Gramàtica aplicada

Fixeu-vos bé en la imatge. Quina forma verbal hi reconeixeu? Com la podem traduir? I el més important, quina relació podem establir entre el significat i el significant? Quins altres exemples d'ús d'aquesta forma podem trobar en català? La millor manera d'aprendre gramàtica és descobrir-la arreu!

Un ex-libris per al Vaixell

Remenant llatinismes vaig trobar-ne un que ja fa temps em convidava a una proposta de treball: el disseny d'un ex-libris per al Vaixell. Ara que ja sabeu el seu significat (un ex-libris és una inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una biblioteca per indicar-ne la propietat), us presento els fruits de la vostra creativitat. Aquesta feina mereix un sincer feliciter!. En triarem un i el farem realitat... comencen les votacions!

Plurimas gratias, discipuli et discipulae 4i

Un viatge grec: les illes

Després d'albirar terres gregues des del cel amb ulls d'àliga, iniciem avui un periple en imatges que ens ha de menar en una primera escala a la Grècia insular. Quantes referències històriques i culturals amaguen totes i cadascuna de les principals illes banyades per l'Egeu i el Jònic! Acompanyats per dofins, haureu d'instruir-nos en el coneixement del passat hel·lènic tot cercant informació sobre el vincle que hi ha entre el paisatge i la història, l'art i els mites mil·lenaris. Que tingueu un bon viatge grec!

PS: en acabar la presentació, escoltareu amb l'última diapositiva una cançó ad hoc d'Eleftheria Arvanitaki, Kyma to kyma.

Com si fóssiu l'àliga de Zeus...

Conèixer Grècia és retornar als orígens, al bressol de la nostra civilització. Com diu M.A. Anglada,

“us felicito, amics, heu pres la decisió de fer un viatge a Grècia, és a dir, de tornar a Grècia. Perquè sempre s'hi torna, encara que sigui la primera vegada que es visita físicament; és un retorn a les nostres arrels, per a tots els europeus i, especialment, per als catalans”

D'un país tan petit quantes coses grans n'han sortit! Vosaltres ja fa uns mesos que navegueu per aquestes aigües blaves, verdoses i del color del vi, però ara ha arribat el moment de visitar (virtualment, això sí!) la geografia grega des de l'aire de la mà d'aquest preciós documental de National Geographic, talment com si fóssiu els ulls de l'àliga reial de Zeus. Gaudiu del viatge que pacientment farà d'aquí a uns dies el vell Filòcrates per mar...

Καλό ταξίδι!

Aquil·les vs. Sigfrid

Si parlem d'Aquil·les, fill de Peleu, de seguida ens ve al cap el record (o la imatge, vés a saber!) del més coratjós i violent heroi que va participar a la guerra de Troia. Pura mitologia grega.  Si ho fem de Sigfrid (amb les variants de Sigurd o Siegfried), el seu nom ens remet a un dels protagonistes heroics més importants de les nissagues mitològiques del nord d’Europa, vinculat no a una guerra sinó a la narració d’una llegendària història, la dels nibelungs i el seu famós anell. Pura mitologia nòrdica.

La llegenda d’Aquil·les ens és ben coneguda. Aquest és, doncs, un extracte de la història de Sigfrid,

“Alberic i Mime són dos germans que pertanyen a la raça de nans dels nibelungs i que, com tots els de la seva raça, viuen al cor de la terra, en coves fosques. Alberic és un ésser sense escrùpols que ha estat capaç de robar l’or del tresor que custodiaven les filles del Rin, les valquíries, gràcies a l’ajuda d’un anell i un elm màgics. Mime sobreviu com a ferrer tenint cura de Sigfrid, un noi fill de la raça dels herois que no sap quins són els seus orígens, i que desconeix el significat de la por. Tot canvia el dia que el déu Wotan pren el botí d’Alberic per fer-lo a mans del drac Fafner perquè el custodïi...

Ja gran i sabedor del seu veritable origen heroic, Sigfrid és aconsellat per Mime sobre com havia de matar Fafner per recuperar l’anell maleït: forja de nou Nottung, l’espasa invencible del seu pare Sigmund, i amb ella travessa el cor del monstre, en la sang del qual es banya per fer-se invulnerable. Només un punt de la seva esquena -on s’enganxà una fulla de til·ler- no va ser banyat per la sang de la bèstia i no restà, per tant, invulnerable. Revelat per la valquíria Brunilda el secret de Sigfrid, aquest va morir a mans de Gutorm sota la seva llança, que es clavà profundament en la pell de l’heroi” 

Tanmateix, què tenen en comú aquests dos emblemàtics herois tan separats en el temps i en l’espai? La seva invulnerabilitat. Ambdós van ser banyats per un element líquid que els hauria de conferir la immortalitat. Hi ha, però, matisos i diferències:

Aquil·les és banyat, encara nadó i, per tant, sense consciència, per la seva mare Tetis a les aigües de l’Estígia, a l’inframón. Sigfrid es banya en la sang del drac Fafner seguint instruccions del seu pare adoptiu i mestre Mime.

Els dos tenen una part vulnerable: la d’Aquil·les al taló del peu dret, l’únic punt del seu cos que no es mulla perquè és per on el sosté la nereida quan el submergeix a les fredes aigües de l’Estígia; Sigfrid a un punt de l’esquena, cobert per una fulla de til·ler en el moment del bany.   

