2 de maig de 2016

MAGNA CELEBRATIO MMXVI: plou i fa sol...

Fotografia de l'Eva (@evulitsa/Twitter) al taller d'Unguentaria

Aquest darrer cap de setmana d’abril, 30 i 1 de maig, els alumnes de clàssiques de l’escola vam tenir l’oportunitat i l’honor de poder participar –un any més, i ja en fa sis!– en la XII edició de la MAGNA CELEBRATIO BAETULONENSIS, el festival de reconstrucció històrica del món romà celebrat a Badalona.

Resum meteorològic: dissabte semblava que Júpiter ens volgués fer una de les seves males passades quan vam aixecar-nos amb pluja i el cel restà amenaçador durant tota la jornada. Diumenge, però, Apol·lo va arribar just a temps per salvar els mobles.

Ens havíem aixecat ben d’hora ben d’hora i tots els tripulants havíem quedat a la parada de metro de Fontana per enfilar cap a Badalona. Allà ens esperaven els aràcnides de l’Institut Isaac Albèniz, els nostres amfitrions, i de l’Institut Premià de Mar.
Reunits tots, vam començar a preparar els espais de les que serien –com ja és vella i bella tradició– les nostre quatre zones de treball durant tot el cap de setmana: el LVDVS LITTERARIVS, el LVDVS GRAMMATICVS, el LVDVS RHETORICVS de l’SCHOLA i els LVDI ROMANI, que enguany tenien la mestra Roser Ramos com a coordinadora. Ja tot preparat, tocava la part més interessant: vestir-nos d’esclaus i d’esclaves.

A les onze en punt del matí, tots estàvem al lloc assignat, esperant amb les mans ben obertes tots aquells nens i nenes, pares i mares, avis i àvies i fins i tot esplais, que volguessin participar de les activitats que havíem preparat per a aquesta edició: al LVDVS LITTERARIVS el públic podia gaudir i aprendre d’allò més dels nostres magistri et magistrae amb un PUZLE DE LLATINISMES dissenyat per a l’ocasió a més de poder escriure el seu nom i alguna frase en llatí amb lletra cursiva antiga a partir d’unes plantilles copiades ad hoc. Al LVDVS GRAMMATICVS hi havia grammatici que ensenyaven a escriure el nom en grec a tothom qui s’hi acostés. Per últim, al LVDVS RHETORICVS, l’última etapa del sistema educatiu romà, els assistents podien gaudir d’una petita representació dramatitzada de les diferents etapes escolars, un autèntic viatge en el temps.

Qui més qui menys, tothom marxava amb un somriure i de ben segur que havíen après algunes coses relacionades amb els nostres avantpassats, perquè no només hi érem nosaltres, sinó que els carrers eren plens d’una aroma diferent, amb lluites de gladiadors, narracions de mites, legionaris caminant amb pas ferm pel centre de Baetulo...

Només ens resta donar les gràcies a l’organització del Museu pels àpats i begudes que ens van proporcionar al llarg d’aquests dos dies i també pel material que ens van deixar per a l’Schola i els Ludi i, evidentment, un sincer gràcies, que es queda curt, al magister i a les magistrae dels nostres respectius centres i a tots els condiscipuli et condiscipulae amb qui vam poder compartir, un any més, aquesta celebració!

La Magna MMXVII ens espera!

Kènia Sanz
1r batxillerat humanístic




12 comentaris:

Miquel Torres ha dit...

En general ha estat una experiència inoblidable. Per la meva part només tinc paraules d'agraiment cap a la organització i per descomptat cap aquells qui, formant part de tot això des de dins -ja sigui gent de l'Isaac Albéniz com de l'Institut Premià de Mar- no han dubtat en cap moment en donar un cop de mà quan el necessitaves. Des del primer segon, tothom estava disposat a ajudar a tothom i això mostra el compromís general que va haver-hi i és un factor que realment es nota quan t'adones de l'èxit obtingut. Sincerament, quan et lleves un dissabte a les 7 del matí, t'adones que plou i que has d'anar fins a Badalona en metro per estar-te tot el dia amunt i avall sense parar, el pensament és que els factors externs faran que sigui un dia dur. Però tot el contrari, des del primer viatge d'anada fins a l'últim de tornada fou esplèndid. Per la meva part no puc fer altra cosa que agrair la oportunitat d'haver format part d'aquest genial grup i d'aquesta experiència que és més que recomanable. I és que de la Magna he tret un magnífic record, noves amistats, conèixer gent nova i conèixer més la gent més propera. Ha estat un fet que no ha durat només un cap de setmana, i és que veient tot el que et dóna (almenys a mi) la Magna, pot arribar a durar per sempre. Finalment, em fa molta il·lusió veure com de tots els instituts que hi ha a Barcelona o a Badalona o per Catalunya, tenim la sort de col·laborar en això nosaltres, però és més sort encara veure com la gent s'entusiasmi amb el treball que fem.
Finalment felicitar la Kènia per aquesta excel·lent explicació del funcionament i del que va ser la Magna Celebratio 2016!
Llarga vida a la Magna!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Benvolguts tripulants del Vaixell,

