Després d'albirar terres gregues des del cel amb ulls d'àliga, iniciem avui un periple en imatges que ens ha de menar en una primera escala a la Grècia insular. Quantes referències històriques i culturals amaguen totes i cadascuna de les principals illes banyades per l'Egeu i el Jònic! Acompanyats per dofins, haureu d'instruir-nos en el coneixement del passat hel·lènic tot cercant informació sobre el vincle que hi ha entre el paisatge i la història, l'art i els mites mil·lenaris. Que tingueu un bon viatge grec!
PS: en acabar la presentació, escoltareu amb l'última diapositiva una cançó ad hoc d'Eleftheria Arvanitaki, Kyma to kyma.
21 comentaris:
Diapositiva 18:
Icària, és una illa Grega situada al Mar Egeu. Es una de les illes que componen el Dodecanès. Al Oest hi ha les Illes Cíclades, al nord les Espòrades i a l’est l’illa de Samos.
Anteriorment tingué per nom Dolikhe, Macris i Ikthyoessa, però en l’actualitat el seu nom d’illa d’Icària ve del mite d'Ícar, fill de Dèdal.
Aquest mite explica la història d’Ícar. Ell, juntament amb el seu pare, va ser empresonat al laberint que Dèdal havia construït per ordre de Minos, el rei de Creta.
L’empresonament de Dèdal al laberint, es devia a que el rei Minos havia sabut que la seva dona Pasifae havia tingut el Minotaure gràcies a la vaca de fusta que Dèdal l’hi havia construït.
El pare d’Ícar per poder escapar del laberint, va fabricar unes ales per tots dos amb plomes i subjectades amb cera. Abans de fugir el seu pare li va dir: "Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstuirà les teues ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. Si no et separes de mi no et passarà res".
De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins el cel i la proximitat als rajos del Sol va començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caigues a l'aigua mentre cridava al seu pare, Ícar s'enfonsava a la mar. Finalment el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents.
Va soterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària (i al mar on caigué mar d'Icària) en la seva memòria. Dèdal va arribar fins Sicília, va crear un temple per Apol•lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.
Dipositiva-14:
Lemnos és una illa grega a la mar Egea. Forma part de l’arxipèlag de les esporades.
En la mitología grega el coneixem per Posidó, i en la mitología romana el coneixem per Neptú. És el déu dels oceans. Malgrat que és el rei dels mars mai es translladava en vaixell, normalemnt es movia amb una quàdriga impulsada per dofins.
El que podem reconeixer d’ell són el cavall i el trident.
Posidó es va casar amb Amfitrie. La història d'amor entre Posidó i Amfitrite va començar quan Posidó va veure a la Nereida Amfitrite ballar a l'illa de Naxos. Posidó es va enamorar d'ella i li va demanar matrimoni però aquesta li va respondre que no. Amfitrite es va amagar a la serralada de l'Atles però un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb Posidó. Posidó, agraït, va crear la constel•lació del Dofí.
Diapositiva 9
Sèrifos, és una petita illa grega del mar Egeu, localitzada en les Cíclades occidentals, al sud de la illa de Citnos i al nord-oest de la de Sifnos.
En la mitologia grega, Perseu era un heroi, fill de Zeus i de Dànae.
El seu avi era Acrisi rei d'Argos. Un oracle va avisar a Acrisi, que el fill de la seva filla Dànae, li causaria la mort. Llavors Acrisi va abandonar mare i fill en una barca a la deriva sense menjar ni aigua perquè morissin. Tanmateix van arribar a l'illa de Sèrifos, on els va recollir Dictis, un pescador germà del rei Polidectes. Més tard, Polidectes s'enamorà de Dànae i li va demanar la mà, però Dànae amb l’ajut del seu fill s’hi negava. Polidictes cansat de Peseu, el desafià a matar la Medusa i portar-n'hi el cap com a prova, Peseu va acceptar el repte. La Medusa era una de les tres Gòrgones, monstres amb ales i unes urpes i uns ullals terrorífics amb uns cabells de serps verinoses. Però la seva arma més terrible era la seva mirada, que convertia els homes en pedra. Zeus, sabent que tot sol el seu fill no se'n sortiria, va demanar als altres déus que l'ajudessin. Hades li dóna un casc amb el poder de fer tornar invisible, Hermes unes sandàlies alades i una falç, i Atena un escut que reflectia com un mirall. Perseu arribà al mont Atlas on les Graies, germanes de Gòrgones, el van indicar el camí per trobar a Medusa. Va arribar a Hiperbolis en una cova que era el lloc on vivien. Se les va trobar dormint, i Peseu va anar a poc a poc fins poder-li tallar el cap a Madusa, i del contacte de la sang del cap de Medusa amb la terra, va néixer Pagas, un cavall, el qual va poder fugir d’allà. Mentre anava volant, va trobar una jove bellíssima encadenada a un penya-segat. La jove era Andròmeda filla de Cefeu, rei d’Etiòpia, i li explicà que Posidó havia enviat un monstre a la seva ciutat. Un oracle però afirmava que només podria ser aturat sacrificant la filla del rei. Aleshores just en aquell moment va aparèixer el monstre el qual Peseu el va derrotar, i va aconseguir la mà d’Andròmeda.
