9 d’octubre de 2016

Reflexionant sobre els mites

Aquí teniu una nova proposta de treball. Llegiu el document Scribd, observeu les imatges de la presentació i aneu pensant com lligar-ho tot. En parlarem a classe i debatrem el perquè de tot plegat. Què és un mite? per a què serveix? què en podem deduir? quina influència ha tingut el pensament mític en la història de la nostra cultura? per què va entrar en crisi? us agraden, els mites? per què? ...


                                   





No deixeu de veure aquest vídeo de la sèrie Mitos y leyendas. Us ajudarà a reflexionar.


17 comentaris:

Cristina Tamashiro Famiankova ha dit...

Un mite són relats de fets protagonitzats per éssers sobrenaturals, déus, semidéus i herois que serveixen. Personalment, crec que les mitologies serveixen per explicar fets que pot ser no es poden explicar "científicament" però que tenen una relació amb quelcom del món actual. Així que, la influència que ha tingut aquestes històries en la nostra cultura actual ha impactat en molts àmbits, des d'art, sèries i pel·lícules, signes del zodíac, planetes, paraules, etc. Les mitologies han passat per crisis a causa del canvi històric de l'entorn. A vegades la situació actual modifica o fins hi tot a vegades arriben a eliminar algunes històries.

Respcte la meva opinió personal, sí que m'agraden els mites ja que són un altre punt de vista per veure les coses a més a més d'aprendre i veure més enllà.

Daniel Gil Rafart ha dit...

Un mite és un relat protagonitzat per deus, herois o personatjes fantàstics que busquen una explicació a un fenòmen.
Depenent del tipus en els quals es classifiquen, un mite té una funció o una altra: des de relatar l'origen dels déus o de l'home fins a predir el futur.
Però entrà en crisi quan va xocar amb el sorgiment de la filosofia i el pensament científic, ja que per exemple aquest últim aportava arguments i demostracions; quan queia un llamp, segons els mites era Zeus, però no es podía demostrar. En canvi, amb el pensament racional van sorgir arguments que tothom podia entendre i jutjar.
En la actualitat estem envoltats de mites, directe o indirectament: l'art, la música... I per exemple, l'univers de La Guerra De Les Galàxies és purament una representació del món grec i romà, però, evidentment, matitzat i a una altra escala dins el cinema. Els Sith i els Jedi no deixen de ser herois i semidéus, i els sistemes de govern són clarament grecs. I per suposat, els conceptes de Yoda estan basats en els ideals de la filosofia grega.
Personalment els mites em fascinen, ja sigui per les històries que mostren o simplement per deixar anar la imaginació i disfrutar amb els personatjes que aparèixen.

Ana Martínez ha dit...

Un mite és una història que reflecteix la ideologia de la societat que l'ha creat mitjançant personatges com déus i herois, els quals tenen virtuts extraordinàries. Aquest tipus d'històries són mites si no se sap l'autor que els ha creat i simplement s'han anat passant de pares a fills. Penso que la gent necessitava aquests mites per a tenir les respostes que ningú abans havia contestat i quan els explicaven els mites no dubtaven de la seva irracionalitat ja que els havien donat una resposta finalment. Algunes persones segueixen creient en els mites, majoritàriament religiosos, ja que segueixen tenint preguntes que encara no s'han pogut respodre. Els mites en l'actualitat estan representats en forma de pel·lícules i còmics, com la sèrie Star Trek o La Guerra de les Galàxies, on s'utilitzen objectes ficticis i aparèixen fets irreals.
Els mites van entrar en crisi quan el pensament racional va aparèixer. Alguns gregs van qüestionar la certesa de les històries ja que la manera d'expressar la realitat no tenia molt sentit. Per aquesta raó, van decidir qüestionar-se les preguntes que els mites "responien" per ells mateixos, i posteriorment va néixer la filosofia.
Els mites m'agraden moltíssim, em fascina com els grecs van inventar aquestes històries tan èpiques i com van utilitzar la ideologia de l'època per a explicar-los. Tot i que van ser inventats fa moltíssims anys, encara ens mostren exemples de situacions actuals i ens segueien donant lliçons.
Vale!

Laura Barroso Agulló ha dit...

