 |
| Dona filant, detall d'un vas àtic amb fons blanc del pintor de Brygos cap al 490 aC, Museu Britànic. |
La
Grècia antiga va suposar un abans i un després en la història de la
civilització humana. Aquesta etapa, sens dubte, fou una de les més riques que
es recordaran mai. Els grecs, des d’ençà, han estat, són i seran un referent de
saviesa i un pou de coneixements ineludible al llarg del temps. Des del naixement
de la filosofia fins a l’aparició de la democràcia, van anar descobrint i
llaurant el camí; un camí que ens ha abocat a l’avenç i al progrés social, cultural
i científic. És sorprenent, doncs, que des de la cultura grega, que dista molts
segles de la nostra actual, hàgim patit un estancament insòlit en certes
qüestions com la que us vull presentar. I és que, sens dubte, els antics grecs
eren savis en tot. O no.
Investigant,
però, he descobert que aquesta afirmació és fruit d’una generalització, i que
en alguns aspectes, certa idea de progrés ha estat impulsada, afortunadament,
per la nostra societat. I una d’elles és la del paper de la dona en la societat. Penso que la nostra figura ha estat (i està, segons com es miri)
menyspreada i reprimida repetidament durant moltes etapes de la història i en
moltes zones del món.
Els
grecs, com deia, no han estat pas una excepció. La misogínia acapara tota la
història antiga i les ments dels seus homes, els més savis que coneixem i els
que ens han deixat l’herència més rica. El mateix Aristòtil, a banda de la
forma, la matèria i la substància, argumentava, entre els seus pensaments, que
les dones no eren éssers humans complets, i que la naturalesa d’aquestes no era
la d’una persona humana completa. Com a conseqüència, la dona és, naturalment,
deficient, no se li pot tenir confiança i se l’ha de mirar i tractar com a un
ésser inferior.
Cal
dir, però, que dins l’àmbit geogràfic de la pròpia Grècia existien
diferenciacions regionals; la figura femenina variava el seu estàtus segons el
lloc on vivís. Per això, avui publico una primera entrada en què us faig cinc
cèntims sobre aquest aspecte de la societat grega, ocupat bàsicament per les
dones ateneses.
Les
dones, molt sovint des del silenci i l’ombra, han anat manifestant la seva
petita rebel·lió. Cal puntualitzar, però, que els drets feministes que anem adquirint
avui en dia es cultiven sobre la mateixa mentalitat masclista tradicional. Ens
canvien les regles però no el joc. Hem de tenir en compte que una ideologia que
ha regnat durant segles i segles d’història, com bé és comprensible, no pot
canviar en dos dies. És per això que, dones i homes sensibilitzats en aquesta
lluita, hem de fer-nos sentir; un dia algú va dir que tots érem iguals, oi?
Sofía
Menéndez-Arango
1r
batxillerat
17 comentaris:
Sofía, aquest és un aspecte amarg de les societats humanes des de temps immemorial i fas molt bé en dedicar-hi un article per parlar-ne. Ahir llegia al diari dues notícies relacionades amb el que tu dius, protagonitzades per un home i una dona (l'un, candidat a les Eleccions Europees del partit polític en el poder a Espanya, fent unes declaracions vergonyoses sobre la condició intel·lectual de les dones i l'altra, una actriu nordamericana molt coneguda que denunciava la nul·la paritat entre homes i dones en el món professional de la indústria del cinema. Com pots veure, vint i escacs segles després, el debat segueix obert. Gràcies per recordar-nos-ho, Sofía. Esperem futures publicacions.
