22 d’octubre de 2016

El Jurament Hipocràtic a la Facultat de Farmàcia!

Aquesta setmana, la Universitat de Barcelona ha celebrat l’acte acadèmic de graduació i, per tant, del jurament hipocràtic dels estudiants de Farmàcia de la promoció 2011-2016. Aquest jurament el fan tots aquells que començaran a exercir professions relacionades amb la sanitat, com poden ser medicina o farmàcia. És un text de caràcter ètic sobre la pràctica de l’ofici de sanador.



El nom del jurament no és a l’atzar. Fa referència a Hipòcrates de Cos, metge grec del s. V aC. nascut en aquesta illa del Dodecanès i a qui la tradició considera pare de la medicina. Es diu que ell mateix o un dels seus deixebles va escriure el primer model de jurament hipocràtic, un recull de normes que havien de seguir tots els professionals de la medicina. A partir d’aquell model original, s’han anat fent actualitzacions al llarg de la història. Actualment, el jurament que es promet en la majoria de països és el de la Declaració de Ginebra de 1948, redactat per l’Associació Mèdica Mundial.

Aquí us deixo, però, el jurament hipocràtic clàssic llegit i promès pels graduats de Farmàcia de la UB que podeu escoltar en el vídeo (entre els minuts 36:30 i 38:45).

"Juro per Apol·lo, el metge, per Asclepi, per Higiea, per Panacea i per tots els déus i deesses, posant-los com a testimonis, que duré a terme aquest jurament i aquest document d'acord amb la meva capacitat i el meu parer.

consideraré el qui em va ensenyar aquest art com si fos el meu genitor, el faré partícip dels meus mitjans de vida, i compartiré amb ell els meus diners si els necessita;

tindré els seus fills com a germans meus i els ensenyaré aquest art, si és que el volen aprendre, gratuïtament i sense contractes;

compartiré els preceptes, la instrucció oral i tota la resta d'ensenyaments amb els meus fills i amb els fills de qui em va ensenyar, i amb els alumnes que hagin signat el contracte i hagin jurat la llei dels metges, i amb cap altre;

utilitzaré les prescripcions dietètiques en benefici dels malalts segons la meva capacitat i el meu parer, per apartar-los del mal i de la injustícia;

no donaré a ningú un fàrmac mortal, encara que m'ho demani, ni li aconsellaré aquesta solució;

igualment, no donaré a cap dona un pessari avortiu;

duré una vida pura i venerable;

no intervindré quirúrgicament ni tan sols els qui pateixen de pedres, sinó que deixaré el meu lloc als experts en aquestes pràctiques;

a totes les cases en les quals entraré, ho faré en benefici dels malalts i em mantindré apartat de tota injustícia voluntària i de tota corrupció, i especialment dels tractes amorosos amb els cossos de les dones i dels homes, tant lliures com esclaus;

mentre presti o no el meu servei, allò que escolti o vegi referit a la vida de les persones, i que no hagi de ser mai escampat públicament, ho callaré, considerant-ho un secret.

Si mantinc aquest jurament i no el trenco, que obtingui un bon renom per la meva vida i el meu art entre tots els homes i les dones per sempre. Però si el transgredeixo i juro en fals, que em passi just el contrari de tot això."
                                                                             [Traducció de Ma Àngels Fumadó]



Què en sabem d'Hipòcrates? Què us ha semblat aquest bell text deontològic? De quines qüestions ètiques relacionades amb la vida i la mort parla? 

A propòsit d'aquest solemne acte acadèmic, amb quin himne universitari acaba? Si cerqueu la lletra i la traduïu, sabreu quins savis consells ens dóna.

Jordi Rojas
estudiant de 3r curs del Grau d'Història a la UB i ex-tripulant del Vaixell


19 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Quina il·lusió retrobar-te al Vaixell, Jordi! Veig que encara conserves l'entusiasme que et caracteritzava durant els teus anys de batxillerat. No el perdis mai! Maximas gratias, als tripulants se'ls gira feina! Una forta abraçada, magnum amplexum!

Daniel Gil Rafart ha dit...

PD: Les esfinxs son uns monstres amb cos de lleó, ales d'ocell i rostre de dona (a Grècia). Sovint s'usava com a motiu decoratiu de les tombes. El seu mite està lligat amb Èdip.

Quan Èdip va arribar a Tebes, l'esfinx custodiava l'entrada a la ciutat i devorava a tot aquell que no resolia aquesta pregunta:

''Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament als altres éssers, és més ràpid com menys peus usa al caminar?''

Èdip contestà correctament, i l'esfinx es suicidà.

La funció de l'esfinx és de guardià i protegir, per això es col·locava al costat de les portes d'accés, per protegir a Neptú

Daniel Gil Rafart ha dit...

Salve!

