En la seva obsessió per justificar un ideari
supremacista, Adolf Hitler va manipular al seu gust els episodis i els símbols
més significatius de l'antiguitat grecoromana, per connectar-los amb el seu
present. Al projecte de la raça ària li calia un passat ben gloriós. Cansat de
veure com els arqueòlegs de les SS no trobaven gaire rastre d'aquest passat al
subsòl dels boscos germànics, el Führer va girar la vista cap al sud, a la
Grècia i la Roma clàssiques. Es disposava a apropiar-se i reescriure la
història d'Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Borja
Antela, doctor en Història de Grècia per la Universitat de Santiago de
Compostel·la i professor d'Història Antiga a la UAB.
Què ens mou a emmirallar-nos en el passat, fins i tot amb les terribles conseqüencies amb què ho van fer els ideòlegs del nacionalsocialisme alemany? Paga la pena reflexionar sobre això en els temps que vivim? Què n'opineu de tot plegat?
