5 de març de 2013

Siquis in hoc artem populo non nouit amandi (LIBER SECVNDVS)

                     
                 Si algú d'aquest poble no coneix l'art d'estimar, 
que llegeixi aquest poema i, instruït per la seva lectura, que estimi.

Així comença el llibre I de l'Ars amatoria o Ars amandi del poeta de Sulmona Publi Ovidi Nasó per qui sento un especial afecte. Amb la fotografia que encapçala aquesta entrada està tot dit! Una lectura amena i molt recomanable per a tot aquell qui vulgui endinsar-se en els secrets de l'art de la seducció. Un veritable manual poètic per aconseguir l'amor i fer-lo perdurar que mutatis mutandis demostra pàgina rere pàgina que si bé el temps passa irreparable, la bona literatura roman inalterable i esdevé clàssica per moltes raons. Els aràcnids de Premià ja ens van filar el resum del llibre primer i ara nosaltres continuem aquesta tasca que compartim amb tots els qui vulgueu saber més coses sobre l'amor. Aquí teniu el del llibre segon. Bona lectura!

El segon llibre de l’Ars amatoria comença amb unes paraules del poeta [versos 1-25], el qual diu que l’amor no només s’ha de cercar, també s’ha de saber retenir i cuidar. Seguidament, en els versos 26-75, l’autor, amb seguretat, fa avinent al lector que segueixi els seus consells, ja que ell és el seu preceptor durant aquest camí, i posa com a referent la història de Dèdal i Ícar. En els versos següents [76-150], se’ns diu que perquè un home sigui estimat aquest ha de ser amable, ja que la bellesa es va perdent al llarg dels anys, per això aconsella fiar-se poc de la bellesa fal·laç. Diu que, sobretot, el que més atrau els sentiments d’una dona és la tolerància intel·ligent. Segueixen els versos 151-175, en què Ovidi ens anuncia que el seu art no va dirigit als rics, ja que ells tenen la sort i la possibilitat de poder fer regals a la seva estimada sempre que vulguin, sinó a aquells que no ho poden fer i necessiten de l’enginy i que -com ell- estimen sent pobres i el que poden regalar són paraules. També comenta que s’ha de nodrir l’amor amb paraules dolçes, i que cal que l’estimada escolti les paraules que vol sentir.

Dels versos 176-200 podem observar que l’autor remarca la paciència com una virtut, atès que per molt que una dona no sigui amable quan primerament se li regalen bones paraules, ho acabarà sent algun dia. Tanmateix, afirma que és important fer tot allò que ella vulgui, és a dir, cedir sempre. En els versos 201-250, Ovidi aconsella al lector la importància de comportar-se com un cavaller davant l’estimada, i també diu que  molts cops aquell qui estima haurà de fer coses que no desitja per demostrar l’amor verdader. Seguidament, en els versos 251-275, el poeta de Sulmona considera que és important tenir relació amb els esclaus i les serventes, i que no és necessari fer grans regals, sinó fer-ne de petits però escaients. Fins al vers 300 se’ns diu que sovint l’amor, malauradament, s’aconsegueix amb l’or.

En els versos 301-350, Ovidi indica als homes el camí per adreçar-se a ella; quan es posi un vestit, lluir-la de belles paraules i fins i tot venerar les unions amoroses, el que els agrada i els plaers de la nit; i tot això sense que la dona s’adoni que s’està dissimulant. Diu també que en l'època de tardor, si està malalta, se l’ha de cuidar, i que ella noti que l’home pateix si veu la seva estimada patir. L’objectiu és que ella s’acostumi a ell, ja que Ovidi afirma que no hi ha res millor que el costum, que del tracte neix l’amor.