Peseu va tornar a Sèrifos, i en aquell moment Polidectes volia obligar a Dànae a casar-se amb ell, i Peseu va treure el cap de Medusa i el va petrificar.
Un dia, Peseu es va presentar a uns Jocs que es celebraven a Argos, en una prova havia de llençar un disc. Acrisi havia anat a veure els Jocs sense saber que hi participava el seu nét. Llavors Peseu en llençar el disc va relliscar i va anar a parar al cap d’Acrisi i va morir, es va complir l’oracle. Aleshores Peseu va regnar Argos vivint amb Andròmeda.
Carla, a propòsit de Perseu, us enllaço amb aquesta entrada del Vaixell que l'any passat va publicar en Jordi Rojas de 2n...
http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2011/11/la-manipulacio-dun-mite.html
Salve!
Diapositiva 5: El laberint de Creta.
En primer lloc dir que el mite de succeeix a la illa de Creta, és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Tot comença amb el rapte d’Europa. Un dia es trobava Europa jugant la platja amb les seves amigues quan de sobte va aparèixer Zeus convertit en bou. Europa comença a jugar amb ell però Zeus s’enamora d’ella i la raptà emportant-se-la cap Creta.
Allà la posseí i de la seva unió van sorgir tres fills: Minos, Radamantis i Sarpèdon.
A mesura que va passar el temps Zeus va abandonar a Europa, però abans de fer-ho la va casar amb Asterió, el rei de Creta. Aquesta va adoptar als fills de Zeus i Europa com si fossin els seus propis fills. Quan Asterió va morir els fills es van disputa la corona. Minos va intentar tenir-hi dret pel suport que li donaven els déus. Per demostrar-ho va demanar ajuda a Poseidó, li va demanar que fes sortir del mar un bou fent ‘li la promesa de que seguidament el sacrificaria en el seu honor.
Poseidó va acceptar i va fer que sorgís del mar un esplèndid bou. D’aquesta manera Minos va aconseguir el tron de Creta, però no es va veure amb cor de sacrificar al animal, com havia promès a Poseidó i va decidir afegir-lo al seu ramat i sacrificar-ne un de altre menys valuós. Poseidó al enterrar-se va decidir que l’esposa de Minos, Pasífae, s’enamorés bojament del bou.
Pasífae es va unir amb el bou mitjançant un estratagema de Dèdal, qui va fer fabricar una vaca de fusta buida per dins i recoberta d’una pell vaquina, on a l’interior si amagaria Pasífae.
La vaca va ser traslladada on el bou solia pasturar, de manera que al veure-la és van aparellar.
Al cap de nou mesos Pasífae va donar llum a una criatura monstruosa, amb cos humà i cap de bou. La criatura va rebré el nom de Asterió però va ser més conegut com el nom de Minotaure. El rei en adonar-se’n que no era fill seu, va demanar a Dèdal que fabriques un laberint del qual ningú en pogués sortir perquè ningú mai pogués arribar a veure el Minotaure.
Allà va créixer la criatura, sol i allunyat de tot contacte humà. Només un cop al any Atenes enviava a set nois i set noies al laberint com un obsequi anual a Minos. Tots ells finalment eren devorats pel Minotaure.
Cada any Atenes havia d’escollir catorze dels seus millors jovents i portar-los a Creta. Va haver-hi un any que el príncep Teseu, va demanar ser enviat amb la intenció de matar al monstre.
Quan Teseu va arribar a Creta va enamorar bojament a Ariadna, filla de Minos i Pasífae. La princesa, sabent el que estava disposat a fer Teseu, va anar a suplicar a Dèdal que ideés un pla per salvar-lo. Aquest va cedí i li va donar un cabdell de fil amb les instruccions per no perdràs a l’interior del laberint.
Quan va arribar al dia, al laberint van entrar Teseu i els catorze nens. Teseu en ningun moment va permetre que perdessin al serenitat.
Va endinsar-se al laberint deixant anar el fill que li va donar Ariadna.
Quan Teseu es va trobar al minotaure, aquest es precipitar damunt seu, però Teseu s’hi va enfrontar valentament i finalment el va matar. Gràcies al fil que va deixar Teseu, ell i els nens van poder sortir del laberint.
