19 d’octubre de 2015

Els jocs olímpics de l'antiguitat a En guàrdia !

El proppassat 12 d'octubre el programa d'Enric Calpena En Guàrdia de Catalunya Ràdio va emetre aquest interessantíssim àudio sobre els jocs olímpics de l'antiguitat.   

Hi participaven atletes grecs, homes de condició lliure i no culpables de cap crim ni afectats per malediccions religioses, que disputaven proves com curses a peu o amb carros, lluita, salts de llargada o llançament d'objectes. Els Jocs que se celebraven a Olímpia cada quatre anys des del 776 abans de Crist eren tan aclamats que motivaven la treva entre les ciutats en guerra i esdevenien cita esportiva, religiosa i també cultural. El doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga Borja Antela rememora els primers onze segles d'història d'aquesta competició esportiva de l'antiga Grècia, abolida per l'emperador cristià Teodosi el 393 dC i ressuscitada en l'era moderna. No us el perdeu!



11 comentaris:

kenia sanz ha dit...

Hola Jordi,
d'aquest programa d'"En Guàrdia" es poden extreure un munt de coses interessants com ara:
L'exercici físic era fonamental en l'educació dels nois. els Jocs Olímpics era una manifestació de cultura però alhora era una ofrena cap als déus.
Cada ciutat tenia els seus jocs, però sobretot uns, els d'Olímpia, eren els d'origen més remot i els que congregaven més persones. Van durar aproximadament 11 segles i es celebraven a Olímpia, situada al nord del Penolopès, on convivien estadis i temples.
El mite atribueix el naixement dels Jocs Olímpics a Pèlops cap allà l'any 776 aC. on es fixa la data de celebrar-se cada 4 anys durant els mesos d'estiu. També es celebraven cultes religiosos a banda dels esdeveniments esportius.
Les proves no eren tan diferents a les d'avui dia (curses a peu, amb carro, salts de llargada...).
L'any 393 dC però, Teodosi els va eliminar ja que ho considerava una mostra de paganisme.
Avui dia encara es pot observar l'estadi d'Olímpia sepultat entre les runes.
L'estadi no ocupava el lloc central de la ciutat, tot i ser molt gran, l'ocupava el Temple de Zeus.
Els Jocs eren una activitat col·lectiva de tots els grecs.
Però cap al 1200 aC, durant l'època de la guerra de Troia ja es celebraven una espècie de Jocs Olímpics tot i que no se’ls anomenava així, sinó Jocs a la mort de Patrocle (company d'Aquil·les), on ja es disputaven carreres, llançament de disc, de javelina... A l'illa de Creta també s'ha trobat restes de pintures representant quelcom semblant al que més tard serien els Jocs Olímpics i la possibilitat de la tauromàquia.
Sempre eren d'un caire competitiu però també lúdic i l'honor que representava poder assistir-hi.
Per acabar, com aquests dies hem treballat el mite de la Via Làctea, i hem estat parlant d'Hèracles, dir que Hèracles se’l considerava l'atleta total dels Jocs Olípics i possible potenciador del culte a la ciutat d'Olímpia i també dels Jocs.

Kènia Sanz

1r A

mariona amargos ha dit...

Salve!
A l'antiga Grècia l'exercici físic es considerava fonamental en l'educació dels nois. Cada ciutat important tenia el seu festival com les Panatenes d'Atenes.
Però el més important eren els que es celebraven a Olimpia, els anomenats Jocs Olímpics. No se sap en certesa els seus orígens però el mite del qual ve, ens relata que l'heroi Pèlops es va enfrontar a una cursa de carros al rei Enomau per poder-se casar amb la seva filla.
Els jocs eren tan importants que fins i tot les ciutats que estaven en guerra durant els quatre dies que els jocs duraven feien les paus.
L'any 393 d.C. l'emperador Teodosi convertit ja al cristianisme va eliminar els jocs per què deia que eren una mostra de paganisme.
Els jocs de l'antiga Grècia no eren gaire diferents dels que celebrem avui en dia, es portaven a terme proves semblants com podien ser les curses a peu, les curses amb carro, el salt de llargada... En la carrera de quadrigues era l'única prova en la que el competidor no era el mateix corredor sinó la persona qui pagava el carro, el que vindrien a ser avui en dia les escuderies.
Els grecs eren molt competitius per tant aquesta celebració era molt competitiva però alhora tenia també un caràcter lúdic. Era competitiva ja que al ser una commemoració de caire religiós el corredor que guanyava es deia que havia sigut per que els déus volien i el seu nom perdurava en la història mentre que els que perdien no se'n s'havia res més.

Anna Martínez ha dit...

Salve tripulants!
En aquest audio podem escoltar com eren els Jocs Olímpics a l'antiga Grècia. Història de la qual va començar a les Olimpiades.
En aquests Jocs es practicaven diferents esports: el llançament de disc, llançament de javelina, curses, la competició de salts...
A les curses, corrien els esclaus obligats pels amos; que normalment, morien per les condicions en les que corrien.
En aquests Jocs va participar Heràcles, que va ser un gran potenciador d'aquests.
Els Jocs Olímpics de l'antiga Grècia són molt semblants als actuals, però la diferència és que en els antics s'havien d'esforçar molt més.

Miki Torres ha dit...

