8 d’octubre de 2016

Nuptiae romanae


Pridie Kalendas Iunias – XIV A.D.

       -Màrcia, ràpid, que fem tard!
                -Mater,... Quo...?
               -Filla meva! Quina pregunta és aquesta? Doncs al banquet de compromís!
     -Oh, per Mnemòsine! Tens tota la raó!
               -No cal que et recordi que demà, 1 de juny, et cases amb en Juli, oi?
         -No, mare, no. Apa, marxem que al final sí que farem tard.

Haig de comunicar a la meva filla que ja és de nit, que  ja és temps de lliurar totes les joguines i símbols de la infantesa als déus.

          “Oh, déus venerables! Aquí us faig a mans totes les meves joguines, jo, la Màrcia Calpúrnia,  ara que estic a punt d’encetar una nova etapa en la meva vida.  Ja no són per a mi.”
   
    Estic nerviosa, vull que arribi demà, desitjo veure la meva filla vestida de casament, amb la túnica blanca i llisa i un vel de color taronja com aquell, el flammeum que jo mateixa vaig dur també les kalendes de juny de fa... tants anys!

                                      .................................................

Per fi arriba el dia, ja està vestida, s’acaba de posar el vel taronja i jo l’he ajudada amb el nus del cinturó; però, realment, està molt ben acompanyada per la padrina de noces, la pronuba Gaia...
Ha arribat el gran moment. Hem de consultar els auspicis i signar el contracte matrimonial davant de deu testimonis. A continuació, la Gaia unirà les mans de la parella i la resta resarem a la deessa Juno; per finalitzar la cerimònia, el meu espós sacrificarà una cabra al déu Júpiter. Tant de bo els fruits d’aquesta unió neixin sans...

Els records del meu dia són tan clars com la llum d’aquest que ara vivim amb emoció, petita Màrcia...
                                       ..................................................

D’ara endavant tot és una gran festa. Ens dirigim cap al gran banquet que en Publi, el meu marit ha fet preparar. Gaudim del moment i ens plau veure’ns envoltats pels amics; però començo a sentir temor, inquietud perquè la meva filla se m’abraça i en Juli, emulant el ritual ancestral del nostre poble, l’arrenca dels meus braços per commemorar l’antiga història. Em dol, no puc evitar la tristesa d’una mare, perquè sé que a partir d’ara ja no viurem sota el mateix sostre, ara ja pertany al seu espós i a la seva família. Malgrat saber que allà serà feliç, no deixa de ser la meva filla, i l’enyoraré.

Ha arribat l’hora de la partença, la Màrcia és escoltada per flautistes i portadors de torxes mentre s’encamina fins a la casa d’en Juli. Darrere de tots ells hi ha els pares i amics; i tres infants portant els símbols del treball femení: un fus, una filosa i una teia.

Tots plegats arribem a la casa d’en Juli; aleshores, ell agafa la Màrcia en braços i traspassa el llindar de la nova casa. La Gaia no s’ha separat ni un sol instant d’ella i ara li indica que s’assegui en el lectus genialis, situat enfront la porta. A continuació, guiem els esposos fins a la cambra nupcial. Finalment, es celebra un últim banquet a la nova casa i ara sí, la festa ja es dona per acabada.

Ha estat un dia magnífic, perdurarà en la memòria de la meva filla, i en la meva també, és clar. Ara ella és feliç amb en Juli, ho sé, però no puc deixar de pensar que jo he perdut un bocí de la meva vida. Sé, però, i d’això n’estic ben segura, que ella sabrà gaudir d’aquesta nova etapa que avui ha encetat com ho he fet jo al costat d’en Publi.



