 |
| Fotografia © Marta Orquín |
Bonum diem, tripulants de l'Odisseu! Espero que aquest curs hagi començat d'allò més
bé i que estigueu molt entusiasmats per conèixer dues llengües noves i dues cultures tan antigues i
interessants com són la grega i la romana! Ad
hoc, us proposo que feu una petita recerca respecte la imatge que podeu
veure més amunt. Les qüestions que podeu esbrinar són aquestes: Quin nom rep aquesta font? De qui es
tracta? Hi ha alguna relació entre el
personatge i l'obra pública? Qui la va dissenyar? On està situada?
PD: Que la vostra
curiositat us animi a buscar-ho i a respondre el més aviat possible! I si us ve de gust, podeu cercar més monuments d'aquest poderós personatge arreu.
Valete omnes!
Marta Orquín
1r batxillerat social
23 comentaris:
Maximas gratias, ευχαριστώ πολύ, Marta, per voler seguir formant part d'aquesta singladura. A més a més, la proposta que ens fas és una manera didàctica i enriquidora de conèixer més de prop el nostre riquíssim patrimoni cultural vinculat al món clàssic. Feliciter per aquesta iniciativa i que no en sigui l'última! Ara el torn és per als tripulants del Vaixell.
Salvete!
Primero que todo, he de felicitar a Marta por esta gran entrada. La verdad he disfrutado de hacer esta pequeña investigación ya que no sabía nada sobre estos monumentos de Ventura R. y me parecen bastante interesantes.
La Fuente de Neptuno, es un monumento neoclásico esculpido en mármol blanco que representaba la época del renacimiento y Barroco. Sí, durante la Guerra Civil, la ciudad de Madrid, asolada por el hambre colocó un cartel en la figura de Neptuno colgando de su cuello que decía ‘Dadme de comer o quitadme el tenedor’. También el club de fútbol Atlético de Madrid va a esta fuente para celebrar sus títulos. A cargo de las esculturas estuvo Juan Pascual de Mena, aunque no pudo terminar el proyecto, ya que murió antes. Dado esto, la diseñó el arquitecto Ventura Rodríguez. Está situada ubicado en la Plaza de Cánovas del Castillo, llamada coloquialmente Plaza de Neptuno, en Madrid. Se encuentra rodeada por magníficos edificios construidos entre los siglos XVIII y XIX.
Salve!
Primer vull felicitar per la bona entrada que ha realitzat la Marta i per l'interès que segueix tenint tot i no estar cursant les matèries aquest any! A continuació, deixo les meves respostes a les preguntes proposades...
Aquesta Font rep el nom de “Font de Neptú” i com bé indica el seu nom, tracta del déu Neptú (o Posidó pels grecs), qui governa les aigües i les mars. Aquesta figura va ser dissenyada per Adrià Ferran.
Originalment, aquesta figura estava situada al Port de Barcelona, és a dir, sent el déu de les aigües, el port era el millor lloc per posar aquesta estàtua, que a més a més d’estar dedicat al rei Ferran VII com diu la inscripció, també anava dedicat als navegants que treballaven allà.
La seva situació, com he dit anteriorment, primer estava al Port de Barcelona. A causa d’una remodelació del port es va canviar de situació a Montjuic, on va haver de tornar a ser canviat de lloc per la construcció de la Fundació Miró i, finalment, va acabar a la Plaça de la Mercè, situat al barri de la Ciutat Vella, on segueix actualment. A més a més de la clara figura d’aquest déu caracteritzat pel seu trident i el seu voltant cobert d’aigua, ens podem fixar en que hi han més figures. Aquestes són esfinxs, dimonis de destrucció i mala sort, que es representava amb rostre de dona, cos de lleó i ales d'au.
Καλισπερα
Es tracta de la font de Neptú:
Neptú (Posidó en la mitologia grega) és el déu romà invocat per enviar pluja i protegir les persones de la calor estival. Fou associat amb Posidó i va perdre la seva identitat original, passant a ser el déu dels mars i dels terratrèmols.
