Amb il·lusió (espero!) i energies renovades tornem a salpar en aquest vaixell que enguany navegarà ja la seva sisena travessa. Tempus fugit! Per començar amb bon peu (dextro pede, millor així...), novetats incloses, he volgut recuperar l'entrada d'un particular diccionari sobre l'educació que tres amics (i companys de feina) vam publicar l'any 2007 a Témenos edicions (si us afanyeu, encara el podeu comprar i llegir!). Fa així...
CULTURA CLÀSSICA - "Uf!, el rosa rosae i tot això... ja no em recordo de res!". Quantes vegades haurem sentit els professors de llatí aquest tòpic ja gairebé mític? Un comentari que, si es té la sort de ser tutor, el professor sentirà unes vuit o deu vegades durant el curs en boca de pares que prèviament hauran preguntat, amb curiositat ingènua uns i amb posat detectivesc altres: "I què li dóna, vostè?". Tal és el record que tenen la majoria d'homes i dones que han passat de puntetes per un món que no s'acaba mai, una d'aquelles extraordinàries rareses acadèmiques que hom no acaba d'entendre bé, encara que això, malauradament, no sigui avui dia una contradicció. En la societat de la utilitat, del "això serveix, això no...", no té res d'estrany que la major part dels nostres alumnes pensin -sovint esperonats i guiats pels pares- que estudiar llatí, grec o crèdits de cultura clàssica no té cap sentit, que no els aportarà res de profit pel dia de demà, entre d'altres coses perquè una bona part dels nostres alumnes són poc conscients encara del que significa "el dia de demà". A més d'aquells per als quals és literalment això, un dia de la setmana, altres identifiquen el futur amb tenir una "bona" feina que els faci guanyar diners. Uns diners, pensen, que els permetran accedir a tota una sèrie de comoditats i benestars que equilibraran feliçment la seva vida, i així és com podran comprar un pis (o una casa?), formar una família, tenir amics, etc. Sembla obvi [i per a molts amb raó], doncs, que no hauria de ser un denominador comú plantejar-se el futur com un camí lliurement triat [del tot] i sovint canviant del qual cal aprendre molt cada dia amb un objectiu clar i irrenunciable: esdevenir persona.
I és en aquest sentit que cal reivindicar -en absolut justificar- la presència en els actuals currículums de Secundària de matèries relacionades amb el món clàssic. Deixant de banda el desinterès que les autoritats educatives [i polítiques] mostren per aquests estudis des de fa ja una pila d'anys -i perquè tampoc no és l'objectiu d'aquesta entrada tractar sobre aquestes qüestions-, fem autocrítica hic et nunc. Per què les llengües clàssiques -especialment el llatí- arrosseguen l'etiqueta de matèries avorrides i inútils, vistes més com una pèrdua de temps que no pas com un enriquiment personal i intel·lectual, que és el que en realitat són? Potser ha arribat el moment de dir-nos que l'ensenyament del llatí -no tant del grec- ha estat durant dècades desprestigiat per molts professors "especialistes" que han convertit aquestes assignatures en pura mecànica de la memòria, en llistes interminables de declinacions, verbs i vocabulari (uerba uolant), i en llargues traduccions de guerres, combats, atacs i contraatacs, amb l'únic objectiu de dominar els infinitius o de no deixar-se vèncer per un ablatiu camuflat o un genitiu absolut sense comes, oblidant que la llengua és un tresor al servei de les idees i de les persones, i no de l'erudició gramatical.
Val a dir que potser sí, que en el cas del llatí la història política i educativa dels últims seixanta anys li ha fet un pèssim servei, però ara és hora de redreçar aquesta situació, no de queixes estèrils i amargues [...] D'acord que ho fem des de la consciència de saber què importants són el llatí, el grec i la cultura clàssica, però sovint també ho fem -no ens enganyem- per deixar de fer aquell crèdit d'autoajuda o d'escacs que no hauríem d'haver fet mai. No podem sentir-nos maltractats, sinó educadors, i encara que sigui comprensible i lícit que tots aspirem a ensenyar allò que ens és més proper i ens fa feliços, també hauria de ser un deure i una obligació replantejar-nos de tant en tant els mètodes pedagògics i didàctics que fem servir a classe. Si realment ens sentim no només hereus d'una tradició -perquè és evident-, sinó, i encara més important, un pont llarg i sòlidament construït durant segles sobre el qual transiten poesia, tragèdia, comèdia -tan humanes!-, filosofia, art, política, ciència, idees, pensament, i tot allò que està relacionat amb nosaltres, perquè som nosaltres mateixos, aleshores sí que estarem en disposició de dir: "I tant que el llatí, el grec i la cultura clàssica contribueixen a fer dels nostres alumnes uns ferms candidats per a un futur millor." Si el nostre entusiasme els ajuda a entendre que, malgrat que no hi ha res de nou sota el sol, les seves vides són úniques i irrepetibles, aconseguirem que arrelin en ells totes aquelles paraules del passat, evocades de nou segles després, per la llum del magisteri amb un únic propòsit: aprendre a viure. Potser només així, d'aquí a uns anys, els nostres alumnes -pares del futur- ja no recordaran tan sols el rosa rosae, sino allò que ja ens deia Terenci: "Sóc home, i tot el que és humà m'interessa".
Amb e d'educar. Témenos edicions, 2007
Bon viatge a tota la gens classica i molts d'ànims i agraïments a tots els discipuli et discipulae que heu decidit salpar amb nosaltres. Feliç curs 2014-2015!
40 comentaris:
Salvete magister Jordi!
