ANNUM NOVUM FAUSTUM ET FELICEM MMXXII, FELIÇ 2022!!!

La roda ja ha completat una volta més i avui celebrarem de nou el final d'un any que no ha estat gens fàcil. Les discipulae i els discipuli de 4t d'ESO us volem desitjar un ANNUM NOVUM FAUSTUM ET FELICEM amb una presentació que ve a significar la suma d´esforços i d´il·lusions que fan possible un projecte com aquest. Esperem que aquestes píndoles de saviesa us facin un bon servei i que tant en els bons moments com en els no tan bons aquestes reflexions dels nostres clàssics grecollatins us (ens) siguin un recordatori o un remei per no oblidar el que realment és important en aquesta vida.

Que cadascú pensi un desig i el faci arribar als déus que tot ho governen... qui sap! Que sigueu feliços.

Nadals i Saturnals, un rodolí gens casual...

 

I un any més, ahir van començar les Saturnals! Recuperem avui dos apunts sobre aquestes genuïnes festes romanes, un dels quals va publicar la  nostra estimada extripulant Cristina ara farà sis cursos.

Moltes festes que celebrem actualment tenen els seus orígens en festes de l'època clàssica. Algunes han conservat el seu tarannà pagà, com ara el carnestoltes. Però també podem veure com d'altres, que ara tenen un caràcter religiós, coincideixen curiosament amb les dates en què el poble romà celebrava les seves festes. El mes de desembre és ple de dates especials per a nosaltres. També a Roma era un mes ple de festes. Entre els dies 17 i 23 de desembre tenien lloc a Roma unes festes anomenades Saturnalia. Les Saturnals estaven consagrades al déu Saturn, déu que, segons la tradició, va ensenyar els secrets del conreu de la terra als habitants del Laci, regió en què es va fundar Roma. El temps en què va regnar Saturn com a déu d'aquesta terra va ser anomenat edat d'or, ja que tot era plaer i no calien jutges ni lleis, perquè ningú no cometia crims. Tot era felicitat. Aquesta festa coincideix amb el solstici d'hivern, és a dir, quan el Sol inicia l'ascensió que culmina amb el zènit de l'estiu. És el temps en què la llum comença a créixer, fins al 24 de juny o solstici d'estiu, en què comença a decréixer. Les saturnals eren unes festes molt alegres, i tot hi era permès. Tenien un caràcter frenètic i l'ordre de les coses s'alterava. Fou celebrada antigament per les poblacions rústiques i mentre durava no es podien fer negocis, les corts de justícia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i començar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat. Els més humils podien assumir càrrecs públics i prenien el lloc dels seus amos sense rebre cap càstig per aquest canvi. Es podien fer tota mena de bromes. Fins i tot els esclaus gaudien d'algunes llicències i podien vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar en igualtat amb els seus amos. Amb el temps es va estendre a la ciutat, que esdevenia una disbauxa, i va convertir-se en una festa molt popular en què els edils (els actuals alcaldes) organitzaven distraccions. Les celebracions tenien certes similituds amb el modern carnaval (per exemple l'elecció d'un rei) i amb el Nadal.

Cronològicament (mai millor dit, perquè Saturn s'assimilava al Cronos grec), la festa de les Saturnals tenia com a epicentre, el 17 de desembre, el Capitoli fins a l'arribada de la dictadura de Juli Cèsar, on com a plat fort s’oferia a Saturn un gran sacrifici seguit d'un àpat públic (lectisternium) que culminava amb crits en honor al déu (Io, Saturnalia!). El general i polític romà va prolongar la festivitat fins al dia 19. Més tard, Octavi August va afegir un dia més, és a dir, fins al dia 20 i Calígula va fer el mateix uns anys després. Finalment, l’emperador Domicià va tancar l'ampliació del festiu fins al 23 de desembre.

La llegenda diu que Saturn havia estat expulsat del cel i havia arribat a Itàlia, concretament a l’agrest Laci. Durant el regnat d'aquesta divinitat entre els homes,  va ensenyar l’agricultura als itàlics, que haurien viscut una edat d'or, sense guerres ni males collites, on no es coneixia la propietat privada ni tampoc l'esclavitud. Amb aquesta celebració, també s’homenatjava els generals romans que havien triomfat en exitoses campanyes militars.

