El proppassat divendres vint-i-dos de novembre, les alumnes de segon de batxillerat de Llengua i cultura llatines vam tenir la immensa sort de poder fer una visita guiada amb en Marc Jobani, d’Androna Cultura, a les restes romanes de Barcelona, la nostra ciutat. Ha estat gràcies a aquesta visita que vam poder identificar una part del llegat romà en el nostre present i presenciar-lo in situ, i molt important per obrir una nova mirada, una mirada clàssica, cap a aquella civilització a qui devem tantes coses.
La visita guiada va començar per la necròpolis, però abans en Marc ens va explicar lato sensu alguns aspectes curiosos i interessants de la història de Roma, tant del vessant mític i llegendari, com del vessant més històric, atès que, per poder entendre d’on venim, és important conèixer el nostre passat, el qual es remunta a la civilització romana.
Primerament ens va recordar el mite fundacional que explica com Rea Sílvia, una vestal, és reclosa per l’usurpador Amuli per tal d’evitar la descendència i, per tant, la disputa al tron. Així i tot, seduïda pel déu de la guerra, Mart, queda embarassada de bessons, Ròmul i Rem, els quals són abandonats al riu Tíber. Tanmateix, els déus, juntament amb una lloba i un pastor, els salven. Ja adults, decideixen fundar una nova ciutat que acaba amb la mort violenta de Rem i el triomf de Ròmul, destacant el llinatge diví del qual descendeixen: el déu Mart. A posteriori i grosso modo, l’històric, començant pels tres períodes en què es va dividir l’època romana: la Monarquia, la República i l’Imperi, i acabant amb el nomenament d’Octavi August com a princeps ciuitatis i, de facto, primer emperador de Roma i fundador de la nostra estimada Bàrcino l’any 12 aC segons els darrers estudis arqueològics.
Tot seguit vam iniciar ja la nostra visita en el temps per Bàrcino, urbs inicialment coneguda com a Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino.
Com he dit abans, vam començar el recorregut per la necròpolis, anys enrere extramurs de la ciutat, però, actualment, entre les restes que es van localitzar a la plaça de la Vila de Madrid. Ens va esmentar que, extra muros hi havia enterrades les persones de condició social baixa (cupae), mentre que la gent adinerada o amb un cert reconeixement victoriós i els nens menors d’un any eren enterrats en monuments funeraris -amb plaques que recordaven el nom de la família i del difunt- intra muros. A més, ens va explicar que les nenes acostumaven a ser enterrades amb les seves nines (pupae) i que els forats rodons que hi ha en cada tomba eren per a les ofrenes (uota). Els romans acostumaven a fer ofrenes amb menjar i altres objectes perquè l’esperit del difunt no es rebel·lés en contra dels familiars per motius de donacions, de temes personals, etc. Seguidament, vam resseguir el dèdal de carrers que envolten el patrimoni de l’antiga Bàrcino fins arribar a les restes de l’aqüeducte situat a l’actual Plaça Nova.
L’aqüeducte (aquae ductus, literalment ‘conductor d’aigua’) és un sistema que van desenvolupar els romans per aprofitar l’aigua i distribuir-la per la ciutat. A més, és un llegat que no només hem adaptat en l'actualitat, sinó que també ens ha fet adonar sobre la ment prodigiosa que desenvoluparen per idear un sistema que pogués aprofitar aquella aigua de més qualitat distribuïda de forma equitativa per fonts públiques, cases particulars (domus) i termes… tot aprofitant els desnivells del terreny. És més, els romans, eren uns grans estalviadors d’aigua, ja que reconeixien que l’aigua és el que dona vida, el que fa que un imperi, una ciutat, pugui progressar, anar in crescendo.