Ariadna els esperava fora amb la seva nau. Van fer escala a l’illa de Naxos on Ariadna es va quedar adormida mentre els altres anaven a menjar i veure alguna cosa. Teseu que no corresponia al seu amor, va aprofitar l’ocasió per anar-se’n sense despertar-la. Quan Ariadna es de despertar, va veure la nau a l’horitzó. Mentre plorava desconsoladament la va trobar Dionís qui se’n va enamorar i finalment es van casar.
Valete!
Salvete!
Diapositiva 3:
Hipocrates va neixer el 460 aC a l’illa de Cos i va morir el 370 aC a Tesalia. Hipócrates va ser un famós mèdic grec que descendia d'una estirp de mags de l’illa de Cos i estava directament emparentat amb Esculapi, el déu grec de la medicina. Pel que sembla, durant la seva joventut Hipócrates va començar a familiaritzar-se amb els treballs mèdics .
Es considera a Hipócrates autor d'una espècie d'enciclopèdia mèdica de l'Antiguitat constituïda per diverses desenes de llibres . En els seus textos, que en general s'accepten com a pertanyents a la seva escola, es defensa la concepció de la malaltia com la conseqüència d'un desequilibri entre els anomenats humors líquids del cos, és a dir, la sang, la flegma i la bilis groga o còlera i la bilis negra o malenconia.
Encara que inicialment va ser atribuïda íntegrament a Hipócrates, l'anomenada col•lecció hipocrática és en realitat un conjunt d'escrits de temàtica medica que exposen tendències diverses, que en certs casos poden fins i tot oposar-se entre si. Aquests escrits constitueixen la principal font a través de la qual és possible avui fer-se una idea de les pràctiques i concepcions mèdiques anteriors a l'època alexandrina. Entre les seves principals pràcticas está el jurament hipòcratic, en el qual els estudiants que començan a fer pràcticas amb pacients o s’han graduat a medicina o altres arrels mediques han de fer per aceptar la responsabilitat que tenen.
Valete!
Diapositiva 8
Aquesta sèptima meravella del món va ser creada en honor a la victòria de la conquesta de Rodes, homenatjant així al seu Déu Hel•li, la personificació del Sol. L’estàtua va estar acabada l’any 282 aC i és va conèixer com el Colós de Rodes, com a pas d’entrada al port pel qual havien de travessar sota les cames que hi havia a cada banda del port. Tot i saber que la probabilitat d’aquest gegant no era prou fiable, van decidir homenatjar al seu patró, perquè hauria col•lapsat el seu propi pes durant la construcció. Exactament té unes dimensions d’uns 15/ 20 metres d’amplada i uns 50 metres d’altura.
El motiu de homenatge al fill del gran Antígon I anomenat també el Borni. Que aquest va anar amb la intenció de conquerir Rodes, que era part del Imperi Turc. Anteriorment era territori del grandíssim Alexander el Gran que va deixar sense descendència el Imperi, i per aquest motiu van quedar territoris sota el control d'orient. Junt amb 40.00 homes van prendre la ciutat de Rodes trencant així el poder del nou sobirà Ptolomeu, així apoderant-se del comerç de la part oriental del Mar Mediterrani.
Passats uns anys, cap al 226 aC un terratrèmol va generar uns certs danys a tota la ciutat, així trencant l’estructura del Colós. Es va ensorrar sobre si mateix. Van haver diverses teories pel desenrunament de tal estàtua, com ara que era una ofensa a la seva deïtat.
Una notícia d'última hora és que l’actual alcalde de Rodes pretén reconstruir aquest monument, però per ara queda en idea, i qui sap si algun dia la llegenda es transformarà en nova realitat.
Salve!
DIAPOSITIVA 12:
Aquest mite se situa a la MAGNA GRÈCIA, zona geogràfica que també es considera com a grega i que comprèn el Sud d’Itàlia i Sicília, però jo em centro especialment en Sicília. Va ser una zona colonitzada pels grecs i que va ser a partir d’aquestes migracions que van entrar en contacte amb els romans i a l’inrevés.
La història comença amb l’arribada d’Odisseu o Ulisses a l’illa de Sicília que estava habitada per ciclops. Entre aquests es trobava Polifem el més gran dels germans i fill de Posidó. Ulisses a l’arribar a l’illa va desembarcar amb els seus dotze homes i van entrar a una cova, on es van menjar el formatge i el menjar d’allà.
Quan Polifem va tornar de pasturar el seu ramat i va veure que aquells forasters s’havien menjat el que era seu va entrar en còlera, i enfurismat es va menjar a dos dels tripulants de l’heroi i a la resta els va tancar dins la cova posant una roca que només podia moure el gegant d’un sol ull.
Odisseu, que era un home caracteritzat per la seva astúcia, va pensar en un pla. Va decidir emborratxar-lo i així després fer-li pagar l’haver-se menjat a dos companys seus i així poder escapar. Ulisses comença a parlar amb Polifem i li dóna vi, mentrestant el gegant li pregunta com es diu per així poder-li fer un regal com a convidat i l’heroi que no es tonto li diu que el seu nom és NINGÚ.