L’obra pública va estar erigida en honor a Ferran VII, així com guarniment de la ciutat i per a comoditat dels navegants. Fou dissenyada per Adrià Ferran, i més tard, Celdoni Guixà afegí les esfinxs.
Inicialment fou situada al Moll de la Riba, a la Barceloneta, inaugurada el 14 d’abril de 1826. Després d’uns quants canvis de lloc, fou col·locada a la Plaça de la Mercè al centre d’un estany.
ψάσασ
Salvete omnes!
Aquesta font rep el nom de la Font de Neptú, i esta situada a la Plaça de la Mercè al districte de Ciutat Vella de Barcelona!
El protagonista de la font és Neptú, el Déu del mar, i això respon també a la pregunta de quina és la relació que hi ha entre l'obra pública i el personatge, és una font (aigua) dedicada a Neptú (Déu del mar). Aquesta font va ser encarregada a Adrià Ferran per la Junta d'Obres del Port de Barcelona, va estar situada inicialment al Moll de la Riba, a la Barceloneta, on va ser inaugurada el 14 d'abril de 1826. Una inscripció al peu de la font feia constar que havia estat erigida en honor al rei Ferran VII, així com a guarniment de la ciutat i per a comoditat dels navegants. Adrià Ferran es va encarregar de la imatge del déu del mar, i uns anys més tard Celdoni Guixà va realitzar les esfinxs situades als seus peus. Una maqueta d'aquesta obra es conserva al Museu d'Història de la Ciutat. El 1919, a causa d'una remodelació del port, la font va ser traslladada als Jardins de Laribal, a Montjuïc. Malgrat això, la construcció de la Fundació Joan Miró el 1975 va obligar a traslladar-la de nou i, després d'un temps guardada en un magatzem municipal, el 1983 fou col·locada a la Plaça de la Mercè, on es troba actualment. L'estàtua del déu del mar es troba asseguda sobre una roca, sostenint un trident, a dalt d'un pedestal a la base del qual es troben quatre figures d'esfinxs, situades sobre un basament de forma polièdrica d'on sorten uns rajos d'aigua que cauen sobre l'estany. L'estil emprat és el neoclàssic de l'època, tot i que sense la majestuositat d'altres figures dedicades al déu marí, com les de Madrid o Roma; en canvi, l'actitud del déu és al temps protectora del trànsit marí i una mica inquieta, inestable, com si li molestés l'ambient mundà i estigués a punt de retirar-se als seus dominis aquàtics.
A Barcelona hi va existir una altra Font de Neptú, situada al costat de la Duana, a la ubicació de l'actual Estació de França. Realitzada el 1784, fou obra de Joan Enrich; el 1877 va ser desmuntada. Altra Font de Neptú, obra de Nicolau Travé, es troba al pati del palau de la Llotja de Mar.
Arreu del món podem trobar escultures dedicades al Déu Neptú, alguns dels llocs on podem trobar-les són: Madrid, Roma, Florencia, Trento, Berlín, etc.
Valete tripulants!!
Salvete Omnes!
Aquesta font es correspon a La Font de Neptú situada a la plaça de la Mercè, a Barcelona. Aquesta font va ser construïda per Adrià Ferran i per Celdoni Guixà. Al 1826 va ser inaugurada al port de Barcelona, més tard, el 1983 es va instal·lar, on es situa actualment quan es va inaugurar la plaça. La font té molta relació amb el personatge perquè el personatge que surt és Neptú, déu del mar.
A la font trobem una inscripció al peu d’aquesta que feia constar que havia estat erigida en honor al rei Ferran VII. Adrià Ferran es va encarregar de la imatge del déu del mar, Neptú, el qual és pot veure clarament que és ell ja que a la seva mà dreta porta un trident. I uns anys més tard Celdoni Guixà va realitzar les esfinxs situades als peus del déu.