Veig que el vaixell en el que vaig pujar com una tripulant més segueix el seu rumb cap a la seva Ítaca estimada. Bufa amb força el vent perquè segueixi endevant i encara que no hi estigui present fisicament, recordo el meu primer dia com a tripulant. Anava una mica perduda i realment no sabia el que m'aportaria del tot estudiar llatí, grec i la cultura clàssica fins que no vaig començar de ple les classes, amenes i educatives. Ara, ja he partit cap a un nou rumb, però no m'oblido dels poemes d'Homer, dels llatinismes, dels Déus de l'Olímp, de Jàson, d'Antígona, el "cum", de l'etimologia,de LA GRAN MAGNA CELEBRATIO i no m'oblido de totes les lliçons de vida que t'aporta saber tot això; igual que no m'oblido de l'ensenyança que vaig rebre per aprendre i millorar cada dia a l'hora de ser persona. L'altre dia a classe, el professor de dret va deixar anar un "quid pro quo" i un "conditio sine qua non" que van fer que s'il·luminessin els meus ulls mig adormits a les nou del matí i recordes aquelles classes fent exposicions i treballs sobre els llatinismes (treballs en grup que a 1r de Batxillerat s'agraeixen molt a l'hora de coneixer la gent).
Bé, espero que aquest vaixell segueixi navegant com fins ara, amb un bon magister com a capità i amb uns alumnes que ens convertim en millors persones gràcies a les milions de lliçons de vida que ens ha aportat, ens aporta i ens seguiran aportant les llengües i la cultura clàssica.
Un dia, en una de les moltes classes i en una de les moltes hores, el magister va dir una frase que em va marcar molt i que no l'oblido. És d'un escriptor grec, Nikos Kazantzakis, que, quan va morir, va posar aquest epitafi a la seva tumba: " No espero res, no temo a res, sóc lliure."
Estimats tripulants, viviu intensament, exprimiu els moments de la vida tal com diu el Carpe Diem i gaudiu cada instant, que el temps fuig tant ràpid que no dóna temps ni de viure'l.
Pluritimas gratias magister Jordi per ensenyar-me tant de la vida.
Valete!
Maria, Maria, estimada Maria, quina il·lusió retrobar-te aquí i quina emoció m'ha embolcallat en llegir les teves paraules! Ets molt generosa en tot el que dius i m'agrada molt que encoratgis els nous tripulants perquè afrontin aquest nou curs amb ganes, il·lusió i disposició a treballar de valent. Espero que la vida et regali tots els bons moments que mereixes i que segueixis procurant créixer com a persona dia a dia, com ja em vas demostrar mentre estaves embarcada en aquest vaixell. Cuida't molt i rep una fortíssima abraçada.
Gràcies per tot, Maria. Tant de bo el teu exemple tignui continuïtat, hic et nunc.
Novament ens tornem a retrobar a bord de l'Odisseu; però, aquesta vegada, a diferència d'altres, es tracta d'una cita molt especial, ja que enfilem l'últim curs a l'escola i pel cap ens passen mil-i-una imatges del que serà la nostra vida fora d'aquestes parets i què ens tindrà reservat el destí a partir d'aquest moment.
Personalment, tinc una barreja de pors i il·lusions, que suposo que, en la meva edat, és una cosa normal. Tant de bo aquest "últim viatge" com a alumna de Vedruna sigui un VIATGE en majúscules i arribem, tots plegats, a bon port, com els navegants de la mítica Ítaca.
Centrant-nos en el text que ens ocupa, sento una gran pena , per no dir una altra cosa, per aquelles persones que se'n riuen, evidenciant una manca total i absoluta de sensibilitat i de coneixements, de les llengües clàssiques, altrament dites, llengües mortes. Si som el que som, si vivim en una societat organitzada, si tenim uns valors ètics i morals, si ens podem comunicar, mitjançant el llenguatge, no és per casualitat, sinó perquè som hereus de tradicions i cultures ancestrals que ens han marcat el camí a seguir.
Conèixer les cultures clàssiques, estudiar-les, encara que sigui superficialment, a través de la seva llengua, el seu art, la seva obra i els seus costums, és imprescindible per arribar a conèixer-nos nosaltres mateixos i per formar-nos com a ciutadans, com a persones civilitzades.
Grècia i Roma són i seran un referent cultural per a la nostra generació i per a les generacions que vindran; així doncs, ara més que mai, endavant, Odisseu!
En la meva opinió, penso que és molt cert el que s'explica en aquest text, ja que la majoria dels meus companys pensen que no val la pena o que, com s'ha dit molt bé no ens serà útil de cara al dia de demà. Però jo crec que sempre està bé saber d'on surten gairebé totes les llengües que es parlen avui en dia, i ja de pas, aprendre-la, parlar-la i saber moltes coses de la cultura clàssica, car que la majoria dels fets clàssics s'esdevingueren durant l'època del llatí...
A mi m'agradaria molt saber moltes coses més de la mitologia clàssica i grega perquè és un tema pel que sempre m'he sentit molt interessada i fa poc, una amiga em va dir que el treballaríem, però jo em pensava que no, així que ha estat tota una sorpresa veure que sí.
També penso que sempre és molt millor aprendre amb una mica de gràcia, perquè si el professor ho explica amb passió i dóna de si mateix, serà molt més fàcil que els alumnes també donin de si mateixos i es mantinguin interessats per la matèria.
Des de ja fa temps que el llatí, entre d'altres com l'italià, és una llengua que m'ha cridat molt l'atenció.
Espero seguir aquesta assignatura com ho he fet de moment perquè cada dia m'agrada més.
A mi el que més em motiva d'aquest nou curs, és tractar sobre la mitologia grega, ja que sempre m'ha agradat bastant. També el fet d'apendre una nova llengua m'agrada, ja que com més sapigues millor, i el llatí sempre m'ha provocat un cert entusiasme i curiositat.