Us envio aquest correu per agrair-vos de tot cor la vostra presència, predisposició, col·laboració, implicació, entusiasme, alegria, motivació i il·lusió (segur que hi ha molts més substantius per expressar el que hem viscut aquest cap de setmana) en aquesta nova edició de la Magna Celebratio de Badalona.

Us confesso que veure trenta adolescents viure com heu viscut aquest cap de setmana sense necessitat de quedar bé ni l'obligació de fer-ho perquè al darrera hi ha una nota és emocionant (o almenys a mi m'emociona). El bon ambient que heu generat entre vosaltres i amb els companys de l'Albéniz i de l'IPM, la creativitat que heu demostrat, el respecte, la generositat, la iniciativa, i tantes altres virtuts que molta gent sovint no sap veure en els joves i molt menys en adolescents, no tenen preu.

Estic molt orgullós de vosaltres, del que heu demostrat aquest cap de setmana, de que sou capaços de fer molt bé allò que voleu fer bé. Un motiu d'enorme felicitat.

Així que seguiu navegant, remeu amb força i aprofiteu les oportunitats que teniu i tindreu d'aprendre, a l'aula i fora d'ella.

MAXIMAS GRATIAS AGO EX IMO CORDE. MAGNUM AMPLEXUM!

Una abraçada a tots i a totes i en especial als dos extripulants que malgrat passin els anys volen ser-hi. Per a vosaltres no tinc ja paraules de gratitud, Júlia i Alfons. Sou molt grans. I a vosaltres, Teresa i Lida, aquestes "magistrae cum laude" que sou, força i empenta per continuar amb aquest magnífic projecte educatiu. Que en vinguin molts més!

Jordi

P.S.: I per als qui volieu ser-hi i no heu pogut per diferents motius, hi haurà més oportunitats, no patiu.

Anna Martínez Gessé ha dit...

Salvete tripulants!
Aquest any no he pogut assistir a la Magna per motius personals, però l'any passat si que vaig tenir la oportunitat de anar-hi i va ser un dia fantàstic.
I respecte a la d'aquest any, pel que expliquen tots aquells alumnes que si que van poder anar-hi, tot són bones sensacions i alegries. Per això vull dir que, l'any que ve faré el possible per anar-hi, ja que és un festival meravellós!
Espero que tots aquells que us ha agradat tant seguir repetint any rere any!

Alba Segura ha dit...

Per començar; dir que ha sigut una de les millors experiències que he viscut mai, des de que em van presentar que era la Magna Celebratio les meves ganes d'assistir-hi han augmentat dia rere dia. Uns dies abans que és portes a terme aquest explendit festival he de confessar que sentia molta inquietud, i en part sentia una mica de temor, causat digui-li pels nervis o per por a no saber que fer un cop ja a la Magna, no sabia si els nens respondrien bé a les activitats proposades. Vaig intentar treure'm del cap tota mena d'emocions i vaig decidir pensar i ficar-me al cap que tot sortiria d'allò més bé. Un cop arribat el dia els nervis van pujar a 1000, a les 7 ja estava llevada, recordo que el primer que vaig fer va ser mirar per la finestra a veure si Júpiter s'havia comportat... però no, estava plovent, vaig resar per tots els deus que si us plau, deixes de ploure.Tot i ploure, vaig agafar el metro direcció Baetulo, un cop allà els nervis em van augmentar. No us explicaré tot el que vam fer, ja que ho ha explicat meravellosament la Kènia, felicitats Kènia. Però sí que us diré que vaig estar tot el dia als LVDI i m'ho vaig passar igual que un nen petit, vaig jugar amb tots i cada un dels nens que venia i de cada nen em feia el regal més esplèndid que em podria regalar qualsevol persona, un somriure d'orella a orella. Em feia tan feliç saber que els nens havien gaudit com els antics nens romans...
Per acabar i no allargar-me més; dir que va ser una experiència inoblidable el que vaig viure aquell dissabte. Vaig conèixer a gent d'altres instituts, ens vam ajudar uns als altres. M'emporto dues coses, en una bosseta m'emporto tots els somriures de la gent que va passar per allà i me'n va regalar un i després també m'emporto una súper experiència a la butxaca. M'encantaria repetir l'any que ve i l'altre, i l'altre i tots els que pugui.

kenia sanz ha dit...