L'esfinx era dotada d'ales d'ocell de presa i tenia el rostre de dona. Sovint s'utilitzava com a motiu decoratiu de les tombes. Segons algunes versions, era filla d'Ortre i de Quimera; d'altres la consideraven filla de Tifó i d'Equidna.
El seu mite està íntimament lligat a Èdip. L'esfinx vivia en unes muntanyes prop de Tebes, on l'havia enviada Hera com a càstig a una ofensa al matrimoni que s'havia celebrat a la ciutat. El monstre tenia aterrits els passants, i devorava els qui eren incapaços de resoldre l'enigma següent:
«Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus utilitza en caminar?»
Ningú havia aconseguit trobar-ne la resposta fins que Èdip va arribar a Tebes. En ser preguntat per l'Esfinx, va respondre: «És l'home, que va de quatre grapes quan és petit i que fa servir les dues cames, i el bastó quan és vell.» La resposta era correcta i, com a conseqüència, l'Esfinx es va suïcidar estimbant-se des de l'alta roca on solia asseure's. Segons altres versions, fou Èdip mateix qui la va matar. Com a recompensa per haver-los deslliurat del monstre, els tebans van coronar Èdip rei.
Valete tripulants!
Salvete omnes!
Aquesta font s'anomena la font de Neptú. Està situada a Barcelona, a la plaça Mercè. Al districte de ciutat Vella. Va ser creada per Adrià Ferran el 1826. La font tracta del deu Neptú. Deu del mar. Per això l'autor ha intentat transmetre la idea de la font, aigua, líquid, amb aquest deu i no amb un altre. Com sabem que és ell? Primer de tot una característica que el diferencia dels altres és el trident que subjecta amb la mà. Podem veure que és un deu de la primera generació per l'edat. La barba és un exemple, a més a més està situat en un tro a dalt de tot. A sota d'ell, en els seus peus té dos esfinxs. Són lleons amb cap d'home. És una figura de la mitologia grega però també de l'Egípcia. En la mitologia egípcia podem trobar un esfinx en el monument de la Gran Esfinx de Gizeh. Situada al darrere de la piràmide de Khefren a Giza. Aquesta incorporació de la font va ser en mans de Celdoni Guixà.
Valete et in posterum!
Salvete tripulants!!
Aquesta font és anomenada, Font de Neptú
Aquesta font tracta de de Neptú, el fill gran dels déus Saturn i Ops, germà de Júpiter i plutó, però també se'l coneix com a Posidó en la mitologia grega. Neptú és qui governa totes les aigües i mars, i sempre el trobem sobre dos cavalls blancs i amb un trident a la seva mà. Tot i que en la imatge no hi ha cap cavall. A la part inferior podem trobar dos esfinx (Σφιγξ), Era un monstre de la mitologia grega amb cos de lleó i rostre humà, les quals no tenen molta relació amb l’estàtua de Posidó.
Si que n’hi ha, ja que Posidó era el governador d’aigües i mars, i per això té relació amb la font, és com si controles l’aigua.
Aquesta estàtua va ser creada l’any 1826 per Adrià Ferran (escultor català, 1774-1842), amb l’ajut de Celdoni Guixà (escultor català, 1787-1848). Abans de col·locar l’estàtua a la plaça de la Mercè, va estar un bon temps guardada en un magatzem, doncs abans de la seva instal·lació va ser restaurada amb un nou disseny fet pels arquitectes Rosa Maria Clotet, Ramon Sanabria i Pere Casajoana.
Actualment aquesta font, està situada a la plaça de la Mercè a Barcelona, al districte de Ciutat Vella. Inicialment, la font va estar situada al Moll de la Riba, a la Barceloneta.
Avete!!
Salvete omnes!!
Aquesta font ubicada al districte de Ciutat Vella, a la plaça de la Mercè, rep el nom de “Font de Neptú”. A l’escultura s’hi representa Neptú, Déu del mar, esta relacionada amb la font per això.
L'estàtua del Déu del mar es troba asseguda sobre una roca, sostenint un trident, a dalt d'un pedestal a la base del qual es troben quatre figures d'esfinx, situades sobre una base de forma polièdrica d'on raja aigua que cau sobre l'estany.