La meva primera impressió sobre aquest nou curs, pel que ens has explicat, és que quan més idiomes estudies més facilitat tens per apendre'n d'altres, i molt més prenent el llatí, ja que és la "mare" de molt idiomes. Jo sóc una persona a la que li agrada molt apendre nous idiomes, i quan se'm va donar la oportunitat d'intentar apendre un altre no la vaig deixar pasar.
Jo penso que en aquesta optativa hi haurà moments d'apendre molt, però també moments divertits, curiosos i didàctics.
De moment la meva primera impressió ha estat molt bona, i espero seguir igual d'animada.
salvete tripulants!
aquest any enprenc el curs de llatí, un curs, que crec que serà molt interessant i molt divertit. Per molt que diguin que el llatí és una llengua morta jo crec que no, i que per aixo hem de aprendre'l perquè no es perdi i puguem seguir savent d'on venen les paraules que utilitzem diariament.
Salvete tripulants!
És un plaer poder tornar a ser aquí i formar part d'aquesta tripulació un any més.
Durant el curs passat vam tenir la sort de poder realitzar una sèrie d'activitats que, a través de les quals, vaig aprendre molt. A la vegada, vaig gaudir amb el que estava fent. Penso que això és molt important perquè quan tu fas una cosa que t'agrada, la gaudeixes més i, de retruc, tots els coneixements que vas adquirint formen part de tu per sempre.
Dit això, penso que el llatí i el grec, juntament amb la seva cultura, són molt importants per a la nostra vida. La mitologia, com ja vam poder veure l'any passat, ens ensenya a través de les seves històries, lliçons i situacions que ens serveixen i ens serviran en el nostre dia a dia. Tot això és molt interessant ja que ens ajuda a progressar personalment.
Fa uns mesos vaig poder anar a la Magna Celebratio. Va ser una experiència fantàstica. Allà pots veure in situ com hi ha molta gent que està interessada en la cultura clàssica i, al mateix temps, els hi pots ensenyar tot el que has anat aprenent durant el curs.
La veritat és que jo he triat l'Humanístic, que inclou tan els estudis de grec com els de llatí, perquè és el batxillerat que més m'agrada. Aquesta modalitat imparteix assignatures que des de fa un temps volia fer. Al mateix temps, a mi m'agraden molt les llengües i el seu estudi i em va encantar aquesta possibilitat.
Espero poder escoltar moltes més lliçons de Grècia i de l'Antiga Roma que em sorprenguin tan com les de l'any passat i a la vegada poder passar grans estones de classes amb les meves companyes i companys.
Per acabar m'agradaria donar la benvinguda als nous tripulants que s'afegeixen a l'embarcació aquest any i espero que s'ho puguin passar molt bé aprenent i gaudint de les assignatures.
Valete! Que tothom tingui un molt bon inici de curs!
No hay palabras... Una vez un hombre puso esta frase en un libro y quedó marcado como el creador de esa expresión aunque en verdad él no fue el primero en escribirla, y ni mucho menos el primero en haverla pensado, pero él se acabó llevando los honores dejando su pequeña huella en la historia... Y yo volveré a utilizar esta desgastada expresión tan digna de ser usada para describir literalmente lo que dice... No hay palabras para describir lo que son los classicos para mi, y estoy seguro que sin ellos no seria para nada la persona que soy ahora.
Desde pequeño que los antiguos me impresionaron con sus epicas batallas griegas y sus incontables dioses... después me fui interesando más y más por los classicos hasta llegar a los romanos. Y la cuspide de mi interés llegó en cuanto vi la serie de televisión "I, CLAUDIVS". y ahora me parece alucinante poder tener la posiblidad de aprender el idioma de aquellos que han marcado mi vida, mis heroes, mis idolos, mis antepasados...
Així m'agrada, tripulants, que us aneu animant els uns als altres i a la vostra manera reivindiqueu allò que heu decidit estudiar "motu proprio" i, fins i tot, a contracorrent del que molts opinen. Espero que el viatge sigui profitós i revel·lador. Prorsum!
Kalispera Jordi!
Estic molt contenta de formar part d'aquesta nova tripulació, amb ganes de començar espero que tots gaudim i aprenguem d'aquesta oportunitat per conèixer els nostres avantpassats de la millor manera possible.
Sempre m'ha agrada't la cultura clàssica, la mitologia que s'amaga darrere de cada paraula, el seu significa´t i el seu origen, i de que millor manera aprendre-la, que de la mà d'una persona que sent el que ensenya, que s'emociona perquè realment li agrada, i vol transmetre aquesta emoció als seus alumnes. Nosaltres gaudirem molt més -sense dubte- d'un capità que transmet energia i felicitat amb el que ensenya, i estic segura que amb aquets vaixell arribarem molt lluny!
Yasas!
Jo penso que aprendre llatí, és interessant, ja que coneixes la cultura clàssica i altres coses que segur que no sabies.
La gent sempre em deia que no tries llatí perquè deien que era un avorriment, una pèrdua de temps... i ara que se'm ha donar la oportunitat de aprendre'l, ja puc dir que per a mi és genial. Són classes que el professor dóna molt i tal i com ho explica fa que les classes no siguin avorrides, per a mi les classes de moment han sigut genials.
Jo he triat llatí perquè ho trobava interessant i perquè pel que vull estudiar em servirà.
Us animo a tots a aprendre'l!! Us ho passareu fantàstic.
Salvete de nou, tripulants!
Ja torna a ser setembre, tornada a la rutina. Normalment no estaria gaire feliç d'aixecar-me una altre vegada a les 6:45 cada matí, però aquest any una cosa molt important ha canviat: 1r de batxillerat. He escollit què vull fer i he escollit el que realment m’apassiona: les humanitats. Començo aquest curs amb tota la il·lusió d’estudiar el que m’agrada i de poder seguir sent tripulant d’aquest vaixell. Vaig embarcar el curs passat descobrint així el llatí, i aquest any no puc esperar a seguir navegant, i molt menys a descobrir el grec, una nova assignatura per a mi.
