Qui no ha llegit o sentit a
parlar alguna vegada de Harry Potter, el mag més famós dels últims darrers anys?
Molts de nosaltres ens hem endinsat entre les seves pàgines o hem gaudit com
ningú veient les seves pel·lícules i, a més, per als qui estudiem a l’escola
matèries com llatí o grec és inevitable adonar-se de la connexió d’aquesta nissaga
amb el món clàssic (la pròpia creadora de Potter és llicenciada en Clàssiques!).
Dins de l’univers de Hogwarts, podem trobar referents que van des de la
mitologia grega fins a l’etimologia llatina, i fins i tot fets històrics
vinculats a conjurs i personatges. Tanmateix, la primera referència tot just la
trobem al lema de l’escola: Draco dormiens nunquam titillandus i
que, en un missatge clarament alliçonador, ens diu literalment que un drac que dorm mai ha de ser pessigollejat.
Per començar a endinsar-nos en
aquest apunt sobre referències clàssiques, podem començar per alguns dels
personatges amb vinculació etimològica i/o mitològica. Un dels principals mags
de tota la sèrie i mentor d’en Harry és l’Albus
Dumbledore, el nom del qual significa
literalment blanc (del llatí albus, -a, -um), relacionat amb el tipus
de màgia que aquest fa servir. L’Hermíone Granger, una de
les tres principals protagonistes de la nissaga, rep el nom per l’heroïna mitológica:
la bellíssima filla única de Menelau i Hèl·lena d’Esparta. Minerva McGonagal, professora de transformacions a l’escola i una
de les bruixes més intel·ligents de l’últim segle, rep el seu nom, i també qualitats com la intel·ligència i la
saviesa, per la dea a qui fa honor: la romana Minerva (i Atena grega). No hem
d’oblidar tampoc el sistema de missatgeria que utilitzen: l’òliba, l’animal
sagrat d’aquesta divinitat, que en honor seu rebia també el sobrenom de glaukòpis (γλαυκόπις), la de mirada d’òliba. També hi trobem la professora Sybill
Trelawney, la qual se’ns introdueix en el tercer llibre com a professora
d’endevinació. Sybill és un nom
derivat de les sibil·les romanes,
pitonisses inspirades pel déu Apol·lo, les quals tenien l’habilitat de predir
el futur. Entre el professorat de Hogwarts també trobem a Pomona Sprout, que imparteix classes d’herbologia. El seu nom fa
referència a la deessa romana dels arbres fruitosos, jardins i horts, relacionada
també amb l’abundància.
 |
| Pomona, Nicolas Fouché, 1700, Museum of Fine Arts (Budapest) |
Si cerquem referències entre les
múltiples criatures mitològiques del relat, hi destaquem una que apareix al
primer llibre: en Fluffy, un
monstruós gos de tres caps i primera de les set proves que protegeixen la pedra
filosofal. Aquest “animaló” és una clara referència al Ca Cèrber, el gos de
tres caps, custodi de les portes de l’Hades, fill de Cronos i Rea i dèu dels
morts i l’inframón, i que no deixava que
cap viu entrés ni cap ànima en sortís.
A la Cambra Secreta descobrim el Basilisc, referent de la mitología grega
on era descrit com a el rei de les serps, capaç de matar solament amb la
mirada. Aquest fet el vincula, òbviament, amb la temible gòrgona Medusa.
Un dels llibres amb més
referències del món clàssic destacables sigui probablement el quart, Harry Potter i el Calze de Foc. En aquest volum apareixen les sirenes i els tritons (híbrids marins d’humà i peix). Les primeres, de les
quals es deia que tenien un cant encisador i una veu prodigiosa. Introduïdes a
la pel·lícula com a alumnes de l’Escola per a noies Beauxbatons, de les quals
la Fleur Delacour és l’alumna més rellevant. Aquestes, originàries de la
mitologia eslava, tenen el seu equivalent en les sirenes gregues, divinitats
menors, sovint ancorades en un indret marí concret i reconegudes per la seva
perillosa bellesa.
Per últim també trobem el
laberint al qual s’han d’enfrontar els quatre mags per saber qui n’és el
vençedor, clara inspiració del laberint del Minotaure, a l’interior del qual els
mags es troben amb un boggart en forma
d’Esfinx, una altra referència associada
en aquest cas al cicle tebà, el monstre estrangulador vençut pel jove Èdip.
Tot i això, durant l’heptalogia
trobem més referents vinculats al món clàssic com són les harpíes, Fènix, els centaures, dracs, gnoms, hipogrifs, licantrops, Pegàs, la Quimera i
els unicorns. Tota una descoberta!
Per últim, i no menys important,
no podem oblidar l’extens llistat de conjurs que s’utilitzen durant els llibres
i pel·lícules dels quals en mencionarem només uns exemples:
Aguamenti: conjur que permet
produir un raig d'aigua de la vareta del llançador i
que provè de la paraula llatina aqua (aigua)
en combinació amb l’ètim augmentum, d’augere (augmentar). Significaria, per
tant, "augment de l'aigua".
Crucio: una de les
principals tortures i més important per haver provocat l’estat de bogeria
permanent irreparable als pares d’en Neville Longbottom a mans de la principal
seguidora de Voldemort, Bellatrix Lestrange, amb la funció d’infligir un dolor
insuportable en el destinatari de la maledicció. Cruciare significa "torturar" i cruciatus és el participi de perfet d’aquest verb (“torturat”).
Expecto
Patronum, el més important i
utilitzat conjur protector, conjura els més íntims sentiments positius coneguts
com a patronus. Un patronus és evocat com un protector, i
protegeix els mags dels dementores. Expecto patronum és un correcte
llatinisme per "Espero un protector".
Vull acabar aquesta entrada fent
un últim apunt: si desprès d’aquesta recerca us digués que el que heu llegit és
només un tastet del que podeu arribar a descobrir en aquesta fascinant
heptalogia, m’agradaria fer-vos reflexionar sobre aquesta pregunta: què s’hi
s’amaga realment darrere Harry Potter?
Dafne Serra
1r batxillerat