Hipòcrates de Cos fou un metge de l'Antiga Grècia considerat el ''pare de la medicima'' com a reconeixement a les seves contribucions a aquesta ciència, a més de fundar una escola que porta el seu nom.

El text és molt interessant, i si ha perviscut tants i tants anys, és perque realment mostra l'ètica que ha de tenir un professional dins d'aquest àmbit.

El jurament tracta qüestions com: l'abortament, l'educació, l'honradesa, l'eutanasia, i el fer bon ús del que s'ha après. Alhora diu que si es manté aquest jurament i no es trenca, es tingui un bon renom. Però en cas contrari, ha de passar a l'inrevés.

L'acte acadèmic acaba amb l'himne ''Gaudeamus Igitur'' (Alegremnos llavors). Aporta consells sobre la vida, i que aquesta és curta, per tant, s'ha d'aprofitar.

Vale!

Bernat Pareja Sabaté ha dit...

Kalispera

D'Hipòcrates en sabem que va ser un metge de l'antiga Grècia. És considerat una de les figures més destacades en la història de la medicina ja que se'l considera el pare de la medicina moderna. Fou el fundador de la primera escola de medicina, que porta el seu nom. Trobo que el jurament és preciós i que tot i ser escrit fa 2500 anys encara té moltes característiques que es podrien considerar actuals. Parla sobre qüestions molt actuals com l'abortament o com l'eutanasia.
L'himne universitari. L'himne es diu gaudeamus igitur que vol dir "Alegrem-nos doncs". La canço vé a dir que disfrutem de la juventut ja que la vida és efímera i s'ha de viure al màxim

Vale tripulants

Olga ha dit...

Salvete Omnes!

Hipòcrates fou un metge de l'Antiga Grècia del segle de Pèricles. És considerat una de les figures més destacades de la història de la medicina i s'hi refereix com el "pare de la medicina” en reconeixement de les seves contribucions duradores a aquesta ciència en tant que fundador de l'escola que porta el seu nom. Aquesta escola intel·lectual revolucionà la medicina de l'antiga Grècia, establint-la com una disciplina separada d'altres camps amb els quals se l'havia associat tradicionalment, fent que esdevingués una veritable professió.

Els èxits dels escriptors del corpus hipocràtic, els practicants de la medicina hipocràtica i les accions del mateix Hipòcrates solen barrejar-se; per tant, se sap molt poc sobre el que Hipòcrates pensava, escrigué i féu realment. Malgrat aquesta indefinició, Hipòcrates és representat sovint com l'epítom del metge antic. En concret, se li atribueix un gran progrés en l'estudi sistemàtic de la medicina clínica, reunint el coneixement mèdic d'escoles anteriors, i prescrivint la pràctica dels metges per mitjà del jurament hipocràtic i altres obres.

Hipòcrates és considerat el primer metge que rebutjà les supersticions, llegendes i creences que assenyalaven les forces sobrenaturals o divines com a causa de les malalties. Els deixebles de Pitàgores el consideraren com l'home que uní la filosofia i la medicina. Separà la disciplina de la medicina de la religió, creient i argumentant que la malaltia no era un càstig infligit pels déus, sinó la conseqüència de factors ambientals, la dieta i els hàbits de vida.

El text que he llegit m’ha semblat molt maco i també m’ha fet veure que fa molts anys també pensaven igual que nosaltres ho fem, el text ens parla de l’avortament i de l’eutanàsia (encara que ens parla en contra d’aquestes dues, per exemple) i també ens diu que un metge no és ficarà afer una especialitat que no sap fer, ens parla de la discreció que ha de tenir un metge, també ens parla del tracte que ha de tenir un metge amb un pacient, no pot sobre passar una límit amorós amb un pacient ni molt menys abusar d’aquest (cosa que s’han donat casos que ha passat).

La cançó que canten al final de la cerimònia és Gaudeamus Igitur, la lletra és la següent:
GAUDEAMUS IGITUR,
IUVENES DUM SUMUS. (BIS)
POST IUCUMDAM IUVENTUTEM,
POST MOLESTAM SENECTUTEM,
NOS HABEBIT HUMUS. (BIS)

VIVAT ACADEMIA.
VIVANT PROFESORES. (BIS)
VIVAT MEMBRUM QUODLIBET,
VIVANT MEMBRA QUAELIBET,
SEMPER SINT IN FLORE. (BIS)

ALEGRÉMONOS PUES,
MIENTRAS SEAMOS JÓVENES.
TRAS LA DIVERTIDA JUVENTUD,
TRAS LA INCÓMODA VEJEZ,
NOS RECIBIRÁ LA TIERRA.

¡VIVA LA UNIVERSIDAD,
VIVAN LOS PROFESORES!
VIVAN TODOS Y CADA UNO
DE SUS MIEMBROS,
RESPLANDEZCAN SIEMPRE.

Valete!

Laura Barroso Agulló ha dit...