Tinc moltes ganes de veure que m’espera durant aquests dos anys, tot el que aprendre i tot el que viure amb la resta de navegants i amb el nostre magister. Perquè tot i que constantment em trobo amb companys de curs que em diuen que estudiar grec i llatí és inútil... No en faig pas cas. Estic més que encantada de poder experimentar tota la riquesa que em donen les clàssiques tant en saviesa com en creixement personal. M’agradaria que més gent pogués veure aquesta perspectiva de les clàssiques, i no només com a les llengües mortes que molta gent veu. És trist veure com el món perd el nord i moltes vegades la seva identitat i ni tan sols es vol mirar d’on venim i què som. Com no para de repetir el magisteri a classe: som romans i som grecs. I n’estic més que orgullosa!
Espero tornar a gaudir d’un any formidable en aquest vaixell, tornar a aprendre mil coses noves i tenir més experiències inoblidables... i és que quan encara falten mesos per a l’abril, ja tinc ganes de què arribi la Magna!
Plurimas gratias per deixar-me formar part d’aquesta tripulació un any mes.
Bon curs a tothom i sobretot a tots els nous tripulants només dir-vos: BENVINGUTS!
Valete omnes! :)
Salvete tripulants!
Aquest any de segon de batxillerat per tots serà un curs difícil i complicat haurem de lluitar amb ‘’pirates’’ i ‘’monstres’’els quals ens haurem d’enfrontar amb ajuda dels nostres navegants. Serà un trajecte curt però amb esforç el podrem travessar. Però aquí, no s’acabarà el nostre recorregut, ja que, el viatge continuarà!
Moltes persones encara es qüestionen i es seguiran qüestionant de perquè estudiem llatí si és una llengua morta. Realment és veritat que no s’utilitza gaire en l’actualitat però ens hem de fixar que no només compleix la funció d’ensenyar-nos gramàtica i traducció sinó que també ens aporta coneixements i reflexions que podem fer servir fins i tot ara en el nostre temps. Personalment he de destacar el poema d’Ítaca escrit per Kavafis, el qual gràcies a ell he pogut reflexionar. En ell observem que el temps va passant i que nosaltres com a persones hem de marcar el nostre camí, el qual tots arribarem al mateix destí. Però el que realment importa és com l’anem construint.
Si entre tots reflexionem i anem més enllà podrem acabar amb el tòpic ‘’per què estudies llatí si no serveix de res? ‘’
Valete! :D
Salvete tripulants,
En primer lloc, us desitjo una bona entrada de curs en la qual espero que aprenem moltes coses d’aquest fantàstic món clàssic amb grans coneixements per descobrir.
Moltes persones de la nostre societat opina que el llatí és una llengua morta i no té cap utilitat en el nostre dia a dia, però segons el meu parer penso que el llatí és una forma per poder entendre el que hi ha a dia d’avui al nostre voltant, ja que tan llocs històrics com paraules que utilitzem diàriament provenen d’aquesta llengua. Per això, és important aprendre llatí per tenir un bagatge cultural de la nostre societat.
Sempre m’ha cridat l’atenció el tema de la mitologia grega, ja que a casa s’explicaven molts mites degut a que el meu germà estava estudiant em va semblar un tema molt interessant. A més, també conèixer la civilització grega i romana amb les seves costums.
Tinc moltes ganes de començar aquest viatge on espero aprendre moltes coses com Ulisses en el seu llarg viatge.
Si es confirmen les expectatives que ara mateix alguns de vosaltres manifesteu, que els déus m'agafin confessat!! Em consideraré la persona més privilegiada del món.
Salvete navegants!
Justament ahir vaig estar parlant amb dues amigues sobre aquest tema, sobre el pèssim sistema d'educació que tenim. Aquell que és només útil i beneficiós si la puntuació final del curs ronda el 7. No oblidem que per haver tret el set primer s'ha d'haver memoritzat tot el temari. Dic memoritzar i no aprendre, ja que quan una cosa s'aprèn no cal memoritzar-la perquè adopta forma de llibre i s'endreça automàticament a la biblioteca del nostre cervell. I allà es queda amb els llibres que ja hi eren, esperant els que han d'arribar.
També varem parlar sobre les matèries de classe. Una de les dues amigues va dir que no li era necessari anar a classes de Matemàtiques ni de Cmc perquè és clar, si vol ser ballarina no li cal saber sumar i restar. En certa manera té raó però és de primera necessitat que tots tinguem una base mínima de coneixements en tots els àmbits per començar a construir el nostre pilar.
D'altra banda, un nen petit no pot saber cap a on vol que s'encamini la seva vida. Per això ha de descobrir tots els camins possibles que hi ha. A més, el pas del temps podria fer-lo canviar d'opinió sobre el que desitja perquè cada cop s'obren més i més portes (tot i que d'altres es tanquen, però això ja és un altre tema).
Per últim, també va sortir el tema del grec i el llatí. Els vaig dir que penso amb firmesa que s'haurien d'ensenyar des de primària o principis d'ESO, l'abans millor. Una d'elles em va contestar que jo opinava això perquè ho trobo interessant, però de segur hi ha persones que no en volen saber res d'aquestes cultures i que tornaríem al mateix tema d'abans, on l'elecció de les matèries no és gaire acertada.
A meitat de conversa, ens va explicar que, per exemple ella no en tenia ni idea de la física quàntica i va preguntar si al cos dels humans hi havia àtoms.
