La classe dels titans!

“Després de passar-se 4.000 anys empresonat a l’inframón, Cronos, el que era el rei dels déus i dels mortals, ha aprofitat l’alineació dels planetes per fugir amb uns quants dels seus gegants i amb l’objectiu de tornar a governar el món amb tota la seva ira. Descendents directes de figures mitològiques, la Classe dels Titans, set adolescents amb uns poders extraordinaris, són els encarregats de protegir els déus de l'Olimp i el món tal com el coneixem. Els nostres herois tenen els mateixos problemes que qualsevol altre jove, però la seva herència ancestral els obliga a protegir el món del mal més diabòlic que ha conegut mai l'univers: el malèfic Cronos.”

És probable (o no) que molta gent, si li preguntéssim quins coneixements té de mitologia clàssica, ens respongués que alguna vegada ha sentit el nom d’un poderós déu de l’Olimp o el d’un heroi associat a grans gestes, o fins i tot el d’una guerra mítica localitzada en algun indret cinematogràfic. Si els preguntats fossin nens, segurament citarien l’Hèrcules de Disney, per posar un exemple prou conegut i fixat en l’imaginari col·lectiu d’ara.  Afegim, avui, un nom que a més d’un li resultarà familiar i que vaig descobrir fa uns dies al Super3 fent zapping: el de Cronos, vinculat a la sèrie d'animació la classe dels Titans (de dilluns a divendres a les 15.05). Aquesta producció canadenca parla de 7 joves herois del segle XXI, tots descendents de grans herois grecs, que lluiten per acabar amb el pèrfid Cronos, fugitiu del Tàrtar. Una profecia proclama que només ells el podran derrotar definitivament.

Sé que els de 1r ho teniu molt fresc i que els de 4t n’heu sentit a parlar...

Qui és Cronos en la mitologia grega? I el seu homònim romà? I els gegants? Per què va ser tancat a l’inframón? Què és una profecia? Quins planetes tenen nom de déus clàssics?

Jordi Rojas

2n Batxillerat

Post Nubila Phoebus

Hi ha paraules, expressions o pensaments que desapareixen temporalment del mapa de la memòria per tornar amb força un dia qualsevol. M'ha passat amb l'aforisme (del grec ἀφορίζειν, definir) Post Nubila Phoebus. Una companya de l'escola me'l va fer recordar fa uns dies a través de la lectura que estava fent d'una novel·la, El somriure de les dones de Nicolas Barreau (Columna),

                                                      9

"Post Nubila Phoebus. Vaig llegir en veu baixa la inscripció gravada damunt de la pedra blanca i vaig passar suaument els dits per sobre de les lletres: "Després dels núvols, el sol".

  Era el lema del meu pare, un home erudit i de formació humanística, encara que la seva professió no ho fes suposar i que, al contrari que la seva filla, hagués llegit molt. Després de la pluja surt el sol, quina frase més sàvia!"

Post nubila Phoebus, després dels núvols, el sol...

És un pensament que m'ha acompanyat sovint al llarg de la vida i que avui em sembla més escaient que mai, envoltats com estem per un món certament tenebrós, que camina a palpentes, incert i ennuvolat. Si l'esperança és, també, un patrimoni de la humanitat (ai, Pandora!), hem de creure -i estar-ne convençuts- que després de la tempesta arribarà el bon temps, lluirà Febus amb un somriure compalent i tonarem a sentir-nos a recer de les maltempsades. Mentrestant, aspiciendo nubila, no podem renunciar a allò que ens fa feliços i n'hem de gaudir amb tots els sentits: la família, els amics, la lectura d'un bon llibre, un passeig amb nosaltres mateixos o en bona companyia, la feina ben feta ... Si sabem mirar bé, trobarem motius al nostre voltant que poden definir (ἀφορίζειν) les nostres vides amb paraules triades i precises. Post Nubila Phoebus pot ser-nos un bon lema.

Hic et nunc recordo i escolto una cançó d´Enya, Cursum perficio (Watermark, 1988). Us deixo en bona companyia.

Fins i tot els gats saben llatí!

"Aquesta persona sap llatí!". Heu sentit alguna vegada aquesta expressió quan es vol dir d'algú que és espavilat i té molts recursos? Doncs mireu d'aprendre un munt de llatí i de rumiar el que ens volen ensenyar aquests gats d'anunci que he trobat a l'excel·lent bloc Bestiaria latina. Etiam feles latine loquuntur!