Salve!
Hipòcrates és un metge grec considerat el pare la medicina. Va néixer a la illa del Dodecanès en el s.V aC. En aquella època el que entenem per hospitals eren petits temples en bones condicions de llum i aire, junt amb suficients abrics per als pacients. Aquests imploraven als déus per acabar amb la malaltia i Hipòcrates i altres deixebles els curaven. Abans d’ell ningú havia vist com funcionava el cor, els pulmons o la digestió, i ell va deduir les cures en malalties similars, iniciant així el que seria la medicina. És qui va crear aquest text deontològic quan els seus deixebles ja estaven preparats per impartir la pràctica correctament. M’ha semblat un text força interessant, ja que no tenia ni idea que els estudiants de medicina , al igual que la resta, havien de realitzar això. Tot i que també dubto que tots els metges actuals ho compleixin, però sempre està bé mantenir costums clàssiques.
En el jurament parla de com s’ha d'impartir la medicina correctament segons ell; la vida del pacient és el més important. És per això que diu que no donarà a ningú una droga mortal encara que fos demanada, és a dir l’eutanàsia, i tampoc donarà substàncies abortives, és a dir que està en contra de l’avortament. Per ell és important que un bon metge no caigui en la corrupció i que només es concentri en el bé dels seus pacients, sense tenir en compte si són persones lliures o esclaus. I finalment parla sobre la confidencialitat que s’ha de tenir amb els pacients, és a dir no explicar el que els hi passa a més gent si ells no volen. Això encara es manté, especialment en l’àmbit de la psicologia. Ara alguna d’aquestes pràctiques està ben vista, però en aquella època crec que saber que cert metge la practicava li podia fer tenir una mala fama.

Aquest himne universitari és diu Gaudeamus Igitur. Abans es titulava ‘’De brevitate vitae’’, sobre la brevetat de la vida. Ens parla i ens dóna consells sobre la vida, que, bàsicament, ens diu que l’aprofitem. Hem d’aprofitar la joventut i ser feliços, ja que la vida és breu i pot acabar en qualsevol moment. També ens diu que ens alegrem del que tenim o hem tingut, l’acadèmia, els professors, els membres, la república i les joves, sent aquestes últimes desaparegudes en l’himne actual. El finalitza demanant la mort de la tristesa, dels odiosos, el diable, demanant així una felicitat completa per als graduats.

Agnès Gómez ha dit...

Ἱπποκράτης en grec, va ser un metge i professor de medicina a l’antiga Grècia nascut a voltants de l’any 460 aC. És considerat una de les figures més importants en la medicina i se’l reconeix com “el pare de la medicina”. També és reconegut per les seves contribucions per fundar l’escola que porta el seu nom.
Penso que és un text que es recita des de fa molt de temps, i em sembla important que facin jurar lleialtat, fidelitat... a una professió a la qual s’hi dedicaran tota una vida. També m’agrada veure com juren per alguns déus com Apol·lo, després d’haver passat milers d’anys. Aquest gran text parla de temes importants relacionats amb la vida i la mort. Per exemple podem veure que diu:
-no donaré a ningú un fàrmac mortal, encara que m'ho demani, ni li aconsellaré aquesta solució;
-igualment, no donaré a cap dona un pessari avortiu;
-duré una vida pura i venerable;

Acaba amb l’himne “Gaudeamus igitur”, que és una expressió llatina que vol dir “Alegrem-nos doncs”. Aquest himne parla sobre, sentiments, sobre la joventut, sobre el fi de la carrera...Aquest himne ens dóna consells com:

(Llatí)
Gaudeamus igitur
iuvenes dum sumus
post iucundam iuventutem,
post molestam senectutem,
nos habebit humus!

(Català)
Alegrem-nos doncs,
mentre siguem joves
Després de la divertida joventut,
després de la incòmoda vellesa,
ens rebrà la terra!

Cristina Tamashiro Famiankova ha dit...

Salvete!
La veritat és que m'ha emocionat llegir una publicació d'un ex-tripulant! Espero que tots els que estem estudiant les llengües clàssiques actualment tinguem tant d'interès en el futur. Ara sí, responent les qüestions proposades de l'entrada...

Sobre Hipòcrates sabem que fou considerat el metge més il·lustre de l'antiguitat. La seva capacitat per a l'observació clínica va influir decisivament en eradicar velles supersticions. Va exercir de metge i va ensenyar medicina. La seva actuació durant una pesta li va valer un homenatge públic a Atenes. La seva fama va arribar a Pèrsia, d'on el rei Artaxerxes el va convidar a venir per combatre una epidèmia, oferint-li moltes riqueses; però Hipòcrates es va negar a col·laborar amb els enemics del seu poble.