Tot seguit, dels versos 351 al 400, el poeta vol transmetre una idea clara, i aquesta és que l’home s’ha de divertir i, per tant, anar amb altres dones. Ovidi, però, ens diu que és molt important que ningú se n’adoni i que, per tant, cal ser molt enginyós a l’hora de quedar, el lloc o el com, perquè les dones poden sorprendre’ls. En el fragment que va dels versos 401 fins al 475, l’autor fa una reflexió força important tot dient que quan la dona sap que ha estat traïda pel seu estimat i aquesta sent la ira dins seu, és en aquest moment quan l’home l’ha d’abraçar i intentar que aquesta ràbia desaparegui; Ovidi observa que aquesta és l’ocasió perfecta per demanar-li el pacte amorós. En els versos següents [476-500], dona un consell molt savi: només aquell que es conegui a si mateix podrà estimar. Aquesta idea està relacionada amb un aforisme que cita a posteriori en el vers 512: aquell que estimi sàviament vencerà i gràcies al meu art aconseguirà el que desitja.

En els versos 513-561, el poeta ens parla del dolor que haurà de suportar l’home quan la seva estimada l’enganyi. Ovidi aconsella, com ja ho ha fet altres cops, tenir paciència. El millor, segons ell, és no saber res o fer veure que no se sap, i deixar que les infidelitats restin ocultes. Per això l’autor diu que no s’ha de sorprendre les dones, que cal deixar que elles siguin infidels i que mentre ho siguin pensin que estan enganyant el seu home; aleshores l’amor creix perquè tots dos persisteixen en la causa del seu perjudici.

A partir del vers 562 fins al 591 el de Sulmona fa referència a una gran història mitològica, l’amor entre Venus i Mart, i al parany que disposa Vulcà per venjar-se de la seva dona que l’enganya amb el déu de la guerra. En els següents versos, Ovidi continua explicant les conseqüències d’aquesta història entre els dos déus.

En els versos 625-653, el poeta fa una comparació en to crític entre els temps passats, de com homes i dones gaudien del plaer sense cap mena d’exhibicionisme, ja que ens diu que l’amor era quelcom viscut amb pudor i naturalitat, i els actuals en què, contràriament, es posen rètols a les gestes nocturnes i la banalitat i la mentida entre els amants s’han apoderat del veritable amor. També comenta que és important evitar retreure els defectes a l’estimada, acostumar-se a allò que no  agrada, ja que Ovidi diu que aviat l’home ho suportarà, perquè el transcurs del temps suavitza moltes coses. Seguidament, en els versos 654-667,  l’autor comenta que el pas dels dies esborra les imperfeccions i el que va ser un defecte abans ho deixa de ser. També comenta el poeta que per atenuar els defectes se li poden posar noms a la dona segons alguna característica o qualitat que tingui.

A partir del vers 668 fins al 700, Ovidi aconsella a l’home que mai pregunti l’edat a una dona. Diu també que les dones que ja no estan a “la flor de la vida”, com ho expressa ell, són les que tenen un domini de l’ofici i més experiència i que, per tant, són les que poden donar més plaer a un home; un plaer que, segons el poeta, no ha de ser obligat sinó, al contrari, per igual, en què l’home i la dona gaudeixin junts. Seguidament, en els versos 701-726, Ovidi dóna consells sobre els aspectes més íntims i eròtics de l’amor: diu que quan l’home hagi trobat els punts on l’estimada gaudeix més no dubti en acaronar-los, perquè és aleshores quan ella sent el veritable plaer. Però com ha dit el poeta anteriorment, és molt important arribar junts a la meta per experimentar plegats el punt culminant del plaer amorós.

En els últims versos del llibre, Ovidi conclou reclamant als joves lloances i premis per la seva tasca com a “mestre de l’Amor” amb algunes referències mitològiques i, finalment, anuncia que el  tercer llibre anirà adreçat a les noies.

Marta Molgosa
2n de Batxillerat


13 comentaris:

Aina ha dit...

Salve!