Li vaig contestar de la millor manera que vaig poder: Un àtom prové de dos ètims: a (no) tomós (divisió). És a dir que un àtom és la cèl·lula indivisible més petita que hi ha arreu. I el nostre cos està format per àtoms.
I d'aquesta manera va ser com vaig defensar la meva idea d'ensenyar grec i llatí més aviat. Perquè aprens de toooooooooot i mes!! I per saber això dels àtoms no he anat pas a classes de física, sinó de GREC.
Finalitzo el discurset dient que la feina dels professors és obrir les portes, la nostra feina és la d'entrar, com molt bé va dir el Jordi un dia.
VALETE TRIPULANTS!! estigueu oberts a tot!
Jo penso que estudiar llatí és una de les coses que mes em motiva per aquest curs, ja que és una cosa nova i interessant. Molts dels meus companys m'han dit que estudiar llatí no em serviria de res i que era millor agafar unes altres optatives, i jo no hi estic d'acord. Penso que estudiar llatí és molt important ja que aprens una nova cultura i l'origen de moltes coses. També m'interessam molt el tema de la mitologia tant grega com llatina. Aquest curs m'he proposat aprendre una quarta llengua i així serà!
Valete!
Salvete tripulants!
Primer de tot volia dir que m’ha agradat molt el fragment del llibre, hi ha moltes coses del text que m’han cridat l’atenció! Avui en dia tots nosaltres ens fem preguntes sobre el nostre futur: on treballarem?, quan en guanyarem?, però la majoria no es pregunta en si serà feliç o no.
La meva mare quan em va preguntar quines assignatures faria a la modalitat d’humanitats i no va escoltar “matemàtiques”, es va sorprendre, em va preguntar si hi havien sortides després de fer aquest batxillerat i jo li vaig contestar que sí, però no n’estava del tot convençut.
Encara que jo mateix hi hagi qüestionat el perquè escollir aquesta modalitat, l’he escollida perquè tinc moltes ganes d’aprendre sobre els clàssics: els seus alfabets, la seva història i cultura, trobo que és un tema bastant interessant! He escollit el que m’agrada i amb això n’estic més que satisfet.
Però, per què estudiar llatí i grec? Et portarà en algun lloc? Encara no ho sé, però espero que durant aquests dos anys tripulant al vaixell trobi la resposta.
Bon curs a tothom!
Estic més que animat amb les opinions que manifesteu, amb el fons i amb la forma. Demostreu interès per defensar allò en què a priori creieu i això està molt bé. Espero que els clàssics us vagin amarant de mica en mica. "Gutta non cauat lapidem ui sed saepe cadendo..." ("la gota no forada la pedra per la seva força, sinó caient (i caient, i caient, i...)"
Per part meva opino que el fet de no tenir la oportunitat d'aprendre aquesta matèria, es una oportunitat perduda de saber les arrels de la nostra llengua, d'on vé? no només ho trobo interessant, ho trobo essencial, és adquirir els coneixements bàsics de la historia del nostre parlar, i també penso que esta passa poc valorada i hauria de ser una llengua principal a nivell d'estudis com són l'anglès, el català i el castellà.
Per altre banda és una assignatura que quan surto de classe tinc la sensació d'haver après alguna cosa més, i d'una manera interessant. gràcies a això puc dir que afronto aquesta nova matèria com una matèria distreta, però sobretot interessant, espero que no deixi de ser-ho fins al final del trajecte.
Salvete companys!
Hic et nunc! Som nosaltres els que decidim quin rumb donar al nostre camí i a la nostra vida, aqui i ara!(mai més ben dit abans) I sí, és cert que molta gent desprecia tot coneixement vinculat amb l'arrel humanística i sincerament no saben ni el perquè. Moltes persones decideixen estudiar qualsevol cosa que dongui fruit de molts diners abans que fruit de coneixement i això és el que l'humà perd en ell; en pensar que allò que ens donarà una vida bona en veritat és el que no ens fa millors o no necessitem per una bona vida.
Com alumne de Segon de Batxillerat espero que tant els de Primer com els del meu curs, tinguin una experiència del preeminent any com jo l'he tingut (fantàstica) i que gràcies a les materies que fem en comú descubreixin una de les millors sensacions amb elles i és gaudir. Gaudir, perquè les assignatures de llatíi grec et presenten un nou món que molt pocs s'interioritzen i descobreixen que més enllà de una superficia, la qual la gent pensa que no serveix, que no és útil...només la persona que ho viu sap ben bé que no és cert! I que en realitat pots descubrir en un curs infinites coses interessants i molt satisfactories per tu mateix.
Em despedeixo animant-vos i dient que sort a tothom que viatgi amb el Vaixell d'Odisseu! És únic!
Valete "Odisseus"!
Salvete tripulants!
En un principi el món grec m’havia cridat l’atenció a 3r d’ESO, quan vaig llegir ‘’Cuentos y leyendas de los dioses griegos’’. Des d’allà em vaig interessar moltíssim per la seva cultura, el seu idioma, la seva història, etc. També veia vídeos d’etimologia de les paraules i m’adonava de que la majoria provenien del grec, cosa que em va sorprendre molt. Posteriorment, quan vaig saber que hi havia una opció per estudiar tot allò, no vaig dubtar en escollir-la perquè estava segura de que m’agradaria i gaudiria aprenent tot allò.
Ara portem una setmana de classe i fins ara, tot em sembla desconegut però a la vegada interessant. Quan ens van donar l’abecedari, em vaig emocionar i encara que sembli difícil, crec que si tot això en veritat ens agrada, apart de estudiar perquè hem d’estudiar, el gaudirem i aprendrem un munt de coses noves que desconeixíem i que està més que clar que son útils a la nostre vida.
Espero que el nostre primer curs de educació post-obligatòria sigui exitós i que les nostres expectatives deixin de ser expectatives per convertir-se en realitat.
