22 d’octubre del 2014

La situació de la dona a Esparta


Per reprendre el curs amb energia, he decidit endinsar-me altre cop en la societat grega, concretament, en la part ocupada per les dones. Aquesta vegada, però, dedicarem una mirada a Esparta per tal de contrastar el seu paper amb el de les dones ateneses. D’aquesta manera podrem establir la diferenciació regional de la que parlàvem en una anterior entrada

Així doncs, podríem dir que la divisió i rivalitat entre les dues grans polis gregues va presentar dos escenaris totalment diferent també pel que fa a les dones. Avui, doncs, contraposarem en tres pinzellades la submissió i total obediència i docilitat ateneses, amb el caràcter, l’empenta i la força de les dones espartanes.



Sofia Menéndez-Arango


9 comentaris:

Judit Millàn ha dit...

Salvete tripulants!

Quines dues entrades més interessants Sofia! Hi ha molta diferència entre les dones d'aquestes dues ciutats tan importants, Atena i Esparta.
Per una banda les dones ateneses no tenien drets ni civils ni jurídics, eren considerades inclús una molèstia per l'home i eren tractades com esclaves . No podien tenir educació, i en l'únic que tenien un paper principal era en l'educació dels seus fills, els quals si eren mascle els ensenyava fins als 7 anys i si era femella estava amb ella a la llar fins al matrimoni.

Per l'altre banda les dones espartanes tenien més drets i llibertats. Rebien una educació com la dels mascles, per tal de tenir nens forts i sans. Per aquest mateix motiu se les cuidava. Tenien molts més drets que les dones ateneses, com per exemple, podien donar opinions i les tenien en compte. També eren dones cultes i belles.

Les dues ciutats coincideixen en que el principal paper de la dona era tenir fills (preferiblement mascle) i educar-lo. A més, sempre es tenien que ajuntar amb un home d'edat més avançada.

A Esparta tenien més drets, però tot i això encara en tenien molts per reclamar. Al llarg de la història el paper de la dona en la societat ha estat menyspreat. Cada cop, a través de moviments feministes, hi ha més igualtat, però aquest tema encara està vigent actualment. Per exemple, moltes feines cobren més els homes que a les dones, no cal anar més enllà del futbol, un tema que trobem tan normal. Encara queda moltes coses a canviar...

Sofia ha dit...

Salvete, tripulants! Altre cop, insisteixo en el paper de la dona que al llarg de la història ha patit grans transformacions però sempre dins del sector més marginat de la societat. És important prendre'n consciència per demostrar, ara que podem fer-nos sentir, del que som capaces. Espero que gaudiu la lectura!

Unknown ha dit...

Salvete tripulans (és així, no?).

Gràcies Sofia. Desconeixia aquest paper de la dona espartana. Em sembla un paper molt interessant i que contradiu d’alguna manera la arquetípica visió que dóna la Història al paper de la dona submisa. No us sembla que la nostra és una visió molt masculina? Sabeu que la Història sempre ha estat escrita per aquells (classes socials, estaments, països...) que han pogut escriure-la. Em preocupa que només estudiem i/o reflexionem a l’entorn d’aquells que sempre han guanyat (les classes socials més poderoses, els països més potents, els homes més influents). Però, i les dones? i els esclaus? I les classes baixes? on són aquells que mai van poder escriure la Història?
Marcel

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Marcel, per aquesta reflexió que ja va tenir el seu ressó al nostre vaixell amb un apunt a propòsit de Boudica, reina dels icenis.

http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2013/10/una-dona-contra-un-imperi.html

La recordeu?

Unknown ha dit...

Es curiós veure com en dues ciutats tan importants com són Esparta i Grècia, que estaven tan desenvolupades intel•lectualment no van evolucionar en els drets en vers les dones. Amb aquesta informació es veu clarament que la dona mai ha estat respectada i que ara actualment comença a tenir un paper més important en la societat, però no el mateix que té un home.
Comparant les dues entrades podem veure que a Esparta les dones eren una mica més respectades que a Grècia. Pel que fa el paper de la dona a Grècia veiem que no deixa de ser un objecte més al qual sol es necessita per portar les feines de casa i reproduir-se. En canvi pel que fa a Esparta es comença a veure una certa igualtat entre sexes si més no durant l’època de creixement, un cop entraven en l’edat de casar-se i tornava a haver aquesta desigualtat. S’ha de fer referència a que les dones espartanes eren considerades dones cultes a les quals els hi tenien un gran respecte, tot i que no se les deixava participar en el govern.
El que veiem son dues ciutats que no valoren a les dones com hauria de ser i com a opinió personal crec que s’han perdut grans descobriment al fer aquesta distinció entre sexes. Ara toca seguir lluitant contra aquesta igualtat i no rendir-se.