Un mite és un relat que explica un fenomen o experiència d’uns personatges llunyans i fantàstics. Alguns expliquen l’origen dels déus, fenòmens inexplicables o simplement una història que parla sobre el comportament d’un personatge i així educar.
Tots els mites apart d’explicar el relat en sí, ens parlen sobre la societat que va crear-lo. Per exemple, alguna característica que es repeteixi en forces mites pot portar a pensar que era una característica comú en aquella època al contrari que la nostra.
Els mites, com tot el que coneixem, no poden tenir la mateixa influència ara que abans, però segueix estant entre nosaltres; en noms de marques, personatges de llibres o pel·lícules i inclús en noms de llocs, com carrers o països. Però quan estaven en el seu màxim esplendor, la filosofia va aparèixer per desmentir-los i obrir els ulls a la gent.
A mi m’agraden molt, ja que no són només una història, sinó que ens poden donar molt més que això. Com era la societat del moment, l’origen dels déus...

Pocholo ha dit...

Un mite és una narració fantàstica, amb la qual els humans intentàvem explicar algun fet desconegut mitjançant el poder d'alguna divinitat. Els mites serveixen per poder ajudar-nos a conèixer el passat, ens donen una idea del que feien els grecs i els romans, i d'on provenen moltes coses. Dels mites podem deduir la ideologia d’aquests pobles, és a dir, el que la societat valorava positivament i negativament, el que desitjaven o temien, els seus ideals i prejudicis, com creien que el món havia estat format, els déus, els homes i dones, fenòmens de la naturalesa... Els grecs i romans explicaven la realitat a través dels mites. Els mites han tingut molta influència en la nostra cultura, com ara per exemple, els planetes, els signes del zodíac, el cinema, llibres... tot té una història darrere.
Entra en crisi quan sorgeix el pensament científic i racional, és a dir, no estaven demostrats els mites, cadascú començava a realista i a creure en allò que estava demostrat.

Si que m’agraden els mites, ja que ens donen a conèixer el nostre passat a partir d’històries molt imaginatives, les quals ens endinsen en un món diferent.

Emma Gazquez Rejat ha dit...

La paraula mite ve del grec mythos que vol dir conte, faula, història. Per això un mite són narracions protagonitzada per déus i herois. Els mites no es creaven a través de cap autor sinó a través de la societat dels seus pensaments. Sabem que és transmetien oralment de pares a fills. Tanmateix, la paraula mite té altres significats. Com per exemple, qualsevol persona o fet que ha patit un procés de magnificació i s'ha convertit en un prototip a seguir. Com la Marilyn Monroe o la primera final de Wembley un fet mític de la història del Barça. En aquestes històries els grecs i els romans explicaven una resposta allò el que passava en el món, ja que som humans i necessitem donar resposta als fets que ens envolten. Ho feien a través del pensament mític i no amb el pensament científic, que s'oposa al mite. Però darrere de cada mite trobem una veritat, un intent d'interpretar el món. En aquestes històries parlaven molt dels déus i els herois. Gràcies els mites podem saber com veien la societat i les seves tradicions dels nostres antics.
Alguns grecs van començar a pensar amb la raó deixant de tenir autoritat a la tradició dels mites. Les respostes a les preguntes havien de ser argumentades i amb demostració dels fets. Des d’ aquest fet va néixer la filosofia.
A mi personalment els mites són històries que m'agraden i em motiva a saber i a donar a conèixer. On podem observar no només la resposta d'aquell fet sinó també sentiments entre herois i déus. On apareixen històries d'acció i lluita. Són narracions extraordinàries on pots aprendre molt d'elles.

Anna Puig ha dit...

Un mite és un relat protagonitzat normalment per algun esser sobre natural amb la finalitat de buscar una resposta o un rerefons. Ha tingut molta influència en el pensament mític en la història de la nostre cultura, es pot veure clarament en pel•lícules, en la musica, en llibres etc... Tot i que òbviament ara ja no tenen la mateixa influencia que tenien abans. Va entrar en crisis ja que va aparèixer la filosofia per imposar la raó, el pensament, la curiositat etc...
A mi personalment, m’agraden molt els mites, ja que són histories amb un missatge darrere bastant interesant i reflexiu, com per exemple el mite de Narcís, dona molt de joc per reflexionar i pensar.

Marta Vidaña ha dit...

