De Barcino a Massachusetts

L´estiu del 2013 es complirà una dècada des que vaig acabar els meus estudis del batxillerat humanístic a l´escola Vedruna-Gràcia de Barcelona. Recordo aquells vells (i bells) temps en què els meus companys i jo ens deixavem captivar pel mestratge que ens regalava el món de les lletres en general i el del clàssic en particular a les classes de grec i de llatí, on ens anavem amarant d´humanisme de cap a peus sentint-nos diferents de la resta de companys i gaudint de l'experiència de conèixer els orígens de la nostra cultura, de la nostra llengua i de nosaltres mateixos. La passió d´en Jordi em va enganxar de tal manera que fins i tot vaig centrar el meu treball de recerca en la cultura grecoromana, cercant el filó de mites clàssics que han estat font d´inspiració per a les pel·lícules de Walt Disney.

Acabada aquella etapa educativa a Vedruna, he passat set anys més a la Universitat formant-me com a filòloga (en l´especialitat d´anglès) i com a mestra de Primària. Durant aquests anys he tingut l'oportunitat de treballar amb nadons d'escoles bressol, amb nens i nenes de les etapes d' infantil i primària, amb estudiant de l'ESO i del batxillerat, i fins i tot amb adults disposats a aprendre anglès. El darrer any de la meva vida s´ha caracteritzat per la frustració de saber-me altament qualificada i preparada per endinsar-me en el món de l'ensenyament però de trobar-me, malauradament, les portes tancades allà on anava. Durant l' últim mes de juny vaig repartir i enviar al voltant de 180 currículums per tota la ciutat (i altres països), sota un sol abrusador i amb la sensació de trobar moltes més cares de pomes agres que no pas amables. Creia que la meva vida giraria al voltant de l´educació i de  l'ensenyament de l' anglès però...

Heu de ser conscients que la vida dóna moltes voltes i que mai sabeu on us poden portar els seus viaranys, i molt més ara, una època de crisi mundial profunda econòmica i de valors; valors que us asseguro que en Jordi i els altres professors de l'escola em van saber inculcar. Mireu si aquesta vida pot arribar a ser màgica i cíclica que fa tot just una setmana  m'han ofert una feina a una escola pública de Massachusetts com a professora de llatí. Jo que ja havia deixat de banda tots aquells anys a Vedruna, ara he sigut conscient de la importància que van tenir totes aquelles classes, sessions de teatre, balls de sirtakis i un llarg etcètera; jo que vaig dedicar un any sencer a comparar la cultura grecoromana i l' americana a través del sedàs de l´iconografia popular de Disney, ara em disposo a fer les maletes i a alçar el vol (mai millor dit!) per ensenyar als adolescents americans tot el que li deuen als antics. 

Un consell final: aprofiteu aquests anys màgics a l'escola, apreneu i absorviu com esponges tot el que els vostres mestres us vulguin ensenyar perquè, en aquesta vida, mai se sap què ens depara el futur i on es troba el nostre destí!

Mireia Ilarri