Mort de Laocoont i els seus fills

Parc del Château de Versailles, França

En aquest moment un nou prodigi molt més terrible
apareix davant els desgraciats i torba els seus pits confiats.
Laocoont, escollit a sorts sacerdot de Neptú, 
degollava en el seu altar festiu un toro enorme.
I vés per on (m'horroritza explicar-ho), dues grans serps
es llancen al mar des de Tènedos, per la quieta plana,
amb corbes immenses i, juntes, busquen la costa;
els seus pits s´aixequen entre les ones i les crestes
de color de la sang superen els corrents, la resta llisca
per la mar i fa girar el seu llom enorme en un remolí.
Ressona un xiulet enmig de la sal escumejant, i ja a la terra arribaven
i injectats en sang i en foc els seus ulls ardents,
llepaven les seves boques sibilants amb vibrants llengües. 
Escapem pàl·lids davant la visió. Aquelles en ruta precisa
busquen Laocoont, i primer envolten amb la seva abraçada
els petits cossos dels seus dos fills i a mossegades devoren
els seus pobres membres; es llancen després sobre aquell
que arribava a ajudar-los amb armes i abracen 
el seu cos en monstruosos anells, i ja en dues voltes
el tenen agafat, envoltant-li el coll amb els seus cossos d´escates,
i el sobrepassen pel cap i pel clatell.
Ell tracta a la vegada amb les mans de desfer els nusos,
amb les cintes tacades de sang seca i negre verí,
alhora llença al cel els seus crits horribles,
com els bramuls quan el toro escapa ferit de l´ara,
sacsejant del seu coll la destral que va errar el cop.
S´escapen després els dracs bessons cap a l´alt santuari
i busquen l´alcàsser de la cruel Tritònida
i als peus de la deessa, sota el cercle del seu escut, s´amaguen.
Llavors va ser quan un nou temor apareix als cors
tremolosos de tots i es diu que Laocoont havia pagat el seu crim,
per ferir amb la seva sageta la fusta sagrada
i arribar a clavar en el seu llom la llança assassina.

                                                                               ENEIDA II, 198-230 

Iniciatives clàssiques: pipiatio i lectura de textos

La gens classica no s'atura i segueix generant activitats arreu de l'Estat per reclamar la presència que els estudis clàssics mereixen als currículums de Secundària en la nova LOMCE.

Si teniu un compte a Twitter us proposem la iniciativa que ens ha fet arribar Chiron: el proper 15 de novembre hi haurà pipiatio classica, una piulada en llatí (Latine) i en grec (ἑλληνιστί) a favor de la Cultura Clàssica, el Llatí i el Grec. Altres blocs germans ens acompanyaran i entre tots farem sentir la nostra veu. Com més difusió en fem, més lluny arribarà i cal, per a això, aprofitar les xarxes socials que ens ofereixen una gran oportunitat. No tingueu por d'equivocar-vos si dubteu a l'hora d'escriure un mot o una frase en llatí o en grec, les llengües són molt agraïdes i el vostre clam serà prou recompensa. Afegiu als vostres tuits el hashtag #pipiatioclassica per poder seguir l'esdeveniment des d'aquest enllaç.

Pipiate, pipiate, gens classica!

I des de Múrcia ens arriba una altra iniciativa molt engrescadora que comparteix la mateixa causa que l'anterior. L'AMUPROLAG i la SEEC, secció de Múrcia, ens proposa l'activitat Yo conozco mi herencia, ¿y tú? Es tracta de fer una lectura conjunta entre professors i alumnes "d'una selecció de textos bilingües dels nostres clàssics grecs i llatins a través dels quals es reflexa i s'intueix l'enorme tresor de pensaments i d'idees belles, útils i necessàries per viure en societat i prosperar, que els clàssics ens han ofert i que no podem ni volem oblidar".  I quina és la data triada? Doncs una de ben emblemàtica... el 12 del 12 del 12 a les 12 hores! Aquest és el preciós vídeo promocional que els companys de Múrcia han editat i publicat...

Què us sembla tot plegat? Ara ens toca a nosaltres...

Per a tots els tripulants d´aquest Vaixell, des de 4t d´ESO a 2n de Batxillerat, amb l'esperança que tots i cadascun de nosaltres siguem conscients del que significa conservar tot allò que els clàssics ens han regalat...

Emendo in mercatu (aut non...)

A partir de les activitats d'iniciació a la llengua llatina proposades als tripulants de 4t, la Rut, la Sofia i la Berta ens presenten aquesta història gràfica. Amb el text de la conversa subtitulat, el seu exemplum ens pot anar molt bé per repassar les baceroles del llatí que anem aprenent dia a dia a classe (et ex aula quoque). Feliciter, discipulae!. ECCE EARUM COLLOQVIVM!