Durant el transcurs d’aquests dies festius se suspenien temporalment les activitats comercials, es tancaven les escoles i els tribunals de justícia, s'ajornava l'execució dels condemnats a mort, es permetien tota mena de jocs d'atzar i apostes i era habitual regalar saquets de nous (nuces), espelmes (cerei) o petits ninots d'argila (sigilla). La festa també incloïa regals entre familiars amb el favor de l’antiga dea itàlica de la bona fortuna Strenua (i d’aquí el nostre verb estrenar) i bromes a dojo  que ens recordarien el nostre 28 de desembre, els Sants Innocents. També petits targetons de felicitació anomenats xenià, equivalents a les nostres felicitacions nadalenques o christmes. En aquest sentit, una de les tradicions més populars i que sorprèn era l'intercanvi de papers que tenia lloc entre els esclaus i els seus amos durant un dia. El món al revés, l'ordre capgirat per recomençar un any nou. La felicitat i la gresca, característiques de les Saturnals, s'acompanyaven de nombrosos banquets i lliurament de presents que amb el temps, i filtrat tot plegat pel Cristianisme, van esdevenir, potser, l'origen de les actuals celebracions de Cap d'Any o Nadal.

Com a curiositat, us diré que fent recerca he descobert que les Saturnalia són fins i tot mencionades pel conegut personatge Sheldon Cooper de la sèrie The Big BangTheory en un episodi, quan diu que no posarà un arbre de Nadal perquè ell no celebra els antics rituals de les saturnals romanes. Qui ho havia de dir,... feliç Saturnalia a tots!'

In schola... (colloquium inter condiscipul@s)

L'Anna, la Júlia i en Mathias, discipulae et discipulus linguae latinae de 4t d'ESO, ens conviden a fer una breu visita per l'escola. I ho fan en la nostra  estimada  llengua,  demostrant  la  seva competència comunicativa. Plurimas gratias tribus!

Els papers de Pandora ('PANDORA PAPERS')

'Pandora', John William Waterhouse, 1898

Pandora, segons la mitologia grega, va ser la primera dona, pensada per Zeus i modelada per Hefest, amb l’objectiu de venjar-se del tità Prometeu, que havia robat el foc diví per lliurar-lo als mortals humans en contra de la voluntat del pare dels déus i els homes. Totes les divinitats van atorgar-li qualitats, positives algunes però també de negatives: la bellesa, la gràcia, l’eloqüència, la mentida, la curiositat,… Explica el mite que Zeus va donar-li una gerra (o una caixa en altres versions) que havia de portar a Epimeteu, tità de les excuses, un pèl babau i germà de Prometeu, amb la condició que no l’obrís. Tanmateix, no va poder evitar la temptació d’esbrinar què hi havia dins el seu interior i la va destapar. Ràpidament, sense que pogués fer res per evitar-ho, totes les desgràcies i els mals que contenia es van escampar pel món. Quan Pandora va adonar-se de la severitat de l’assumpte, ja era massa tard. Només va aconseguir retenir-hi l’esperança, l’últim que podem arribar a perdre.

Fa poques dates, ha sortit a la llum un estudi exhaustiu realitzat per més de sis-cents periodistes d’uns cent-cinquanta mitjans de comunicació diferents, amb què s’han destapat tot un seguit de fraus fiscals de grans dimensions protagonitzats per centenars de persones famoses, adinerades i poderoses d’arreu del món. L’entrenador de futbol Pep Guardiola, la cantant Shakira o el rei Abdallah II de Jordània, per posar tres exemples coneguts, estan implicats de ple en aquest afer. Aquesta investigació ha conclòs que tots ells evitaven el pagament d’impostos quan feien inversions o compraven propietats, per mitjà d’empreses fictícies que ho ocultaven en paradisos fiscals.