Aleshores el ciclop li diu: “Molt bé doncs el meu regal serà que et menjaré l’últim” i just després va caure desplomat per l’embriaguesa. En aquell moment Ulisses va aprofitar i amb una branca d’una olivera cremant se la va clavar a l’ull de Polifem. Odisseu va anar a amagar-se ja que quan li va clavar la branca el gengant va despertar del dolor i va cridar els seus germans dient: “NINGÚ m’ha clavat una branca a l’ull!” “Ningú m’ha fet mal!” I els seus germans creient que aquest s’havia tornat boig no el van ajudar.
Al dia següent, quan el gegant cec va sortir per pasturar el ramat, Odisseu i els seus companys, disfressats d’ovelles van fugir de l’illa.
A propòsit del comentari de l'Eric sobre Hipòcrates de cos, aquí us deixo el text del famós jurament:
“Per Apol·lo mèdic i Esculapi, jure: per Higias, Panacea i tots els déus i deesses als que pose per testimonis de l’observança d’aquest vot, que m’obligue a complir el que oferisc amb totes les meues forces i voluntat.
Tributaré al meu mestre de Medicina el mateix respecte que als autors dels meus dies, partint amb ells la meua fortuna i socorrent-los en cas necessari; tractaré els seus fills com els meus germans, i si volgueren aprendre la ciència, els l’ensenyaré desinteressadament i sense un altre gènere de recompensa. Instruiré amb preceptes, lliçons parlades i la resta de mètodes d’ensenyança als meus fills, als dels meus mestres i als deixebles que em seguisquen davall el conveni i jurament que determinen la llei mèdica i a ningú més.
Fixaré el règim dels malalts del mode que li siga més convenient, segons les meues facultats i el meu coneixement, evitant tot mal i injustícia.
No m’avindré a pretensions que afecten l’administració de verins, ni persuadiré cap persona amb suggestions d’eixa espècie; m’abstindré igualment de subministrar a dones embarassades pessaris o abortius.
La meua vida la passaré i exerciré la meua professió amb innocència i puresa.
No practicaré la talla, deixant eixa operació i altres als especialistes que es dediquen a practicar-la ordinàriament.
Quan entre en una casa no portaré un altre propòsit que el bé i la salut dels malalts, cuidant molt de no cometre intencionalment faltes injurioses o accions corruptores i evitant principalment la seducció de dones o homes, lliures o esclaus. Guardaré reserva sobre el que senta o veja en la societat i no serà necessari que es divulgue, siga o no del domini de la meua professió, considerant el ser discret com un deure en semblants casos.
Si observe amb fidelitat el meu jurament, siga’m concedit gaudir feliçment la meua vida i la meua professió, honrat sempre entre els hòmens; si ho trenque i sóc perjur, caiga sobre mi, la sort adversa”
ΧΑΙΡΕΤΕ!
Salve!
A continuació us deixo la informació que he cercat sobre la Victòria de Samotràcia, espero que us agradi.
DIAPOSITIVA 7
L'illa de Samotràcia (en grec, Σαμοθράκη, Samothraki) és una petita illa de Grècia localitzada al nord del mar Egeu.
La Victòria de Samotràcia és una escultura de marbre de l'antiga Grècia que representa la deessa Atena Nike.
Té una alçada de 245 centímetres d'alçada i es va elaborar en marbre cap a l'any 190 aC. Va ser descoberta al santuari dels Cabirs el 1863 a l'illa de Samotràcia.
Quan es va descobrir, es va pensar que la va fer Dimitri Poliorcetes per commemorar la victòria naval a Salamina sobre la flota de Ptolemeu Sòter, cap al 306 a.C, ja que en les monedes emeses entre el 244 i el 288 a.C apareixia l'imatge de l'escultura. Encara que més tard van veure que pertanyia a principis del segle II a.C. Així dons és creu que van elaborar l'escultura per celebrar les victòries sobre Antíoc III el Gran.
L'escultura estava feta perquè es posés a la proa dels vaixells. L'estàtua va embolicada en un fi mantell que s'adhereix al cos i deixa veure la seva figura, sembla que la roba que porta estigui molla.
Actualment l'escultura es troba al museu del Louvre, a Paris, en un dels passadissos per on cada dia passen centenars de persones que observen l'estàtua.
Vale!
Salvete! Aqui us deixo la informació que he cercat sobre Homer i la illa de Quios.
Diapositiva numero 11, Homer i Quios:
Quips (en grec: Khíos), és una de les illa esporades, situada al sud-est de la mar Egea, a prop de la costa de Turquia.
Homer (en grec: Ὅμηρος) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes Ilíada (considerada l'obra més antiga de la literatura occidental) i L'odissea. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com els Himnes menors.
La data de l'existència d'Homer va ser controvertida en l'antiguitat i no ho és menys al dia d'avui. Heròdot diu que Homer va viure 400 anys abans del seu temps, i aquesta referència situaria la seva vida al voltant del 850 aC, però altres fonts antigues va donar dades molt més a prop de la suposada època de la guerra de Troia(1194-1184 aC).
Es creu que Homer era cec i que va néixer a Esmirna, va viure a Quíros i va morir a Ios.
Homer es, de manera indirecta, el pare de tota la literatura grega posterior: el teatre, la filosofia… Els antics grecs el consideraven com el seu mestre.
També us adjunto el primer fragment de l’odissea:
“Háblame, Musa, de aquel varón de multiforme ingenio
que, después de destruir la sacra ciudad de Troya,
anduvo peregrinando larguísimo tiempo, vio poblaciones
y conoció las costumbres de muchos hombres y padeció
en su ánimo gran número de trabajos en su navegación
por el ponto, en cuanto procuraba salvar su vida y la
vuelta de sus compañeros a la patria. Mas ni aun así pudo
librarlos, como deseaba, y todos perecieron por sus
propias locuras. ¡Insensatos! Comiéronse las vacas del
Sol, hijo de Hiperión; el cual no permitió que les llegara
el día del regreso. ¡Oh diosa hija de Zeus!, cuéntanos
aunque no sea más que una parte de tales cosas.”
Salve tripulants, aquí us deixo la informació respecte a la diapositiva 14:
Ulisses, rei d'Ítaca, va haver de marxar a la guerra de Troia, i a la tornada va ser exposat a moltes proves per les quels va tardar 20 anys a tornar a casa.
Una d'aquestes proves va ser la de les sirenes, explicada en una entrada d'aquest blog, on us deixo l'esplicació molt clara donada: "Ulisses resistí la temptació del cant de les sirenes, mentre romania fortament lligat al pal major de la nau que el conduïa a Itaca. Escoltà aquells cants de veritable encanteri i sentí la seva sensibilitat arrossegada vers ells. L’atracció fou immensa i irresistible. Els remers i mariners, però, duien les orelles expressament tapades i no els podien escoltar. Ni tan sols van poder sentir els clams d’Ulisses, que demanava amb una exaltant cridòria que l’ alliberessin d’aquell lligam.
Hi ha cant de sirenes arreu i en tot moment.
Se sent aquest cant quan el consumisme fàcil i progressiu ens fa crear necessitats innecessàries.
Se sent el cant de les sirenes quan hi ha oportunitat d’aconseguir millor benestar i millor guany, malgrat que per aconseguir-ho s’hagi de malmetre, explotar o enganyar el d'altri.
Se sent un cant de sirenes quan cercant la placidesa personal es margina el vell, l’infant, el pobre i el malalt, que ens fa nosa.
Se sent el cant de les sirenes quan, per gaudir d’un avantatge passatger, fa rompre els nostres compromisos i fidelitats.
Se sent el cant de les sirenes quan la comoditat i la inhibició superen el sacrifici, el treball, la constància i l’entrega.
Se sent el cant de les sirenes quan és més planer i senzill l’incompliment que no pas el respecte i el comprimís.
Se sent el cant de sirenes quan ens allunyem dels problemes, sense afrontar-los amb resignació, lluita i esperit de superació.
Se sent un cant de sirenes quan preferim la mentida, el subterfugi o la disculpa evasiva que no pas reconèixer els nostres errors, mancaments i omissions.
Se sent el cant de les sirenes quan no volem malgastar la immensa capacitat que tenim d’estimar l´altre, perquè ens estimem massa a nosaltres mateixos.
Cal fer com Ulisses, fortament lligats al pal major de les nostres ideologies i creences fermes, per superar les temptacions. No pas com van fer els remers i mariners, perquè viure d’esquena al món i les realitats de cada dia, és amagar-nos darrera la nostra inhibició."
Mentre Ulisses era fora, la seva dona, Penèlope, no va deixar mai d'estimar-lo. 20 anys són molts anys i a Ítaca Ulisses es donava per mort, però la seva muller no perdia l'esperança de la seva tornada. Penèlope tenia molts pretendents, però ella els volia allunyar així que va dir que triaria el seu marit quan acabés de brodar el seu vestit de núvia. I així va fer temps, durant el dia brodava i a la nit el desbrodava.
Finalment ell va arribar.
Per saber-ne més us deixo l'enllaç al capítol de tv1 sobre el viatge d'Ulisses de "mitos y leyendas", molt interessant.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/mitos-y-leyendas/mitos-leyendas-ulises-odiseo/1557722/
Valete!
Salve!
Diapositiva:14
En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. Hefest és representat com un home lleig, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga i coix d'un peu.Hefest és el déu del foc i dels ferrers. La seva Farga es troba dins del volcà Etna, l’ajuden els Ciclops a fabricar armes per a déus i herois, els llamps de Zeus i qualsevol objecte de metall.
JÀSON I ELS ARGONAUTES
Al nord de Grècia, a la Tessàlia, el rei de Iolcos, Èson, va ser destronat i empresonat pel seu germanastre Pèlias. Aquest va apoderar-se del regne, però un oracle el va advertir i alertar sobre un home amb una sola sandàlia.
Jason (el fill del rei) es va salvar i el centaure Quiró fou llavors qui el va educar. Per alliberar el seu pare i ajudar-lo a recuperar el poder emprèn un viatge cap a Iolcos.
Pel camí, a la riba d’un riu ajuda a una velleta, que era Hera transformada, a passar-la cap a l’altra banda i s’adona que perd una sandàlia.
Finalment va arribar a Iolcos i va entrar al Palau de Pèlias.
Pèlias va dir que li retornaria el regne al seu germà si Jàson aconseguia el velló d'or. Llavors demanà a Argos la construcció d'una nau de cinquanta rems i convocà cinquanta herois de Grècia. La nau es va dir Argo i ells van passar a ser els Argonautes.
Després de travessar l’illa de Lemnos, passant per Tràcia troben Fineu ( un endeví castigat pels deus) qui els ajuda a creuar el mar Negre per arribar a la Còlquida. Allà Jàson troba el rei Eetes i li demana el velló d’or.
Aquest li donarà si supera dues difícils proves. Aquestes proves les pot realitzar gràcies a l’ajuda de Medea, filla d’Eetes, que s’enamora de Jàson.
Tot i així Eetes no té intenció de lliurar-li el velló, sinó d'assasinar-los a traïció. Medea els torna a ajudar, adorm el dragó que guardava el velló i fugen emportant-se el germà petit de Medea (Apsirt). Quan s'adonen que Eetes els persegueix Medea esquartera el germà, en tira els trossos al mar i així el pare anirà recollint-los i finalment els perderà de vista.
En el viatge de tornada després de fer una llarga volta arriben a Iolcos i donen el velló a Pèlias, que mentrestant havia mort els pares de Jàson. Medea amb enganys convenç les filles de Pèlias que després d'esquarterar-lo el podràn rejovenir bullint-ne els membres. Com a càstig per la mort de Pèlias, Medea i Jàson són desterrats de Iolcos per Acast (que succeeix el tron) i van a viure a Corint acollits per Creont.
Després de deu anys de matrimoni i amb dos fills, Jàson decideix divorciar-se de Medea i casar-se amb la jove filla del rei. La història acaba amb una tragedia: la mateixa Medea mata la seva rival i els seus dos fills.
Vale!
Diapositiva número 17:
Esciros i Aquil•les.
Esciros és una de les moltes illles greges, situada al Mar Egeu. Esciros pertany a les illes esporades. Aquesta illa està formada per dues parts, el nord i el sud ja que està dividida per un istme(és l’estrenyiment de terra que uniex a través del mar dues zones de terra més gran)
Aquil•les va ser amagat a l’illa d’Esciros per la seva mare, Tetis. Ella l’amagava del seu terrible destí pronunciat per l’Oracle, morir en la Guerra de Troia.
Tetis el va deixar en aquella illa vestit de dona, per què no volia que participes a la guerra juntament amb els Grecs. L’heroi va viure disfressat de dona entre les filles del rei Licomedes.
Els grecs volien reclutar a Aquil•les per que era el guerrer més valent i violent de tota Grècia.
Un dia van arribar Odisseu i Nicomedes i aquets es van fer pasar per mercaders. Dins les mercaderies que portaven havien amagat armes entre les joies. Els dos homes van treure les joies i les armes i les filles del rei van anar directament cap a les joies, en canvi Aquil•les va anar a mirar les armes, en aquest cas una espasa que va cridar-li molt l’atenció. Aquil•les va caure en la trampa i al ser descovert no va tenir més remei que anar amb Odisseu i Nicomedes cap a la Guerra de Troia.
Gràcies, Joana. Ja explicarem aquesta anècdota. Cal recordar, però, que Hefest, llançat des de l'Olimp per la seva mare Hera tan bon punt va néixer -avergonyida per haver donat a llum un infant tan poc agraciat-, va precipitar-se durant nou llargs dies amb les seves corresponents nits fins a caure al mar, a tocar de l'illa de Lemnos. Salvat i acollit per unes nimfes marines, entre les quals s´hi trobava Tetis, la mare d'Aquil·les, va adoptar l'illa que ens ocupa com a terra protegida i allà s´hi va instal·lar en companyia dels Ciclops ferrers. A l'interior de la terra de Lemnos Hefest treballa, fabrica i com al millor artesà crea i innova les armes dels déus, joies, artefactes, etc. És per això que a Lemnos se la coneix també amb el nom de l'Illa del foc".
