Fototgrafia d'Anna Moreta
Fa un parell de
setmanes, els alumnes de primer de batxillerat vam anar a Montserrat. Caminant
per una de les àrees més transitades, uns companys i jo ens vam fixar en aquest
relleu integrat en una paret que, a partir de motius de la mitologia clàssica
(principalment el fil d’Ariadna i Hermes), vol parlar del concepte d’ésser
humà. Aquest relleu va ser esculpit per Josep Maria Subirachs el 1985 i,
originàriament, estava situat a l’atri de l’edifici del Banc de Sabadell al Passeig
de Gràcia de Barcelona. El 2013, l’entitat bancària el va confiar al Monestir
de Montserrat, un lloc on ja hi havia una petjada artística important d’aquest
escultor. Aquest relleu està dividit en dues parts, que s’han de percebre “com
una obra única en dos capítols”, com indica el mateix escultor. Cada meitat del
relleu, en pedra tosca o travertí, mesura 2,25 per 2,10 metres.
El costat esquerre
del relleu està dedicat al mite d’Ariadna. El moment representat en aquesta part
fa referència a un episodi del mite de Teseu i el Minotaure, concretament al
que s’origina amb el deute que té la ciutat d’Atenes amb l’illa de Creta.
Aquest tribut fa que els atenencs hagin d’entregar-los, cada nou anys, set nois
i set noies perquè siguin devorats pel terrible fill de Pasífae i un brau blanc
enviat per Posidó, un ésser monstruós que Minos, el rei de Creta, avergonyit,
mantenia tancat en un inextricable laberint construït per l’arquitecte Dèdal. Temps
després, Teseu, fill d’Egeu, rei d’Atenes, decideix encapçalar una expedició
per alliberar la seva ciutat d’aquest tribut dolorós. El seu objectiu és acabar
amb el Minotaure i, per fer-ho, compta amb l’ajuda d’Ariadna. Aquesta, filla
dels reis de Creta, en veure’l s’enamora perdudament. Teseu s’aprofita
d’aquesta complicitat perquè Ariadna l’ajudi a complir el seu propòsit. Tots
dos fan un quid pro quo pel qual
Ariadna accedeix a ajudar-lo a canvi que Teseu es casi amb ella i se l’emporti
cap a Atenes. Dit i fet, Ariadna entrega un cabdell de fil d’or a Teseu i li
diu que, a mesura que vagi avançant pel laberint, deixi anar el fil, de manera
que només així sabrà com trobar la sortida, perquè només li caldrà anar
recollint-lo. Teseu afronta, confiat, la seva missió i aconsegueix matar el Minotaure
i sortir del laberint.
Subirachs va
esculpir el laberint per representar la solitud de l’ésser humà, tal com
declara ell mateix, pel fet que, sovint, entrem en bucles mentals o socials que
no ens deixen sortir i ens aïllen de tot el que ens envolta. En el relleu, podem observar que les parets
del laberint són molt altes i l’obertura molt estreta, i que el dibuix del
laberint està cisellat des d’un angle superior, com si només el poguessin veure
els déus. També es veu reflectit l’amor en el fil que uneix Ariadna amb Teseu;
el fet que estigui en diagonal crea profunditat en el paisatge. Els altres
elements arquitectònics que hi ha al relleu simbolitzen el pas de la història.
Finalment, el sol representa la llibertat i es reflecteix en la superfície que
té a sota, cosa que reforça els vincles entre el món superior i el món terrenal.
La part dreta del
relleu està dedicada a Hermes, el déu missatger. Aquest és fill de Zeus i Maia
i és la seva raó de ser transmetre els missatges dels déus als humans i
transportar les ànimes dels morts a l’inframon. També és el déu dels
transports, els viatges, el comerç, la tecnologia, els lladres, els oradors… El
seu atribut principal és un bastó anomenat caduceu que li va lliurar Apol·lo.
Aquest bastó porta dues serps entrellaçades i representa el comerç, la
medicina, la concòrdia…
En aquest relleu,
el caduceu representa la comunicació entre els déus i els homes. Està situat a
prop d’un encreuament de camins i és el verdader protagonista de l’escena,
segons el mateix Subirachs. Al costat del caduceu es pot observar una figura
femenina dividida en vuit parts que equivalen a la mida del cap, cosa que
simbolitza l’harmonia, la proporció i l’art. Un fet curiós és que la part dreta
del seu cos està esculpida en baix relleu, mentre que el costat esquerre està
dibuixat amb línies geomètriques molt definides. Això, seguint de nou
l’explicació de Subirachs, es contraposa a la mort, de la mateixa manera que,
en el fris anterior, l’amor es contraposa a la mort plasmada en el laberint. La
dona representa, doncs, l’harmonia i la proporció. També s’observa una torre
d’aigua que representa el domini de la natura per part dels humans i el seu
enginy per crear infraestructures tan complexes. Aquesta torre és una figura
vertical que s’aixeca cap al cel, mentre que l’obertura que hi ha a sota s’obre
cap a l’inframon, fet que crea un joc d’oposicions. Finalment, hi ha un arc de
Sant Martí que simbolitza Iris, una deessa menor que també actua com a
missatgera dels déus. Ella, juntament amb les dues serps, reforça “el valor
metafísic de l’art”. Iris serveix per reforçar aquesta simbologia que
l’escultor va voler expressar de la comunicació entre els éssers humans i els déus.
Així doncs,
Subirachs es va inspirar en la mitologia grega per parlar de temes tan
importants com ara la mort, la soledat o la relació entre els homes i els déus
que personifiquen la naturalesa no humana.
Anna Moreta Castel-Branco
1r de batxillerat d'Humanitats
