Τα Άλογα του Aχιλλέως
Τον Πάτροκλο σαν είδαν σκοτωμένο,
που ήταν τόσο ανδρείος, και δυνατός, και νέος,
άρχισαν τ’ άλογα να κλαίνε του Aχιλλέως·
η φύσις των η αθάνατη αγανακτούσε
για του θανάτου αυτό το έργον που θωρούσε.
Τίναζαν τα κεφάλια των και τες μακρυές χαίτες κουνούσαν,
την γη χτυπούσαν με τα πόδια, και θρηνούσαν
τον Πάτροκλο που ενοιώθανε άψυχο — αφανισμένο —
μια σάρκα τώρα ποταπή — το πνεύμα του χαμένο —
ανυπεράσπιστο — χωρίς πνοή —
εις το μεγάλο Τίποτε επιστραμένο απ’ την ζωή.
Τα δάκρυα είδε ο Ζευς των αθανάτων
αλόγων και λυπήθη. «Στου Πηλέως τον γάμο»
είπε «δεν έπρεπ’ έτσι άσκεπτα να κάμω·
καλλίτερα να μην σας δίναμε, άλογά μου
δυστυχισμένα! Τι γυρεύατ’ εκεί χάμου
στην άθλια ανθρωπότητα πούναι το παίγνιον της μοίρας.
Σεις που ουδέ ο θάνατος φυλάγει, ουδέ το γήρας
πρόσκαιρες συμφορές σας τυραννούν. Στα βάσανά των
σας έμπλεξαν οι άνθρωποι.»— Όμως τα δάκρυά των
για του θανάτου την παντοτινή
την συμφοράν εχύνανε τα δυο τα ζώα τα ευγενή.
που ήταν τόσο ανδρείος, και δυνατός, και νέος,
άρχισαν τ’ άλογα να κλαίνε του Aχιλλέως·
η φύσις των η αθάνατη αγανακτούσε
για του θανάτου αυτό το έργον που θωρούσε.
Τίναζαν τα κεφάλια των και τες μακρυές χαίτες κουνούσαν,
την γη χτυπούσαν με τα πόδια, και θρηνούσαν
τον Πάτροκλο που ενοιώθανε άψυχο — αφανισμένο —
μια σάρκα τώρα ποταπή — το πνεύμα του χαμένο —
ανυπεράσπιστο — χωρίς πνοή —
εις το μεγάλο Τίποτε επιστραμένο απ’ την ζωή.
Τα δάκρυα είδε ο Ζευς των αθανάτων
αλόγων και λυπήθη. «Στου Πηλέως τον γάμο»
είπε «δεν έπρεπ’ έτσι άσκεπτα να κάμω·
καλλίτερα να μην σας δίναμε, άλογά μου
δυστυχισμένα! Τι γυρεύατ’ εκεί χάμου
στην άθλια ανθρωπότητα πούναι το παίγνιον της μοίρας.
Σεις που ουδέ ο θάνατος φυλάγει, ουδέ το γήρας
πρόσκαιρες συμφορές σας τυραννούν. Στα βάσανά των
σας έμπλεξαν οι άνθρωποι.»— Όμως τα δάκρυά των
για του θανάτου την παντοτινή
την συμφοράν εχύνανε τα δυο τα ζώα τα ευγενή.
K. Καβαφη (29.4.1863- 29.4.1933, Alexandria)
Els corsers d'Aquil·les
Quan veieren Patrocle mort,
ell que era tan valerós, tan fort i jove,
els corsers d'Aquil·les arrencaren el plor.
La seva natura immortal els feia revoltar
contra aquesta feta de la mort que contemplaven.
Movien els caps i agitaven les llargues crineres,
picaven a terra amb els cascs i ploraven
Patrocle, en veure'l sense ànima, acabat,
ara una carn abjecta, l'alè ben perdut,
mancat de defenses, sense respir,
retornat de la vida al gran No-Res.
Va veure Zeus les llàgrimes dels immortals
corsers i se'n dolgué. "A les noces de Peleu",
va dir, "no convenia que jo fes la meva sense reflexió.
Més hauria valgut de no regalar-vos, infortunats corsers!
Què cercàveu allà baix enmig dels miserables
mortals, joguines del destí?
