15 de març del 2013

Tres textos per commemorar unes noves idus de març



Rellegint Ovidi, Kavafis i Suetoni he trobat un fragment, un poema i una advertència que es relacionen amb la figura immensa i immortal de Juli Cèsar. Avui, 15 de març, commemorem de nou la seva mort i el final d'una vida que amb justícia pertany a un dels gegants de la història més admirats i estudiats de l'antiguitat clàssica. Com va anar, tot plegat? A quina metamorfosi fa referència el poeta de Sulmona? Què hi ha de l'aurea mediocritas horaciana al poema de Kavafis? Qui i sobre què sol·licita prudència al general romà ? 

Així, doncs, per tal que August no fos nat de sement mortal, calia que Cèsar esdevingués déu...I tot just això havia dit Júpiter, que la nutrícia Venus es va presentar al bell mig de la seu del senat sense que ningú la veiés i va arrabassar del cos la recent ànima del seu Cèsar i, no permetent que es disolgués en l'aire, la va enlairar fins als estels del cel
                                                   Ovidi, Metamorfosis XV, vv.760-846 

Idus de març 

Tem les grandeses, ànima. 
I les teves ambicions, si vèncer-les 
no pots, segueix-les, dubtosa i assenyada. 
I com més endavant vagis, 
més caldrà que estiguis atenta i vigilant
I quan arribis a l’acme, Cèsar, per fi, 
i prenguis figura d’home així gloriós, 
aleshores vigila sobretot quan surtis al carrer, 
insigne dominador amb el seguici: 
si per atzar surt i se t’acosta d’entre el poble 
algun Artemidor que porta una carta 
i diu precipitat: “llegeix això a l’acte, 
són greus assumptes que t’afecten”, 
no deixis d’aturar-te, no deixis d’ajornar 
qualsevol conversa o treball, bandeja 
tots els qui et saluden i es prosternen davant teu 
(ja els veuràs més tard). I fins i tot el senat 
que també esperi. Tu assabenta’t sens trigar 
de l’escrit tan seriós d’Artemidor. 

                                                K. Kavafis (traducció d'Alexis E. Solà) 

Cap als seus darrers dies, Cèsar s'assabentà que els ramats de cavalls, que en travessar el Rubicó havia consagrat a aquest riu i deixat anar dispersos i sense guardià, refusaven obstinadament el farratge i ploraven copiosament. A més, mentre immolava un sacrifici, l'harúspex Espurinna l'advertí "que evités un perill que no passaria més enllà dels idus de març". La vigília d'aquests mateixos idus, uns ocells de mena variada, sortits d'un bosc proper, perseguiren un reientí que, portant un ramer de llorer, volava cap a la cúria de Pompeu, i l'especejaren allí mateix. 

                                                          Suetoni, El diví Juli, 85, 4-6


12 comentaris:

Unknown ha dit...

Valete!

Juli Cèsar va ser víctima d'un complot polític i va ser assassinat a ganivetades, un dels seus assassins va ser el seu propi fill.

El poeta de Sulmona fa referència a la metamorfosi de Juli Cèsar en morir, que es va metemorfosar en una constel·lació, la de l'àliga.

En els versos en blau de les "Idus de març", podem observar que es parla de l'aurea mediocritas, ja que demana un anivellat just en les ambicions, en l'excés i la presumció. Parlen de la mediocritat, tal com diu "estiguis atenta i vigilant", com estar en una justa mesura on no hi ha ni un excés ni tampoc falta.

L'hàrúspex Espurnia adverteix al Cèsar d'un perill que ha d'evitar i que no passarà dels idus de març.

Salvete!

Joana Bassó ha dit...

Salvete!
Juli Cèsar va néixer el 12 de juliol de 100 aC i va morir el 15 de març de 44 aC Roma. Va ser un general polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial romà.

Juli Cèsar va ser assassinat per una conspiració de 40 senadors romans anomenats a si mateixos alliberadors, liderats per Brutus i Cassius. El motiu de l'assassinat va se que Juli Cèsar s'havia atorgat tots els poders i els conspiradors temien que els conduiria a un règim tirànic.