Respecte el discurs de la UB, tenint en compte que un codi deontològic és un document que recull un conjunt de criteris, recolzats amb normes i valors que formulen i assumeixen qui duen a terme correctament una activitat professional, em sembla una bona cosa a fer. És a dir, ja que estudies per fer un treball, s’hauria de fer aquests codis per a que les professions siguin ocupats èticament correcte. L’únic que no m’agrada d’això és que hi ha oficis que no tenen aquests codis i haurien.

Sent un discurs pels graduats en farmàcia, les qüestions ètiques amb la vida i la mort que es comenta seria que aquest graduats farmacèutics han d’intentar sempre ajudar els malalts, però mai ajudar-los a morir. A més a més, també han de respectar el treball dels especialistes, això significaria que ells no haurien d’arriscar-se a fer unes practiques que no han estudiat.

Crec que els consells que ens dóna l’himne és aprofitar la joventut i la vida, agrair l’educació i tot aquell que ens ensenya, apreciar les amistats i la pàtria, el “suport que ens dóna l’Estat”, no tenir sentiments de tristesa i odi, etc.

Carmen Ibáñez Gil ha dit...

Hipòcrates de Kos fou un metge de l'Antiga Grècia del segle de Pèricles. És considerat una de les figures més destacades de la història de la medicina i hom s'hi refereix com el "pare de la medicina" en reconeixement de les seves contribucions duradores a aquesta ciència en tant que fundador de l'escola que porta el seu nom. Aquesta escola intel·lectual revolucionà la medicina de l'antiga Grècia, establint-la com una disciplina separada d'altres camps amb els quals se l'havia associat tradicionalment (notablement la teúrgia i la filosofia), fent que esdevingués una veritable professió.
Tanmateix, els èxits dels escriptors del corpus hipocràtic, els practicants de la medicina hipocràtica i les accions del mateix Hipòcrates solen barrejar-se; per tant, se sap molt poc sobre el que Hipòcrates pensava, escrigué i féu realment. Malgrat aquesta indefinició, Hipòcrates és representat sovint com l'epítom del metge antic. En concret, se li atribueix un gran progrés en l'estudi sistemàtic de la medicina clínica, reunint el coneixement mèdic d'escoles anteriors, i prescrivint la pràctica dels metges per mitjà del jurament hipocràtic i altres obres. Els historiadors accepten que Hipòcrates nasqué a voltants de l'any 460 aC a l'illa grega de Kos (Cos), i que esdevingué un cèlebre metge i professor de medicina. Tanmateix, altres dades biogràfiques sobre ell probablement són incorrectes. Hipòcrates aprengué medicina del seu pare i el seu avi, i estudià altres matèries amb Demòcrit i Gòrgies. Hipòcrates estudià probablement a l'asklepieion de Kos, i rebé lliçons del metge traci Heròdic de Selímbria. L'única menció contemporània d'Hipòcrates és al diàleg de Plató Protàgores, en què el filòsof el descriu com a "Hipòcrates de Kos, l'Asclepíade". Hipòcrates ensenyà i practicà la medicina durant tota la vida, viatjant com a mínim fins a Tessàlia, Tràcia i el mar de Màrmara. Probablement morí a Larissa a l'edat de 83 o 90 anys, tot i que segons algunes fonts superà de llarg els 100 anys; hi ha diferents relats sobre la seva mort.
M'ha semblat un text molt interessant, ja que ens dóna a conèixer el que en aquella època pensaven i feien. Em sembla molt maco que els estudiants de medicina hagin de fer aquest jurament tot i que hi ha coses amb les quals estic en desacord. Tracta de temes com la mort (assistida) i l'avortament com a coses negatives, es a dir, diu que mai aconsellarà a ningú la mort, penso que potser no és la millor solució sempre que no siguin casos molt extrems. I en el tema de l'avortament penso que es la dona qui ha de decidir ja que és el seu cos, per això estic en desacord en aquests aspectes amb el text deontològic.
El himne amb el que s'acaba aquest acte solemne es el Gaudeamus Igitur.
Valete Omnes!!

Emma Gazquez Rejat ha dit...


Bonum noctem !