              

Kènia Sanz
2n batxillerat humanístic


14 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

M'ha agradat molt el text literari que has escrit, Kènia, per la sensibilitat amb què tractes els pensaments i, per tant, els sentiments contradictoris de la mare envers el casament de la seva filla Màrcia. Hi havia amor en un casament romà? Era tot fruit d'uns interessos creats que menystenien la voluntat de la dona romana? És casualitat que el mes de juny fos el més (diacrític supervivent!) propici per a unes núpcies? Eren molt tradicionals, els romans? Algú pot esbrinar què significa l'expressió "mos maiorum"? Què hi té a veure l'episodi llegendari del rapte de les Sabines amb un casament romà? Què ha canviat i què no al segle XXI? Bufa, quantes preguntes em venen (aquest no ha sobreviscut, pobre!) al cap quan llegeixo una entrada vostra. Feliciter, Kènia!

Olga ha dit...

Salvete tripulants!

Primer de tot felicitar a la Kènia per aquesta entrada, mai m'havia preguntat com seria una boda romana i la veritat m'ha agradat molt aquesta entrada.

He estat fent una mica de recerca i això és el que he trobat:

-El matrimoni es pactava per tenir fills i no per amor. Per poder casar-se els nuvis necessitaven el consentiment patern i ser ciutadans, és a dir disposar del dret al matrimoni
-El casament es feia al juny perquè és una data favorable a causa del solstici d'estiu.
-Sí que ho eren, ja que també eren molt supersticiosos.
-Mos Maiorum es tradueix com "el costum dels avantpassats". D'aquí s'entén per mos maiorum a un conjunt de regles i de preceptes que el ciutadà romà apegat a la tradició havia de respectar.
-El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.

Segons la llegenda, als primers temps del Regne de Roma la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptú, a les quals va convidar els pobles veïns. N'hi van acudir diversos, però els d'una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.

Va començar l'espectacle dels jocs i, tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora els homes. Els romans van intentar aplacar les dones convencent-les que tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d'un poble que havia estat escollit pels déus.

Els sabins, evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se, perquè -van raonar-, si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació. A més a més, el rei de Sabínia, Titus Taci, i Ròmul van formar una diarquia a Roma que va durar fins a la mort de Titus.
-El que no ha canviat és que les núvies (normalment) seguim anant de blanc, deixem de viure amb els nostres pares per passar a viure amb el nostre espòs, celebrem una festa després d'estar casats i també jurem els nostres vots (però a Déu). Ha canviat que nosaltres podem escollir amb qui ens casem i (en la majoria dels casos) la gent es casa per amor, no ens posem el vel taronja, encara que algunes núvies es posen vel, però de color blanc. Les dones també tenim el dret del divorci pel motiu que sigui, tant sigui adulteri com si ja no sent amor per aquella persona.

I crec que això és tot, espero no haver-me deixat res!

Valete!

Cristina Tamashiro Famiankova ha dit...

Primer, felicitats per aquesta entrada i molt bon escrit!
Segon, responent les preguntes del magister, crec que no hi havia amor en un casament, crec que era fruit d'interessos. Sí que és posssible que amb el temps la parella s'enamori. Respecte a la data, no era casualitat que les núpcies es realitzessin al juny, ja que aquest mes consideraven que eren unes dates favorables i té relació ab el solstici d'estiu. Estic bastant segura que els romans eren molt tradicional, ja que a més a més de realitzar unes festen com calen (per ells) i que la noia dongués la seves joguines als déus com mostra de la seva "maduresa", eren molt supersticiosos, com per exemple amb les dates.

L'expressió "mos maiorum" es podria traduir com "la costum dels ancestres" que donaria a entendre el conjunt de regles i tradicions que un ciutadà romà havia de respectar.

L'episodi del rapte de les Sabines parla sobre l'nvitació de pobles propers de Roma a uns jocs, on van acudir els ciutadans de Sabínia amb les seves dones i fills. Quan es donar la senyal, els romans van començar a raptar aquestes dones. Des d'aquell rapte va ocurrir una batallas entre els dos pobles, que va durar anys, i un dia que els sabins van acorralar els romans fins el Capitoli per realitzar la seva venjança, les dones s'hi van posar en mig ja que no volien perdre els seus germans sabins, ni els seus ja marits i fills romans. Van aconseguir fer-los entrar en raó i van celebrar la reconciliació amb un banquet.