Aquesta primera -i espero que no sigui l'última- experiència de la Magna ha estat impressionant. Era la primera vegada que participava en un festival de reconstrucció històrica i la veritat és que em va deixar amb unes ganes terribles de repetir.
Vaig estar en el LVDI ROMANI, el LVDVS LITTERARIVS i el LVDVS GRAMMATICVS i sincerament, no té preu veure els menuts, i no tant menuts, la il·lusió que hi posen, l’entusiasme per allò que desconeixen com ara l'alfabet grec o passar una molt bona estona jugant "a la romana". I tot això alhora que ensenyaves coses noves als nens però tu també n'aprenies d'ells.
Com bé diu en Miki, llevar-se a les set del matí i veure que plou no anima, però un cop ets allà i et trobes amb persones d'altres instituts que de seguida et donen un cop de mà en allò que necessitis, amables, respectuosos, solidaris, altruistes, amb entusiasme, alegres, il·lusionats i el compromís en general que en deriva l'èxit d'aquest cap de setmana, és el millor que m'enduc d'aquesta Magna.
Només tinc paraules d'agraïment, que es queden curtes, per descomptat al Museu de Badalona pels materials que ens van oferir i sobretot per confiar un any més en nosaltres. I evidentment, als tres mestres que ho han organitzat i per la feinada que comporta. Agrair especialment a tot els companys que vam compartir aquest cap de setmana plegats, perquè entre tots vam saber crear un molt bon ambient, com si ens coneguéssim de feia anys quan tan sols feia hores que per primera vegada ens trobàvem en un mateix lloc.
En definitiva va ser un cap de setmana per reviure i viure l'ambient que respiraven els nostres avantpassats i que no només van deixar una llengua, sinó una forma de vida i una cultura.
Llarga vida a la Magna!!

Jaume C. G. ha dit...

Jo al principi no pensava que m'anés a agradar gaire però al final em va cundir molt ja que vaig conèixer a altres estudiants amb gust pels idiomes, també em va agradar ensenyar a nens i adults a escriure el seu nom en llatí o en grec, ho tornaria a repetir.

Carla de la Roja ha dit...

No hi ha cap dubte de que aquesta experiència és inoblidable. Ha estat molt millor del que em podia imaginar. Des de que ens vam posar els vestits d'esclaus romans tots hi vam posar molt bona voluntat i ganes de passar-ho bé. Pel dematí vaig estar als ludi i va ser el record més dolç que em vaig emportar de la Magna. Estava ple de nens disposats a aprendre coses noves i a participar en tots els jocs, cap va posar mala cara per que no fossin jocs de noves tecnologies, sino tot el contrari, estaven encantats amb aquells jocs clàssics als que hi han jugat moltes generacions.
També vaig tenir l'oportunitat d'estar una estoneta al puzzle de llatinismes i al ludus grammaticus. Amdues eren una molt bona manera de transmetre la llengua i l'escriptura tant del llatí com del grec. Aquests tallers també van triomfar, només a simple vista és podia veure la concentració i dedicació en les carones dels nens i adults que hi passaven.
La valoració general és sens dubte genial. Haver pogut tenir l'oportunitat d'endinsar-te en el món grec i romà, conèixer a gent nova, riure...
Em faria molta il.lusió poder repetir l'any que ve i tornar a passar tans bons moments com aquest any, ja que aquesta és una de les experiències que quan les parles en un futur quan et fas gran recordes amb molt enyor i carinyo.

marc aulet gomez ha dit...