Hipòcrates de Cos prové del nom grec Hiprokrates i significa el nom propi del metge de medicina. És considerat pare de la medicina occidental. Es creu que va néixer entre el 460 aC a l'illa de Cos, a Grècia. És fill d'Heràclides, de la família d'Asclepíades. A part de ser el pare de la medicina va ser professor de la seva professió. Va viatjar per ciutats per ensenyar medicina. En reconeixement de les seves contribucions és fundador de l'escola que porta el seu nom. Es considera autor d' una mena de enciclopèdia de medicina de l'antiga Grècia. Se li atribueix un jurament que porta el seu nom, que més tard es convertirà en una declaració deontològica tradicional en la pràctica mèdica. Aquest jurament es tracta d'entrar a les cases amb l'única finalitat de cuidar i curar els malalts, evitar tota sospita d'haver abusat de la confiança dels pacients, especialment de les dones i mantenir el secret del qual cregui que s'ha de mantenir reservat. Crec que això de mantenir unes regles del segle V aC, és un honor i un privilegi. Seguir amb la mateixa tradició. El text parla sobre l'ètica d'aquest treball. D'uns principis que un ha de complir sobre la conducta de la professió. Parla sobre el compromís i la fidelitat, de no tractar-ho com un simple treball sinó una cosa més, que forma part de la teva vida.
L'himne que es canta al final de la cerimònia s'anomena El Gaudeamus Igitur que significa alegrem-nos doncs. És una cançó estudiantil d'un autor anònim. Es fa servir com a himne acadèmic. Abans s'anomenava de brevitate vitae que significa, sobre la brevetat de la vida. Aquí està la versió en català de la cançó:
Alegrem-nos doncs,
mentre siguem joves
Després de la divertida joventut,
després de la incòmoda vellesa,
ens rebrà la terra!
On són els que abans nostre
al món foren?
aneu vers el cel,
descendiu als inferns,
si voleu veure'ls.
La nostra vida es breu,
en breu finira,
la mort arriba en un instant,
ens esquinça cruelment
no perdonarà a ningú!
Visca l'acadèmia,
visca els professors!
visca cada membre,
visquin tots els membres,
sempre siguin en flor!
Visca totes les joves,
fàcils, formoses
visquin les dones,
tendres, amables,
bones, laborioses
Visca la república,
i qui la governa!
visca les nostres ciutats,
la generositat dels mecenes,
què aquí ens protegeixen!
Mori la tristesa
morin els odiosos
mori el diable
els contraris als estudiants
i els que se'n riuen.


Valete omnes !

Ana Martínez ha dit...

Καλησπέρα tripulants!
Hipòcrates va néixer a l’illa de Cos (Grècia) al 460 aC i va morir a Larisa al 370 aC i va ser un metge grec. La tradició diu que Hipòcrates descendia d’una família de mags i estava emparentat amb Esculapi, el déu de la medicina. Va familiaritzar-se amb la medicina quan va visitar Egipte. Es considera a Hipòcrates l’autor d’una enciclopèdia mèdica antiga composada per uns seixanta o setanta llibres, en els que es defensa la concepció de la malaltia com la conseqüència d’un desequilibri entre els humors líquids del cos (la sang, la flegma i la bilis groga o còlera i la bilis negra o malencolia). Aquesta teoria va ser desenvolupada posteriorment per Galeno, que va dominar la medicina fins a la Il·lustració.
Em sembla molt bé que existeixin textos deontològics (textos ètics que ens expliquen allò que cal fer) ja que, d’aquesta manera, els graduats i futurs treballadors tenen més consciència del que han i no han de fer mentre que exerceixin la professió corresponent, fent així un treball millor. En el cas del Jurament Hipocràtic, els graduats juren no donar cap medicament incorrecte als pacients, ajudar als clients a tenir una vida pura i venerable, no donar pessaris avortius i no intervenir en cap operació quirúrgica sinó que ho faran els experts en això. M’he fixat en que a l’acte de la universitat no diuen “pessaris avortius”, sinó que canvien l’expressió per “pessaris destructors”, i penso que la causa d’això és que l’avort està legalitzat actualment i no tindria sentit que es recités l’expressió, ja que l’acció dels farmacèutics seria ilegal.
L’acte acadèmic acaba amb l’himne universitari Gaudeamus Igitur, traduït com “alegrem-nos doncs”. La seva lletra és alegre i podria interpretar-se com la felicitat que té un estudiant al graduar-se de l’universitat i la visió més positiva d’una vida en la que ja has acabat els estudis.

Anna Puig ha dit...

Què en sabem d'Hipòcrates? Què us ha semblat aquest bell text deontològic? De quines qüestions ètiques relacionades amb la vida i la mort parla?

Hipòcrates va ser un gran metge i professor de l’Antiga Grècia nascut en el s.V l’any 460 a l’illa de Kos . És considerat una de les figures més destacades en la historia de la medicina, també ens referim a ell com el pare de la medicina. Hipòcrates és el primer metge que rebutja les supersticions, llegendes i creences que assenyalaven les forces sobrenaturals com a causa de les malalties. També és considerat l’home que va unir la filosofia i la medicina.

A mi personalment aquest text em sembla molt interesant, ja que aquests text deontològic (paraula que vol dir ètic) tracta els temes de la vida i la mort, ho podem veure a la part que diu “no donaré a ningú un fàrmac mortal, ni que m’ho demani” aquí parlaria en contra de la eutanàsia ja que el text diu que es farà tot el possible per ajudar als malalts independentment de la seva classe social. També es posiciona en contra del avort ja que el text diu que no s’atemptarà en contra d’una vida ja que fer-ho seria portar una vida impura

A propòsit d'aquest solemne acte acadèmic, amb quin himne universitari acaba? Si cerqueu la lletra i la traduïu, sabreu quins savis consells ens dóna.

