17 d’abril de 2016

Salve, Baetulo!


El passat 31 de març, els alumnes de segon de batxillerat vam tenir l’oportunitat de fer una visita que, per a molts, va ser especial: enguany l’última sortida del curs (amb permís de la bella Tàrraco) i, per tant, del batxillerat. L’objectiu d’aquesta: el Museu de Badalona, la Baetulo romana. Vam arribar-hi a mig matí i vam poder gaudir d’una extensa visita guiada amb la Sara Martínez que ens va dur pels diversos espais amb els quals compta el museu... 

Per començar, vam fer una introducció a l’urbanisme bàsic d’una ciutat romana i vam comentar quins són els seus carrers principals i quines les construccions més emblemàtiques per tal de poder situar millor les posteriors explicacions. El vast recorregut ens va dur, al llarg de 3.400m d’espai museístic, per les termes de l’antiga Baetulo, conservades amb tots els seus espais des de la palestra fins al frigidari, passant per l’hipocaust i l’apoditeri, per diverses tabernae de tota mena, restes d’insulae, clavegueram... i com no, el decumanus maximus! A continuació, i després d’un audiovisual que ens va ajudar a situat encara més els espais dins la ciutat, la Sara ens va fer unes magnífiques explicacions sobre els nombrosos objectes que guarden en vitrines: ossos animals i humans, gerros, tombes, escultures, jocs, monedes, joies... Tot ens ajuda a fer-nos una idea de com era la vida quotidiana dels antics romans!

La següent parada en la nostra visita va ser la Casa dels Dofins. Situada no molt lluny de l’edifici central del museu, ens va permetre fer-nos una idea molt clara de com era una domus, una casa benestant romana. D’ella vam poder veure estances com el triclini, l’atri, el tablini, restes del peristil dedicat a la producció de vi...

I per últim el Jardí de Quint Licini, un important ciutadà de Baetulo de qui avui dia es conserva part del peristil de la seva luxosa domus, enganxada literalment a les muralles.

Una visita, sens subte, que a tots ens va agradar molt i que, a més, ens va servir per a repassar molts dels continguts de civilització que hem anat treballant a classe al llarg del curs, cosa que va amenitzar encara més la visita. Un gran record, en definitiva, que tots ens vam endur de Badalona cap a la nostra Bàrcino natal.

I per als qui ens vam quedar amb ganes de més... en breus arriba la Magna Celebratio!

Júlia Roig Ulayar
2n batxillerat humanístic


4 comentaris:

Sergio Prieto ha dit...


Salve!

Aquesta sortida va ser una de les que més em va agradar del curs, especialment la Casa dels Dofins, ja que es manté en un estat excepcional i bastant únic.
Aquest cop el temps ens va ser favorable, i vam poder gaudir plenament de l’excursió sense gaires presses, i sempre es gaudeix més de qualsevol cosa si hi ha temps i no hi ha cap mena de “pressió”.

A l’excursió vam poder veure de tot, des de les restes arqueològiques d’edificis romans fins les restes òssies d’un cavall, d’un romà i d’una mula. Aquestes tres últimes coses esmentades van ser molt interessants i curioses, un mai pensaria que hi hagi aquest tipus de restes.

En quant a la guia, és una noia bastant professional, que sap del que parla i coneix; però a mi, particularment, m’agrada més anar per lliure sense guies o ser els tripulants els guies com a Tàrraco.

La nostra i última parada abans de tocar terra ferma és la Magna Celebratio, que no deixa de ser un festival en el qual nosaltres celebrem la fi de la nostra pròpia, única i esgotadora Odissea.

Valete!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Moltes gràcies, Júlia, per aquesta darrera crònica. Em penso que trobaré a faltar aquesta predisposició de molts de vosaltres a fer la vida escolar més fàcil, demanar-vos la implicació en qualsevol activitat i rebre, invariablement, un sí com a resposta. Ja començo a sentir l'arribada de les darreres setmanes de curs. Què hi farem! PLVRIMAS GRATIAS!

Cristina Tamashiro Famiankova ha dit...

Salve!
Una bona e interessant publicació, ben fet!
Després de llegir això em venen més ganes de veure el museu i els seus voltants, i, com no, de la Magna Celebratio!

esteve hidalgo ha dit...

Aquesta sortida la vaig trobar molt interessant, tot hi que jo ja la vaig fer anys enrere. Tornar-la a fer va posar a prova els meus coneixements actuals i hem va fer veure quant he avançat respecte a quan vaig començar.
Aquesta sortida m'ha permès ubicar totes les idees i coneixements en context.

Trobo que un gran encert de la sortida va ser la guia; aquesta no només dona una explicació sobre el que es veu, sinó que a més a més et fa interactuar amb l'escenari a través de preguntes que cadascú interiorment (i exteriorment si es vol) ha de pensar i respondre.

Dir, per últim, que la sortida no només va ser molt interessant sinó que també va deixar algunes anècdotes divertides; com la que protagonitzaren tres humanistes quedant-se tancats al jardí de Quint Liquini...