Salve! :D
Sofía, felicitats per la teva entrada és molt interessant. Sincerament, no sabia la figura de la dona en l'antiga Grècia. El que més m'ha cridat l'atenció és la contraposició que hi havia en els ideals del món grec, com potser una civilització tan progressista i intel·ligent que en l'aspecte de la dona no fos evolutiu. Segurament era la situació que es donava en l'època i no es donava importància a la figura de la dona. La dona en l'antiga Grècia era submisa al seu marit, es cuidava dels fills i en només algunes ocasions podia sortir de casa i participar en les celebracions. Suposo que per elles era natural i no pensaven a fer pinya i revindicar-se. La figura de la dona, des de fa molt temps i fins i tot ara ha estat menyspreada, un exemple seria que en alguns casos les dones cobren menys que els homes i treballen les mateixes hores. A mesura que passi el temps això hauria de canviar i poder dir entre tots '' SOM IGUALS''!!
Salve tripulants!
Primer de tot donar les gràcies a Sofía per aquesta entrada molt interessant, ja que desconeixia bastant sobre el paper de les dones a Grècia.
Creia que a l'antiga Grècia, com a grans persones que eren, no tractarien a les dones com si no fossin persones, al contrari, creia que la dona sería més respectada i més ben considerada. Però gràcies a aquesta entrada doncs ja es pot imaginar un que no. Sort que al pas del temps la cosa ha anat canviant, per que viure en un món així sería molt injust ja que, com diu l'Anna, tots som iguals i hauríem de tenir els mateixos drets, llibertats, etc.
Salvete tripulants!
Be, primer de tot felicitar a la Sofia per aquesta gran entrada sobre la dona.
Fins i tot els més savis grecs, com és Aristòtil, opinaven que la dona és un ésser diferent als homes, consideraven i actualment molta gent segueix considerant que la dona és un ésser inferior. Sempre s'ha vist que la dona ha tingut una vida molt esclava.
Opino que els grecs, tant savis i sensats que han estat sempre, tinguessin aquesta manera de pensar tant injusta, perquè tal i com veiem en la presentació ens mostra tota la sèrie de prohibicions, sense cap dret a l'educació ni res.
Per culpa del seu pensament masclista, les dones només les consideraven necessàries per poder procrear i per educar als fills fins als 7 anys.
En definitiva, encara em té decebut el fet que aquesta actitud sigui present en l'actualitat.
Salvete!
Salvete tripulants!
Em sembla un gran tema per parlar, i també em sembla molt adeqüat plasmar aquesta idea en el nostre vaixell. Considero que els nostres avantpassats grecs, tot i tenir grans progressos gràcies a ells, en aquest aspecte es troben en l'incorrecte camí. M'ha impressionat sobretot el pensament sobre les dones d'un gran referent que és Aristòtil. Finalment, volia felicitar per la gran feina de la meva companya Sofia.
Salvete!
En primer lloc felicito a la meva companya Sofia Menéndez-Arango per aquesta gran aportació al blog! És, sincerament, l'entrada que més m'ha agradat per dos motius molt senzills: el primer que moltes de les coses que explica no les coneixia- tot i que d'altres sí- i el segon és que comparteixo la seva opinió al cent per cent; els grecs, tot i que eren uns grans savis en la majoria d'àmbits, tenien aquesta tara. Les dones durant els segles sempre han tingut un paper més secundari que els homes, no han tingut els mateixos drets i no han estat tractades de la mateixa forma.
Això no ha estat així des de sempre! En algun moment de la història- ja fa molt temps- les coses eren diferents i tan els homes com les dones convivien junts, com a iguals. La religió, la societat i la política van intervenir- més tard- i segurament van crear aquesta societat masclista de la que parla la meva companya. A mesura que ha avançat el temps hem aconseguit reivindicar tots els drets que un dia ens van pendre i tot i que en molts paisos hem evolucionat n'hi ha d'altres que la situació no ha millorat gaire... I això ens hauria d'espantar! De vegades veiem humans però no humanitat.
Salvete tripulants!