Acaba amb l’himne anomenat “Gaudeamus igitur” que vol dir alegrem-nos tots.
Aquest himne te un rerefons molt important, ja que diu que visquem el dia a dia mentre siguem joves, el famós Carpe Diem. És un himne que consciencia molt el tema de la mort per que ens donem compte de lo afortunats que som i de que hem de viure la vida al màxim, aprofitar cada moment, desfruitar-lo ja que cada moment és únic.

Paloma ha dit...

Hipòcrates va néixer a l'illa de Cos, davant de la costa d'Àsia Menor, cap a l'any 460 a.C. Va ser un metge-sacerdot, com abans que ell ho havien estat el seu pare i alguns membres de la seva família. Els hospitals de l'època eren temples acuradament triats per obtenir les millors condicions d'aire, llum, aigua i abric contra els vents freds, i estaven envoltats de pòrtics, on es disposava als malalts. Aquests imploraven el favor dels déus al mateix temps que eren guarits per Hipòcrates i els seus deixebles.
A mi personalment, em sembla molt important el fet d’haver de jurar fidelitat a una professió tant important com és la medicina i seguir uns codis ètics i morals per exercir-la.
Aquest jurament tracta qüestions molt importants, com són el valor de la vida i la mort o el tracte que han de rebre els malalts. Temes que encara ara, estan en debat, com l’avort o l’eutanàsia.
“no donaré a ningú un fàrmac mortal, encara que m'ho demani, ni li aconsellaré aquesta solució”. Aquí es refereix a la Eutanàsia, la practica de induir la mort d’un pacient terminal per així causar-li la fi del seu dolor i sofriment.
L’acte finalitza amb l’himne “Gaudeamus igitur”, una cançó estudiantil d’autor anónim que ens recorda que la vida s’ha de viure i que és breu.

Marta Vidaña ha dit...

Salvete omnes!!!
Hipòcrates fou un metge de l’Antiga Grècia del segle de Pèricles (aprox. 460 a.C). És considerat una de les figures més destacades de la història de la medicina i on s’hi refereix com el pare de la medicina” en reconeixement de les seves contribucions a aquesta ciència.
Va fundar una escola amb el seu nom, aquesta escola revolucionà la medicina de l’antiga Grècia, establint-la com una disciplina separada d’altres camps amb els quals se l’havia associat tradicionalment, fent que esdevingués una veritable professió.
Se sap molt poc sobre el que Hipòcrates pensava, escrigué i féu realment, és representat sovint com l’epítom del metge antic, se li atribueix un gran progrés en l’estudi sistemàtic de la medicina clínica.
Aquest text deontològic m’ha agradat molt, ja que porta en si unes paraules que m’han commogut i que fan reflexionar molt sobre com hem de comportar-nos entorn al nostre treball i actuar amb propietat, sabent que estàs fent una cosa que t’agrada ben feta.
En aquest text parla d’unes qüestions ètiques relacionades amb la vida i la mort que són: res més es tractarà a aquelles persones que ho necessiten i que tenen un problema el qual esta vinculat en el àmbit en el qual treballa, ajudarà a aquelles persones que necessitin de la seva ajuda i que no han estat corrompudes per ningú altre, ensenyarà a tot aquell que hagi jurat la llei dels metges ,tot el que se sap ho utilitzarà en benefici dels malalts, tot el que vegi en les consultes sobre els pacients ho mantindrà callat i es considerarà un secret.
Valete!

Maria Zarzoso ha dit...

Salvete!

Es considera que Hipòcrates va ser un dels metges més importants de l'antiguitat i el gran savi de la medicina. Va néixer l'any 460 a.C a Grècia, concretament, a l'illa de Cos. Allà va ensenyar medicina i va treballar com a metge, després d'haver viatjat arreu del món. Va recopilar tots els seus coneixements en un total de 70 obres.
Durant el segle V a.C, la societat creia que les malalties eren obra dels déus que imposaven càstigs a les persones dolentes. Hipòcrates va refusar aquesta idea i es va basar en la racionalitat. Ell defensava que les malalties eren el resultat dels hàbits vitals, de l'alimentació i de l'ambient. Aquest fet va ser el que el va fer destacar en l'àmbit de la ciència mèdica.

Personalment, considero que aquest text és interessant perquè tracta temes històrics i morals. El fet de què encara avui dia conservem aquesta tradició, mostra la gran importància que van tenir les seves aportacions. El temps i la societat actual han canviat molt respecte les passades civilitzacions, però en canvi, els valors ètics del text, continuen sent els mateixos.

Aquest jurament menciona diversos aspectes relacionats amb la vida i la mort. Fa referència a la idea de l'eutanàsia, manifestant-se en contra de proporcionar una via directa cap a la mort a qualsevol persona, per molt lamentable que sigui la seva situació. L'altra qüestió que es menciona en aquest jurament és la de l'avortament. Hipòcrates està totalment en contra de practicar-lo.