Personalement el llibre de l'art d'estimar m'ha agradat molt, els tres llibres.
El primer i el tercer ensenyen a homes i a dones, respectivament, a seduir el sexe oposat. I això es podria entendre com si fos el més important, seduir a l'altre. Però amb el segon llibre Ovidi demostra que també és important conservar el amor que hem aconseguit amb la seducció.
Per aquest motiu el segon llibre de l'art d'estimar és el més important per a mi. No només per els consells que dona Ovidi, sinò també per aquest rerefons que ens fa adonar que és important conservar l'amor. I amb això no nomès l'amor d'una amant sinò també d'aquelles persones que tenim al voltant i estimem i apreciem.

Vale.

Ignasi ha dit...

Salvete!

A mi aquesta obra en general m'ha sorprès molt positivament. Aquest llibre podem veure que és molt actual, és a dir, cambiant els llocs que s'esmenten i petits detalls, però em sembla que tracta aquest tema de manera molt propera a nosaltres, de manera que es pot entendre perfectament, cosa que ens podria sorprendre tractant-se d'un llibre d'aquesta època.
A més a més, aquest llibre en concret, podria fins ser usat per algú avui dia.
Penso que veure com els clàssics ja tractàven aquests temes i a més de forma tan propera crec que és fantàstic.

Valete!

Laia Ruiz ha dit...

Salve!

Abans de lleguir l'art d'estimar tenia una idea diferent d'aquest llibre, però desprès de lleguir-lo crec que Ovidi ens aporta molts bons consells sobre com aconseguir l'amor i mantenir-lo.

I especialment, el llibre segon (es a dir, el comentat en aquesta entrada) es el llibre que més m'agradat ja que ens demostra d'alguna manera que l'amor pot durar moltissim si se'l tracta com es degut, i crec que aquest es un dels problemes actuals pel que tantes parelles es separen en els temps que corren, perquè no valoren com s'ha de valorar la persona a la que estimen.

I encara que s'hagui escrit fa molt de temps, són consells que tot i això, es poden aplicar avui en dia.

Vale!

Marc Palau ha dit...

Salvete!
El llibre de l'art d'estimar també em va agradar molt, trobo que és molt curiós com algú que es declara mestre de l'amor ensenya als homes i a les dones a seduïr al sexe oposat (llibre primer i tercer) i com en el segon i de manera molt encertada diu que no nomes s'han d'enamorar sinó que també s'ha de saber conservar i cuidar aquest amor.
Un molt bon llibre i ben interessant que de ben segur que explica coses que molts de nosaltres no sabiem i que de ben segur són molt curioses.
Per últim felicitar a la Marta per aquest magnífic resum del segon llibre!

Valete!

Cristina C ha dit...

Salvete!

Primer de tot m’agradaria dir que la lectura de l’Art d’estimar d’Ovidi m’ha sorprès positivament, sobretot pel fet que va ser escrit fa molts segles i que avui en dia, els seus consells ens poden ser útils perfectament.

El Llibre II m’ha agradat força, ja que s’hi explica de quina manera s’ha de consevar l’amor de la persona estimada un cop l’has aconseguit.

Moltes vegades desitgem amb totes les postres forces alguna cosa i quan per fi la tenim, deixem de donar-hi tanta importància. Valorem el que teníem en el moment en que ho perdem. Per aquest motiu, crec que és fundamental saber mantenir una relació. Esforçar-se dia rere dia, donar sense esperar res a canvi… Són factors que ens ajudaran amb el nostre propòsit i que, a més a més, ens proporcionaran una gran felicitat.

Valete!

carlota ha dit...

Salvete!

El llibre de l'Art de l'estimar em va fer veure que quasi bé tots els consells d'Ovidi els fem servir actualment. A mi aquesta lectura em va agradar molt sobretot el llibre III, ja que, anava dedicat a les dones.

Respecte el llibre II, el poeta ensenya com retenir l'amor de la teva estimada. I jo trobo que retenir-lo és el que mes costa i amb el que has de lluitar més. S'ha de cuidar dia a dia a aquella persona que estimes, fer-la sentir cada dia especial. Per mi l'amor és molt important i sentir-se estimat encara ho és més.