Bé, el primer a dir és donar les meva enhorabona a la meva apreciada companya Sofía, que com ella, jo i moltes companyes més estem d'acord en que la ideologia masclista ha sigut i segueix sent un impediment per moltes de nosaltres depenent en l'àmbit que ens envolta, està clar. Com bé ha dit la Sofía, l'Antiga Grècia és venerada per la seva fructífera aportació tan en cultura, història, vocabulari...que ens ha dut avui dia en aquest cas en un continent com Europa; replet de valors històrics que ens fan reconèixer i fins i tot envejar per altres. Però també és cert que cada cosa bona conté de dolenta i és què per molt que prestigiem tal aportació no es pot negar que els antics grecs dins l'àmbit femení eren freds, desconsiderats generalitzant masclistes, de cap a peus; no només pel fet de que elles es feien càrrec de la casa, dels fills...sinó que la seva vida penjava d'un fil per la mà d'un home i es clar que això no ha de ser així, ni tan per dona, home, nen… i cap ésser més.
Nosaltres com persones que som, tenim una vida, una vida que nosaltres en som amos i que som nosaltres els que duem a terme les nostres accions, és a dir, som lliures de viure com vulguem. Amb aquesta explicació vull dir el següent: una dona és una persona amb anatomia diferent a la d'un home, però per molt diferents que siguem físicament els nostres valors, accions...són iguals com la d'un personatge masculí, així que els grecs haurien d’haver pres consciencia del que realment importa en una persona si tan prestigiosa era la seva ment. I no només ho dic per ells sinó també per aquells que encara duen una visió semblant a aquesta. Crec que no s’ha de dir res més sobre aquest tema combatent, tan en passat com en present, ja que al cap i a la fi per molt pessimista que sembli, el més probable es que aquesta ideologia no canviï, però esperem que si!
Gràcies Sofía per una entrada com aquesta que dóna molt que pensar!
Valete!
Salve!
En primer lloc voldria felicitar la Sofia per la gran feina realitzada. Bé com ens ha explicat molt bé la nostra companya, el paper de la dona estava molt infravalorada tant en l’àmbit social, cultural i polític i que el món estava liderat pels homes. La primera que m’ha cridat la atenció és que les dones ateneses feien de tot, cuinaven, teixien la roba, cuidaven els fills etc, complien una labor important dins de la societat, però lamentablement no eren apreciades en aquella època. I l’altra cosa que em crida l’atenció i que penso que és bastant injusta és que les dones ateneses no podien accedir de cap manera a l’escola per el fet de que siguin dones. Suposo que per els homes és una bona forma de que no es queixessin i perquè així puguin mantenir-les ignorants.
Molt bé Sofía! Aquesta presentació és idònia per saber-ne prou sobre la dona atenesa. Suficient com per comprovar, avui en dia, que la figura de la dona encara està determinada pels patrons que aquesta seguia, segles abans de l'aparició de Crist.
El perfil de la dona s'ha anat modificant al pas del temps, mica en mica, i com bé dius tu: des del silenci i l'ombra. Però tot i això, generalitzant, no ens n'ha sigut pas suficient. Algunes dones conformes amb la seva qualitat de vida van permetre que aquest estil de vida perdurés anys i panys: les mateixes que sovint recriminaven les ideologies liberals i la figura de la dona com a independent. Cal dir també que un gran nombre no només ho acceptava, amb submissió, sinó que sovint també l'era del seu grat: L'idea de sentir orgull com a dona per fer el paper de mestressa de casa va ser inculcada, molt possiblement, també per una mentalitat masculina.
Per més que hi penso, no trobo cap període en que la dona es superposés, jeràrquicament/ socialment, a l'home. En totes i cada una de les èpoques, el sexe masculí té punts a favor sobre el sexe femení. I nosaltres ens preguntem, per què?
Francament, la igualtat de sexes l'hauria d'entendre tot hom: Per molt que el cos de la dona pateixi molt durant l'embaràs, els dos sexes que intervenen en aquesta procreació, tenen igualtat d'importància. Si no hi ha camp no s'hi poden plantar llavors i alhora sense llavors no es pot sembrar el camp. I aquesta és la igualtat en un exemple. L'esforç per part d'ambdós costats, resulten en un nadó. Un fill, fruit de l'amor dels cossos: una ànima jove, una vida nova, un cor batent que creixerà, es relacionarà, es reproduirà i morirà, tant sigui nen com nena.
Salvete!