Des de sempre he volgut aprendre llatí. Ja que es la llengua mare de la majoria de llengues mediterrànies. A més sempre he pensat que era un distintiu cultural que fa que les persones que en saben formin part de l'élit dels savis, encara que sigui molt estereotipat.
La cultura llatina i grega sempre m'ha fascinat. Ja que la cultura catalana té molts trets, encara ara, dels nostres avantpassats.
Penso que la gent quan diu que tan com el llatí o el grec no serviran pel dia de demà, es mentida, ja que aprendre noves llengues sempre et facilita les coses.
Sempre he sentit curiositat pel món llatí i espero que aquest any aprengui moltes coses, ja que en tinc moltes ganes!!
Salvete tripulants!
Primer de tot vull dir amb tota sinceritat que m'alegra tornar a pujar al nostre vaixell.
Quan vaig escollir el batxillerat humanístic (amb total sinceritat) em van dir molta gent que ho havia fet per què era “el més fàcil” i la típica pregunta de: “I per què serveix el llatí i el grec si són llengües mortes?”. I cada vegada que m’ho deien, m’enfada molt. Primer, en aquesta vida no hi ha res fàcil, alguna gent té facilitat amb els números i altres, doncs, amb les lletres. I segon, he descobert durant aquests anys que no són en absolut llengües mortes. I per comprendre el nostre present i veure el futur clarament, s’ha d’estudiar el passat. I a més un passat molt present avui en dia que ens pot ajudar moltísim. Si no sabem d’on venim no sabrem cap a on anar. I la història es repeteix.
Considero que la llengua (qualsevol llengua) és un tresor i ens ajuda a ser més humans, bàsicament per que la hem creat els humans.
El més probable que en acabar aquest últim viatge no surti al carrer i començar a parlar en llatí o grec però el que amb total seguretat hauré après serà a viure. Ser més persona i per tant, més feliç.
Aquest és l'últim viatge i penso que en acabar seguiré amb la mirada clàssica i podré veure el món no tant superficialment . Al veure algun cartell publicitari amb referències clàssiques, llegir el diari i veure llatinismes, o simplement anar al museu i contemplar un quadre o una escultura mitològica, sabré el que realment vol dir i expressar, podré contemplar la bellesa i serè feliç.
Dono la benvinguda als nous tripulants i espero que poc a poc durant aquest curs aneu descobrint tot aquest món.
Bon viatge a tothom!!!
I moltes gràcies Jordi per tot!
Valete
Jo crec que el llatí es una llengua que s’ha de aprendre o almenys saber-ne una mica, perquè aquestes classes que hem fet de moment han sigut molt interessants ja que he vist que moltes llengües provenen del llatí, la llengua mare, i això s’ha de saber.
Trobo que he tingut sort en triar aquesta assignatura perquè a més d’aprendre una nova llengua també aprendré mitologia, cultura, etc. De moment les classes m’han agradat molt i han sigut entretingudes.
Tinc molt bones expectatives amb aquesta matèria i espero aprendre el màxim i que la resta del curs encara m’agradi així aquesta assignatura.
Salvete!
Amb més ganes que mai seguim el nostre rumb amb força i positivitat, en un nou curs que comença. L’any passat, jo i alguns dels meus companys ja vàrem poder tindre un tastet de llatí, el qual em va fer confirmar les ja meves irrefrenablesables ganes i passió per apendre classiques. L’any passat vaig ja gaudir d’un curs meravellós que em va ensenyar a aprofundir els meus coneixements sobre mitología, sent-ne una gran apassionada, i sobre llenguatge afegint-lo al nostre nocions bàsiques i que no poden faltar mai. I com oblidar la Magna Celebratio! Una experiencia que sen’s dubte repetiría mil cops, i la qual va fer enamorar-me més d’alló que estava aprenent i concedint-me el plaer de poder transmetre allò que fins aquell momento, ja havia après.
Penso que mai n’és suficient el coneixement i que tot nou és més aprés, així com durant tot l’any passat vaig poder descubrir també de quina manera poder arribar a ser tan “babaus”, (sense ofendre a ningú) i ignorar tot el nostre voltant, plagat d’ambdues meravelloses cultures: Grega i Romana. Per això he de dir Jordi, que tot els coneixements que ens vas transmetre l’any passat, i el que ens transmetràs durant aquest dos anys que vènen, faran que tots nosaltres, i aquells que s’uneixen aquest any, pugin apendre i descubrir una manera completament diferent d’observar i apreciar que el món que els envolta, està més connectat amb el món clàssic del que nosaltres ens podem arribar a imaginar.
Així doncs, i ja acomiadant-me, donar la benvinguda a tots aquells nous tripulant que aquest any s’uneixen, i esperar que pugin disfrutar-ho amb les mateixes ganes que ho vam fer nosaltres.
Valete!
Salve vaixell d'odisseu!
Sóc alumna nova a la asignatura de llengua llatina i sincerament pels dies que portem a clase estic molt motivada i amb moltes ganes de seguir endevant. Quan els hi vaig aclarar als meus pares que volia fer llati ells lo primer que em van dir va ser que no em serviría de res i que possiblement perdria el temps durant tres hores a la semana, ara, jo pensó que això no és veritat que saber llatí és afortunant ja que la nostre propia llengua prové d'aquests homes, d'aquesta cultura i d'aquest llenguatge. Encara no se que fer ben bé despres que acabi el batxillerat però perdre el temps amb el llatí segur que no. Saber aquesta llengua i poder parlar d'ella em proposa un gran plaer sobretot tinc molta curiositat en moltissimes coses el llatí sabent que gràcies al llatí som com som. Tinc moltissimes ganes de seguir en aquest trajecte i intueixo que será un curs molt motivador i molt divertit.