Felicitats Marta per aquest resum, mereixes tenir-lo publicat!

Andrea López ha dit...

Se’m fa difícil comentar un llibre que ja fa setmanes que vam llegir... Bé, em va semblar una lectura entretinguda i en ocasions força divertida.

L’objectiu d’Ovidi en aquest segon llibre de l’Art d’estimar era ensenyar als homes com mantenir l’amor en una relació de parella, en alguns consells hi podria coincidir però en altres no tant. A més, el tracte a la dona o la manera en la qual es referia (a elles) tenia un to masclista, o almenys considero que el respecte no era present. I és curiós que, precisament això fos el que m’era divertit, tenint en compte que sóc una dona.

També és curiós com un home es pot considerar mestre d’una cosa –que penso- que és tan personal i que per tant, cadascú sap que vol fer i que no, que es adient i que no ho és. Sí que és cert que hi pot haver gent que instrueixi o doni consells... però tant com per arribar anomenar-se “mestre”?

En un principi vaig pensar que se’m faria pesada la lectura, però finalment m’ha resultat ser un llibre molt recomanable i útil per moltes raons. I com bé han dit els meus companys, aquest llibre és un llibre d’aquells que passin els anys que passin, rarament es quedarà enrere. Un bon exemple, de que els Clàssics són això, clàssics, i sempre perduraran.
FA

Marta Molgosa ha dit...

Salvete !

Per començar m’agradaria agrair-te Jordi que publiquessis el meu resum, com ja vaig dir a la part de reflexió personal, he gaudit molt llegint l’art d’estimar.

Després d’haver llegit L’art d’estimar sencer, puc dir que dels tres llibres el que més m’ha agradat és el Llibre segon que va dedicat als homes i sobre com mantenir l’amor. Els altres dos també m’han agradat, però el segon és el que més m’ha cridat l’atenció
Abans de començar la lectura, no me l’imaginava per res així, pensava que seria un llibre, com ja vam comentar un dia a la classe, on només hi havia consells, però el que realment penso que el fa especial són aquestes referències i comparacions que Ovidi va fent durant la lectura, amb mites i histories de deus i deesses.

A mi m’agradaria donar també dos consells, com Ovidi: un per els homes i un altre per a les dones.

Si jo hagués de donar un consell a un home que estima a una dona i vol estar amb ella, li diria que per aconseguir-la, fos ell mateix i que un cop estigues amb ella, la cuidés, no comprant-la ni regalant-li coses (ja que això és depèn de la persona), simplement com es mereix una dona. Perquè l’amor, com l’amistat, s’ha de cuidar i no només depèn d’una persona si no de dues.

Si jo hagués de donar un consell a les dones per a conquistar un home, diria que fossin elles mateixes. No cal que una dona sigui perfecta, perquè tampoc hi ha homes perfectes. No cal que una dona tingui complexa per alguna part del seu cos, ja que cadascú té el que té i toca acceptar-ho i això no vol dir amagar-se, perquè la bellesa com sempre s’ha dit, no nomes està a la part física d’una persona, sinó a l’interior. Si una persona no t’estima tal i com ets, no val la pena.

Per acabar, m’agradaria dir que penso que tant l’amor com l’amistat és el més gran que podem trobar a la vida, i no em d’esperar a perdre algú per valorar-lo.

Valete!

Charlene ha dit...

Salvete!

El llibre segon, dels tres que hi ha en l'Art d'Estimar d'Ovidi, va ser el que menys em va agradar, per ser sincera. El primer va ser difícil d'ententendre, però a poc a poc, li anaves agafant el "gancho". El tercer, com que anava dirigit a les dones, era diferent i és clar, m'interessava més. El llibre II se'm va fer molt pesat, però no estic dient que no m'agradés, per que no és així.
Hi va haver algunes parts com les que el resum de la Marta comenta, la dels versos 301-350 no em van agradar, però bé, això és qüestió de gustos.