Aquesta cerimònia conclou amb una cançó escrita en llatí anomenada "Gaudeamus igitur"(Alegrem-nos doncs). És una cançó estudiantil d'autor anònim que en un principi es titulava "De brevitate vitae" (Sobre la brevetat de la vida) i es cantava inicialment en universitats alemanyes. Encara que la seva lletra és poc acadèmica, la majoria de les universitats la solen prendre com a himne propi quan es celebren actes acadèmiques.
Avui dia és reconeguda com la cançó universitària per excel·lència. Parla sobre l'essència estudiantil: la cerca de la veritat, en un ambient de llibertat, per construir un món millor.

Mireia Cancio Adán ha dit...

Hipòcrates va ser un metge de l’Antiga Grècia. Va aprendre la ciència de la medicina gràcies al seu pare i la va exercir a la seva ciutat i altres llocs del món grec. Va ser el primer que va separar la ciència de la religió. Una de les obres que li són atribuïdes és el Corpus Hippocraticum, agrupava els treballs i apunts del mestre com els d’altres metges, i també els quaderns de classe dels deixebles. Hipòcrates va establir les bases de la ciència, va fixar el caràcter natural de totes les malalties, la teoria dels quatre humors, la importància del pronòstic, una etiologia basada en el medi ambient i el règim alimentari, i per últim, la curació del malalt. El jurament hipocràtic i la creença que la base de l’art mèdica està en la unió de l’experiència, de la raó i del reconeixement de la malaltia com un procés duratiu, fa que per molts segles no canviï la ciència de la medicina grega.

Hem sembla molt correcte la creació del jurament hipocràtic, ja que ser metge comporta un conjunt de responsabilitats, tens moltes vides a les teves mans i has de seguir una sèrie de regles. Actualment hi ha molta gent al món que és capaç de ferir als altres i si no es crea aquest jurament, potser ho aconseguirien. Aquestes persones que comencen a treballar en aquest ofici no són expertes i han de saber les regles bàsiques que té l’ofici de medicina, per tant, el jurament hipocràtic serveix perquè ells sàpiguen les regles que han de seguir i les persones que depenen d’ells estiguin satisfetes amb els seus resultats.

Com he dit abans, en aquest treball moltes vides depenen del metge. S’ha de tenir molt de compte amb el que es fa per tal de no ferir als pacients o no aconseguir que es millori. Amb aquest ofici, ells són els encarregats de fer que una persona no passi de la vida a la mort.

L’himne que es canta al final del vídeo s’anomena Gaudeamus igitur. És l’himne universitari per excel•lència, es tracta d’una cançó estudiantil d’autor anònim. La lletra d’aquest himne és molt peculiar, ens parla sobre la velocitat en la que arriba la mort i ens diu que hem d’aprofitar de la universitat i de tot el que ens envolta, ja que va haver gent que no ho van poder fer i nosaltres tenim l’oportunitat.

Marina Bernardos Íñiguez ha dit...

Salvete!

Hipòcrates va ser un metge grec de l'època clàssica de Grècia. Se li considera com una de les més grans figures de la història de la medicina. Hipòcrates va néixer a l'illa grega de Cos, prop de la costa jònica prop d'Halicarnàs (illa de Grècia).
Fill d'Heràclides i Praxithea, la riquesa de la família d'Hipòcrates li permet tenir un bon començament educatiu com un nen.

L’aportació dels grecs a la ciència mèdica va ser notable. Les seves pràctiques de dissecció de cadàvers i, fins i tot, de vivisecció (en condemnats a mort), van permetre desenvolupar un coneixement empíric molt important sobre el nostre organisme. Però possiblement l’aportació més important va ser la realitzada per Hipòcrates en el terreny de la deontologia mèdica. La deontologia fa referència a les normes ètiques que cal seguir en la pràctica d’una professió determinada. Quan parlem de deontologia mèdica ens referim a les normes ètiques que han d’observar els metges. La idea bàsica d’Hipòcrates, i que constitueix l’essència de l’anomenat “jurament hipocràtic”, indica que el metge ha de posar per davant de qualsevol altra consideració l’interès per la salut del malalt. La medicina és primerament un compromís i, en segon lloc, una professió.

També és destacable la idea hipocràtica que les malalties són totes d’origen natural.

Aquest text deontològic no podria ser més “correcte” i “just”. El que possiblement m’ha creat mes interès del text és el tros en que hi diu: “a totes les cases en les quals entraré, ho faré en benefici dels malalts i em mantindré apartat de tota injustícia voluntària i de tota corrupció, i especialment dels tractes amorosos amb els cossos de les dones i dels homes, tant lliures com esclaus”

Parla de qüestions ètiques de la mort quan parla de: “no donaré a ningú un fàrmac mortal, encara que m'ho demani, ni li aconsellaré aquesta solució”
I parla de totes dues qüestions: “Si mantinc aquest jurament i no el trenco, que obtingui un bon renom per la meva vida i el meu art entre tots els homes i les dones per sempre. Però si el transgredeixo i juro en fals, que em passi just el contrari de tot això.”

