22 d’abril de 2017

L'educació a l'antiga Roma


Com bona part del patrimoni cultural que tenim, la nostra educació també s’ha nodrit durant segles de les arrels clàssiques i, malgrat hagi passat el temps, som hereus del que grecs i romans van deixar gravat en la nostra memòria. A Roma, no podem iniciar l’estudi de l’educació abans del segle IV a.C. per manca de fonts fidels.  Com és evident, aquesta no era la mateixa que ara, ja que hi ha hagut avenços en les eines, en les tècniques i en la matèria d’estudi, i de la mateixa manera que molt ha canviat tot plegat, tanmateix en època romana la finalitat de l’educació perseguia allò que li és universal: desenvolupar les virtuts de l’home ideal romà a través de la gravitas (“responsabilitat”), la severitas (“austeritat”), la pietas (“respecte”) i la bona fides (“lleialtat”).
Els nens, fins als set anys,  rebien una educació donada per la mare (materfamilias), que els ensenyava els primers costums i la puresa de la llengua. En la segona infantesa, fins als dotze anys, depenien de l’autoritat del pare (paterfamilias), que els  ensenyava a comptar, nedar o fer servir l’espasa... però les nenes encara seguien depenent de la mare. El pare portava el fill amb ell, perquè aprengués mitjançant la seva experiència i el seu exemple, atès que imitar els grans (recordant el respecte al mos maiorum, el costum dels avantpassats) era el tractament pedagògic fonamental. Als setze anys, el ritual de la presa de la toga viril donava per acabada l’educació familiar, encara que els nens encara no tenien la suficient maduresa.
Durant un any, per tant, havien de passar per l’anomenat tirocinium fori, un any on aprenien de la política, dels afers polítics i d’oratòria, tot i que no s’haguessin desprès encara de les ensenyances donades per la família, ja que era un període de temps passat al costat dels pares o un tutor. Acabat aquest aprenentatge, els nois adolescents s’iniciaven en el tirocinium militiae, la vida militar, per iniciar a posteriori la carrera política o cursus honorum, i no en tots els casos. Aquesta era una educació específica, però simultàniament  anaven a l’escola.
La jornada escolar començava a l’alba, després es feia una parada al migdia i es tornava un altre cop a  l’escola. Les matèries que s’estudiaven eren reduïdes gairebé a la lectura i l’escriptura. L’escola era per nens i nenes, encara que sembla que pel que fa a les nenes es preferia que anessin a una de privada.

Hi havia tres estadis de l’ensenyament romà:

El ludus litterarius (dels set fins als onze o dotze anys). El professor era el primus magister ludi, que era l’encarregat d’ensenyar-los a llegir (legere), escriure (scribere) i comptar (calculare). Les lliçons s'impartien en locals molt humils, galeries sota els porxos del fòrum (pergulae) o tabernae llogades per a aquest fi, separades del carrer per una cortina (velum). També podien fer-se a l'aire lliure amb la bonança del temps. Als espais que feien d'aula (de l'antic terme llatí homònim amb el significat de 'palau'), els alumnes s'asseien en bancs sense respatller o tamborets (subsellia) al voltant del mestre, que ho feia en una cadira amb respatller (cathedra). Aquesta era l’educació més bàsica perquè després passaven a l’escola de ludus grammaticus.
          El ludus grammaticus (dels dotze als setze anys). Eren estudis reservats per a nens de famílies amb recursos i, per tant, el nombre d'assistents era molt més reduït i personalitzat. També els locals eren de més qualitat i, fins i tot, decorats amb retrats d'escriptors, artistes o polítics i mapes pintats a les parets. Aquest nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis i per preparar-se per a un nivell superior (ludus rhetoris). El professor d’aquest nivell (magister grammaticus) tenia més prestigi i estava més ben pagat. Els coneixements apresos pels joves en aquesta etapa educativa eren els equivalents als que s’ensenyaven a l’escola grega: fonamentalment una iniciació al domini del llenguatge i la interpretació de la literatura poètica. Les matèries impartides anaven des de la història o la geografia a l'aritmètica passant per la mitologia o l'astronomia.
 El ludus rhetoricus. En aquesta etapa se’ls preparava per a la vida pública, per a ser advocats o fer la carrera política (cursus honorum). S’estudiava, essencialment, oratòria (l’art de parlar en públic, a través de suasoriae -discursos per convèncer l'auditori- i controuersiae -debats amb continguts jurídics-), la retòrica grega i la llatina, tot i que predominava més la grega. Assistien alumnes de disset a vint anys. En finalitzar aquesta etapa, l'educació d'un jove romà es donava per acabada. Els romans més benestants, però, solien enviar els seus fills a escoles de prestigi de fora d'Itàlia, especialment a Grècia, bressol de la civilització occidental, on podien completar i aprofundir els seus coneixements com a deixebles d'algun orador o filòsof de fama.

Fins a finals de l’època republicana no es comença a anar a l’escola en el marc d’una política educativa d’Estat. Fins aleshores els nois i algunes noies aprenien d’un mestre professional. Es tractava, per tant, d’escoles privades on cada alumne pagava una quantitat al mes. Durant l’època imperial es van crear escoles públiques a Roma. Igual que la metodologia, basada en la memòria i en la imitació, és molt diferent a l’actual, el material també ho era; utilitzaven papyrus, que era un pergamí on apuntaven el que deia el magister, la seva pissarra s’anomenava tabula o tabella cerata (semblant, això sí, fins i tot en el nom a les actuals tablets!) i tenien uns stili o punxons amb què escrivien. Per comptar utilitzaven un abacus, estri que encara ara podem trobar a l’actualitat. Latramenti receptaculum era el pot que contenia la tinta per escriure al papyrus i també feien ús de les pennae, que eren les plomes amb què escrivien, o el càlam (calamus), una espècie de canya amb punxa. Per guardar i transportar aquests estris els alumnes duien una mena de motxilla o capsa. A més de les tauletes també tenien llibres (libri), que podien ser de tipus: el volumen, una tira d'uns vint fulls de papir, encolats l'un al costat de l'altre, que s'enrotllaven, i el codex, un quadern de fulls de pergamí cosits en plecs a la manera dels nostres llibres actuals.

Per acabar, i després de tot el que hem après cercant informació sobre l’educació romana, pensem que cal agrair-los el fet d’haver creat un sistema educatiu que, mutatis mutandis, ens ha fet com som. Nosaltres, a la propera edició de la Magna Celebratio que se celebrarà el proper cap de setmana a Badalona, intentarem estar a l’alçada!

Alba Segura i Anna Martínez
2n batxillerat humanístic




3 comentaris:

Kènia Sanz ha dit...

Molt bona entrada Alba i Anna!!

Molt completa i amb molta informació, que de ben segur ens serà útil, per encetar el compte enrrere per a la Magna Celebratio!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Alba i Anna, ens anirà de perles aquest apunt en la recta final de la nostra preparació per a la Magna d'enguany. Heu fet una molt bona síntesi del sistema educatiu romà i, sobretot, heu posat molt bé l'accent en la importància del llegat que els nostres avantpassats ens han deixat com a penyora. Feliciter duabus!

Cristina Tamashiro Famiankova ha dit...

Enhorabona, molt bona entrada i molt interessant! Va molt bé llegir-se aquesta entrada per la Magna Celebratio i així estar més informat sobre el tema.