Vale!
Salvete!
És inevitable sentir nostàlgia ara que és principi de curs i han arribat nous tripulants al vaixell.
Espero de tot cor que les noves incorporacions vinguin més motivades que mai i amb ganes (moltes ganes) d'aprendre! Per mi aquests dos anys han estat molt gratificants on he après moltíssim i espero que pels que ara venen també sigui igual.
Vull, per tant, animar a tothom per aquest inici i a posar tot l'amor possible en allò que es faci!
Una abraçada molt forta! Tornar al vaixell d'Odisseu és, sens dubte, com tornar a casa!
Valete!
Moltes gràcies, Alba, per les teves paraules. Jo també et trobaré a faltar com a tripulant tot i que ja saps que una part d'aquest vaixell sempre serà teva. Una abraçada. Periodisme t'espera!
Salvete navegants!
Aquesta setmana hem començat un nou curs, un canvi d' etapa en la nostra vida que ens presentarà nous reptes, però també una etapa plena Espero d'aventures i moments esperem que inoblidables. Crec que les clàssiques com ens agrada anomenar-les ens poden aportar diferents punts de vista sobre la vida actual.
que a part de formar-nos com alumnes, creem un ambient de treball a classe insuperable, que fem una pinya i ens entenguem de forma genial entre tripulants i capità. He volgut esperar al final de la setmana per publicar la entrada i tenir les primeres impressions cconfirmades i puc confirmar que som un grup molt bo i amb moltes ganes de coneixer les clàssiques
Molta sort navegants
Tot el que el text explica es completament cert. Actualment vivim en un món molt materialista i sembla ser que només allò que et portí comoditat en un futur (un somni idealitzat per la televisió al que tothom vol arribar) mereix veritablement la pena.
Actualment i cada cop menys, la gent fa les coses que li agraden en realitat i els omplen com a persona només perquè no concorden amb els ideals que tenien fets des d’un principi relacionats amb el que farien en un futur. Ningú podria negar que si el llatí o el grec (en aquest cas, però qualsevol de les llengües clàssiques) no fossin dues llengües que s’estudien a les classes (malauradament no a totes) quasi ningú les parlaria.
Crec certament que es un privilegi poder aprendre sobre unes cultures que ja, per molts, estan mortes i com vas comentar a classe això no es cert i crec que mentre algú en qualsevol part encara hi sàpiga parlar-hi en qualsevol d’aquestes llengües aquesta seguirà viva. Potser saber llatí o grec no sigui la qualitat més important que aprendràs en la teva vida però mai serà inservible ni “morta”. Es importat conscienciar a la gent sobre aquet fet per que puguin adonar-se’n de que el llatí i el grec són llengües impressionants.
Salvete!!
Ens trobem de nou un altre any tripulants!!! el curs passat va ser molt enriquidor desitjo que aquest sigui igual o més.Per a molts serà el nostre últim any a l’escola però això no vol dir que es perdi l’ interès en aquesta matèria ,el viatge continua i la Ítaca de cadascú ens espera. Vull donar la benvinguda als nous tripulants del vaixell,espero que gaudeixin de la travessia,omplint-se de nous coneixements.
Personalment,sempre he tingut curiositat en el món clàssic,crec que tot el que estigui relacionat amb la nostra cultura,la llengua etc.. és fonamental per el nostre creixement com a persones. Aprendre llatí o grec serveix igual com aprendre a jugar basquet,treure’s el carnet de conduir o voler ser cuiner.Vull dir que l’aprenentatge d’aquestes llengües et pot donar la mateixa satisfacció interna o felicitat que fent altres coses.
Hem de tenir cura de la nostre llengua,saber d’on provenim i cap a on anem.Aquesta es la verdadera essència de la vida,perquè a la vida no hi ha res que no serveixi,’’TOT SERVEIX,TOT ÉS ÚTIL’’!!
Valete (:
Per tercera vegada en la meva vida, dono la benvinguda al nou curs embarcada en aquest vaixell. Comencem la travessia amb més ganes que mai (almenys això és el que sempre es diu, no?) i més encara després d’un escrit tan encoratjador com ho és el que se’ns adreça aquí avui. Un text que no deixa indiferent, i que convida a encetar el nou curs amb intensitat. Perquè sense cap tipus de dubte, tot el seu contingut forma part d’una lluita constant, d’una lliçó que no acaba d’entendre’s mai... Jo no he qüestionat mai els estudis, ni els interessos de ningú. En canvi els meus són qüestionats dia a dia. Quant temps més hauré de seguir escoltant la famosa frase de: I perquè serveix tot això? De debò, que algú m’expliqui la insistència irracional de la societat per instrumentalitzar-ho tot. Des de quan un plaer serveix per a alguna cosa? Des de quan gaudir té uns resultats tangibles? Des de quan l’enriquiment de l’esperit ha estat desbancat per un enriquiment purament material? Moltes vegades això ve donat pel que bé diem: els recursos pedagògics. Recursos que, durant anys, han aconseguit desmotivar generacions i generacions amb obligacions totalment desvinculades d’aquell famós “aprendre” i l’estimat “gaudir”, units en un harmoniós “aprendre gaudint”. Si ens posem crítics, desgraciadament, no acabarem mai... L’únic que ens queda esperar? Que un món que menysprea les humanitats –i, és clar, tot el que comporten!- no es converteixi en un món sense humanitats. Que a tots aquells que les estimen, els ensenyin com cal i aprenguin a fer-ho, aliens a tot i tothom.
Molta – i bona!- sort a tots aquells que vau triar anar a contracorrent. I a tots els altres, és clar! Continuem endavant!
Salutacions tripulants!