Aldrin Jhay ha dit...

Salvete tripulants!

Unes entrades molt interessants Sofia! Quan parlem del paper de la dona durant la història tenim la imatge d'un ésser humà que és nascut per reproduir-se i cuidar dels seus fills, fet que aquestes entrades confirmen. Quan estudiàvem Història, per exemple, veiem que les dones sempre han tingut un mateix paper: tenir cura de la llar i dels fills, mentre que els homes són els qui treballen i participen en la política. És cert que a Esparta, en comparació a Atenes, les dones tenien més llibertat, podien donar opinions, però això no les feia vertaderament lliures. És cert, que les dones rebien una educació com els altres homes, però no amb la mateixa finalitat.

Durant la història les dones han reclamat els seus drets i el seu paper dins de la societat ha anat canviat. Tanmateix, avui en dia hi ha casos en què la diferencia dels sexes és present, fet que s'hauria de canviar. Espero que amb aquestes entrades que deixen constància de la utilitat de les dones espartanes, la gent comenci a reflexionar sobre això, així millorar i aconseguir un món amb més igualtat, propòsit bastant difícil, però no impossible.

Valete!

Júlia Roig ha dit...

Salvete companys :)

M’acabo de llegir el treball de la Sofia, i haig de dir que m’ha encantat! El paper de la dona a Esparta és interessant, però encara ho és més si ho contraposem al de la dona a Atenes.
Per una banda és interessant veure com, des d'aquell moment, el paper de la dona ha anar millorant fins al punt on ens trobem ara; per l’altre, és curiós també veure com en dues societats que no estaven massa allunyades hi podien haver diferències tan grans.

De totes maneres és important veure com, tot i que a Esparta la dona estava més ben posicionada, encara faltava un llarg recorregut en el reconeixement dels seus drets.
Una de les coses que més m’han cridat l’atenció és el fet que a una dona morta mentre donava a llum se li atribuïa el mateix heroisme que a un home mort en guerra. M’ha sobtat i m’ha agradat, és ben cert que les dones també donaven la vida per al seu poble, en aquest sentit.

Per acabar, i com no podia ser d'una altra manera, agrair i felicitar a la Sofia per aquesta entrada! Trobo que ha fet un molt bon treball a més d’entenedor per a tots. Felicitats :)

Valete tripulants!

Mireia Boix ha dit...

Salvete tripulants!

Moltes felicitats Sofia per aquestes dues entrades tan interessants!

Crec que és molt important que reflexionem sobre el paper i la importància de la dona al llarg de la Història.

A Grècia les dones no tenien llibertat. Aleshores no podien treballar, opinar ni tenir autonomia. Al igual que a Esparta les dones només eren considerades persones per tenir fills. Però a diferència de Grècia, a Esparta eren considerades més que un ésser productiu: podien gaudir d'una educació en edat juvenil i heretar propietats en edat adulta.

La lluita pels drets de les dones és un camí llarg, que encara dura i que ha deixat a personatges històrics destacats. Olympe de Gouges n'és un d'ells. Ella és coneguda, principalment, per la Revolució Francesa i per redactar la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania, un dels primers textos de la història que reconeixia les llibertats individuals de les dones.

Actualment a la nostra societat les dones podem treballar, estudiar, conduir...Drets que fins fa unes dècades eren impensables ja que, en general, la mentalitat que hi havia, i que encara hi és en molts àmbits, és discriminatòria.

També cal destacar que encara al Segle XXI a molts indrets del món l'home s'imposa a la dona. A diversos països d'Àfrica i d'Occident la dona no té llibertats. No poden anar a escola, no poden conduir, han de casar-se amb l'home que la seva família l'imposa...

Penso que encara hi ha molt camí per recórrer i que s'ha de lluitar pels nostres drets.

Des del meu punt de vista, opino que el que passava a Grècia i passa encara a molts llocs del món és totalment injust. Les dones també persones, com els homes, mereixem, pel fet de ser-ho, respecte i uns drets fonamentals per poder viure dignament.

Valete tripulants!

Ramon Vendrell ha dit...

Molt bona feina Sofia!
Interessant paper que tenia la dona espartana a la seva època. Crec que en el seu moment ben considerades, pel fet d'haver de donar llum a un futur espartà ben fet de cap a peus. La dona té un paper importantíssim i molt decisiu al llarg de la història, però com bé diu en Marcel, no acabem de veure o no acabem de valorar el que són, el que han fet i el que representen. Intentem no conformant-nos amb la primera història contada pel suposat vencedor, anem més enllà que descobrim més i ens enriquirem més!
Insisteixo, magnífica tasca Sofia!

Valete!