En la mitologia grega, l'esfinx era dotada d'ales d'ocell de presa i tenia rostre de dona. Sovint s'utilitzava com a motiu decoratiu de les tombes. El seu mite està molt lligat a Èdip que va ser l’únic que va aconseguir resoldre el seu enigma, provocant així, el suïcidi de l’esfinx.
És força curiós el fet de que als peus del Senyor dels mars hi trobem les figures de les quatre esfinx i no hipocamps o tritons, per exemple.
Gratias tibi Jordi! Exacte, ara els hi toca als tripulants fer aquesta recerca sobrn l'obra pública que els proposo a l'entrada. Valete!
Salvete!
Aquesta font rep el nom de Font de Neptú. Tracta el personatge de Neptú(Posidó en la cultura grega) junt amb 4 esfinxs al seu voltant. Els esfinxs eren figures mitològiques egípcies i gregues, amb cap d’humà i cos de lleó, i tenien la funció de protegir, en aquest cas, a Posidó. Era un dels déus de l’Olimp i fill de Chronos i Rea Posidó era el déu dels mars i oceans, i a més de poder controlar-los, també podia controlar els terratrèmols. Els seus atributs són el cavall i el trident, i aquest últim es pot veure en la font. La relació entre la font i Posidó està relacionat amb un dels seus mites; la rivalitat per la ciutat d’Atenes. El domini de la ciutat el volia Atenea i Posidó, però només un podia tenir-lo, cosa que va crear una rivalitat entre ells. Zeus va decidir intervenir i qui guanyés la següent competició podria quedar-se amb la ciutat i l’altre hauria de marxar. La competició consistia en fer la creació més útil per als habitants. Atenea va crear una olivera, mentre que Neptú va crear una font d’aigua salada que mai s’acabava. Els ciutadans van triar la olivera, ja que no podrien beure d’aquesta font. És per això que Posidó acostuma a ser representat en una font.
Ha sigut dissenyada per Adrià Ferran, qui va esculpir al déu, i per Celdoni Guixà, qui va esculpir a les esfinxs. Està situada al barri de ciutat vella, en la plaça de la Mercè.
Salvete tripulants !
Aquesta font rep el nom de Font de Neptú. Neptú és el fill gran dels déus Saturn i Ops, germà de Júpiter i Plutó, però en la mitologia grega també se'l coneix com a Posidó. Originalment, Neptú era el déu romà dels núvols i de la pluja, i així es va mantenir fins l'any 399a.C, quan es va decidir de les colònies gregues de Sicília associar-lo al nom de Posidó, llavors és quan la seva divinitat es traslladà des de les aigües aèries a totes les aigües, però amb predomini de les marines al voltant de les quals va nèixer l'Imperi Romà. Aquest es el déu que governa totes les aigües i mars. L’acostumem a trobar representat sobre dos cavalls blancs i amb un trident a la seva mà. Si que hi ha una relació, Neptú és el deu que governa totes les aigües , amb el seu trident fa brotar les fonts, i és per això que se’l representa en una font. Aquesta font , la va ser dissenyada per Adrià Ferran per la Junta d'Obres del Port de Barcelona, va estar situada inicialment al Moll de la Riba, a la Barceloneta, on va ser inaugurada el 14 d'abril de 1826. L’any 1919, a causa d'una remodelació del port, la font va ser traslladada als Jardins de Laribal, a Montjuïc. Malgrat això, la construcció de la Fundació Joan Miró el 1975 va obligar a traslladar-la de nou i, després d'un temps guardada en un magatzem municipal, el 1983 fou col·locada a la Plaça de la Mercè, enfront de la basílica homònima.
Valete
Salvete omnes! M'alegro molt que la Marta hagi vingut a visitar-nos al vaixell.
Aquest monument és una font anomenada Font de Neptú i en ell està representat el déu que governa els mars, Neptú, i quatre esfinxs. Era el fill gran de Saturn, germà de Júpiter i de Plutó. Sostenia la Terra ja que l’oceà envoltava el planeta i algú havia d’aguantar el terra, i va donar forma a les costes, als litorals per a crear platges i a les muntanyes per a crear els penya-segats. El servien les sirenes traïdores, les oceànides, les nereides i els tritons.
Va ser una font encarregada a Adrià Ferran i en un principi va estar situada al Moll de la Riba a la Barceloneta, però actualment està a la Plaça de la Mercè, al barri de Ciutat Vella. Neptú està representat a l’obra ja que és una font i recordem que Neptú és l’home dels mars i oceans. També podríem dir que es va representar a Neptú ja que l’escultura va estar inicialment situada just al costat del Port i, per tant, podria simbolitzar la cura del Mar Mediterrani.
Es troben més monuments d’aquest personatge a Madrid, a Florència (Itàlia), a Riobamba (Ecuador), a Monterrey (Mèxic) i a Berlín (Alemanya).
Vale!
Aquesta font s’anomena la Font de Neptú i es troba a la plaça de la Mercè de Barcelona, al barri de Ciutat Vella. Es va crear al 1826 per Adrià Ferran, amb l’ajuda de Celdoni Guixà.
Principalment es situava al Moll de la Riba, a la Barceloneta, allà va ser inaugurada el 14 d’abril de 1826. Aquesta font havia estat creada en honor al rei Ferran VII, també per decorar la ciutat i per la comoditat del navegants. Adrià Ferran va encarregar-se de la imatge del Déu del mar i Celdoni va fer els esfinx als seus peus.
Al 1919 la font es va traslladar als Jardins de Laribal, a Montjuïc. A causa de la fundació de Joan Miró el 1975 l’escultura es va tornar a traslladar. Durant un temps va ser guardada en un magatzem municipal i el 1983 va ser col·locada a la Plaça de la Mercè. Abans de la seva instal·lació va ser restaurada, es va col·locar al centre d’un estany , amb una nova base dissenyada pels arquitectes municipals Rosa Maria Clotet, Ramon Sanabria i Pere Cesajoana. L’escultura va ser inaugurada el 6 de febrer de 1983.
En aquesta estàtua es troba el Déu del mar, Neptú, assegut sobre una roca, sostenint un trident, a dalt d’un pedestal a la base del qual es troben quatre figures d’esfinxs, monstres amb cos de lleó i rostre humà, situades sobre una base d’on surten rajos d’aigua. L’estil que s’utilitza és el neoclàssic.
El Déu que es representa en aquesta imatge té el nom llatí de Neptú i el seu nom grec de Posidó. Tenia l’aparença d’un home barbut, amb un trident que l’acompanyava i un carro transportat per animals mig cavalls mig serps amb qui viatjava a totes parts. Posidó era el senyor d’una illa meravellosa anomenada Atlàntida, protegia als navegants. Encara que també dirigia altres llocs mariners propers a la costa. Decidia qui guanyava en una guerra nàutica. Era el Déu dels mars, els terratrèmols, de les tempestes i dels cavalls.
Ell era el fill de Cronos i Rea. En la mitologia antiga relatada en la Teogonía deia que va ser empassat per Cronos en néixer, però Zeus el va salvar. Posidó estava casat amb Amfitrite. La va veure ballant a l’illa de Naxos i es va enamorar d’ella, li va demanar matrimoni però es va negar. Amfitrite va amagar-se a la serralada de l’Atles però un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb Posidó.
Un dels moments importants en la vida de Posidó és l’enfrontament entre Posidó i Atenea. Abans de que Atena tingués nom, van tenir un enfrontament en la decisió de nomenar les terres. Zeus els va convocar a l’Olimp i va dir que cadascú crees una cosa per la natura i qui creés la millor el seu nom seria atorgat a la ciutat. Posidó va donar un cop a la terra amb el seu trident i va crear un font d’aigua salada i Atena va crear un oliver i els seus fruits van servir per alimentar a la població. Així que Zeus va decidir que guanyava Atena i el seu nom va ser atorgat a aquella ciutat.
Salvete omnes!
Aquesta font rep el nom de “Font de Neptú”. Aquesta escultura representa a Neptú, un déu de la mitologia romana. Aquest era el déu dels mars, malgrat que no es movia d’un lloc a un altre amb un transport propi, sinó amb una quadriga empesa per dofins. Tot i que de vegades aquesta també podia ser empesa per animals monstruosos, mig cavalls i mig serps. Alguns atributs característics del déu dels oceans era el trident, amb el qual feia agitar les onades del mar o feia brotar fonts i quan no estava de bon humor podia provocar terratrèmols o catàstrofes naturals. Uns altres atributs importants eren el cavall i els dofins (quadriga que el transportava sobre el mar). Al costat de Neptú, l’acompanyen 4 figures misterioses anomenades esfinxs. Aquests eren figures mitològiques gregues i egípcies, que tenien mig cos de lleó (en la part inferior) i un cap humà (en la part superior). Els esfinxs tenien la funció de guardar i protegir, per això es trobaven a les portes d’accés dels llocs importants (piràmides, etc). Neptú era el déu de la mitologia romana invocat per protegir a les persones del calor estival, el qual enviava les pluges, de tal manera que no patissin tant la calor.
Si que hi ha una relació entre aquest personatge i l’obra pública, i els tirs van pel mite d’Atena i Posidó (els seus noms en la mitologia romana). Aquest mite relata que Atena es va debatre amb Posidó per la dominació de la ciutat d’Atenes. Llavors Atena va regalar una olivera a la ciutat, en canvi Posidó fa fer brotar una font d’aigua. Seguidament el jurat d’aquesta disputa va donar la victòria a Atena, motiu pel qual Posidó es va posar furiós, tant que va inundar tota la ciutat. Per això aquesta escultura de Neptú es troba situada sobre una font d’aigua, ja que sempre se la anomenat com el déu dels mars i oceans.
Aquesta font la va dissenyar Adrià Ferran l’any 1826, però amb l’ajuda de Celdoni Guixà, ja que aquest últim va ser el dissenyador dels esfinxs que es troben situades als peus de Neptú. Actualment, la font es troba situada a la Plaça de la Mercè en el districte de la Ciutat Vella. Tot i que anteriorment, primer va ser situada al Moll de la Riba (a la Barceloneta), després a causa d’una remodelació va ser transportada al Jardins de Laribal (a Montjuïc), fins que finalment va ser ubicada on es troba ara.
Valete!
Salvete!
Aquest monument rep el nom de "Font de Neptú". En aquesta font podem observar sobre un pedestal, una estatua de pedra que fa referència al déu Neptú, juntamnet amb dos esfinxs. Neptú o anomenat també Possidó,és el fill més gran del matrimoni dels déus Ops i Saturn. Té dos germans més, Júpiter i Plutó. Aquesta font estableix una relació amb aquest déu. És la divinitat del mar per excel.lència i, per tant, l'aigua que rodeja la font té un significat. Normalment va acompanyat de dos cavalls blancs i porta a la seva mà un trident.
Aquesta obra va ser dissenyada pels arquitectes Adrià Ferran i Celedoni Guixà. Es va inagurar l'any 1826 i, origanàriament, estava situada al port de Barcelona. Després d'haver passat per Montjuïc, es va instal.lar a la plaça de la Mercè, quan aquesta es va fundar.
Salvete
La Font de Neptú va ser inaugurada al port de Barcelona el 1826. L’estàtua del déu és una obra d’Adrià Ferran mentre que les esfinxs van ser realitzades per Celdoni Guixà. El 1929 va ser traslladada als jardins de Montjuïc, fins al 1975, en on va ser desmuntada en construir-se la Fundació Miró. El 1983 ha estat inaugurada de nou a la plaça de la Mercè i ha recuperat la disposició originària dels seus elements.
Neptú és el fill gran dels déus Saturn i Ops, germà de Júpiter i Plutó, però també se'l coneix com a Posidó en la mitologia grega. Ell és qui governa totes les aigües i mars, i sempre el trobem sobre dos cavalls blancs i amb un trident a la seva mà, amb el qual fa agitar les onades.
Ja que Neptú domina les aigües i els mars, la seva obra es una font. En aquest font Neptú esta envoltat de dues esfinx.
Mitològicament, sempre s'ha vist l'esfinx com un símbol de destrucció; Representada com una dona amb cos de lleó i ales. El seu origen no està gaire clar. Hesíod, deia que era filla de Ortro (el germà de Cèrber) i de la quimera. Altres, diuen que era filla de Tifó i de Equidna.
Valete
Salvete nautae!
Moltes gràcies, Marta, per aquest nou apunt que una altra vegada, ens deixa ben clar que avui dia encara continuem rodejats de referències clàssiques.
El nom que rep aquesta font és Font de Neptú i actualment es troba a la plaça de la Mercè de Barcelona tot i que ha passat per diferents ubicacions: inicialment va estar situada al Moll de la Riba (a la Barceloneta), més tard va ser traslladada als Jardins de Laribal (a Montjuïc), després d'un temps guardada en un magatzem municipal va ser traslladada finalment a la Plaça de la Mercè, enfront de la basílica homònima.
La divinitat representada en aquesta font no podia ser altre que Posidó/Neptú, déu dels mars, els llacs i els terratrèmols, protector dels navegants però alhora causant de tempestes i naufragis. Alguns dels atributs que també es poden veure en l'escultura són el trident i que la divinitat està representada amb barba, símbol de saviesa.
Evidentment, la font està culminada amb aquesta divinitat perquè és el déu de l'aigua i d'una font brolla aigua. També el fet que en un primer moment estigués situada a la Barceloneta, vora el mar, té una significativa anàlisi, protegir tant els navegants que arribaven com els que marxaven del port.
Finalment, aquesta font va ser encarregada a Adrià Ferran per la Junta d'Obres del Port de Barcelona.
Feliciter Marta!
Salvete tripulants!!
Aquesta font rep el nom de “Font de Neptú”. En aquesta font es pot observar el déu Neptú, era un déu de la religió romana, que aquest protegia les persones del calor estival el qual enviava les pluges, després el van associar amb Posidó i va perdre la seva identitat original, passant a ser el déu dels mars, les aigües i dels terratrèmols. Cavalcava les ones del mar sobre cavalls blancs. Era representat amb els atributs aportats per al religió grega: el trident, els dofins, els cavalls i els tritons. Neptú és el fill gran de Saturn i Ops, germà de Júpiter i Plutó.
Aquest déu és un rei inseparables dels seus cavalls, per aquesta raó se li simbolitza amb un cavall. Neptú no vesteix amb vestidures sumptuoses, ja que el seu aspecte es suficient per demostrar el seu poder.
Les relacions que hi ha amb el personatge i l’obra pública és que, Neptú esta representat, en un tro i a una de les seves mans sosté un trident.
Aquesta font va ser dissenyada per Adrià Ferran en l’any 1826. I aquesta font la podem trobar en el Districte de la Ciutat Vella, en la Plaça de la Mercè.
Aquesta font inicialment va ser situada inicialment al Moll de la Riba a la Barceloneta. El 1919, a causa d’una remodelació al port, la font va ser traslladada als Jardins de Laribal, a Montjuïc. Malgrat això, la construcció de la Fundació Joan Miró el 1975 va obligar a traslladar-la de nou i, després d’un temps guardada en un magatzem municipal, el 1983 fou col·locada a la Plaça de la Mercè.
Valete...!!!