Aquí a Espanya les coses si que han canviat respecte a les bodes romanes, però hi ha altres països que encara sofreixen l'obligació de matrimoni per interessos, organitzen aquests events quan les nenes encara són molt joves. Una cosa que si que ha canviat ha sigut la tradició de les dates; actualment la gent es casa quan vol, sense importar si és juny o no.

En conclusió, les bodes romanes eren grans festivitats i que en alguns països segueixen els seus passos, com casar a les petites nenes. Però és bo saber que a la major part del món cadascú pot casar-se amb qui vulgui i quan vulgui.

Marina Bernardos Íñiguez ha dit...

salvete!
En un casament romà no se si hi podia haver amor entre les dues persones, ja que eren molt joves, però clar... "l'amor no té edat!" Sempre i quan no sigui amor forçat.
Els dos tipus de casaments; El matrimoni " CUM MANU", el marit es propietari de tots els beneficis, però en canvi, en el matrimoni de "SINE MANU" l'esposa segueix pertanyent a la seva familia paterna i és propietària dels seus beneficis. A causa de la seva importància en la vida dels homes i dones, el matrimoni ha de ser considerat en dates favorables. El període considerat el més apropiat, era la segona meitat del mes de juny, perquè estava relacionada amb el solstici d'estiu, l'apogeu del món natural.
El costum ancestral "mos maiorum" és el codi de decàleg del que els antics Romans deriven les seves normes socials. És el concepte bàsic de tradicionalisme romà, distingit, però en complement dinàmic per llei escrita.
Segons la llegenda, als primers temps del Regne de Roma la població era masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptú, a les quals va convidar els pobles veïns. N'hi van acudir diversos, però els d'una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.
Va començar l'espectacle dels jocs i, tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora els homes. Els romans van intentar aplacar les dones convencent-les que tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d'un poble que havia estat escollit pels déus.
Aquesta histÒria sembla ser que tingui una mica de relació al sentiment que pot tenir la familia quan li "arrebaten" a la seva filla de les mans per casar-s'hi amb ella.
avui en dia la majoria de casaments son entre dues persones les quals hi havia amor entre elles; Però també és cert, que hi ha llocs els quals els casaments son per la força i principalment per beneficis econòmics.
m'agradat molt la historia! L'enhorabona i gràcies per compartir-ho amb els tripulants!!!
Valete!!

kenia sanz ha dit...

Moltes gràcies Jordi, sempre que escric intento posar-me en la pell dels personatges i intento plasmar amb paraules allò què pensen i senten.
Sincerament, crec que no hi havia amor en un casament romà, només interessos, interessos per a les respectives famílies; la qual cosa feia menystenir la voluntat de la dona romana, perquè com ja sabem, en la societat romana tenia un paper molt més destacat l'home que no pas la dona.
No era casualitat que el mes de juny fos el més propici ja que aquest està relacionat amb el solstici d'estiu, i per tant, moment en què la natura tornava a florir després de la tardor i l'hivern.
L'expressió "mos maiorum" significa "El costum dels avantpassats" i per tant, s'entén com el conjunt de normes i costums adjuntades a la tradició que un ciutadà romà havia de respectar.
Penso que l'episodi del Rapte de les Sabines es pot relacionar en un casament romà ja que la núvia passa a viure i a estar en mans del nuvi i la seva família i es podria dir que és "arravatada" de la seva família, tal i com ho van ser les Sabines.
Evidentment al segle XXI han canviat moltes coses, com ara això últim que comentava, la dona no és propietat de l'home, no és fa una processó fins a la nova casa ni tampoc hi ha un lectus genialis a l'entrada i en la cerimònia no es sacrifica cap animal. Però no tot ha canviat, es mantenen algunes coses com ara que la núvia, era tradició, que vestís una túnica blanca amb un vel taronja i avui dia el color del vestit de la núvia, tradicionalment, continua essent blanc. A la cerimònia també hi ha uns testimonis que signen l'enllaç i per acabar, un casament continua essent un motiu de gran alegria i per això un cop finalitzada la cerimònia es celebra un banquet amb tots els convidats.

