 |
| Fotografia de Sílvia Vallès Muñío |
El proppassat dia 5 de desembre, els clàssics de primer i segon de batxillerat juntament amb els llatinistes de quart vam fer una magnífica visita a l’ànima de Catalunya, Empúries. Però abans d’explicar com va transcórrer la jornada, farem una breu introducció.
Empúries és l'únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes d'una ciutat grega, Empórion, amb les d'una ciutat romana, Emporiae. És la porta d'entrada de la cultura clàssica: deu segles d'història que van transformar per sempre els antics pobles ibers que hi habitaven inicialment. Posat en context, a principis del segle VI aC uns colons grecs procedents de Focea es van establir en una petita illa davant de la costa del golf de Roses -a la Palaiàpolis, la ciutat antiga-, tot i que després es van desplaçar a terra ferma per fundar el que es coneix com la Neàpolis, la ciutat nova. Tres segles més tard, l'any 218 aC, Empúries va servir de punt d'entrada a la Península per a les tropes romanes en la lluita contra l'exèrcit cartaginès durant la segona guerra púnica, la d'Anníbal i els seus elefants creuant els Pirineus.
És important afegir que Empúries era un indret destacat en el comerç, com bé indica el seu propi nom original, Ἐμπόριον, que significa ‘mercat’ en grec clàssic.
Què
hi trobarem un cop travessem les portes d'entrada a la ciutat d'Empúries cap a l’antic
món grecoromà?
El primer que veurem són les excepcionals ruïnes gregues, que pertanyen a la ciutat de l’època hel·lènica. A mida que es va avançant el trajecte ens trobarem amb els recintes dedicats a Asclepi (déu de la medicina) i Serapis (divinitat grecoegípcia), i també podrem veure l'àgora, entre d’altres restes del jaciment. Després, a la part alta, podrem contemplar les restes d'època romana: les diferents domus amb els mosaics que decoraven el terra, la zona de les termes públiques de la ciutat, el fòrum, les tabernae… Es tracta, per tant, d’un espai privilegiat que ha ajudat els arqueòlegs i historiadors a conèixer amb més precisió l'evolució de l’urbanisme grec i romà. Actualment és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
I ara
sí, comencem amb la nostra experiència en aquest particular passeig clàssic que ens va apropar a les nostres arrels.
Vam
començar el dia molt d’hora, a dos quarts de vuit enfilàvem ja cap a terres empordaneses. Quina son que teníem tots! Tanmateix, en arribar a l’autocar, vam aprofitar que
era un llarg camí per poder descansar i així gaudir més plenament del dia que
ens esperava.
Arribats a Empúries, vam
esmorzar envoltats de la tranquil·la remor de les onades del mar en topar amb la
sorra. Quina meravella! En acabat, ens vam endinsar en les ruïnes de la ciutat.
El moment que tots esperàvem havia arribat.
Només entrar, van venir a trobar-nos dues guies molt amables per fer-nos la visita. Com que érem un grup nombrós, ens van dividir en dos grups: els humanistes de batxillerat per una banda i els llatinistes de quart d’ESO per l'altra. Ens van fer asseure a la gespa del recinte per fer-nos una breu introducció abans de poder observar amb més detall les ruïnes. Cal afegir que ja veníem preparats de l’escola, perquè en Jordi ja ens havia fet treballar de forma dinàmica el que anàvem a veure.
Va ser molt emocionant poder observar amb els nostres propis ulls el que a classe havíem treballat. Només calia tenir imaginació per anar més enllà i imaginar-se com havien estat les pedres que parlaven: precioses ciutats on hi convivien les tres civilitzacions, els tres peus de Catalunya: ibers, grecs i romans.