Doncs com bé diu el Jordi, tornem a ser-hi un altre any amb més ganes d'aprendre, amb energia!
Pel què fa l'entrada d'aquest diccionari sobre l'educació dono tota la raó quan ens explica que les autoritats educatives no mostren interès per tenir assignatures sobre cultura clàssica a les escoles. Penso que amb tot el que he après durant l'any passat i el que aprendré aquest any he arribat a la conclusió que, fóra bo inculcar aquestes matèries molt anteriorment al batxillerat, perquè això suposaria un avenç en l'educació i dur amb més facilitat les nostres llengües quotidianes.
Salvete Tripulants!
Sofia... em trec el barret.
Salvete,
Ens espera un nou curs i estic desitjant pujar a aquest vaixell com a nova tripulant. He de confessar que sempre m’agrada’t molt tot el relacionat amb el llatí i en especial amb el grec, ja que es curiós (i crec que necessari) saber d'ón venen tots aquests costums i totes aquestes paraules que tan repetim dia rere dia, tantes vegades sense parar-nos a pensar el seu origen. I que dir de la cultura grega? Tots aquests mites, aquestes històries magnifiques que a més d’ensenyar-nos els nostres orígens ens ajuden a créixer com a persones, i perquè no dir-ho també ens fan gaudir d'una bona estona. He de dir que mai he tingut el plaer de poder tastar les clàssiques i el poc que he tastat m’ha fascinat molt. Afronto aquest nou viatge amb molta il•lusió i ganes d’aprendre coses noves junt amb la resta de tripulants!
Valete!
salvete!
Comencem un nou viatge, ple de noves emocions i pors; una nova travessa junts, més curta però molt més intensa.
Vull donar la benvinguda a tots els nous navegants que s'han atrevit a emprendre aquest viatge amb tots nosaltres.
Aquest és el meu últim any a l'escola i el meu pare- que sempre ha estat un home de lletres- encara em pregunta com va el Rosa Rosae i mig riu sota el nas; i la veritat és que mai no m'he preocupat per explicar-li com de gran són aquests mars, que les declinacions i els casos són només una petita part del que hem aprés, que cada classe ens ha fet créixer i que cada lliçó ens ajudarà ara i sempre.
Potser té raó i el llatí i el grec no serveixen per res... però, i que? A nosaltres ens agrada poder estudiar aquestes meravelloses llengües i no crec que hi hagi cap motiu millor per fer-ho que la felicitat que ens proporcionA.
Salvete navegants!
A mi la cultura clàssica ja em cridava l’atenció des de petit, quan llegia els còmics d’ Astèrix i Obèlix, quan vaig veure la pel•lícula de Disney, Hèrcules i la sèrie que protagonitzava aquest semidéu grec, i explicava diferents llegendes mitològiques, quan vaig anar creixent vaig anar veient pel•lícules i sèries de gladiadors, de la cultura clàssica en general. A l’hora d’estudiar història a l’ ESO, la meva època preferida i més interessant és l’ Època Clàssica.
Avui en dia penso que es un honor i una sort poder estudiar als clàssics, ja que crec que es imprescindible saber un mínim sobre els clàssics per entendre l’actualitat, tant a nivells tècnics, com etimològic, etc. Quan em van dir els itineraris, vaig dir directament “l’humanístic pur”, la gent em diu “el grec i el llatí són difícils” i jo contesto, “quan t’agrada una cosa, i t’esforces, ho aconsegueixes”. I jo vull aprendre dels clàssics i saber-ne més, sortir de 1r de Batxillerat podent explicar 3 mites clàssics i podent escriure/parlar en grec i llatí. encara que sigui poc, culturitzar-me, divertir-me i òbviament aprovar.
Valete!
Salvete tripulants,
Explicaré una mica la meva situació i així s’entendrà que espero d’aquest batxillerat i perquè l’he escollit.
En primer lloc, jo vaig començar l’any passat a fer el batxillerat científic, però vaig repetir curs i això em va fer dubtar si realment volia fer aquest de nou. Per tant, contemplant les opcions que tenia, vaig arribar a la conclusió que l’humanístic m’interessava. Entre altres coses, per conèixer una cultura i uns fets que desconec i després perquè escollint aquest batxillerat, vol dir que he canviat el rumb del meu futur i fer aquesta modalitat em serveix més que qualsevol altra.
D’aquestes assignatures espero saber escriure, llegir i poder traduir del català al llatí o grec. A més a més conèixer les arrels de la nostra cultura actual. Tinc moltes ganes de saber tot el que desconec i d’enriquir-me en coneixements d’aquestes matèries que tants em falten.
Si aquest any em feien por algunes assignatures, eren aquestes dues, però gràcies a la implicació que ha mostrat el nostre professor que som capaços d’aprendre si ens esforcem, em sento molt més motivada!
Res més a dir, molta sort a tots els meus companys en aquest curs, ens haurem d’esforçar i treballar molt i així aconseguirem el que ens vam proposar el 15 de setembre!
Salvete!
Com a segon any retorno aquest viatge per poder-me endinsar més en el món clàssic.
L’any passat va ser un bon curs, envoltada de tots els tripulants i antics tripulants que vam poder gaudir i començar a conèixer una mica el món clàssic; així va ser com em va sorgir l’entusiasme sobre aquesta matèria que cada cop em sorprèn més i més.
Molts dels antics tripulants del curs passat ja no segueixen amb nosaltres però sempre seran benvinguts de nou; tot i així em rebut amb moltes ganes nous tripulants que volen emprendre aquesta aventura i segur que passarem molt bones estones i aprendrem cada cop més.
Per tota la gent que comença de nou: segur que veniu amb moltes ganes i espero que cada dia aprofiteu el màxim de les classes per ampliar el vostre coneixement sobre el món clàssic.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada