Fa unes setmanes,
en motiu de la Jornada Vedruna a la nostra Escola, els alumnes de segon de
Batxillerat vam fer un itinerari guiat per alguns dels carrers més emblemàtics de
l'Eixample amb l’objectiu de conèixer els edificis més representatius del
Modernisme català. I ens en van fer una interessant explicació d'aquests. Aprofitant
l’avinentesa, m'agradaria exposar un paral·lelisme que hi vaig trobar amb un
conegut episodi de la mitologia grega.
En un tram del Passeig de Gràcia,
concretament al xamfrà entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent, hi trobem
la coneguda Mansana de la Discòrdia o Illa de la Discòrdia, on s’hi ubiquen tres
edificis que representen el Modernisme català i que van ser construïts en la
mateixa època: la Casa Lleó i Morera (1902-1906), de Lluís Domènech i Montaner,
la Casa Amatller (1898-1900), de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló
(1904-1906), d'Antoni Gaudí.
Aquesta illa ha estat batejada amb l’expressió
"de la discòrdia" per la forta rivalitat que hi havia entre aquests
tres grans arquitectes, sobretot pel que fa a les seves façanes. Hi havia una
competició estètica entre els edificis, ja que les famílies de la burgesia més
benestant que s'instal·laven en aquestes cases volien presumir davant els seus
conciutadants de tenir la més espectacular i bella. A més, a Barcelona es
celebrava el concurs anual d'edificis artístics, en què es premiava el millor construït
i on els tres arquitectes havien estat premiats entre el 1899 i el 1906.
L’expressió “mansana de la discòrdia”
fa referència el doble significat de la paraula "manzana" del
castellà per referir-se a quan parlem d’una illa urbana i alhora a una fruita.
I aquesta segona acepció és la que posem en relació a la mitologia grega,
concretament a l’episodi del famós Judici de Paris. Com sabreu, tot començà amb
les noces de Peleu i Tetis, on van ser convidats tots els déus excepte Eris, la
deessa de la discòrdia. Aquesta, molt enfadada, es va presentar al banquet
nupcial i va deixar caure sobre la taula dels regals una poma daurada amb una inscripció:
ΤΗΙ ΚΑΛΛΙΣΤΗΙ, té kal·líste,
"per a la més bella". La poma va ser reclamada per diferents dees:
Hera, Atena i Afrodita. Per evitar discussions, Zeus va proposar que es fes un
judici presidit pel príncep de Troia Paris, per decidir per a qui seria la
poma. Hera li va oferir el poder absolut i esdevenir rei de reis, Atena la
glòria de ser el guerrer més invencible, astut i savi i Afrodita l'amor de la
més bella mortal, Helena d'Esparta. El jove príncep va entregar la poma d'or a
Afrodita, fet que va provocar l'origen de la guerra de Troia.
La relació entre les tres cases de
l'illa de la Discòrdia i els tres arquitectes i aquest episodi de la mitologia
grega pot recrear els dubtes sobre quina de les tres cases és més bella: la
Casa Lleó i Morera, la Casa Amatller o la Casa Batlló. Si haguéssim que triar, com ho va fer Paris, quina escolliríeu
vosaltres?
Judit Millan
2n batxillerat