Ana Martínez ha dit...

Salvete omnes! Abans de res, vull felicitar a la Kènia pel text que ha escrit i per la manera en la què s'ha posat en la pell dels personatges.
Penso que no hi havia amor als casaments romans i que les famílies casaven als fills per interessos, ja sigui per diners com per amistats amb els pares. El mes de juny era l'escollit per a casar-se ja que era una data on el temps era favorable i també era el solstici d'estiu.
Els romans eren molt tradicionals. Els casaments sempre se celebraven de la mateixa manera A més, tenien supersticions, i una d'elles era que s'havien de casar al mes de juny i no al maig ja que tindrien mala sort.
"Mos maiorum" és traduït com "el costum dels avantpassats" i fa referència al codi del que deriven les normes socials dels romans.
El rapte de les Sabines explica que Ròmul, el primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor a Neptú degut a que la població de Roma era majoritàriament masculina, i va convidar a pobles veïns, com Sabínia. Van començar els jocs i cada un dels romans va raptar una dona, com s'havia acordat, i es van fer fora als homes. Els homes van intentar convèncer les dones que ho havien fet per a que ells fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d'un poble que havia estat escollit pels déus. Penso que aquest succés té a veure amb els casaments romans perquè fa referència a quan les filles abandonen les cases dels pares perquè passen a ser propietat dels marits, i elles no esculleixen amb qui casar-se.
Des de l'època dels romans s'han mantingut costums com el banquet de després del casament o la posada de l'anell al dit anul·lar. Altres coses han canviat, com per exemple que actualment la dona no és propietat de l'home, i quan una parella es casa, normalment se'n van a viure a una casa pels dos i no a la casa del pare. D'altres, com el matrimoni per conveniència i sense amor segueixen éssent presents a diverses cultures.
Vale!

Laura Barroso Agulló ha dit...

M’ha agradat molt l’entrada, ja que mai hagués sabut com eren les bodes romanes sense llegir això.
Respecte a les preguntes, he trobat que en els casaments romans, com molts d’altres cultures, es feien per interessos i no per amor. Tot i així podia existir l’amor entre la parella, tot i que els casos eren pocs. Els romans es casaven al juny perquè era el mes on hi havia el solstici d’estiu, on les plantes floreixen després de l’hivern. També eren molt tradicionals i supersticiosos, tal com he dit amb la data, a més de que la noia havia d’entregar les seves joguines per demostrar la seva maduresa.
L’expressió ‘’mos maiorum’’ significa la costum dels avantpassats, com per exemple les normes i lleis que els romans havien de seguir, junt amb les tradicions i creences. Segons un mite romà, al principi de tot el regne de Roma només hi havia homes, i per això el seu fundador va organitzar unes proves per convidar els pobles veïns. Quan van començar, cada romà va raptar a una dona i van fer fora la resta d’homes. Per sort encara conservem alguna cosa dels casaments romans, com per exemple el fet de posar l’anell a la parella, els vestits tradicionals són semblants al igual que les cerimònies. Desgraciadament també s’han quedat entre nosaltres els casaments sense amor, només amb interessos entre famílies, tot i que crec que no són tant comuns com abans.

Mireia Cancio Adan ha dit...

Salvete!

En un casament romà no hi havia amor, tot estava organitzat per aconseguir una família amb riquesa, terres i interessos per tenir categoria a la societat. La dona era la que menys opinió tenia en aquesta parella, ja que ella sempre ha tingut un paper inferior al de l’home.