I parlant de Jàson i els Argonautes, un dels episodis més importants del seu viatge a la Còlquida a la recerca del velló o toïs d'or està relacionat amb l'illa de Lemnos...
"[...] Al cap de poc arribaren a l’illa de Lemnos, poblada només per dones, que havien mort els seus homes per la poca atenció que els prestaven. Com és d’esperar, cinquanta herois de cop foren molt ben acollits per les lèmnies i la seva reina Hipsípile, tant que s’oblidaren de la seva missió fins que Hèracles els exhortà a partir. Passat l’Hel·lespont, en una escala a la Mísia, Hilas, jove amant d’Hèracles, anà a buscar aigua i fou raptat per les nimfes d’una font, captivades per la seva bellesa. Hèracles el cercà llargament en va, sense preocupar-se de tornar a la nau, que reemprengué la navegació sense ell."
Valete!
Diapositiva núm. 13
Ariadna era filla del rei Minos de Creta. El seu pare tenia tancat en un laberint al Minotaure (un monstre meitat toro meitat home), a qui calia alimentar amb un tribut que havia de pagar Atenes cada nou anys: set nois i set noies.
Teseu, fill del rei d'Atenes, es va oferir per matar el Minotaure i alliberar així a Atenes de la seva obligació. El problema era que el Minotaure vivia a un Laberint construït per Dèdal, del qual ningú, fins aleshores, havia pogut escapar.
Quan els atenesos van arribar a l'illa de Creta, Ariadna va veure Teseu, es va enamorar d'ell i va decidir ajudar-lo a canvi que es casés amb ella i la portés lluny del seu temible pare.
Teseu va acceptar, i així va ser com Ariadna li va regalar un cabdell de fil per a que, un cop en el laberint, l’anés desenredant de manera que, més tard, li servís de guia i li conduís fins a la sortida.
Quan Minos va saber que Teseu havia matat el Minotaure va enfadar-se molt. Teseu va haver de afanyar-se a la fugida, en què el va acompanyar Ariadna.
De retorn a la seva pàtria, Teseu va decidir parar a l'illa de Naxos (una illa de Grècia, la més gran de les Cíclades, anomenada antigament Strongyle, Dia i, curiosament, Dionysias) per recollir provisions i allà, a la platja, va abandonar a Ariadna, la qual s'havia quedat adormida.
Quan aquesta va despertar i es va adonar dels fets, va plorar fortament.
Hi ha varies versions d'aquesta història: S'ha dit que Teseu va deixar a Ariadna a la platja perquè estava enamorat d'una altra dona. També es diu que ho va fer per ordre dels déus. Una altra versió explica que, mentre ella estava a la platja recuperant-se d'un mareig, ell va tornar al vaixell i aquest va salpar impulsat per un misteriós vent.
No gaire temps després que Teseu abandonés a Ariadna, aparèixer per l'illa el déu Dionís i es va enamorar d'ella. Ella va correspondre a aquest amor i, poc després, es van casar.
Dionís es va dur a Ariadna a l'Olimp i com a regal de noces li va donar una diadema d'or que després es va convertir en una constel • lació d'estrelles, anomenada Corona Boreal.
Salve!
Diapositiva 4
Santorini, actualment anomenat Thera, és una illa del Sud del Mar Egeu i forma part del grup de les illes Cíclades. Aquesta illa és el que va quedar d'una enorme explosió volcànica.
Diuen que aprop de l'arxipèlag de les illes Cíclades va existir un territori anomenat Atlàntida. Tot i haver-hi estudis i recerques en busca d'aquest territori actualment inexistent, Plató,filòsof grec, narra en les seves històries fets en els que apareixien diàlegs entre Timeu i Críties. Segons deia Plató, Posidó tenia el seu imperi a l'illa de l'Atlàntida i situa aquesta illa geogràficament davant les columnes d'Heracles, actualment l'estret de Gibraltar.
Tal com deia Plató els habitants de l'Atlàntida van voler sotmetre Egipte i Grècia però després de la victòria dels Atenencs sobre aquests, l'illa va desaparèixer.
Pel que diu la mitologia grega, l'Atlàntida era una illa, on la seva terra era rica en primeres matèries i on els seus habitants tenien un mivell cultural molt elevat comparat amb el de les altres civilitzacions. Aquesta civilització tant afavorida en tots els ambits va ser castigada per culpa de la seva supèrbia, perquè els atlants es van creure superiors als déus olímpics i ells van enviar tempestes i terratrèmols, fets que van fet que l'Atlàntida s'enfonses durant un dia i una nit sencers.