A vosaltres que no us preocupa la mort, ni la vellesa,
tristes desventures us capfiquen. En llurs turments
us hi han mesclat els homes". Però davant la dissort
immutable de la mort deixaven caure les llàgrimes
els dos corsers ben nascuts.
(Trad. Alexis Eudald Solà)
Llegiu aquest extraordinari poema de l'extraordinari poeta grec Konstandinos Kavafis en traducció de l'insigne neohel·lenista Alexis Eudald Solà. Quin moment descriu? En quin bellíssim poema està inspirat? Quina és la història d'aquests il·lustres cavalls? Per què podem identificar el plor inconsolable dels corsers amb el del seu amo i senyor? Què en sabeu de l'autor, del traductor i del pintor de l'oli sobre llenç que encapçala el poema? Què s'hi representa?
7 comentaris:
Kalimera!
Aquest cant meravellós de Kavafis, ens descriu el moment de la mort del guerrer Pàtrocle, el moment on aquest és mort per Hèctor a la guerra de Troia. És mostren els bells i immortals corsers d’Aquil·leu plorant desesperadament i picant contra el terra enrabiats per la mort del jove.
Kavafis s’inspira en la Il·líada, una història que ens explica aquesta guerra tan important en la mitologia Grega, exactament en el Cant XVII, on s’explica la mort de Pàtrocle.
Xantos i Balio van ser el regal de Posidó a Peleu i Tetis en la seva famosa casament. Més tard el van donar al seu fill, Aquil·leu, causant gran admiració durant la guerra de Troia per les seves habilitats.
Homer ens explica que Aquil·les va despreciar als dos corsers que haguessin estat incapaços d'evitar la mort de Pàtrocle, al que Xantos, amb la veu de la deessa Hera, va respondre que Apol·lo i el destí havien causat la mort a Pàtrocle, atorgant-li la glòria a Hèctor, i que per a ell mateix el destí havia decretat la mort en mans d'un déu i d’un home. Aquests corsers van ser als que Hèctor va ser lligat per injurar-li la mort.
Podem indentificar el plor perquè com bé diu el poema se senten trists al veure el jove i valerós Pàtrocle mort sense ànima en un cos sense vida. E rebotaven per el seu do d’immortalitat per haver de passar a veure la mort davant seva.
L’autor Kavafis va nèicer i morir a Alexandria, Egipte 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933), va ser un poeta que escrivia en llengua Grega, un dels ecriptors literàris més importants del S.XX i un dels màxims representants del Renaixement a la llengua grega moderna.
Alexis Eduald Solà, el traductor català d’aquest poema va ser un lingüísta i neohel·enista (En grec modern, és a dir, la referència que es fa al Grec modern, llengua oficial de Grècia i Xipre, coneguda com a Grec demòtic. Aquesta és la forma evolucionada del grec clàssic.
La pintura s’anomena Automedó amb els cavalls d'Aquil·les i l’autor és Henri Regnault (francès, 1843-1871). Regnault nascut a París, és fill d'Henri Victor Regnault.
La pintura de Regnault ens mostra una història de la Ilíada d'Homer. Automedon, conductor del guerrer grec Aquil·leu, restringeix els cavalls Xanthos (darrere) i Balios, podien predir el futur. Com va escriure Regnault, "els cavalls, conscients que el seu mestre (Aquil·les) els està portant a combatre, i que aquest combat serà l'últim i li costarà la seva vida.
Salve tripulants!
Aquest fantàstic poema de Kavafis ens descriu el moment en el que Patrocle és assassinat per Hèctor, perquè aquest es pensava que ell era Aquil·les. Ens explica com els corsers d’Aquil·les ploren desconsoladament per la mort del millor amic d’aquest, al igual que faria el seu amo.
Aquest poema esta inspirat en el poema escrit per Homer i que nosaltres coneixem com la Ilíada, on s’expliquen 52 dies dels 10 anys que va durar la guerra de Troia. Kavafis és va inspirar més concretament en el capítol XVII, ens els versos del 424 al 455, on ens expliquen la mort de Patrocle.
Xantos (Ξαντθς) i Balio (Βαλιος) eren els dos cavalls d’Aquil·les, aquests dos van ser un regal donat per Posidó als seus pares en la seva boda. En la Ilíada, Homer ens explica que Aquil·les li retreu als seus corsers el fet de que no hagin pogut salvar a Patrocle de la seva mort a mans d’Hèctor, i un dels cavalls va tenir temporalment la veu d’Hera i aquesta li va dir a Aquil·les que la mort de Patrocle havia estat causada per Apol·lo i pel destí. Com que Aquil·les sabia això, un cop va matar a Hèctor en el combat singular que van tenir ells dos a les afores de Troia, va decidir lligar a Hèctor al seu carruatge que estava tirat per Xantos i Balio.