No és casualitat que el mes de juny fos l’indicat per casar-se. Això té a veure amb el solstici d’estiu, que és el moment en què el sol està culminant. Simbolitza la il•luminació de la natura i per això els romans tenien el costum de casar-se en aquest mes. Els romans eren força tradicionals ja que les seves costums no canviaven, eren molt creients en fets de la mala sort i tenien una mentalitat antiga.

L’expressió llatina “mos maiorum” significa la costum dels ancestres, és a dir, un conjunt de regles que els ciutadans havien de complir bastant-se en la tradició romana.

El rapte de les sabines explica un episodi mitològic on Ròmul, el fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptú. Van acudir molt veïns però els de la Sabínia, van ser voluntariosos ja que van acudir amb les seves dones i fills precedits del seu rei. Va començar l’espectacle i cada un dels romans va raptar una dona i després van fer fora els homes. Els romans van intentar convèncer a les dones de que ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones. El sabins, enfadats per la traïció, van atacar als romans i els van acorralar al Capitoli. Les sabines van intervenir en la guerra i van pactar que si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills. Les sabines van aconseguir la reconciliació i es va fer un banquet. Aquest fet té molt a veure amb el matrimoni romà perquè ens mostra com les dones es veien obligades a abandonar les seves cases per haver de casar-se i anar a viure amb un altre home.

Actualment la dona pot escollir amb qui es casa i no es veu obligada a deixar casa seva. Però segueixen moltes costums com ara el banquet després de la boda o l’anell per demanar matrimoni.

Antonela Burga Blanco ha dit...

Καλησπέρα!

Muy interesante esta entrada ya que nos explica muy bien todo sobre el casamiento romano, y el vídeo es buenísimo; se nota que está muy bien trabajado y es una gran representación.
Kènia, felicidades por habértelo currado tanto, la información es precisa y concisa.

En cuanto a las preguntas de Jordi, evidentemente esta clase de bodas no eran por amor, casarse a la edad de 13 años me parece una exageración, sin embargo son costumbres antiguas que seguramente antes eran completamente normales.
He estado investigando y junio era el mejor mes para casarse gracias al buen clima que le acompañaba. Y sí, creo que es muy notorio que los romanos eran muy fieles a sus costumbres.

‘Mos maiorum’ significa ‘La costumbre de los antepasados’. El episodio del rapto de las sabinas tiene en común a un casamiento romano ya que la novia es separada de su familia para estar con el novio.

Está claro que han cambiado muchas cosas desde el sigo XXI, ya que tenían ceremonias un poco diferentes a las nuestras, las bodas de ahora son tan tradicionales depende de cómo lo desees, ya no hay sacrificios de animales, ni solo 10 testimonios, sin embargo la cultura romana es parte de nuestras raíces y lo esencial que es por ejemplo el vestido blanco es una costumbre que ha permanecido por muchísimo tiempo y que dudo mucho que desaparezca algún día.

Marta Vidaña ha dit...

Salvete omnes!!
En un casament romà no hi havia amor perquè aquests es feien per conveniència però personalment crec que a vegades depèn de la parella al cap del temps pot sorgir l’amor o el carinyo. Aquests interessos normalment eren financers o per terres i menystenien la voluntat de la dona romana perquè en aquella època ocupava un lloc menor del home.
Els casaments era tradició fer-los el mes de Juny perquè era el solstici d’estiu a causa de que en aquella etapa començaven a florir tot un altre vegada i perquè els romans eren molt supersticiosos, ho feien per evitar els mals auguris.
Els romans eren molt tradicionals, la nit abans del casament la núvia donava les seves joguines de la infància i símbols als déus. L’expressió “mos maiorum” es la costum dels avantpassats i fa referencia als costums i normes socials que tenien en aquella època el poble romà.
La referencia que hi ha en aquest mite es que quan les dones s’anaven a casar s’havien de separar de les seves famílies, ja que compartirien la seva vida amb al seu marit i la família d’aquest.
En el segle XXI ha canviat en alguns països que les persones no es casen per conveniència sinó que ho fan per amor, però el que no ha canviat i que es segueix fent és la cerimònia del casament que aquest conta de posar un anell a la núvia i després d’això un banquet per tots els convidats ,les famílies i la parella. I que poden tenir contacte entre les dues famílies del marit i de la núvia.