Al principi pensava que vindrien poques persones i estaria poc animat , jo estava als LVDI , la zona de jocs on van entrar unes masses de nens que volien provar els jocs romans de l'època , jo vaig anar-hi dissabte al matí , pensava que no m'agradaria en absolut però al final li vaig anar agafant el gust de fer el que estava fent , un experiència totalment recomanable a tothom qui tingui la sort d'entrar a la Magna que ho faci perquè vestir-se d'esclau te el seu mèrit i feia bastant fred però tot i així després quan jugaves amb els més menuts ja es pagava de sobres.Els tallers preparats a classe van tenir molt èxit jo vaig passar-mi per allà però no molt de temps perquè els LVDI estaven abarrotats de nens que volien jugar. M'agradaria tornar-ho a repetir el pròxim any una experiència totalment recomanable el fet de vestir-te de romà ja es curiós però el ambient que acompanya a la Magna el fet de veure com desfilen els romans o altres tallers es una experiència única i la tornaría a repetir

Eva Martínez ha dit...

Salve!
Aquest any per fi he pogut participar en aquest magnífic festival de reconstrucció històrica!
L'any passat va sorgir-me un esdeveniment a última hora i no vaig poder anar-hi, però aquest any finalment ha pogut ser!
Aquesta experiència realment m'ha omplert, m'ha fet veure que en el món d'avui en dia el qual tots ens pensem que s'esta anant en orris, no se'n està anant del tot. Gràcies a aquest gran cap de setmana, he pogut observar que encara hi ha moltíssima gent interessada en la cultura antiga, i sobre tot em dona esperança saber que aquestes persones també son nens i nenes que en un futur potser estudien humanitats.
Jo vaig estar als Ludi, a la part de jugar amb nens petits, i va ser allà on vaig acabar de veure el meu futur força clar, aixó de ser mestra i treballar amb nens està fet per a mi, van passar 4 hores volant, no em vaig donar compte i ja eren les 14h. Em va passar una anègdota que vaig anar a explicar-li al Jordi tant ràpid com vaig poder, mentre jugava amb els nens, els pares normalment feien preguntes, acostumaven a ser sobre els romans i tot el tema de la cultura antiga, però una familia em va fer una pregunta sobre la meva vida. Em van preguntar si em dedicava a ser professora perque m'havien observat i havien vist que m'adaptava a cada nen i que em comunicava molt be amb ells. Finalment vaig respondre que encara estava estudiant humanitats, però que el meu objectiu era acabar com a professora.
Se que per molta gent aixó que acabo d'explicar no significa gaire cosa, però per mi va ser una experiència inoblidable!!
Vale!!

mariona amargos ha dit...

Salve!
Des de fa un any que tinc constància la Magna, però l'any passat no hi vaig poder-hi assistir. Finalment aquest any vaig estar durant tot el dissabte allà. Al principi estava a la zona de LVDIS però a mig matí em vaig dirigir a la SCHOLA. Allà m'ho vaig passa molt bé ja que la gent que venia era molt agradable i no vàrem tenir cap problema amb ningú. A la tarda vaig participar en el Rhetoricus i tot i que el principi em va fer molta vergonya al final va acabar estant molt bé. A més a més, vaig tenir el gust de conèixer a noves persones.
Sincerament ho torneria a repitir! Ha estat una experiència
inolbidable!

Patrícia Nieto ha dit...

L'experiència que vaig viure a la Magna Celebratio va ser molt interessant.
A primeres hores del matí, haig de dir que, amb el temps que feia, no venia gaire de gust passar-se tot el dia fora. Però, malgrat el temps, tot va anar sobre rodes.
La meva funció era fer un reportatge fotogràfic, i la veritat és que van quedar molt maques i divertides.
El que sobretot em quedo d'aquest dissabte tant especial, és haver-lo compartit amb els meus companys humanistes i amb les noves amistats que van sorgir.
Recomano a qualsevol anar, ni que sigui un cop, a la Magna, perquè quasi bé t'ho passes millor tu, que la gent que la visita.
Finalment donar les gràcies a totes aquelles persones que lluiten per que el Món Clàssic no desepareixi mai, i per donar-nos aquest vot de confiança per participar en ell.

Júlia Torra ha dit...

Salvete!
Per desgràcia aquest any tampoc he pogut assistir a la Magna Celebratio degut a dolors a l'esquena. Jo estava apuntada per participar a l'escola llatina i m'has agradat molt poder-hi assistir. Tots els meus companys m'han dit que s'ho van passar d'allò més bé i que ja tenen una nova bona experiència. L'any que ve prometo anar-hi i poder per fi, gaudir d'allò que tan van poder gaudir els meus companys i tots el participants.

Valete omnes!