La seva mort també és, certament, semblant. Aquil·les és mort per Paris amb una fletxa dirigida pel déu Apol·lo que es clava al seu taló i a Sigfrid el mata la llança d’un amic de confiança, a qui havia estat revelat el seu punt dèbil. Polixena i Brunilda són les amants respectives que desencadenaran les morts heroiques per venjança.

Per acabar, unes preguntes que ens poden convidar a la reflexió. Què en penseu d’aquestes semblances entre mitologies diverses? Són coincidències o realment creieu que hi ha hagut punts de contacte entre les diferents cultures del món? Podem parlar de mitologia comparada? Coneixeu altres exemples com el d’Aquil·les i Sigfrid? 

Jordi Rojas

2n Batxillerat

Racons clàssics de Barcelona (VII): Temple d'August

Arxiu fotogràfic: Andrea López

Passejant pels carrers del barri gòtic, un company entès en el tema em va donar a conèixer  l’existència del temple d’August a l’antiga Bàrcino (entre d’altres restes romanes i curiositats de l’edat mitjana), i vaig pensar que cercant més informació, ho podria convertir en la meva primera entrada al Vaixell... Som-hi, doncs!

Aquest temple, construït a finals del segle I aC i dedicat al primer emperador i fundador de Barcino, va presidir la ciutat durant més de 400 anys. Posicionat al fòrum (plaça porticada), ressaltava sobre la resta d‘edificis per les seves grans dimensions i també pel fet d’estar elevat sobre un podi i situat damunt del punt més alt del petit turó, conegut a l’edat mitjana amb el nom de Mons Taber. Com apunt cal dir que Barcelona s’ha anat desenvolupant sobre aquest turó el qual està a 16,9 m sobre el nivell del mar.

Pel que fa a l’anàlisi formal, es tractava d’un temple corinti de planta rectangular, hexàstil (6 x 11 columnes) i perípter, que tenia dues columnes in antis. S’hi accedia per una escalinata ja que el temple estava elevat sobre un podi, però les cerimònies religioses es celebraven a l’exterior. Construït amb pedra calcària de Montjuïc, va estar, com a mínim una part, recobert d’estuc blanc que imitava el marbre. Les seves dimensions corresponien a uns 35 m de llarg per 17,5 m d’ample.

A continuació, faré una breu pinzellada sobre la seva història. A partir del segle V dC es va iniciar la decadència del fòrum i com en altres ciutats, molts pedestals honorífics van ser desmuntats i utilitzats com a material de construcció en les noves edificacions. Amb l’arribada del cristianisme el temple d’August va perdre definitivament la seva funció i la vida política, religiosa i administrativa es va traslladar al nucli primitiu cristià que es va anar formant des del segle IV dC  en un costat de la muralla.

Al segle XI se’l coneixia amb el nom de “El Miraculum” (el miracle) probablement perquè encara mantenia una bona presència.  A la baixa edat mitjana, el temple es va preservar de manera fragmentada a l’interior de vàries cases noves.

A partir del segle XV, les columnes i els capitells del temple visibles dins dels edificis van animar a crear vàries interpretacions sobre el seu origen, però a mitjan del segle XIX es va afirmar que es tractava d’un temple romà. Des de llavors, es va discutir sobre si les columnes havien d’estar a l’aire lliure o s’havien de mantenir  dins de la casa d’origen medieval en la qual es trobaven. Mentrestant, el Centre Excursionista de Catalunya va adquirir l’edifici i va demanar a l’arquitecte Lluis Domènech i Muntaner que creés el pati interior des del qual es poden veure actualment. Finalment,  per a sort de la bona imatge del conjunt arquitectònic, la columna que el 1879 va estar col·locada a la plaça del Rei, el 1956 va ser incorporada amb les altres tres. Avui dia, el que queda del temple d’August està protegit sota un edifici medieval.

Tant el Mons Tàber com el temple d’August no són fàcils de localitzar a l’actual Barcelona i menys si es troben amagats entre els estrets i encantadors carrers del barri gòtic... Per poder apreciar-ho tot plegat, caldria dirigir-nos darrere de la catedral, just al carrer Paradís número 10. Allà, a l’interior del Centre Excursionista de Catalunya s’hi troben les quatre columnes de fust estriat i capitell corinti, part de l’arquitrau i del podi del temple. D’altre banda, el Mons Tàber, amb una mica d’observació, s’aconsegueix veure  gràcies al pendent que presenten alguns carrers, però el punt més elevat el trobarem a la sortida del Centre Excursionista de Catalunya, assenyalat per una pedra de molí a terra del carrer Paradís.

Ara, tenint en compte la història que arrosseguen les columnes i sabent que van pertànyer al més antic dels tres temples perípters coneguts a la península Ibèrica de l'època d'August, personalment opino que és un privilegi conservar restes del temple a la nostra ciutat i poder-les observar amb una mirada clàssica. Una mirada que, us puc ben assegurar, difícilment faria si no estigués cursant llatí i grec a l’escola Vedruna-Gràcia.

Tripulants, us convido a seguir descobrint els racons clàssics de Barcelona!

Andrea López

2n Batxillerat