En primer lloc vull felicitar la Sofía, crec que és un tema molt interessant veure quina era la situació en que vivien les dones a l’antiga Grècia i crec que ha tingut una gran capacitat per explicar-ho d’una forma clara i simple. Per que fa al propi contingut crec que és curiós veure com una societat, tan avançada en alguns aspectes, podia ser tan primitiva en d’altres com aquest. El que m’ha fet reflexionar més és veure que, tot i que les coses hagin canviat una mica, la dona, per algunes persones, segueix bastant igual que en l’època de l’antiga Grècia i això et fa pensar que per molt que sembli hem avançat, en el fons, no només hem heretat les coses bones d’una cultura tant important, sinó que també hem heretat algunes coses dolentes i al llarg de tant temps no hem sabut canviar-ho
Valete !
Salvete tripulants!
Quina entrada més interessant sobre la dona, un tema que encara ara tot i els anys passats, és tan actual i encara perdura. Els grecs podien ser molt savis, i descobrir la democràcia o la filosofia entre moltes altres coses, però no entenc com tenien aquesta opinió sobre la dona. Fa molts anys, i encara ara en alguns països, la dona es considerada un ésser inferior que l'home, que només servia per fer les feines de la llar i tenir fills. Filòsofs com Aristòtil per exemple, pensava que la dona era un ésser incomplet i se l'havia de considerar inferior. Les dones no podien participar en la política i necessitaven ser representades en públic, no tenien els mateixos drets que els homes i no van estar tractades de la mateixa forma.
Jo crec que al llarg dels anys ha quedat demostrat que la dona ha de tenir es mateixos drets que els homes ja que són iguals. Tot i que actualment encara hi ha molts debats sobre el tema i que en molts països la situació no hagi canviat gaire, i això és un tema que hauria de canviar com més aviat millor! Així que com diu la Sofia, em de continuar la lluita per aconseguir tots els drets que un dia vam perdre i recuperar-los.
Per últim felicitar a la meva companya de classe per aquesta meravellosa entrada, per explicar-nos aquesta situació de la dona atenesa i per la seva reflexió sobre el tema.
Com a dona i com a feminista no puc fer res més que felicitar la meva apreciada companya per aquest estudi tan complet i tan entenedor que ha elaborat sobre la concepció de la dona i el paper que desenvolupava a l'Antiga Grècia.
No deixa de sorprendre'm que una societat modèlica, culturalment parlant, com la grega no fos capaç de donar-li a la figura de la dona la importància que es mereix i, més concretament, m'ha impactat moltíssim, negativament, que un filòsof de la categoria d'Aristòtil afirmés "que les dones no eren éssers humans complets, i que, com a conseqüència, la dona és, naturalment, deficient, no se li pot tenir confiança i se l’ha de mirar i tractar com a un ésser inferior". Es pot ser més masclista?
Per sort, a l'actualitat, la situació ha canviat una mica, però encara ens queda molt camí per recórrer. De fet, deixant de banda el "masclisme clàssic", que encara cueja al nostre continent, només cal fixar-nos en com és tractada la dona als Països Àrabs, per posar algun exemple.
El dia que s'aconsegueixi la igualtat de drets i oportunitats reals entre dones i homes haurem donat un gran pas.
En primer lloc volia felicitar la nostra companya. Molt bé Sofía! És una entrada interesantíssima en la que es demostra com a l’antiga Grècia, aquella civilització que semblava casi perfecte, era, en el seu interior més amagat, el de la llar, cruel amb les dones. Costa creure que un poble tan savi com eren tingués aquesta carència envers les dones. És irònic que la civilització que va crear la monarquia, on el poble pot decidir amb llibertat, no permetés que el sexe femení no pogués parlar en públic. I no cal parlar sobre la denigrant frase d’Hesíode...
Altre cop, gràcies Sofía per una entrada com aquesta que dóna molt en que pensar.
