El passat sis de maig, les alumnes del batxillerat humanístic de segon de batxillerat vam tenir l’oportunitat de visitar la Tàrraco romana. Una experiència que ens va transportar a la vida d’aquesta majestuosa urbs.
Tarraco, l’actual Tarragona, situada al
sud-est del litoral català, va ser la capital més important, durant el període imperial,
de la Hispània Citerior. Malgrat els segles que han anat passant i
les transformacions i modificacions que ha experimentat la ciutat, segueix
mantenint la seva essència, no només
en els monuments emblemàtics (com el
circ, l’amfiteatre, les muralles…), sinó també en els seus carrers, antigament, pas de ciutadans romans.
Primerament, vam desembarcar a l’estació de tren per poder
transportar-nos fins a les portes de Tarragona, anteriorment la zona residencial. Aquesta zona, durant
l’època romana, es trobava principalment a la part baixa de la ciutat, més a prop del port i del Fòrum colonial, on vivia la major part
de la població. Avui dia correspon al centre
de Tarragona, especialment els voltants del Mercat Central, la Rambla
Nova i el carrer Major.
A mesura que anàvem avançant i pujant les escales, vam arribar a la
segona terrassa en què està estructurada l’urbs
romana: el circ. Aquest edifici
de lleure va ser construït al segle I
dC, durant la Dinastia Flavià (com va passar amb la construcció d’altres
edificis importants de la ciutat com el fòrum i l’amfiteatre).
Malgrat no poder traslladar-nos en el temps, ens vam imaginar com era el
circ: una de les construccions més
emblemàtiques de l'antiga ciutat romana i un dels circs millor conservats de l’Imperi. Situat a la part central de la ciutat -connectava
la zona residencial amb la del Temple d’August i del Fòrum Provincial-, el circ
s’utilitzava principalment per a curses
de quadrigues i altres espectacles públics. Tenia una forma allargada i ovalada,
amb una pista central (l’arena) envoltada per graderies que
podien acollir entre 20.000 i 25.000 espectadors. Actualment, malgrat estar
parcialment soterrat sota edificis moderns, encara se'n conserven importants restes visibles, com part de les voltes subterrànies, accessos i una secció de les graderies.
A més, vam tenir la immensa sort de poder entrar dins de les seves entranyes: només entrar, vam haver de pujar les altes escales que conduïen els espectadors a la càvea. En arribar a dalt, ens vam poder imaginar com hauria estat l’arena per on corrien aurigues i carros, malgrat que, actualment, només se’n conserva una petita part.
Seguidament, vam poder observar en detall les enormes muralles que envoltaven l’antiga
Tàrraco. Malgrat trobar altres escoles que dificultaven el pas i tapaven alguna
part de les restes, vam poder apreciar les columnes
procedents de Troia, alguns sarcòfags, les dues estàtues que representen l’essència
de l’antiga Roma (l’August de
Prima Porta i la Lloba Capitolina) i, per damunt de tot, les grans muralles amb les seves respectives
torres (la de l’Arquebisbe, la de Cabiscol i la de Minerva, especialment
interessant).
És important remarcar que són les construccions més antigues i importants que tenen per origen la fortificació -primer de fusta i després de pedra- del campament militar inicial de Tàrraco. A més, en Jordi, el nostre professor, que ens feia alhora de guia, ens va explicar les dues fases de construcció: la primera, amb l’ocupació romana (217-197 aC), en què Tàrraco va ser fortificada durant la Segona Guerra Púnica mitjançant el parament megalític (grans blocs irregulars de pedra), i la segona, en què només es va ampliar i reformar el perímetre defensat, utilitzant carreus sobre un estret sòcol megalític.
Cal afegir que, en algunes de les pedres hi ha inscrites certes inicials de noms o símbols que els esclaus ibers que les van construir van
voler deixar per escrit, per tal d’immortalitzar
la seva presència en la
construcció de les muralles.
Abans de sortir del Passeig
Arqueològic, vam ser testimonis de la presència dels dos mil anys
d’antiguitat que amagaven en el seu interior les muralles i les columnes
troianes (en aquestes podíem escoltar la trobada entre Príam i Aquil·les, el
combat entre Hèctor i Pàtrocle i després amb Aquil·les, els plors d’Andròmaca i
d’Hècuba en perdre-ho tot…).
Aleshores, vam arribar a la terrassa superior, dividida en una gran plaça i la zona de culte amb el Temple d’August. En aquesta zona es trobava el recinte de representació del poder romà, format per una gran plaça porticada (on hi havia el Fòrum provincial) i, al punt més elevat, la zona de culte amb el Temple d’August (dedicat a la Triada Capitolina, Júpiter, Juno i Minerva).
Després de pujar unes interminables escalinates per poder presenciar les
seves estructures interiors i subterrànies, vam arribar a la planta superior,
des de la qual es podia observar una vista magnífica de tota la ciutat actual,
on quedava perfectament palès el perímetre de l’antiga urbs romana.
Pel que fa al Temple d’August, avui en dia les seves restes romanen a sota de la catedral romanicogòtica de Tarragona, que se situava a la terrassa superior de la ciutat.
Finalment, vam anar a l’última parada de la nostra visita: el cèlebre amfiteatre romà. Un edifici destinat a l’oci dels ciues tarraconenses, fundat al segle II dC i restaurat al 218 dC. En aquest edifici emblemàtic s’hi representaven espectacles violents (lluites de gladiadors (munera), caceres de feres (venatione), execucions…) i, per tant, estava situat extramurs. En arribar a l’amfiteatre, no només vam poder observar la cauea (graderia), sinó que també vam poder baixar a l’arena -en forma d’el·lipsi i creuada per fossae- i representar nosaltres mateixes lluites de gladiadors. Només baixar, ens va sobtar l’aparició de la base d’una antiga església paleocristiana -Església de Santa Maria del Miracle-, fet que converteix l’amfiteatre de Tàrraco en un edifici únic al món. Per entendre la seva presència, ens hem de remuntar al segle VI dC quan el bisbe Fructuós juntament amb Auguri i Eulogi -dos diaques- van ser cremats i considerats màrtirs, fet que demostra la persistència i el poder de l’Església fins i tot en espais de memòria pagana.
Acabada la visita, vam dinar al llarg de la Rambla. En aquell moment, calia acomiadar-nos de Tàrraco i de tots els nostres avantpassats que han fet possible el nostre present; era iportant valorar una ciutat carregada de segles d’història.
Va ser una visita molt enriquidora i que de ben segur recordarem com una de les més especials de batxillerat. Poder contemplar monuments antics tan ben conservats i tenir l’oportunitat de recórrer in situ una ciutat amb un passat tan gloriós va significar, certament, una experiència indescriptible.
Júlia Marín Luz - 2n de batxillerat humanístic