Una vegada feta la introducció, ens vam dividir en grups de cinc o sis alumnes i les guies ens van presentar l’activitat que, seguidament, anàvem a fer: un joc de pistes en què cadascuna d’elles et portava a la següent i et feien adquirir més coneixements. A més, ens feien anar més enllà del que vèiem fent-nos pensar que érem presents allà i havíem d’actuar com els antics habitants. El joc constava de diferents preguntes que havíem de respondre a partir del que ja sabíem o dels panells explicatius de cada un dels espais a recórrer. A més a més, ens van facilitar uns mapes per poder-nos ubicar en les dues ciutats: la grega i la romana. Ens ho vam passar tan bé que el temps va volar i ràpidament ens vam haver de reunir a l’àgora. Allà, tots els grups vam posar en comú les diferents respostes que havíem trobat. Finalment, ens vam acomiadar de les nostres amfitriones i vam entrar en una petita sala del recinte museístic on hi havia exposades diferents peces de gran valor arqueològic: mosaics de les domus, el famós del Sacrifici d'Ifigènia, monedes, gerros… Seguidament, vam entrar al MAC Empúries (Museu d’Arqueologia de Catalunya). Allà vam poder admirar in situ l’escultura original d’Asclepi, el déu de la medicina. Una escultura treballada amb dos tipus de marbre: un provinent de l’illa de Paros i l’altre del mont Pentèlic, el mateix marbre utilitzat per a la construcció del majestuós Partenó d'Atenes. Els detalls estaven molt ben treballats i de forma curosa i delicada per l'escultor: les faccions marcades del seu bell rostre, la tela de la túnica en moviment… L’artesà de qui no sabem el nom hi va dedicar moltes hores per proporcionar-li una ànima. És important remarcar que l’escultura que es troba al jaciment mirant el mar blavós és una còpia de l’estàtua original, la que ens observava ara darrere el vidre polit. Aquesta còpia està situada al costat de l’àbaton, l'edifici on eren els malalts realitzant el ritual de la incubatio. Allà, segons creien cegament, el déu Asclepi se’ls apareixia de nit i els revelava què havien de fer per curar-se.
En acabar la visita, vam anar a dinar. Envoltats per aquell meravellós paisatge vam poder gaudir de l’àpat. Com que encara era d’hora, vam poder descansar enmig dels alts pins que ens tapaven el sol. Finalment, va arribar l’hora d’acomiadar-nos del magnífic jaciment arqueològic i tornar a l’autocar. Malgrat que el trajecte era força llarg, vam poder descansar durant el viatge, i més quan a mig camí l'autocar va dir prou i va haver de recollir-nos un segon vehicle. Es veu que el déu Asclepi no volia pas que marxéssim... Finalment, i després d'aquesta petita odissea, vam arribar a l’escola preparats per gaudir del llarg pont que ens esperava!
Dir per acabar que va ser una excursió molt i molt bonica, plena de descobertes del món clàssic i l’inici d’altres encara per descobrir.
Us animeu a endinsar-vos en aquesta bonica experiència?
La setmana passada, els alumnes de 4t
d'ESO que cursem l'optativa de Llatí i els alumnes de 1r i 2n del batxillerat
humanístic vam anar plegats d'excursió a Empúries, l'única ciutat de la
península Ibèrica on els grecs es van instal·lar fa més de dos mil cinc-cents
anys. Les setmanes anteriors, a classe, vam estar aprenent molts aspectes sobre
Empúries que ens van servir com a base per entendre més a fons el que anàvem a
veure.
La visita va començar amb una breu
introducció per part de dues guies locals sobre els orígens d’Empúries. A
continuació, vam accedir al recinte arqueològic i vam començar un joc de pistes
en petits grups que ens va fer recórrer els diferents carrers de la ciutat
primer grega i després romana, observar la descripció dels cartells, comptar
elements de les cases o temples, anomenar les divinitats de l'època… Vam poder
veure in situ la majestuosa estàtua original d'Asclepi, el déu de la
medicina, dins del MAC, el Museu Arqueològic de Catalunya, i la seva rèplica a
fora, en un lloc elevat de cara al mar; les ruïnes d'un temple romà, amb
algunes columnes que encara es conserven dempeus, com es distribuïen les cases,
com eren les termes romanes o la zona del mercat. Finalment, vam entrar en un
espai del museu on vam poder observar molts objectes de la població que havia
viscut allà, com collarets, joies i eines personals, i també alguns dels
mosaics que pavimentaven les cases i una de les peces de més valor, el mosaic
del Sacrifici d’Ifigènia.
La ciutat d'Empúries és un lloc
extraordinari: rere les ruïnes lleugerament elevades, es veuen uns pins verds
contra un mar ben blau i tranquil, limitat per la banda esquerra pel Cap Norfeu
i, per l'altra banda, pels penya-segats de L'Escala i de Montgó. No ens hauria
de sorprendre que els grecs quedessin fascinats per aquest indret, ja que és
d'una bellesa extraordinària.
Hem gaudit molt d'aquesta visita i de passar el dia en
un lloc tan especial, perquè hem tingut l'oportunitat de veure in situ
com era la vida dels nostres avantpassats i de conviure amb els companys. També
ens va agradar molt fer el joc de pistes perquè vam poder aprendre d'una manera
divertida i que ens entusiasma.