Pandora, en aquesta important investigació, són els professionals del periodisme que han detectat les irregularitats i que les han analitzat a fons per tal d’esbrinar la veritat i la gravetat de l'assumpte. Tots ells han revelat que tenien fundades sospites sobre l’entramat de frau i estaven convençuts que hi havia gat tancat. El fet d’obrir -o descobrir- aquesta ‘caixa’ de filtracions que desconeixíem, ens ha permès escodrinyar les il·legalitats d’aquests personatges públics i líders polítics que, indirectament, ens afecten a tots, atès que parlem de diners públics que no van a parar a l’Estat i que, per tant, no poden ser utilitzats per satisfer necessitats públiques. Com que es tracta de gent rica i famosa, ha afirmat una part del col·lectiu periodístic que ho ha investigat que s’han fet moviments des de diferents àmbits polítics i econòmics per tal que aquestes dades no veiessin la llum, tal com Zeus va advertir a Pandora del perill d’obrir el seu regal.

De nou, el món clàssic i l’actualitat van del bracet.

Gerard Alaman i Josep Lozano - Grec I

L'origen diví dels dies de la setmana

La discipula Diana Masagué (quin nom més divinament olímpic!) ens presenta la relació que hi ha entre els noms dels 7 dies de la setmana (septimana o hebdomada) i 7 il·lustres divinitats del panteò grecoromà. I a continuació, si sentiu curiositat per saber-ne més, us proposem la lectura d'un extracte del blog Ab origine, d'Enric Ortega.

Dilluns prové del dies Lunae llatí, és a dir, el dia de la Lluna. El mateix passa, per exemple, en castellà (lunes), en francès (lundi) i en italià (lunedi). En les llengües germàniques, per exemple, trobem el Monday anglès (Moon day o dia de la Lluna) i el Montag alemany (Mond tag, amb el mateix significat).

Dimarts és el dia dedicat a Mart, el dies Martes llatí. Els noms castellà (martes), francès (mardi) i ilalià (martedi) segueixen el mateix patró de construcció. Mart era el déu de la guerra, igual que Tiw ho era en la mitologia germànica. Per això en anglès el dimarts es diu Tuesday, que prové de l’anglès antic Tīwesdæg que significa literalment “dia de Tiw”.

Dimecres és el dies Mercurii llatí, de la mateixa manera que ho és en castellà (miércoles), en francès (mercredi) i en italià (mercoledi). En la mitologia nòrdica, l’equivalent a Mercuri és el déu Wodan (anomenat també Odín pels pobles nord-germànics), ja que ambdós eren considerats els guies de l’ànima després de la mort. Així, l’anglès Wednesday prové de l’anglès antic Wōdnesdæg (el dia de Wodan). En alemany, Mittwoch significa “dia del mig”; quan sigui l’hora d’explicar el significat de diumenge entendrem per què.

Dijous és el dia consagrat a Júpiter, el dies Jovis llatí. Igualment, en castellà (jueves), en francès (jeudi) i en italià (giovedi). En aquest cas, l’equivalent en la mitologia nòrdica és el déu Thor, que és el déu que personifica el tro. Així, el Thursday anglès significa literalment “dia del Thor” i l’alemany Donnerstag “dia del tro”.

Divendres és el dies Veneris, consagrat a Venus. Així, en castellà (viernes), en francès (vendredi) i en italià (venerdi). En la mitologia nòrdica, el planeta Venus s’anomenava era Friggjarstjarna (l’estrella de la deesa Frige). Per tant, el Friday anglès i l’alemany Freitag signifiquen “dia de Frige”.

Dissabte és el dia que en llatí s’anomenava dies Saturni en honor a Saturn, com es manté en l’anglès Saturday significa literalment “dia de Saturn”. Ara bé, en aquest cas, tant en català com en castellà (sábado), en francès (samedi) i en italià (sabato) provenen del dies sabbati llatí  (de la paraula hebrea Sabbath que significa “descans”) i  en el cas del francès prové del dies sambati, una variant de l’anterior. Aquest fet s’explica per influència jueva, ja en aquesta tradició es considera que el primer dia de la setmana és diumenge i, per tant, dissabte era el setè i últim dia i es dedicava al descans i a honorar a Déu.