Primer vull felicitar a la Sofia per l'entrada i ha sigut molt interessant llegir tota aquesta informació sobre el paper que tenien les dones. Jo ja coneixia que la dona era poc apreciada a l'antiga grècia però no tenia ni idea que fos tant la desigualtat. Em sorpren per una part ja que aquestes civilitzacions eren molt avançades (més que l'edat mitjana). Considero que la lluita de la dona sempre ha existit i espero que en un futur no molt llunyà no hi hagi violència de gènere ni maslisme. La societat ha avançat molt, encara que també es cert que fa res encara la dona havia de demanar permis al seu marit per poder pujar en un autobus.
Salve tripulants!
En primer lloc volia felicitar a la Sofía per la feina ja que penso que és una entrada que, malgrat la seva brevetat, és clara i concisa. I aconseguir-ho no és pas feina fàcil.
Penso que és un tema interessant per tractar ja que, tot i la gran quantitat de segles que han passat, sembla que sigui sent un tema tabú del qual quasi mai es parla. Crec que és un tema en el que, com bé explica ella, fins i tot els grecs, coneguts per la seva saviesa, hi fallaven. El que no acabo d’entendre és que si creien que la dona era important per parir i EDUCAR els seus fills, com no les tractaven com un ésser humà complet? Si precisament eren qui estaven fent créixer els “futurs i nobles ciutadans”, com pot ser que no les tinguessin en un pedestal? És tot una confusió i contraposició d’ideals ja que no se n’adonaven de l’importantíssim paper que tenien dintre la societat i, per aquest motiu, els homes es creien superiors i amb tot el dret de tractar-les com ho feien. Dol però és la veritatCom pot ser que hi hagués una mentalitat tant masclista? Sort que la nostra societat actual ha millorat en certs aspectes tot i que últimament sembla que alguns tenen ganes de tornar segles enrere retirant o retallant drets (llei de l’avort) que, penso jo, haurien d’estar sota la absoluta voluntat de l’afectada i no pas ser votada per un conjunt de dotze homes. I finalment dir que, com bé diu el Marc, és increïble la frase denigrant d’Hesíode. El món és boig des de fa temps i no sé pas si algun dia s’aconseguirà adreçar, esperem que si.
Salvete!
La veritat és que aquesta entrada és molt interessant, encara que sigui un tema que ara que el veiem des d'una altre perspectiva, ens sembli llunyà (depèn de la zona del món)ha existit i existeix. I si no fos per moltes dones valentes que es van imposar això potser haguès continuat. I és molt curiós com en una societat tant avançada com Grècia, que ens superen en moltes coses, tinguessin aquest pensament de les dones. Utilitzada en ocasions com esclava, sense drets, abandonades...
Penso que molts dels homes tenien complexe d'inferioritat, com Hesíode amb aquesta frase. Havien de culpar a algú de les coses que a ells no els hi sortien bé. Però gràcies a Déu això ja ha canviat bastant, les dones són reconegudes en molts àmbits i són vistes iguals que els homes. Perquè ha quedat demostrat que podem fer les coses igual de bé o millor que ells en molts aspectes.
Salve!
Aquest és un tema que dona moltísim a parlar i a debatre.Sempre hi hauran opinions diferents, em sorprèn que des de l'antiguitat grega ja existia aquest masclisme contra la dona i aquest menyspreu.No vull opinar de qui es millor o de qui és pitjor,com finalment menciona la meva companya,algun dia es va dir que tots érem iguals.Vivim en una societat que encara havent evolucionat tant,perduren les mateixes idees.La dona ara és més reivindicativa i lluita per els seus drets,crec que tenim el mateix paper amb el mateix grau d'importància que els homes.Tots ens mereixem el dret a la igualtat,sense cap etiqueta com per ara ''la dona fa de mestressa de casa'' perquè també hi han homes amb la mateixa capacitat i a la inversa.Hi han pares excel•lents i mares que són una joia,tots compartim una cosa,el fet de ser humans i hem de aprendre a respectar-nos i acceptar-nos tal com som,com iguals.
felicitats sofia,molt bona aportació!
Publica un comentari a l'entrada