El podem identificar, perquè Pactrocle al ser el millor amic del seu amo, també coneixia molt bé a aquests cavalls i ells al presenciar la mort de Patrocle també senten una gran pena perquè també el tenien com a una persona propera i estimada, i els tindran que viure per sempre més amb la mort de Patrocle davant d’ells degut a que son immortals.
L’autor d’aquest poema es Konstantinos Kavafis, que va néixer i morir a Alexandria un 29 d’Abril. Va ser un poeta que tot i ser originari d’Egipte, escrivia en Grec; i va ser un dels poetes més importants i influents en el s.XX degut a les seves adaptacions d’obres clàssiques i als seus poemes inspirats en aquestes.
La persona que va traduir el poema de Kavafis va ser Alexis Eudald Solà. Va néixer a Ripoll i va morir a Barcelona. Va ser un dels estudiós neohelenista català, es a dir que va estudiar grec moder per poder fer traduccions al català.
El pintor de la imatge que encapçala l’entrada es un llenç de Henri Regnault, un pintor francès que va viure entre els anys 1843 i 1871. En la pintura podem veure a Automedont, era l’auriga de Aquil·les, es a dir que ell era l’esclau que conduïa la quadriga on anava l’heroi. En la pintura es pot veure com els cavalls d’Aquil·les volen sortir corrents, però ell els agafa per les regnes perquè no puguin fugir.
Salvete!
En aquest poema de Kavafis, en situem en la mort de Pàtrocle, quan Hèctor pensant que és Aquil·les, li clava la espasa, que assegura dues morts. La de Pàtrocle i Hèctor .
Els preciosos Corses ploren per la seva mort.
Aquest poema esta inspirat en el poema escrit per Homer i que nosaltres coneixem com Illíada, on expliquen 52 dies dels 10 anys que va durar la guerra de Troia, i aquesta part es veu a partir del capítol XVII en els versos 424-455. Però Kavafis és va inspirar especificament en la mort de Pàtrocle.
Els corses d'Aquil·les són un regal de bodas de part d'Apol·lo cap a Tetis i Paleu. Que aquest van herenciar-li a Aquil·les.
Els corses estan tristos i ploren igual que el seu amo, ja que com el seu amo tenien un carinyo especial cap a Pàtrocle.
L'autor del poema és Konstantino kavafis, que va neixer el 29.4 i va morir al mateix dia del mateix mes.
Mentres que el pintor d'aquest quadre que veiem adalt és Henri Regnault.
En aquesta pintura observem als corses i a Autodemont, que era l'auriga d'Aquil·les. Qui s'encarregava de vigilar als cavalls.
Konstandinos Kavafis va fer aquest poema inspirat en el dissetè cant de la Illíada, a l'escena es contemplen dos cavalls plorant però no són dos simples cavalls, aquests són els cavalls Janto i Balio d'Aquil·les, dos cavalls inmortals i molts ràpids que Zeus va donar a Peleu i Tetis, pares d'Aquil·les. El poema de Kavafis explica el lament dels cavalls per la mort del millor amic d'Aquil·les, Pàtrocle, ploraven perquè ells eren incapaços de morir i l'engoixa que els capturava amb la mort d'un proper els va fer esclatar a plors, el cant de la Illíada explica com Automedont consolava als cavalls, però qui era aquest? Automedont era el fill de Dioreu i l'auriga i company d'Aquil·les durant la guerra de Troia. Es sap que Aquil·les plorava desconsoladament la mort del seu amic i aquest malestar també el patien els seus cavalls.
Kavafis va néixer a Alexandria, Egipte, on el seu pare era un ric comerciant. Després de la seva mort, el 1870, la família va haver d'emigrar a Liverpool. Va tornar a Alexandria l'any 1882. Amb el començament d'uns disturbis el 1885, la família va haver de mudar-se de nou, aquesta vegada a Istanbul. Quan Kavafis va tornar a Alexandria, ho faria per a quedar-s'hi la resta de la seva vida. Al principi va treballar com periodista, i després en el Ministeri Egipci d'Obres Públiques, durant trenta anys. Entre 1891 i 1904 va publicar la seva poesia, amb poc d'èxit. Després de la seva mort, la reputació de Kavafis va augmentar, passant a ser considerat un dels millors poetes grecs moderns.