Els referents mitològics que Ovidi va fer servir durant el llarg d'aquests tres llibres - en el cas del llibre II i el resum d'aquesta entrada, mites com Dèdal i Ícar o Venus i Mart - ajuden al lector a comprendre el que ell vol expressar. És un gran recurs que va fer servir ja que avui en dia - jo - li agraeixo. Encara que també haig de dir que tants mites seguits, fa que la lectura se't faci una mica "liant". Tants noms..

Penso, també, que l'Art d'Estimar és un llibre que t'ensenya moltíssim. No ho dic només al ser una estudiant d'humanitats, si no que t'ensenya a ser millor persona en quant a l'àmbit amorós/de seduir.

Per últim m'agradaria felicitar a la Marta per aquest resum que segur que ajudarà a tots aquells que han escollit llatí a la Selectivitat!

Vale!

laura Calvo ha dit...

Salvete!!
En general el tres llibres d'Ovidi em van agradar, tot i que, abans de llegir-los tenia una idea diferent, però després d'haver-los llegit, crec que Ovidi ens aporta un concells i uns valors que sens dubte ens ajuden en la nostra vida.
El llibre que més m'agradat ha sigut el tercer, suposu que com va adreçat a les dones tenia més interès per llegir-lo. En quant al llibre segon, tot i que, hi havien idees en las que no estava d'acord va ser un llibre bastant entretingut. Sincerament, aquest tres llibres ens aporten i ens ensenyen uns valors molt importants en la nostra vida, i com bé esmenta Ovidi en el II llibre:Ell no enriquia a la gent amb regals sino que enlluernava a la gent amb les seves paraules. Amb això vull dir que es un llibre que amaga uns conceptes essencials per a tots nosaltres.
Valete!!

Jordi Rojas ha dit...

Salve,

Sempre és complicat començar un comentari d'un llibre, perquè el pots "atacar" per moltes bandes. A nivell de com està escrit és complicat comentar-lo ja que hem llegit una adaptació del llatí al català i que per tant estarà bastant cambiat el text.

En quant a contingut, trobo que està molt bé. L'he trobat una mica massa ple de relatius clàssics que potser enlantíen la lectura, però suportable. L'he trobat molt directe i molt proper al lector, facilitant la relació entre els dos (el lector i l'escriptor).

Un gran llibre que es mereix també un gran resum: felicitats Marta pel bon resum. Segur que ens resultarà molt útil a l'hora de recordar-lo.

Valete!

meritxell ha dit...

Hola!!

Personalment, m'imaginava aquesta obra molt diferent del que és, i la veritat es que m'ha sorpres molt positivament.

Per a mi, el llibre més significatiu, o el que transmet el misatge més important és el segon llibre. El primer i el tercer, m'han agradat, però parlen sobretot d'atreure el sexe oposat utilitzant els consells que esmenta, però en el segon llibre parla de com mantidre l'amor, que de fet, és el mes important.

Un aspecte que no m'ha acabat d'agradar d'Ovidi, és el masclisme, però com tot, estava regit per la societat d'aquell temps.

Per acabar trobo que ha estat una gran idea llegir aquets llibre a classe.

Vale!!

sandra redondo ha dit...


Salvete!

Felicitats Marta pel resum que has fet, segurament a moltes persones aquest resum els hi servirà de molta ajuda.

Personalment aquesta obra m'ha agradat molt!
Dels tres llibres que formen l'Art d'Estimar el que més em va agradar va ser el llibre III , ja que anava relacionat amb les dones, on els hi donava una sèrie de consells.

Però el llibre segon, també va ser molt interessant ja que estava dedicat als homes i donava consells de com havíem de mantenir l'amor, ja que es fàcil aconseguir una cosa , però el que es difícil es saber mantenir-la, cuidar-la.

Jo també crec que es una gran idea llegir aquest llibre a clase.

Valete!