Anna Martínez ha dit...

Salvete tripulants!
Primer de tot felicitar a la Kènia per aquesta entrada.
Trobo que ho ha explicat de forma molt senzilla i entenedora.
Crec que és un tema interessant, i moltes vegades he buscat informació dels casaments dels romans per aclarir-me si eren per conveniència o de veritat s'estimaven.
Per tant, per a mi aquesta entrada ha sigut molt interessant i agreixo que l'hagi fet perquè amb molt poques paraules ho ha explicat perfectament!

Pocholo ha dit...

Salvete!!!
Jo crec que no hi havia amor, sinó que les famílies casaven els seus fills per interessos, és a dir, no buscaven amor sinó descendència. Però segurament amb els anys el matrimoni anava agafant confiança i estimació. A més, la decisió per poder contraure matrimoni, només la prenien els pares.
No és casualitat ja que, els romans preferien fer els casaments al mes de juny, el qual semblava el mes perfecte amb l'arribada de l’estiu. Segurament els casaments no es celebraven abans, ja que es tenia molt en compte el temps que feia.
Si que ho eren, ja que tots els casaments romans seguien els mateixos passos, les núvies vestien amb una túnica blanca i un vel taronja, la núvia dedica joguines, la bul•la i altres símbols als déus Lars, s’hi sacrifica un animal al pare Júpiter... També, com he esmentat abans, els casaments se celebraven a l’estiu, aprofitant el solstici d’estiu.
“Mos maiorum”, el qual el seu equivalent en plural és “mores maiorum”, es pot traduir com a “la costum dels ancestres”, que eren un conjunt de regles pel ciutadà romà apegat a la tradició que sabia de respectar. De fet les “mores” eren regles de la comunitat romana arcaica.
El rapte de Sabines tracta d’un mite que explica que, als primers temps a Roma, la població era eminentment masculina. Per solucionar-ho, Ròmul organitza uns jocs convidant els pobles veïns. Hi van acudir diversos, però la població de Sabínia, molt voluntariosos, hi va anar amb la seves dones, fills... Van començar els jocs i, tal com estava acordat, a la senyal cada un dels romans va raptar a una dona per casar-s’hi amb ella i poder tenir fills i, un cop fet això, van fer fora als homes. Havien passat anys i els sabins volien venjar-se, així que es van enfrontar contra els romans, però les dones sabines es van interposar entre ambdós grups, duent-los a la reconciliació. I això van fer, celebrant-ho amb un banquet.
Està relacionat amb el casament romà ja que, en la celebració del casament, la núvia abraça a la mare i el nuvi simula que l’arrenca dels seus braços per commemorar l’antiga història d’aquest rapte.
Han canviat moltíssimes coses respecte els casaments romans amb els d’ara.
Ara les núvies normalment vesteixen totes de blanc, encara que hi ha més varietat que en els antics casaments. També, no es segueixen les mateixes tradicions, com ara, no es sacrifiquen animals ni es commemora el repte de Sabines. Qui pren ara la decisió de casar-se són els nuvis i no els seus pares. L’edat més habitual per casar-se ara és entre els 25 i 35 anys, mentre que abans es casaven amb tan sols 14 i 16 anys.
Un aspecte que no ha canviat és per exemple, els banquets que se celebren després de la cerimònia. També intercanvien aliances (encara que abans només la núvia en rebia una).

Carla ha dit...

Salvete!