En el poema de Kavafis el que es reflecteix de l'aurea mediocritas és que no facis un excés en volguer abarcar molt si tu no pots controlar la situació. Sigues cautelós i prudent i com més avancis busca l'equilibri entre el seny i la rauxa.

Vale!



Unknown ha dit...

Caius Iulius Ceaser va nèixer cap al 100 aC en una de les més antigues famílies de Roma. Durant el període de la república va tenir un paper important, a partir de les seves expansions es converteix en el líder polític. Un grup de senadors conspiraren en assesinar-lo degut al seu honor i el poder de Cèsar.


La metamorfosi d'Ovidi es considera un dels treballs sobre mitologia més populars, una joia de la literatura romana,descriu els canvis físics que fan les diferents divinitats per aconseguir finalitats diferents.

Especialment dins de la filosofia d'Horaci ludeix a l'intent d'arribar a un desitjat punt mitjà entre els extrems per al pensament grec va ser aquesta mediocritas un atribut de la bellesa.

Unknown ha dit...

Salve!

A continuació deixo la informació que he cercat sobre sobre Juli Cèsar i alguns poemes.
Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar fou un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Va ser nomenat dictador vitalici i poc desprès va ser assassinat.
Ovidi, el poeta de Sulmona, en la seva obra fa referència a la metamorfosi que va realitzar Juli Cèsar al morir, es va metamorfosar la constel•lació de l’àliga.
Al poema de Kavafis ens vol dir que no hem de ser ambiciós, hem de buscar un punt mig entre l’excès i la virtud.
Per al pensament grec va ser aquesta mediocritas un atribut de la bellesa.

Valete!

Eric ha dit...

Salvete!

Juli Cesar va néixer l’any 100 aC a Roma i va morir al 44 aC a Roma. Ell va ser cap militar, escriptor polític i primer emperador romà.

Al març de l'any 44 a. de C. Juli César va caure assassinat per un grup de senadors dirigit per Brutus i Casius, oposats a les seves ambicions autocràtiques. La seva mort, lluny de restablir l'antiga legalitat republicana, va avivar de nou la guerra civil a Roma.

La metamorfosis de la que parla el poeta de Sulmona és la de l’esperit de Juli Cesar en un estel.

En l'aurea mediocritas s'observa l'intent d'arribar a un punt mitjà on no hi hagi ni falta ni excés, és a dir una mesura justa.

L'harúspex Espurinna li va dir que tingués compte d'un perill que passaria durant el idus de març.

Valete!

Ona Contreras ha dit...

Juli Cèsar va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patríciad'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Gai Mari, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política.
El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l'estàtua de Pompeu, el seu gran rival.
Ovidi, en la seva obra fa referència a la metamorfosi que va realitzar Juli Cèsar al morir. Cèsar es va metamorfosar en la constel•lació de l’Àguila.
L'harúspex Espurinna li va dir que tingués compte d'un perill que passaria durant el idus de març.

Ferran Guijarro ha dit...

Salvete!

Juli Cèsar va morir assassinat per els membres del seu propi govern, que tenien por que agafés massa poder. La metamorfosi de què es parla en el poema és la que fa Cèsar en convertir-se en constel·lació, la de l'àliga.
Trobem l'àurea mediocritas en els versos marcats en blau. En aquests, l'autor ens diu que és millor portar una vida tranquil·la que no et porti problemes, que portar-ne una de molt intensa però acabada dolorosament.
És l'hàrúspex Espurnia qui adverteix a Cèsar que no viurà passades les Idus de Març.

Valete!

Marc Gimeno ha dit...

Juli Cèsar va ser assassinat per una conspiració de 40 senadors romans anomenats a si mateixos alliberadors, liderats per Brutus i Cassius. El motiu de l'assassinat va se que Juli Cèsar s'havia atorgat tots els poders i els conspiradors temien que els conduiria a un règim tirànic.
L'esperit d'en Juli a un estel, és la metamorfosis de la que parla el poeta de Sulmona.
El poema ens ensenya a no ser ambiciosos a la vida, a que un no es mes feliç per tindre mes.
L'hàrúspex Espurnia avisa i adverteix a en Juli de un perill que s'efectuaria en l'Idus de març tot i que aquest no en va fer molt de cas.