Un mite és una historia que es creava amb tot un poble d’una nació, que en aquestes petites histories es reflecteix el pensament del poble que els ha creat. La utilitat dels mites es que se’n pot deduir la ideologia del poble romà i grec, podem esbrinar que valoraven positivament i negativament, les seves creences, el que els hi feia por i el que desitjaven, també les preguntes que es feien sobre l’origen de les coses; el món, els homes, els déus...
Els mites ens han influenciat en la nostre cultura i la nostre forma de pensar i de veure les coses del nostre voltant.
La mitologia va entrar en crisis perquè va aparèixer un nou terme que es la filosofia, la qual criticava totalment a la religió i als mites, negaven la existència déus tradicional grecs i romans.
Personalment m’encanten els mites, es com descobrir una forma de pensar diferent, una religió politeista molt interesant. Expliquen d’una forma diferent, més imaginativa, les qüestions, creences i pensaments que tenien en aquella època i que algunes d’elles a hores d’ara encara ens fem. També a part d’això em crida molt l’atenció el tema de les divinitats i de les estranyes criatures de la mitologia.

Mireia Cancio Adan ha dit...


Un mite és un relat tradicional que explica fet fantàstics, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris (Déu, semidéus, herois, monstres). Avui en dia, l’ordre de les estacions, la pluja, la tempesta, no tenen conseqüències, ja que sabem perquè passen. En l’antiguitat, els mites ajudaven a explicar les coses que no entenien perquè es produïen. Les funcions dels mites són múltiples però hi ha tres d’essencials:

o Funció explicativa: Els mites expliquen, justifiquen o desenvolupen l’origen, raó d’ésser i causa d’algun aspecte de la vida social o individual.
o Funció pragmàtica: Defensa que els mites són la base de certes estructures socials i accions.
o Funció de significat: Els mites no són solament històries que donen explicacions o justificacions polítiques, també atorguen un confort, objectiu de vida o calma als individus.

Els mites ajuden a deduir la ideologia del poble que parla: el que valoraven positivament o negativament, el que desitjaven o temien, els seus ideals i els seus prejudicis. També ajudava a fer-se teories de com s’havia originat el món, els déus, els homes i les dones, els fenòmens de la naturalesa, les plantes i els animals, les festes i les institucions socials.

En els nostres mites no surten déus, i són productes firmats pels seus creadors. Estem parlant de les pel•lícules i sèries de televisió, que expressen la ideologia de la societat que les ha creat i utilitzen els mateixos recursos fantàstics de l’antiguitat. Va entrar en crisi en el moment on la gent va començar a dubtar sobre si aquests mites eren veritables, i es va elaborar el pensament filosòfic i racional. A part, s’han tret teories científiques a fets que s’explicaven amb herois que protagonitzaven històries fantàstiques i això gairebé ha eliminat la creença en mites.

En la meva opinió, els mites sempre m’han cridat molt l’atenció i m’agraden molt. Crec que és interessant veure fets habituals en una societat reflectits des d’un punt de vista fantàstic i extraordinari, fa que veiem les històries de manera més original i emocionant.

Olga ha dit...

Un mite es refereix a un relat de fets meravellosos on els protagonistes són personatges sobrenaturals (déus, monstres) o extraordinaris (herois). Els mites passaven de pares a fills i així successivament.
Els estudis han distingit diferents classes de mites, com els cosmogònics (que intenten explicar la creació del món), els teogònics (es refereixen a l'origen dels déus), els antropogènics (sobre l'aparició de l'ésser humà) i els fundacionals (naixement de les ciutats), entre altres. Gràcies als mites podem deduir com eren els nostres avantpassats romans. Gràcies als mites hem guanyat cultura tant amb creativitat (un gran exemple el podem trobar a les adaptacions cinematogràfiques, de teatre...) com a la forma que tenim de pensar i entendre el que ens envolta o a passat, tot i que actualment no està tant al nostre dia a dia per culpa de la filosofia, ja que la filosofia defèn la raó.
Personalment m'agraden molt els mites, sóc una noia molt curiosa, m'agrada molt aprendre cada dia una història nova la qual m'ajudi a entendre moltes coses, em facin pensar i que em serveixin per poder compartir-les amb la gent que m'envolta, ja que crec que actualment els mites no són prou coneguts en la nostra societat, crec que un mite mai hauria de quedar en l'oblit perquè són relíquies que han arribat a nosaltres després de moltes generacions.

Bernat Pareja Sabaté ha dit...

