12 de juny de 2017

Tossa de Mar i la nimfa Toosa


Antiga població de pescadors, Tossa de Mar, a la Costa Brava, és avui en dia un bonic poble que rep cada any milers de turistes que poden gaudir de la seva mar blava d’aigües cristal·lines  i de la seva  arquitectura.

Situat en un  jardinet de la població, i sense cap tipus d’inscripció, hi ha un monument, que fins ara, a mi, que sóc una visitant assídua, no m’havia cridat l’atenció. Però aquests dies de vacances, potser encomanada per la ‘febre’ del Treball de Recerca, propi dels alumnes de batxillerat, vaig decidir cercar informació. La meva sorpresa va ser gran quan vaig assabentar-me que aquesta escultura, que per la seva ubicació passa normalment desapercebuda, té a veure amb l’origen del nom del poble i que, segons la llegenda, protagonitzen Posidó, el déu grec dels mars i de les aigües, i la nimfa Toosa, filla de Forcis, el vell que governava les ones de la mar blavosa.

Segons la llegenda, Toosa no accedia als desitjos de Posidó, que volia la seva virtut, raó per la qual ell, aconsellat per Metis, va tornar a insistir per ser acceptat, oferint-li un esplèndid regal en prova del seu amor, a la qual cosa ella va respondre exigint-li poder veure el regal abans d’accedir als seus desitjos. Va ser llavors quan Posidó va portar Toosa davant d’un majestuós palau que s’aixecava sobre les roques d’una formosa badia de la Mediterrània, que seria coneguda per la humanitat amb el nom de Tossa. La nimfa, fascinada per tanta bellesa natural, no va oposar resistència als braços del déu Posidó, que la va conquerir.

Aquesta llegenda basada en la mitologia grega va ser escrita pel periodista i escriptor Emili Casademont Comas (Girona, 1936), i publicada, a partir del 1964, a diferents diaris de l’època. Anys més tard, l’escultor Bonaventura Ansón (1945) va descobrir aquesta narració i va considerar que la nimfa Toosa era mereixedora de tenir un monument a la vila a la qual ella donava nom.


La peça, de marbre, que mostra l’escena de la declaració d’amor entre els dos protagonistes, s’inaugurà el 28 de juny del 1987, després de pronunciar-se el pregó de la Festa Major de Tossa de Mar, que se celebra per Sant Pere, i es troba situada en un jardinet triangular, molt a prop del Mediterrani, que hi ha a l’inici de l’avinguda Costa Brava de la població de La Selva.

Sara Pedraza Sarrablo
1r batxillerat social


2 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Ja veig, Sara, que no has perdut la capacitat d'observar el món amb ulls clàssics i que aquesta estrada n'és una prova rotunda. De racons inspirats en la tradició grecollatina n'hi ha un munt, però el vincle entre la vila de Tossa i la nimfa gairebé homònima és especialment singular. D'on sortirà la llegenda que uneix màgicament l'indret amb el relat mític? A què es deu el gairebé insubstancial canvi fonètic? Gràcies per descobrir-nos aquest petit secret de To(o)s(s)a!

kenia sanz ha dit...

Felicitats Sara, per aquest apunt!

Entrades com aquestes fan palès que estem envoltats de referències grecollatines. Gràcies per saber observar tan bé i voler compartir les referències que ens trobem en el nostre dia a dia.