Diumenge era el dies Solis llatí, és a dir “el dia del Sol”. Així es manté en l’anglès Sunday i en l’alemany Sonntag que també signifiquen literalment “dia del Sol”. En aquest cas, però, l’Església cristiana va passar a anomenar el diumenge dies Dominicus, que vol dir “el dia del Senyor” (en contraposició al Sabbath jueu). Per tant, el diumenge català, el castellà domingo, el francès dimanche i l’italià domenica no honoren el Sol, sinó el déu cristià. Amb aquest canvi, el diumenge s’establí com a darrer dia de la setmana romana i per això la nostra setmana comença el dilluns i no el diumenge com la de les llengües germàniques.

Ulises y compañía

'Odisseu i Calypso', Arnold Bocklin, 1883

'Notas a pie de página' és un nou espai de Radio clásica dedicat a dialogar sobre música i literatura. En aquest primer programa, l'escriptora Espido Freire i Martín Llade posen la seva mirada en la Grècia Antiga i els seus mites a partir de 'L'Odissea'.

Ulises y compañía

Enlloc com a casa

 

El llatí és la mare de la nostra llengua i ni tan sols ens n’adonem. Es diu del llatí i del grec clàssic que són llengües mortes perquè ja no es parlen en el sentit ‘modern’ del terme, tot i que se les podria anomenar, sensu stricto, llengües silenciades. Això és degut a la poca visibilitat i misèrrima importància que els donen molts centres educatius en els seus plans d’estudis i itineraris acadèmics. Hi ha gent que afirma que estudiar llatí no serveix de res, ja que aquesta llengua antiga no té utilitat avui en dia. En aquest article volem aportar el nostre granet de sorra i demostrar el contrari, ni que sigui amb un petit però il·lustratiu tastet de tot plegat.   

De petites sempre ens preguntàvem d’on venien les paraules i com s’ho havia fet la gent per crear les llengües actuals. A mesura que hem anat creixent, n’hem entès l’origen i n’hem pogut conèixer la història i tot el que amaga el seu recorregut. Per fer-vos cinc cèntims d’aquesta trajectòria, hem triat un àmbit ben familiar. Fent referència al confinament dels últims mesos, ens hem volgut centrar en un espai on hem passat molt temps. I quin lloc millor que casa nostra?!

Abans d’endinsar-nos en el mar de l’etimologia, cal posar els primers maons. El nom casa, paraula que hom diu cada dia, prové del mot llatí casa, ae. Tot i que s’escriguin de la mateixa manera no tenen el mateix significat. La paraula original significava barraca o casa malmesa, i, amb el pas del temps, ha evolucionat fins que ha adquirit el significat actual, és a dir, la llar en què habitem. Ja que citem el mot llar seria interessant explicar-ne la procedència i el perquè del seu significat. Ens hem de remuntar fins a la paraula focus, -i, que vol dir “calor” o “cocció”. Per això en moltes cases hi trobem la nostra font d’escalfor, de comoditat i parlem del ‘foc de la llar’. Recordem que els Lares eren els antics esperits dels avantpassats que guardaven i protegien la casa.

En llatí, el mot casa literalment es tradueix com domus, -us. Si ens fixem en la morfologia de la paraula no trobarem cap semblança i podem pensar que no tenen res a veure. No obstant això, quan ens pregunten sobre el nostre domicili, que prové del mot domicilium, -i, podem afirmar que ve a partir de domus. Per això, moltes coses relacionades amb la casa, de l’àmbit domèstic, per tant, estan directament arrelades a la paraula d’origen. No és estrany, doncs, que els aparells electrònics que fem servir per tenir cura de casa nostra s’anomenin electrodomèstics, que en algunes cases encara hi hagi majordoms, o que les cases del futur estiguin vinculades a la tecnologia domòtica. Domesticar també ens remet a la casa, a la llar i a la família.  