Alexis Eudald Solà, fou un lingüista i neohel·lenista català. Impulsor de les relacions culturals entre Grècia i Xipre, el 1995 fou nomenat cònsol honorari de Xipre a Barcelona i se li concedí la Creu d'Or de l'Orde d'Honor de la República Hel·lènica. Va tenir una llarga relació amb Salvador Espriu. Morí el 3 de febrer de 2001.
L'oli sobre llenç que encapçala el poema és "Autodemont amb els cavalls d'Aquil·les" és una obra d'Henri Regnault qui va ser un artista orientalista francés, fill del químic Henri Victor Regnault va decidir començar amb l'escultura als 14 anys i va ingresar en les Belles Arts de París on tenia de professors a Lamonthe i Cabanel. A 1866 va rebre el Premi Roma per la seva obra Tetis portant a Aquil·les les armes forjades per Vulcano.
-Quin moment descriu?
D´escriu la mort del millor amic d´Aquil·les, Patrocle.
-En quin bellíssim poema està inspirat?
Esta inspirat en la illiada.
-Quina és la història d'aquests il·lustres cavalls?
Eren els caballs d´Aquil·les Janto y Balio
Els cavalls d'Aquil·les eren immortals perquè havien estat engendrats per Zèfir, déu del vent, i concebuts i parits per la harpia Podarga.
Zeus va obsequiar aquests cavalls al mortal Peleu, pare d'Aquiles, com a regal de noces, quan es va casar amb la deessa marina Tetis. I algun temps després Peleu se'ls va donar a Aquil·les.
En la Guerra de Troia, quan Patrocle s'enfronta al cap militar troià Hèctor en combat personal, fent-se passar per Aquil·les, no només vas veure l'armadura i el casc de l'heroi sinó que també fa servir les seves armes i el carro de combat que era tirat per cavalls immortals Janto i Balio.
Hèctor mata a Pàtrocle creient que matava a Aquil·les i en aquest moment Janto i Balio ploren per no haver pogut salvar a l'amic íntim del seu amo. Llavors, Aquil·les, furiós i adolorit per la mort del seu entranyable amic, va a la recerca d'Héctor per matar-ho en combat. Però abans retreu als seus cavalls que no van impedir la mort de Pàtrocle.
Janto i Balio no podien parlar. Eren cavalls divins però no tenien la facultat de la paraula, que és pròpia dels déus i les criatures humanes. No obstant això, la deessa Hera, esposa de Zeus, va dotar de veu a Janto i el cavall diví va dir a Aquil·les que no va ser per culpa d'ells que va morir Pàtrocle, sinó perquè així ho havien disposat els déus.
Però a més Janto li prediu a Aquil·les que ell també morirà
-Per què podem identificar el plor inconsolable dels corsers amb el del seu amo i senyor?
Per la mort de Patrocle ells no van poder salvar al amic del sue amo.
-Què en sabeu de l'autor, del traductor i del pintor de l'oli sobre llenç que encapçala el poema?
Autor: Alexis Eudald Solà es el primer veritable neohel·lenista català i una figura reconeguda internacionalment en l’àmbit dels estudis literaris neogrecs.
El cuadre es de Henri Regnault (1843 – 1871): Automedonte amb els caballs d´Aquil·les. Óleo en lienzo. 1868.
-Què s'hi representa?
Els plor dels caballs i automedonte (corser d´aquil·les) intentant calmarlos.
Salvete!
Aquests dos corsers són dos cavalls immortals que van ser el regal que lliurà el déu del mar, Posidó, a Peleu i Tetis, pares d'Aquil·les, en la seva famosa boda. Més tard passarien a mans del cèlebre heroi, causant una gran admiració durant la Guerra de Troia per les seves habilitats. Una altra versió defensa que Janto va ser un regal de la deessa Atenea, qui admirava com ningú les habilitats guerreres d'Aquil·les. Homer relatava que el grec va retreure als cavalls que haguessin estat incapaços d'evitar la mort de Pàtrocle, i Janto dotat momentàniament de veu per la reina dels déus, Hera, va respondre que Apol·lo i el Destí havien causada la mort a Pàtrocle.
