Aquil·les vs. Sigfrid

Si parlem d'Aquil·les, fill de Peleu, de seguida ens ve al cap el record (o la imatge, vés a saber!) del més coratjós i violent heroi que va participar a la guerra de Troia. Pura mitologia grega.  Si ho fem de Sigfrid (amb les variants de Sigurd o Siegfried), el seu nom ens remet a un dels protagonistes heroics més importants de les nissagues mitològiques del nord d’Europa, vinculat no a una guerra sinó a la narració d’una llegendària història, la dels nibelungs i el seu famós anell. Pura mitologia nòrdica.

La llegenda d’Aquil·les ens és ben coneguda. Aquest és, doncs, un extracte de la història de Sigfrid,

“Alberic i Mime són dos germans que pertanyen a la raça de nans dels nibelungs i que, com tots els de la seva raça, viuen al cor de la terra, en coves fosques. Alberic és un ésser sense escrùpols que ha estat capaç de robar l’or del tresor que custodiaven les filles del Rin, les valquíries, gràcies a l’ajuda d’un anell i un elm màgics. Mime sobreviu com a ferrer tenint cura de Sigfrid, un noi fill de la raça dels herois que no sap quins són els seus orígens, i que desconeix el significat de la por. Tot canvia el dia que el déu Wotan pren el botí d’Alberic per fer-lo a mans del drac Fafner perquè el custodïi...

Ja gran i sabedor del seu veritable origen heroic, Sigfrid és aconsellat per Mime sobre com havia de matar Fafner per recuperar l’anell maleït: forja de nou Nottung, l’espasa invencible del seu pare Sigmund, i amb ella travessa el cor del monstre, en la sang del qual es banya per fer-se invulnerable. Només un punt de la seva esquena -on s’enganxà una fulla de til·ler- no va ser banyat per la sang de la bèstia i no restà, per tant, invulnerable. Revelat per la valquíria Brunilda el secret de Sigfrid, aquest va morir a mans de Gutorm sota la seva llança, que es clavà profundament en la pell de l’heroi” 

Tanmateix, què tenen en comú aquests dos emblemàtics herois tan separats en el temps i en l’espai? La seva invulnerabilitat. Ambdós van ser banyats per un element líquid que els hauria de conferir la immortalitat. Hi ha, però, matisos i diferències:

Aquil·les és banyat, encara nadó i, per tant, sense consciència, per la seva mare Tetis a les aigües de l’Estígia, a l’inframón. Sigfrid es banya en la sang del drac Fafner seguint instruccions del seu pare adoptiu i mestre Mime.

Els dos tenen una part vulnerable: la d’Aquil·les al taló del peu dret, l’únic punt del seu cos que no es mulla perquè és per on el sosté la nereida quan el submergeix a les fredes aigües de l’Estígia; Sigfrid a un punt de l’esquena, cobert per una fulla de til·ler en el moment del bany.   

La seva mort també és, certament, semblant. Aquil·les és mort per Paris amb una fletxa dirigida pel déu Apol·lo que es clava al seu taló i a Sigfrid el mata la llança d’un amic de confiança, a qui havia estat revelat el seu punt dèbil. Polixena i Brunilda són les amants respectives que desencadenaran les morts heroiques per venjança.

Per acabar, unes preguntes que ens poden convidar a la reflexió. Què en penseu d’aquestes semblances entre mitologies diverses? Són coincidències o realment creieu que hi ha hagut punts de contacte entre les diferents cultures del món? Podem parlar de mitologia comparada? Coneixeu altres exemples com el d’Aquil·les i Sigfrid? 

Jordi Rojas

2n Batxillerat