Un mite és un relat fantàstic que utilitza herois i déus per resoldre els dubtes que tenia la gent a l'època clàssica. Podem deduir quin tipus de societat hi havia aquella època ja que depèn dels personatges que surtin , les accions que facin... es pot deduir com era la societat. El penamnet mític ha tingut molta importància en la nostra cultura ja que durant molts anys ha donat resposta a moltes de les preguntes que les persones s'han plantejat. Ha sigut un recurs on trobar la veritat. Els mites i la mitologia en general van entrar en crisi ja que es van començar a fer descobriments científics i a resoldre els dubtes que tenia la gent d'u a forma coherent. A mi personalment els mites m'agraden molt: trobo que són historietes molt amenes i boniques en l'actualitat tot i que si et poses a pensar te n'adones que durant una època van ser molt importants per a una civilització sencera.

Antonela Burga Blanco ha dit...

La palabra "mito" deriva del griego mythos, que significa "palabra" o "historia". Un mito, tendrá un significado diferente para el creyente, para el antropólogo, o para el filólogo. Esa es precisamente una de las funciones del mito: consagrar la ambigüedad y la contradicción. Un mito no tiene por qué transmitir un mensaje único, claro y coherente. La mitología no es sino una alternativa de explicación frente al mundo que recurre a la metáfora como herramienta creativa.

También es conocido mayormente como un relato de hechos maravillosos protagonizado por personajes sobrenaturales (dioses, semidioses, monstruos) o extraordinarios (héroes). Es una creencia popular, acerca de algo cuya existencia no está demostrada. En nuestros tiempos, un mito es algo que las personas no creen, en el sentido habitual que haya ocurrido, ni se piensa tampoco que vaya ocurrir en un futuro. Es algo que pertenece a otro mundo, a una edad lejana y milagrosa, en que la realidad poseía una conformación radicalmente distinta.

Dando mi opinión los mitos forman parte de la historia, es cultura que a todos nos debería interesar y que deberíamos conocer.

Maria Zarzoso ha dit...


Salvete!

Els mites són històries fictícies ambientades en una època antiga, de tradició oral i sense un autor reconegut. Aquestes fàbules narren lluites i aventures màgiques protagonitzades per éssers sobrenaturals amb poders extraordinaris. En el cas de la mitologia grecoromana aquests éssers són divinitats o monstres.
Els mites no són simples narracions, sinó que darrerra d'aquestes històries s'oculten moltes lliçons morals i els pensaments i ideologies d'aquestes grans civilitzacions. Els grecs i els romans explicaven a través d'aquestes fàbules la realitat, ja que no eren capaços d'expresar-la d'una altre manera.
La temàtica d'aquests relats és molt diversa, es parla de guerres, d'aventures amoroses i de grans gestes. Aquests són temes que desperten un gran interès en la societat actual, i, per tant, en certa manera ens sentim identificats amb els nostres avantpassats. No obstant aixó, ens separa una gran diferència, nosaltres no associem aquests mites amb la realitat.
Alguns grecs però, van començar a dubtar sobre els ideals tradicionals. Ells creien que la raó era l'únic mitjà per entendre el món. Defensavrn que no es podia demostrar l'existència dels déus. D'aquí va sorgir el pensament il.lustrat i mé tard, la filosofia.
Personalment, considero la mitologia un patrimoni cultural fascinant. No només pel fet de descobrir com pensaven els nostres antecessors, sinó que també per la curiositat que ens desperten els temes que es tracten en aquestes meravelloses obres.

Carla ha dit...

Salve!
Un mite és una història clàssica i creativa de fets fantàstics, hi ha diferents tipus de mites que expliquen diverses teories. Als mites grecs hi ha uns personatges que els protagonitzen i que acostumen a ser déus o sers mitològics. Els mites acostumen a parlar de històries sobre els Déus, el seu origen o sobre herois. Jo crec que un mite és realment interessant,cap és igual i tots acostumen a dir-nos o fer-nos veure algo, d'alguna manera ens transmeten un missatge. També és cert que a vegades hi ha diverses versions dels mites i penso que és perquè com que s'han anat explicant al pas del temps, cadascú explica la seva versió.
Els mites ens aporten molta cultura ja que ens fan arribar coneixements; com era la societat antigament, com actuaven abans les persones,... . Penso que els mites van entrar en crisi perquè temps més tard es van començar a conèixer descobriments científics i a raonar més, així que es va començar a desconfiar d'ells.
Jo crec que els mites agraden a aquelles persones que són curioses, que tenen interès i els hi agrada aprendre. A mi m'encanten els mites, de fet, la mitologia és la part que potser més m'agrada del llatí i del grec. M'agraden perquè trobo molt peculiars les històries i la gran majoria tenen un significat o missatge que no t'imaginaries mai, i crec que val molt la pena preguntar-nos què podrem aprendre amb cada mite nou que coneguem.
Vale!