“Els corsers d’Aquil·les” està inspirat en la Ilíada, que és una epopeya grega, atribuida a Homer que explica els fets que van passar d’urant la Guerra de Troia. En el nostre cas el poema es centra amb la mort de Patrocle, que era protegit de Aquil·les.
Aquest poema està escrit l’any 1912, per Konstantino Kavafis. Va ser un poeta grec nascut a Alexandria (Egipte) l’any 1863, i va ser una de les figures literaries més importants del segle XX, exponent del renaixament de la llengua grega moderna.
Aquest oli s’anomena “Automedont amb els cavalls d’Aquil·les”, pintat al 1868 per Henri Regnault, i es conserva actualment al “Museum of Fine Arts” a Boston, EEUA.
La primera edició en una llengua hispànica es deu a Carles Riba, qui va traduir al català algun dels seus poemes en 1962. Dos anys després, el 1964, Elena Vidal i José Ángel Valente, tradueixen 25 dels seus poemes al castellà.
Les seves obres completes no serien traduïdes al castellà fins a 1976, tasca duta a terme per José María Álvarez.
Valete!
Salve!
El poema descriu el moment de la mort de Pàtrocle a mans d’Hèctor, qui es pensava que estava matant a Aquil·les. És un moment tràgic i sincer, on veiem el costat vulnerable de l’heroi fill de Tetis. Això és un dels episodis de la Ilíada, poema d’Homer en el que s’ha inspirat kavafis per escriure aquests versos.
El poema ens parla de dos cavalls que van amb Aquil·les. La història explica que són Balios i Xanthos, dos cavalls fills de la unió entre la harpia Podrage i Zeus, i que són immortals. Posidó els va donar a Peleu com a regal de bodes quan aquest es va casar amb Tetis, i més endavant ell els va donar al seu fill Aquil·les, qui se’ls va endur per lluitar a la guerra de Troia. Durant la guerra, Patròcle era l’únic capaç de controlar bé als cavalls, i quan el jove guerrer va morir els dos animals van restar al camp de batalla plorant la tragèdia. Quan Aquil·les estava culpant-los de la mort del seu amic, Hera va donar el do de la parla a Xanthos, qui va dir a l’heroi que Pàtrocle havia mort, en realitat, a mans d’Apol·lo, qui ho havia establert així pel destí, i que per tant era inevitable. Després li va dir que a ell també li quedava por per morí.
D’alguna manera és com si els cavalls fossin part d’Aquil·les, com una mena d’alter ego, representant el seu costat més vulnerable. De fet, la Ilíada explica que quan els cavalls ploren, Aquil·les sent pena de que uns animals immortals puguin ser tan dèbils i sentimentals alhora. Jo crec que Homer ho usa com a una manera de donar-nos a entendre que Aquil·les no plora perquè sent que no li correspon, que com a semidéu està per sobre d’aquests fets. Els cavalls són una manera de mostrar-nos com Aquil·les se sent realment, ja que ell no ho exterioritza.
Sobre l’autor, l’escriptor i el pintor no en sabia gaire cosa abans de llegir aquesta entrada. L’únic dels tres de qui havia sentit a parlar és Kavafis, un autor grec amant de la cultura clàssica, que la usava com a inspiració per moltes de les seves obres, i que va contrïbuir al resorgiment del grec com a llengua moderna. Pel que fa al traductor, he trobat que és un llicenciat en filologia clàssica i literatura neogrega, i que a més a més va ajudar a enfortir les relacions culturals entre Xipre i Grècia, cosa que el va convertir en cònsol de Xipre a Barcelona. Per últim, el pintor de l’oli és Henri Regnault, un francès que des de jove es va interessar per l’escultura i l’art en general, i que va estudiar a l’escola de belles arts. L’Automedon va ser, de fet, una pintura que va fer per l’acadèmia, i no és la única que s’inspira en mitologia i cultura clàssica, ja que era un tema que l’interessava i en el qual va basar varies de les seves obres.
Per acabar, l’oli ens mostra als dos corsers immortals d’Aquil·les amb Automedon, l’encarregat de dirigir i cuidar el carro i els cavalls de l’heroi. Representa el moment en que els cavalls ploren salvatgement per la mort de Pàtrocle, i Automedon intenta calmar-los i aturar-los.
Publica un comentari a l'entrada