Vale!
Diapositiva 16:
Citèra i Naixement d'Afrodita.
Citèra és una illa de Grècia situada al sud-est del Peloponès. El seu nom, s’atribueix a Citeros el fill de Fènix
Afrodita era la deesa de l’amor i de la bellesa, filla de Gea i Urà . El seu naixement, es va produir quan Cronos (el déu del temps) va castrar al seu pare Urà. Quan Cronos va llançar els genitals van caure al mar Egeu, entre les gotes de sang i les onades va aparèixer aquesta deesa anomenada Afrodita. Va néixer dins d’una petxina la qual va ser arrossegada per el vent fins a l’illa de Citèra on allà hi va sortir i va aparèixer una dona adulta bellíssima.
Salvete!
Diapositiva 7, Delos, Apol.lo i Artemos.
L'illa e Delos és l'illa mes sagrada de l'antiguitat grega i pàtria d'Apol.lo i Artemis. És una de les illes més petites de les Ciclades situades al mar Egeu.
En la mitologia, l'illa de Delos flotava a la deriva del mar Egeu, i va ser Zeus qui la va fixar i la va convertir en un lloc segur perquè Leto, una de les seves amants, pogués tindre a Apol.lo i Artemis amb tranquilitat sense que els gels de Hera, farta de les amants del seu espós Zeus, ho impedissin. Aleshores des de aquell moment a ningú se'l va permetre néixer ni morir allà mai mes, i quan algú tenia que donar a llum, se'l traslladava a una illa veïna.
Els lleons de l'imatge, simbolitzen que es el lloc sagrat on antigament estava el llac sagrat de Delos on Leto va donar llum als bessons Apol.lo i Artemos.
Diapositiva 1:
Lesbos és una illa situada al nord del mar Egeu i és una espòreda, capital de Mitileni.
Safo, que va viure al segle VI a.C, va ser una poetessa grega que residí a Lesbos però va haver
d’exiliar a Sicília per escapar d’un perill desconegut. Va crear un grup de dones “Casa de las
servidoras de las Musas” on aprenien a recitar poesia i també aprenien música. Des de l’illa
on va néixer es coneix la paraula lesbianisme i d’aquí ve el seu nom “safisme”. Una de les
curiositats és que deien que pels seus poemes es deduïa que mantenia relacions amb les seves
alumnes i es va convertir en un símbol de “l’amor entre dones”, però en particular, amb qui
té relacions és amb Afrodita. I la majoria de la seva vida només és coneguda pel que escriu als
seus poemes.
Hi ha una llegenda que apareix en algun dels seus propis fragments que diu que explica quan el
seu amor a Faón no va ser correspost. Es diu que quan va notar que Faón no l’estimava doncs
aquesta es va suïcidar llençant-se al mar des de la roca de Léucade, que en aquesta roca es
llençaven molts enamorats que no se sentien estimats.
I un dels seus poemes és aquest:
“Unos dicen que lo más bello sobre la oscura tierra
son los jinetes en tropel,
otros que la infantería
y algunos que una flota de barcos;
pero yo digo que es lo que uno ama”
Salvete!
Diapositiva nº 10, illa de Salamina.
Salamina és una illa grega situada al mar Egeu, entre la costa d'Àtica i la de Megara. També forma part de la badia d'Eleusis. Durant la història ha tingut varis noms: "Pitiüssa" (Πιτυοῦσσα), en referència a la quantitat de pins que s'hi troben; després va ser anomenada amb el nom de dos herois: primer Sciras (Σκιράς), heroi provinent de la mateixa illa,i més tard Cychreia(Κυχρεία), un heroi grec. Les llegendes diuen que va ser colonitzada per el pare d'Àiax el Gran, partícep en la guerra de Troia. Es deia Telamó, i va ser-ne el rei després d'assassinar el seu germanastre, Phocos.
L'illa va ser un estat independent fins que, el 620 A.C., en una disputa entre els territoris de Megara i Atenes, la primera va guanyar i per tant l'illa hi va ser annexionada. Salamina va tornar a ser independent el 350 A.C., quan Macedònia la va alliberar.
Els fets més importants de l'illa són els succeïts durant la batalla de Salamina, que va formar part de les segones Guerres Mèdiques.
Les Guerres Mèdiques van ser un enfrontament entre els perses i els grecs, en què els primers volien envaïr Grècia, i els segons la varen protegir exitosament.
La batalla va iniciar-se quan Temístocles, militar grec, va enviar un espia, Sicinnus, per convèncer als perses d'atacar. Quan aquests ho van fer, es van trobar amb una emboscada de la flota grega i van ser derrotats terriblement. Així, els grecs van donar el pas gairebé definitiu que els va permetre, més tard, guanyar la guerra i preservar el seu territori.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada