'arribada de les darreres setmanes de curs. Què hi farem! PLVRIMAS GRATIAS!
Salve!
Una bona e interessant publicació, ben fet!
Després de llegir això em venen més ganes de veure el museu i els seus voltants, i, com no, de la Magna Celebratio!
Aquesta sortida la vaig trobar molt interessant, tot hi que jo ja la vaig fer anys enrere. Tornar-la a fer va posar a prova els meus coneixements actuals i hem va fer veure quant he avançat respecte a quan vaig començar.
Aquesta sortida m'ha permès ubicar totes les idees i coneixements en context.
Trobo que un gran encert de la sortida va ser la guia; aquesta no només dona una explicació sobre el que es veu, sinó que a més a més et fa interactuar amb l'escenari a través de preguntes que cadascú interiorment (i exteriorment si es vol) ha de pensar i respondre.
Dir, per últim, que la sortida no només va ser molt interessant sinó que també va deixar algunes anècdotes divertides; com la que protagonitzaren tres humanistes quedant-se tancats al jardí de Quint Liquini...
Publica un comentari a l'entrada