De la mateixa manera que ho hem fet amb aquest àmbit, també ocorre en gairebé totes les paraules que utilitzem en la nostra vida quotidiana. Si la paraula etimologia significa “la veritat de les paraules”, el llatí serveix per a sustentar com a veritats la major part de les que utilitzem en la nostra vida quotidiana, atès que ocupa el 80% del lèxic en les nostres converses diàries.  

I ara, seguiu creient que el llatí és un saber inútil?

Sara Llopis i Gabriella Turquenitch - 2n de batxillerat 

Achilles come down

Aquesta cançó del grup Gang of Youths parla sobre el suïcidi. Aquil·les està en una teulada plantejant-se si saltar o no. En la cançó podem reconèixer dues veus, la primera està intentant convèncer  Aquil·les que no es llenci al buit. Després, una altra veu, que tot i ser la mateixa, es diferencia de l’altra per la manera en què se sent. Aquesta és la veu que diu que ell no val res i hauria de saltar.

Podem interpretar que la primera és la veu del fantasma o el record de Pàtrocle i la segona representa els seus propis pensaments introspectius. 

Enmig d’alguns versos se sent una veu parlant en francès, són fragments d’Albert Camus recitant el seu llibre on parla sobre el suïcidi i el valor de la vida, fent servir el mite de Sísif.

En el cinquè vers, les dues veus parlen i en acabar, alhora, li pregunten: “Aquil·les em sents? Parlo amb tu”. Després d’això sentim aquesta última frase repetida, dita només per la primera veu.  A partir d’aquí, és l’única veu que sentim.

L’última frase de la cançó és “té més valentia superar-ho”, convidant-nos a  interpretar que en el seu monòleg interior ha guanyat la veu positiva i esperançadora, aquella que li diu que ha de ser valent i seguir endavant.

Un sol home, dues personalitats, un dilema. La mort versus la vida i viceversa, una qüestió eterna des dels temps d'Homer.

Achilles, Achilles, 

Achilles come down, 

won't you

Get up off

Get up off the roof?

You're scaring us

And all of us

Some of us love you

Achilles, it's not much but there's proof

You crazy assed cosmonaut

Remember your virtue

Redemption lies plainly in truth

Just humour us Achilles

Achilles come down

Won't you get up off

Get up off the roof

Achilles, Achilles

Achilles come down, won't you

Get up off

Get up off the roof?

The self is not so weightless

Nor whole and unbroken

Remember the pact of our youth

Where you go

I'm going

So jump and I'm jumping

Since there is no me without you

Soldier on

Achilles

Achilles come down

Won't you get up off

Get up off the roof?

Loathe the way they light candles in Rome

But love the sweet air of the votives

Hurt and grieve but don't suffer alone

Engage with the pain as a motive

Today of all days

See

How the most dangerous thing is to love

How you will heal and you'll rise above

Achilles, Achilles

Achilles

Jump now

You are absent of cause

Or excuse

So self-indulgent

And self-referential

No audience could ever want you

You crave the applause

Yet hate the attention

Then miss it, your act is a ruse

It is empty, Achilles

So end it all now

It's a pointless resistance

For you

Achilles

Achilles

Just put down the bottle

Don't listen to what you've consumed

It's chaos, confusion

And wholly unworthy

Of feeding and it's wholly untrue

You may feel no purpose

Nor a point for existing

It's all just conjecture and gloom

And there may not be meaning

So find one and seize it

Do not waste your self on this roof

Hear those bells ring deep in the soul

Chiming away for a moment

Feel your breath course frankly below

See life as a worthy opponent

Today of all days

See

How the most dangerous thing is to love

How you will heal and you'll rise above

Crowned by an overture bold and beyond

Ah, it's more courageous to overcome

You want the acclaim

The mother of mothers (it's not worth it Achilles)

More poignant than fame

Or the taste of another (don't listen Achilles)

But be real and just jump

You dense motherfucker (you're worth more, Achilles)

You will not be more

Than a rat in the gutter (so much more than a rat)

You want my opinion (no one asked your opinion)

My opinion you've got

You asked for my counsel (no one asked for your thoughts)

I gave you my thoughts

Be done with this now

And jump off the roof

Can you hear me Achilles?

I'm talking to you

I'm talking to you

I'm talking to you

I'm talking to you

Achilles come down

Achilles come down

Throw yourself into the unknown

With pace and a fury defiant

Clothe yourself in beauty untold

And see life as a means to a triumph

Today of all days

See

How the most dangerous thing is to love

How you will heal and you'll rise above

Crowned by an overture bold and beyond

Ah, it's more courageous to overcome

TRADUCCIÓ

Aquil·les, Aquil·les, Aquil·les, baixa

No t’aixeques i surts de la teulada?

Ens estàs espantant i a tots nosaltres, alguns de nosaltres t’estimem

Aquil·les, no és molt però hi ha proves

Cosmonauta boig, recorda la teva virtut

La redempció està clarament en la veritat

Segueix-nos el corrent, Aquil·les, baixa

No t’aixeques i surts de la teulada?

 

Aquil·les, Aquil·les, Aquil·les, baixa

No t’aixeques i surts de la teulada?

El jo no és tan ingràvid, ni sencer ni intacte

Recorda el pacte de la nostre joventut

On vas tu vaig jo, així que si saltes, jo salto

Ja que no hi ha un jo sense tu

Aguanta, Aquil·les, Aquil·les baixa

No t’aixeques i surts de la teulada?

 

Detesta la manera en què Roma encén espelmes

Però estima el dolç aire de les ofrenes

Rep el dolor i la pena però no pateixis sol

Compromet-te amb el dolor com a motiu

 

Avui, de tots els dies, mira

Com la cosa més perillosa és estimar

Com et curaràs i t’elevaràs per damunt

 

Aquil·les, Aquil·les, Aquil·les, salta ja

Tens una absència de causa o excusa

Tan autoindulgent i autoreferencial

Cap audiència et voldria mai a tu

Anheles l’aplaudiment però odies l’atenció

Llavors ho trobes a faltar, el teu acte és una trampa

És buit, Aquil·les, així que acaba-ho tot

És una resistència inútil per a tu

 

Aquil·les, Aquil·les, deixa l’ampolla

No escoltis allò que has consumit

És caos, confusió i totalment indigne

d’alimentar i totalment mentida

És possible que no li trobis propòsit o sentit a existir

És tot especulació i penombra

I potser no hi ha significat, així que troba’n un i agafa-t'hi

No et malgastis en aquesta teulada

 

Escolta aquestes campanes que sonen profundament en l’ànima

Esvaïnt-se per un moment

Sent el teu ritme de respiració francament avall

I mira la vida com un oponent digne

 

Avui, de tots els dies, mira

Com la cosa més perillosa és estimar

Com et curaràs i t’elevaràs per damunt

Coronat per una obertura atrevida i més enllà

Ah, té més valentia superar-ho

 

Vols l’aclamació, la mare de les mares

(No val la pena, Aquil·les)

més conmovedora que la fama o el gust d’un altre

(No escoltis, Aquil·les)

Sigues honest i simplement salta, *insult*

(Tu vals més, Aquil·les)

No seràs més que una rata a la clavaguera

(Molt més que una rata)

Vols la meva opinió, la meva opinió tens

(Ningú ha demanat la teva opinió)

Has demanat el meu consell, t’he donat els meus pensaments

(Ningú ha demanat els teus pensaments)

Acaba amb això ja i salta de la teulada

(Acaba amb això ja i surt de la teulada)

Em sents Aquil·les? Estic parlant amb tu

 

Estic parlant amb tu

Estic parlant amb tu

Estic parlant amb tu

Aquil·les, baixa

Aquil·les, baixa

 

Llençat cap a allò que és desconegut

Amb ritme i fúria desafiant

Vesteix-te de bellesa incomptable

I mira la vida com a un mitjà cap al triomf

 

Avui, de tots els dies, mira

Com la cosa més perillosa és estimar

Com et curaràs i t’elevaràs per damunt

Coronat per una obertura atrevida i més enllà

Ah, té més valentia superar-ho.

Laia De Ramon Azkárate

1r batxillerat humanístic