Carla Bartra ha dit...

Salvete!
Juli Cèsar va néixer al juliol de 100 aC, i va morir al 15 de març de 44 aC a Roma. Va ser un líder polític i militar.
Diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L'honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rei, un títol que, com a republicans, odiaven. L'any 44 aC, va ser assassinat pels republicans: Gai Cassi, Buciliài Marc Juni Brutus.
El poeta de Sulmona es refereix a la mort de Juli Cèsar, ja que es va metamorfosar en una constel•lació de l’Àguila.
En els versos que estan marcats en blau, l’autor ens explica que hem de ser prudents en la nostra vida, pel simple fet de tenir present el ritme que potser millor. Com bé han dit alguns companys, millor no tenir un excés ni falta, per tenir més no seràs millor sinó que ha de ser un punt mitjà desitjat.
Valete.

arnau ha dit...

Salve!

Gai Juli Cèsar (Caius Iulius Caesar, 100-44 a.C.) va nèixer dins una famíla patrícia de la gens Júlia, una de les més antigues de Roma. Va protagonitzar el darrer període de la república: va tenir una carrera política i va obtenir innombrables victòries militars per expandir els dominis de Roma i per assolir un poder personal a Roma proper al d'un monarca fins que va ser assassinat. D'altra banda els seus discursos, avui perduts, i la narració de les seves pròpies campanyes militars, escrita per ell mateix, en fan un dels prosistes més destacats de la literatura llatina.
Juli Cèsar va ser assassinat per una conspiració de 40 senadors romans anomenats a si mateixos alliberadors, liderats per Brutus i Cassius. El motiu de l'assassinat va ser que Juli Cèsar s'havia atorgat tots els poders i els conspiradors temien que els conduiria a un règim tirànic.

La metamorfosi fa referència a la transformació de l'ànima de Juli Cèsar en constel·lació per obra de Venus.

Al poema de Kavafis els cinc primers versos que són destacats en color blau són els que clarament expressen la idea de l'Aurea Mediocritas, un lloc intermig on hi ha una mena de serenitat que no es veu afectada per l'excés.

Es demana prudència respecte tot allò que pogués causar danys al Cèsar ja que es preveia un gran perill que podia ocòrrer fins els idus de març, però el desastre va ocórrer de totes maneres

Alba Legide ha dit...

Juli Cèsar va néixer al juliol de 100 aC, i va morir al 15 de març de 44 aC a Roma. Va ser un líder polític i militar.
Va protagonitzar el darrer període de la república: va tenir una carrera política i va obtenir grans victòries militars per expandir els dominis i per assolir un poder a Roma comparable al d’un emperador fins que va ser assassinat. Els seus discursos, escrits per ell mateix, de les seves pròpies campanyes militars, el converteixen en un prosistes més destacats.
Juli Cèsar va ser assassinat per una conspiració de 40 senadors romans anomenats alliberadors, aquests estaven liderats per Brutus i Cassius. El motiu de l'assassinat va ser que els conspiradors temien que l’acumulació de poders del nou emperador els conduís a un règim tirànic.
La metamorfosi fa referència a la transformació de l'ànima de Juli Cèsar en constel•lació per obra de Venus.
Al poema de Kavafis els cinc primers versos expressen la idea de l'Aurea Mediocritas, un lloc on trobem serenitat.
Es demana prudència respecte tot allò que pogués causar danys al Cèsar ja que es preveia un gran perill fins els idus de març, però el desastre va ser inevitable.

Unknown ha dit...

Gai Juli Cèsar, Gaius Iulius Caesar va néixer el 100 a.C i va morir el 44 a.C. Va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Era de família patrícia. És com considerat un dels prosistes destacats de la literatura llatina gràcies als seus discursos que van ser escrites per ell. Aleshores va ser assassinat perquè un grup de senadors conspiren a assassinar-los per al seu honor i el seu poder.
La metamorfosi d’Ovidi fa referència a la transformació de l’ànima de Juli Cèsar al morir, en constel•lació, i es convertí en una àliga.
El que ens vol dir el poema de Kavafis és que no hem de ser ambiciosos i que hem de buscar una mena de serenitat.