Tot seguit, en Marc ens va guiar fins a la muralla, una de les restes més impressionants que es conserven de la Barcelona romana. Ens va explicar que a la muralla fundacional del segle I aC li va seguir una segona muralla començada a finals del segle III i àmpliament reforçada a principis del IV, un moment d’esplendor econòmic per a la ciutat però d’inestabilitat política i militar per a l’Imperi. Per refer la muralla es van fer servir molts materials reciclats de tombes i altres construccions. Actualment, en nombrosos punts del casc antic es poden veure trams més o menys extensos de la muralla romana, sovint dissimulada per palaus medievals i altres construccions que van reaprofitar les seves estructures. De torres de fortificació n’hi ha 76, les quals fomentaven que hi hagués una gran protecció envers els possibles enemics.
Per poder sentir de primera mà quina és la història que ens transmeten les muralles, a més de fixar-nos en els materials que les componen, hem de sentir mitjançant el contacte allò que amb la vista no es pot sentir: la sensació d’estar tocant milers anys d’història i sentir-los més de prop. De fet, en Marc ens va fer un comentari que em va fer reflexionar: és important sentir allò que ens permeten copsar els sentits; més enllà de la visió hi ha altres sentits que ens ajuden a comprendre millor el que ens envolta. És per aquest motiu que ens vam endinsar en la història que expliquen les muralles mitjançant el tacte; la sensació d’estar tocant la mateixa història.
Després, i per acabar d’omplir la nostra mirada clàssica amb totes les restes impressionants romanes de Bàrcino, el nostre guia ens va portar fins al patrimoni més impactant, a banda de les muralles, que ens ha quedat a Bàrcino: les columnes del temple d’August, ubicat sobre el conegut en època romana com a Mons Taber.
De seguida que ens vam endinsar en les portes que ens conduïen cap a l’interior del recinte (una casa medieval) que acull el temple, al carrer Paradís. Ja sabíem que alguna cosa impressionant ens esperava. I, efectivament, només alçar la mirada ens vam quedar paralitzades davant l’espectacle majestuós que teníem davant: unes espectaculars i elevades columnes s'estenien i es dreçaven al llarg del recinte (és una llàstima que de les onze columnes a cada ala comptant les cantonades, sis a la part frontal i sis més al posticum, només n’hagin quedat dempeus quatre…).
L’explicació d’en Marc ens va demostrar la incertesa dels arqueòlegs sobre les columnes, ja que no saben ben bé si pertanyen a la fila de les onze columnes o de les sis. A més, sembla que, a part del Temple d’August, el conjunt estava presidit per un o dos temples menors més. Tanmateix, el que sí que s’ha descobert és que el temple de Bàrcino estava dedicat a August, primer emperador i fundador de Bàrcino i que va ser construït pocs anys després de la fundació de la ciutat.
Per acabar amb la nostra interessantíssima visita, vam recórrer el decumanus maximus (l’actual carrer del Bisbe) fins arribar a la Plaça Sant Jaume on, més o menys, hi havia localitzat el fòrum. Aquest era la plaça pública per excel·lència, un gran espai a l’aire lliure de forma rectangular, envoltat de porxos, de domus i d’insulae. El fòrum de Bàrcino estava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraçava un ampli espai (l’actual Palau de la Generalitat).
Cal afegir que en Marc ens va explicar un esdeveniment històric molt curiós sobre els primers moviments feministes a la Barcelona romana, produïts al fòrum romà de la ciutat. Allà, un grup de dones es va rebel·lar contra les estrictes normes masclistes imposades pels romans, que les obligaven a vestir de manera luxosa amb joies per representar l’estatus social. Aquestes dones van protestar públicament per reclamar més llibertat sobre la seva aparença i la seva vida, qüestionant el control masculí i l’ordre social de l'època, i ho van aconseguir!
Per acabar la visita, ens vam acomiadar d’en Marc -a qui agraïm la seva dedicació i transmissió amb tanta passió dels coneixements sobre Bàrcino-, tot reflexionant que encara hi ha moltes coses per descobrir que poden explicar el nostre present, perquè nihil novum sub sole. Acabat el recorregut, encara vam tenir una estona per poder passejar tranquil·lament pels carrers laberíntics de la nostra Barcelona romana perdent-nos en la seva història.