Carmen Ibáñez Gil ha dit...

Els mites són relats que han anat sobrevisquent al pas dels anys i que ens dónen lliçons, ja siguin bones o dolentes, del que hauríem de fer o del que no. Dels mites podem treure moltes coses ja que són d'alguna manera històries que s'han creat per donar-nos exemple de les coses, i explicar-nos les coses desde un punt de vista molt diferent. El pensament mític en la història de la nostra cultura ha tingut molta influència, ja que molts d'aquests mites segueixen molt presents en la societat d'avui en dia, es a dir, gran part del que som, ho som pels mites que ens han ensenyat tantes i tantes coses. Els mites van entrar en crisi, perquè, tot i que tenen molta influència en la nostre societat, la tenen més bé d'una manera indirecte, ja que molta gent s'ha desentès totalment dels mites, és a dir, d'alguna manera s'els hi ha tret importància en la societat, tot i que la tenen, i molta.
A mi, personalment, m'agraden molt els mites, crec que ens aporten moltes coses i són una manera diferent de veure la vida, són relats molt interessants i originals!!

Ángeles Torres ha dit...

Salvete!

Un mite és un relat que explica un fenomen que transcorre en un temps llunyà i aquest ens parla sobre personatges extraordinaris, és a dir, herois, déus, etc. La majoria de gent pensa que no serveix per res aprendre i/o saber mite, però està molt equivocada. Per una part, el mite és un relat memorable, és a dir, que perdura en la memòria, per tant ja ens està inculcant coneixements; és tradicional, mereix ser passat generació rere generació perquè ens educa; és exemplar, ja que ens dona una lliçó i en podem aprendre molt; intervenen personatges extraordinaris, com herois i déus i per últim, es troba en un temps prestigiós, és a dir, únic i important.
La influència del pensament mític en la nostra cultura no ha estat gaire important, ja que al ser simples relats la gent no els hi ha donat la suficient importància que haurien, no saben tot el que es perden d’aprendre. Malgrat això, alguns mites han quedat plasmats en objectes, quadres, noms de marques, o sinó també en el nom d’alguns personatges de llibres, pel·lícules, series, etc. D’alguna manera continua present. Tot seguit, quan estava en el seu auge, aquest pensament va entrar en crisi perquè va aparèixer la filosofia, ja que aquesta pretenia buscar, trobar, preguntar-se coses sobre el món i apropar-se a un veritat més correcta… i a causa d’aquesta la gent va obrir els ulls.
Personalment, els mites m’agraden, ja que no són simples relats, que te’ls expliquen i després t’oblides d’ells, sinó que pots aprendre moltíssim d’ells. Són capaços de donar-te una gran lliçó i a més tenim la gran sort que també eduquen. M’encanta que, d’unes històries fantàstiques, se’n pugui treure molt de profit!

Marina Bernardos Íñiguez ha dit...

Καλημέρα
Un mite és una història fantàstica sobre déus, personatges molt antics i coses que van passar fa molt de temps. Totes les religions tenen mites que expliquen la creació del món.
Els mites són formes flexives que representen valors. Cada mite dóna certs detalls sobre que signifiquen els valors en cada cas. Des de un punt de vista es podria dir que els mites son una manera d’aprendre; Són educatius.
Com diu el document, Si s´aprèn a analitzar i a interpretar els mites del passat, és molt més fàcil analitzar i interpretar les produccions culturals de la nostra societat.
Amb el naixement del pensament racional, va fer que la gent es planteges realment si totes les històries dels mites eren certes. Així que la resposta va ser l’argumentació i la demostració amb fets.
A mi els mites m’agraden, per que la mitologia per mi és màgia, il·lusió i fantasia. Es tracta de mostrar un món d'éssers fantàstics amb els que explicar el perquè de cada cosa. També es una forma d’interpretar l’existència de l’ésser humà. Em sembla interessant i alhora divertit saber coses dels déus i els seus poders. És com si cada història fos part del “trencaclosques” que som nosaltres mateixos.