KALISPERA
Aquesta font rep el nom de font de Neptú. Neptú era un déu de la religió invocat per protegir les persones de la calor estival el quan enviava les pluges. Fou associat amb Posidó tot i que va perdre la seva identitat i va passar a ser el déu del mar i dels terratrèmols. Se'l representa com a un home barbut,amb trident, amb el peix,amb el cavall i amb un carro transportat per animals mig cavalls mig serps amb qui viatjava a totes parts Té relació amb la obra pública ja que al ser Neptú el déu de l'aigua, la millor manera de representar-ho és amb una font.Era el fill gran de Saturn, germà de Júpiter i de Plutó. La seva mare el va voler protegir del seu pare, que se'l volia menjar i per fer-ho el va amagar entre un ramat de bens fent veure que era un poltre. Al créixer va triar el mar com a casa i hi tenia un regne a les profunditats. No se separava mai dels seus cavalls. Creien que ell sostenia el món ja que era el déu del mar i que havia creat les costes , els penya-segats,les platges...El servien les sirenes, les nereides,les oceànides i els tritons. La font esta situada a la plaça de la Mercè de Barcelona tot i que no sempre ha estat allà. Va ser inaugurada a l'actual Barceloneta el 14 d'abril de 1826. El 1919 a causa d'una remodelació del port va haver de ser traslladada als jardins de Laribal, a Montjuïc. A causa de la construcció de la Fundació Joan Miró , el 195 va haver de tornar a ser traslladada. Després d'uns quants anys guardada als magatzems municipals es va col·locar a la seva posició actual el 1983.
Les figures que acompanyen a Posidó són esfinx. Tot i que molta gent coneix les esfinx egípcies, també hi ha les esfinx gregues. Aquetes estan dotades d'ales i tenen cara de dona
Vale
Aquesta font rep el nom de “La font de Neptú” situada al barri de Ciutat Vella de Barcelona a la Plaça de la Mercè, creada per Adrià Ferran l’any 1826.
Neptú també conegut com Posidó és qui governa totes les aigües i els mars, el podem reconèixer ja que sempre o majoritàriament va sobre dos cavalls blancs i un trident a la seva mà, amb el que fa agitar les onades, fa que surti aigua de les fonts etc. Mai porta roba massa elegant, ja que només amb el seu aspecte, ja podem saber qui és.
La relació entre el personatge i l’obra pública és bastant curiosa, ja que l’obra és una font i de les fonts raja aigua i, el personatge que l’encapçala és Neptú, el rei dels mars. Jo interpreto que està ciutat a allí ja que és ell qui fa que de la font brolli aigua.
Καλισπερα
Es tracta de la font de Neptú:
Neptú (Posidó en la mitologia grega) és el déu romà invocat per enviar pluja i protegir les persones de la calor estival. Fou associat amb Posidó i va perdre la seva identitat original, passant a ser el déu dels mars i dels terratrèmols.
L’obra pública va estar erigida en honor a Ferran VII, així com guarniment de la ciutat i per a comoditat dels navegants. Fou dissenyada per Adrià Ferran, i més tard, Celdoni Guixà afegí les esfinxs.
Inicialment fou situada al Moll de la Riba, a la Barceloneta, inaugurada el 14 d’abril de 1826. Després d’uns quants canvis de lloc, fou col·locada a la Plaça de la Mercè al centre d’un estany.
PD: Les esfinxs son uns monstres amb cos de lleó, ales d'ocell i rostre de dona (a Grècia). Sovint s'usava com a motiu decoratiu de les tombes. El seu mite està lligat amb Èdip.
Quan Èdip va arribar a Tebes, l'esfinx custodiava l'entrada a la ciutat i devorava a tot aquell que no resolia aquesta pregunta:
''Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament als altres éssers, és més ràpid com menys peus usa al caminar?''
Èdip contestà correctament, i l'esfinx es suicidà.
La funció de l'esfinx és de guardià i protegir, per això es col·locava al costat de les portes d'accés, per protegir a Neptú
ψάσασ
Salve tripulants,
Quins records al meu treball de recerca! Estem envoltats de referències clàssiques per tota la ciutat de Barcelona; ja sigui en forma d'escultures o en el nom dels carrers. Bona feina, a seguir treballant :)
Publica un comentari a l'entrada