Gaudeamus Igitur ("Alegrem-nos doncs" ) és una cançó estudiantil d'autor desconegut. En realitat va ser titulada com: “De brevitate vitae” (la brevetat de la "Sobre vida") i inicialment va ser cantada en universitats alemanyes. Encara que la seva lletra no és gaire acadèmica, la majoria d'universitats tendeixen a adoptar-la com a himne propi.

Valete!

Ángeles Torres ha dit...

Salvete!

Hipòcrates, com la majoria ja sap, es conegut com el pare de la medicina, degut a les seves aportacions fundamentals. Va néixer al segle V aC a l’illa de Quios (Cos). Desde ben petit, als 13 anys, va començar els seus estudis en el camp de la medicina, els quals va finalitzar a Egipte. Es va emportar molt de mèrit després de desenvolupar un sistema basat en l’observació i l’experiència per l’estudi de les malalties, aplicant les causes de les mateixes a fenòmens purament naturals, i no a intervencions del déus com s’havia cregut fins llavors. Hipòcrates va establir que el manteniment de la salut depèn exclusivament de la dieta i la higiene.

Respecte al text deontològic (que ens expliquen allò que cal fer), penso que és correcte que avui en dia encara es mantingui un com aquest present, ja que d’aquí en traiem el més profitós i ens conscienciem del que s’ha de fer o no s’ha de fer, en aquest cas, d’una professió que requereix una certa responsabilitat. Aquest text, servirà de tal manera, que els graduats i/o futurs treballadors, l’exerceixin millor. Les qüestions ètiques d’aquest text deontològic vindrien a ser: que juren a fer un bon ús dels medicaments, és a dir, no donar cap medicament incorrecte a alguna persona, ja sigui voluntària o involuntariament; dur una vida pura i venerable, amb això vol dir que ho faran amb tot pacient que necessiti auxili; no donar pessaris abortius, el que comporta no ajudar a algú a dur a terme un acte no ètic i finalment no intervenir quirúrgicament en un camp que no els hi correspon i deixar-ho pels experts en aquest.

L’acte acadèmic conclou amb l’himne universitari Gaudeamus Igitur, que vol dir “alegrem-nos llavors”. Aquesta és una cançó molt alegre i positiva, ja que mostra la positivitat de la vida, que l’hem d’aprofitar al màxim, hem d’aprofitar la nostra joventut. Crec que ens vol transmetre que hem de ser feliços, amb tot el que hem après o hem tingut, agrair l’educació, sentenciant l’himne el rebutjament dels sentiments odiosos i de tristesa. En definitiva, interpreta la felicitat d’un estudiant al finalitzar, per fi, els estudis universitaris.

Valete!

Antonela Burga Blanco ha dit...

Καλημέρα

Hipócrates de Cos —en griego: Ἱπποκράτης

Nacimiento: Siglo V a. C., 460 a. C.

Fue un antiguo médico dela Isla de Cos de Grecia, que ejerció durante el siglo de Pericles, es decir, en período de la historia de Atenas dentro del siglo V a. C.
Una de las figuras más destacadas de la medicina, gracias a sus contribuciones a esta ciencia es conocido como ‘el padre de la medicina’. Fundador también de una escuela que revolucionó la medicina de su época, al punto de hacer de esta una auténtica profesión.

Este texto ético me parece bastante importante ya que es un juramento que deben de cumplir al pie de la letra. Cuidar a sus pacientes como si fueran ellos mismos, y ¿Qué mejor forma de hacerlo, que jurar en el nombre de los dioses de la antigua Grecia?

Y hablando ya de lo que tiene en relación este texto con la vida y la muerte, podríamos citar la parte de ‘no daré a nadie un fármaco mortal, aunque me lo pida, ni le aconsejaré esta solución’. Es un juramento bastante particular ya que tiene plasmada la idea de que por ninguna razón, aunque así lo quiera el paciente, no le harían daño ni le quitarían la vida por ninguna circunstancia.

Termina con el himno ‘Gaudeamus Igitur’ que en realidad se titulaba De brevitate vitae ("Sobre la brevedad de la vida"). Nadie conoce el origen exacto ni el nombre del compositor. Se cree que la música es de Johann Cristian Grüntaus (1717) y fue reescrita en 1781 por Christian Wilhelm Kindleben, teólogo evangelista (Berlin 1748-Dresde 1785).
Este himno va animando a la juventud, universitarios y profesores. Y podríamos relacionarlo como un carpe diem ya que dice que aprovechemos nuestro tiempo de vida, ya que es corta.