 |
| Promoció MMXVI AD [Fotografia: Mireia Boix] |
El passat 15 de març (de les idus de març, no te’n refiïs, oh, Cèsar!)
els alumnes de 2n de Batxillerat ens vàrem endinsar en la nostra última gran travessia
que tenia com a destí final Tàrraco.
El nostre punt de partida era
l’estació de Passeig de Gràcia – Aragó. Allà ens vam trobar a les 7:30 i, tot i
ser un dia plujós i haver matinat, la nostra il·lusió es mantenia intacta. Vam
agafar el tren puntualíssims i, després d’una hora i quart de trajecte, ja estàvem
a l’antiga Tàrraco romana. Després d’haver esmorzat, mentre observàvem les
magnífiques vistes des del mirador del Mediterrani, el Jordi ens va explicar el
recorregut que faríem durant la visita.
La nostra primera parada seria
l’antiga Audiència, a la plaça del Pallol, per descobrir la grandiosa (i
extraordinària!) maqueta de l’antiga ciutat romana. Allà, els nostres companys
Isaac i Lucas ens varen fer cinc cèntims sobre la distribució dels edificis més
importants tant intra com extra murs. Just al costat de la maqueta
vam poder observar, pintat sobre una paret, un clam revolucionari dels
republicans completament intacte.
Tot seguit, vam reseguir el camí fet fins a trobar-nos la majestuosa muralla dins l’anomenat Passeig
Arqueològic. Tots vam quedar bocabadats davant la solidesa i l’alçada d’aquell
monument arquitectònic. Va ser llavors quan l’Aldrin i la Júlia ens van comentar
aspectes característics del que estàvem admirant. Al llarg del traçat que
envoltava la muralla van anar desfilant diferents reproduccions de conegudes escultures,
com l’August de Prima Porta, la Lloba Capitolina, o el segell original
de la ciutat, entre altres, així com les tres torres que la coronen o una vista
espectacular del Camp de Mart, teatre a l’aire lliure inclòs.
Deixat el passeig enrere i
caminat un bon tram, vam arribar al MNAT (el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona).
Allà vam deixar les nostres pertinences i vàrem entrar a l’auditori, on vam fer
el visionat d’un curtmetratge molt emotiu sobre la fundació de la ciutat de
Tàrraco. A continuació, vam recórrer racó a racó el museu per gaudir de les
meravelloses obres d’art que s’hi trobaven: estàtues, mosaics, retrats, làpides,
objectes domèstics i d’atuell... Després de l’intens recorregut pel museu vam
decidir canviar de destí: la Torre del Pretori i les voltes del circ annexes al
museu.
Ens acostàvem al final de la
nostra visita patrimonial i vàrem arribar a l’amfiteatre. La pluja va impedir
que ens apropessin tant i com haguéssim volgut però, tot i així, res ens va
privar de les magnífiques vistes. El Ramon i la Maria ens van explicar la
història de l’amfiteatre i les parts en què es dividia. Una de les
singularitats de l’amfiteatre és l’existència d’una basílica paleocristiana del
segle VI que presencià el martiri de Sant Fructuós i els seus diaques.
Amb el pas dels minuts la
pluja anava en augment, de manera que, a contracor, vam haver de tornar a
Bàrcino abans del que estava previst. La imprevista hora de tornada va fer que
volguéssim aprofitar tant cada instant a Tàrraco com si fos l’últim de les
nostres vides.
I aquí, tripulants, posem punt
i final a aquesta última meravellosa sortida, però punt i coma al nostre viatge
a bord d’aquest vaixell. Hissem les veles cap a un nou port però aquest, el dels
últims anys d’escola, no l'oblidarem mai perquè els records, les experiències
viscudes i tots els coneixements adquirits sempre perduraran en nosaltres. Ara
podem dir, després d’uns anys en aquest vaixell tan especial, que ha estat tot
un plaer créixer intel·lectual i, sobretot, humanament, al vostre costat. I ara
et parlem a tu directament, capità: no tenim paraules per agrair-te tots els
valors humans que ens has transmès. Gràcies per ensenyar-nos coneixements sobre
el món clàssic, però, sobretot, per transmetre’ns l’educació i fer-nos créixer
com a persones. Plurimas gratias, magister!
Mireia Boix
Alba Gracia
2n de batxillerat humanístic