Jo crec que en un matrimoni romà no hi havia pas amor ja que les dues persones eren casades per els interessos dels seus pares i al ser joves no eren tampoc del tot conscients del que feien. Bàsicament estaven obligats a casar-se, i d'aquesta manera la dona no tenia opció, era menyspreada en comparació amb l'home perquè en aquella època tenien més importància els homes que les dones.
No era pas casualitat que s'haguessin de casar el mes de juny ja que coincidia amb el solstici d'estiu. Escollien aquest mes perquè venia el bon temps després de la tardor i de l'hivern i també era la estació més maca. L'expressió "mos maiorum" vol dir "la costum dels avantpassats", es refereix a que els romans seguien els costums dels seus avantpassats, així que eren molt tradicionals.
El rapte de les Sabines està relacionat amb un casament romà perquè la dona, és a dir la núvia, passa a ser del seu marit, i a formar part de la seva família, per tant, d'alguna manera deixa de formar part de la seva vertadera família. Això mateix els hi va passar a les Sabines.
Actualment al segle XXI han canviat bastantes coses, de fet la majoria. Avui dia la dona ja no és una propietat, ja no és "possessió" de l'home, ja que tenim tots dos la mateixa importància, i per tant la dona no és obligada, ella pot escollir amb qui es vol casar. A diferència del passat, la dona no és menyspreada i a la cerimònia no hi ha tants detalls que en aquell moment eren molt importants. El que no ha canviat és que la núvia dugui un vestit blanc blanc amb un vel, i com es feia antigament, al final de la boda hi ha un banquet.

He trobat que és una entrada fantàstica i molt ben treballada, felicitats Kènia! Ha estat molt interessant poder aprendre més de l'època clàssica.
Valete!

Ángeles Torres ha dit...

Personalment, crec que en un casament romà mai hi havia amor, ja que la majoria de vegades es casaven per interessos, tant per diners com per acords amb vincles dels pares. Normalment, el matrimoni s’acordava i es duia a terme per tenir fills, de manera que aquests heretessin la propietat i la situació del seus pares. Podia haver algun cas, però el mínim, en que si hi hagués amor entre la parella.
No era casualitat que el mes de juny fos el escollit per a unes núpcies, ja que en aquest es produeix els solstici d’hivern, moment de l’apogeu del món natural, sens dubte era la data més favorable per ells.
Definitivament sí que eren molt tradicionals, alguns exemples d’això es que, la núvia havia d’haver estat un any amb el seu nuvi, a més, per dissoldre el matrimoni era necessari que la núvia dormís durant tres nits seguides fora de la seva casa (trinoctio). També, la noia per demostrar la seva maduresa havia d’entregar les seves joguines, per últim, els matrimonis si tenien lloc fora del mes de juny, es deia que tindrien mala sort. L’expressió “mas maiorum” vol dir “el costum dels avantpassats”, i pot fer referència a que els romans havien de seguir amb les tradicions i creences.
Segons el mite de les Sabines, un episodi que ens explica que en un principi a Roma solament hi havia homes, motiu pel qual Ròmul, fundador i primer rei romà, va convocar als pobles veïns a unes proves esportives, de tal manera de solucionar el problema. Dins de tot aquest espectacle, els romans podien raptar a una dona i separar-la del seu marit, l’únic que volien era que elles fossin les seves dones. Per tal traïció, els sabins es van enfadar i es van enfrontar contra els romans, malgrat això, les sabines van aconseguir convèncer als romans de que no els matessin. Finalment, aquesta reconciliació va ser motiu de celebració i donar lloc a un banquet. Crec que hi té a veure en gran part a que les dones quan anaven a casar-se havien d’abandonar casa seva, deixar als seus pares i es veien obligades a marxar a una altra casa, a la de un altre home i el que seria el seu marit.
Per acabar, respecte al matrimoni d’abans i el d’ara, una de les coses que ha perdurat ha estat el banquet posterior a la celebració, també la posició de l’anell en el mateix dit. També, però tristament segueixen havent matrimonis sense amor, aquests són els de conveniència, que es produeixen per interessos. Altres coses han quedat enrere, per exemple, que la dona no és propietat de l’home pel simple fet d’haver-se casat amb ell.

Valete tripulants!