Bona tarda
Per començar ens podem adonar de l'importància del culte al cos a l'Antiga Grècia quan ens adonem que cadascuna de les cutats més importants tenia festivals per fer-ne culte als Déus. Els que mes destaquen són els que es celebraven a Olimpia i avui dia encara es recorden i es celebren sota el nom de Jocs Olímpics. Si haguéssim de resumir aquella etapa (esportivament parlant) la descriuria molt bé allò de ''mente sana in corpore sano." És a dir, tot es resolia fent culte al cos i amb exercici físic, actvitat que avui en dia encara hi ha gent que practica en extrem. Com a figura principal dels jocs de culte al cos és Hèracles, que era el millor en tots els àmbits, segons expliquen els locutors.
Aquests jocs també estaven relacionats amb la religió, tot i que sempre que hi havia algun acte relacionat amb la religió els atletes feien igualment els seus entrenaments.
Una de les característiques que destacava en els grecs és la seva competitivitat i tot i tenir una gran part basada en jocs de culte al cos, tots volien ser els millors en el seu àmbit i ésser superior a la resta per aconseguir així que el seu nom fos conegut per tothom durant segles i segles i alguns han aconseguit que aquest perduri fins l'actualitat.

Carla de la Roja ha dit...

Hola Jordi
Els Jocs Olímpics de l'antiguitat eren un esdeveniment esportiu, cultural i religiós. Aquest esdeveniment va suposar el començament de la història de Grècia.
A l'antiga Grècia l'exercisi físic es considerava molt important per a la formació dels nois. Era un culte al cos, a més d'una ofrena i homenatge als déus i una manufestació de cultura.
Cada ciutat tenia uns jocs, però els més importants eren els d'Olímpia. No es sap amb certesa l'origen, però hi ha el mite de Pèlops, en el qual aquest heroi s'enfronta en una cursa de carros amb el rei per a casar-se amb la seva filla.El que si se sap es que es van començar a celebrar de forma regular l'any 776 a.C i es celebraven cada 4 anys en el mes d'estiu. En general, duraven 5 dies però van arribar a durar 23. Es celebraven competicions esportives i religioses però es separaven els dies que tocava religió dels que hi havia activitats esportives.
Les proves que es realitzaven eren similars a les d'ara: curses a peu o amb carro, lluita, salts de llargada, llançaments d'objectes...Però abans aquestes proves requerien més esforç que actualment.
Aquesta competició tenia tant ressó que fins i tot hi havia treves a les guerres. La literatura clàssica fa ressó de l'importància que tenien. I els principals pensadors anaven a les olimpíades a difondre les seves obres.
Per acabar, dir que el final dels jocs Olímpics va ser la religió. S'acaben a causa del seu paganisme ja que el rei Teodosi es va tornar critià l'any 393 d.C.

Eva Martínez ha dit...

Salve tripulants!
El tema del que parla aquest àudio és un dels més importants de l'antiga Grècia, els grans Jocs olímpics. Antigament la modulació del cos fomentant l'exercici físic era una de les coses més importants que hi havia en aquella època tot i que nomes l'exercien els nois. Aquests gloriosos jocs es celebraven a cada ciutat important, però els jocs més importants eren els de la ciutat d'Olímpia.
No se sap concretament l'origen d'aquests jocs, però sembla ser que l'heroi Pèlops va enfrontar-se a un rei per poder-se casar amb la seva filla.
Durant el període dels jocs olímpics, si hi havia algun país que estava en guerra, aquesta s'aturava. no era un període de pau o treva, sinó que feien la guerra competint entre ells als jocs.
Aquestes competicions eren d'un àmbit lúdic però sobretot competitiu, ja que es demostraven els millors esportistes de cada ciutat.
L'any 393 d.C. un emperador anomenat Teodosi va decidir eliminar aquesta celebració ja que deia que era paganisme.
Els jocs que celebrem actualment són d'allò més semblant als de Grècia, ja que també es realitzaven proves com salt d'allargada, curses, llançaments... Tot i que antigament, també es realitzaven proves com ara les curses de quadrigues, que eren les curses realitzades sobre carruatges de cavalls.

marc aulet gomez ha dit...

Salve companys !
Els Jocs Olímpics , celebrats a l'antiga Grècia era una reunió cultural, no solament a nivell esportiu sinó també a nivell gastronòmic i intercanvi de llibres i altres materials i això enfortien el creixement econòmic. Els nois eren educats depenent de la ciutat , eren educats per el exercici físic i el culte del cos a partir del gimnàs , els espartans per exemple , la seva única ocupació era el culte del cos i els atenencs en canvi eren mes pausats , feien el mateix però no a un nivell molt alt com els espartans.
Els Jocs Olímpics eren celebrats en honor a Zeus tot poderós , el cultisme del cos era més per els déus que per la persona en sí mateixa ja que li donaven molta importància. Els més coneguts són els Jocs Olímpics a la mort de Patrocle , l'amic d'Aquil·les on es van celebrar diferents disciplines.
Els Jocs duraven entre 4-5 dies on havien molts rituals , no es podia separar la religió de la quotidianitat ,era una espiritualitat molt viscuda i un sentiment fort cap ala religió. Homer dintre la Ilíada va escriure un cant , el cant 23 dedicat als Jocs Olímpics on descriu algunes proves que fan com per exemple : carros,proves de pugilat , lluita, atletisme, jocs amb arc, jabalina o llançament de pes.
Un dels déus representats i que tots els joves s'inspiraven en ell per el cultisme era Hèracles el fill preferit de Zeus tot poderós on representa clarament un home complert es un déu promocional dels jocs olímpics .
Els participant de les diferents disciplines no necessàriament eren els que participaven dintre la cursa de cavalls , ficaven els diners però no corrien perquè havia risc de acabar mort.
Teodosi , l'any 393 d.C. va decidir eliminar aquesta celebració perquè deia que no era religiosa.
La finalitat era una gran acte social i honorar al déu tot poderós , Zeus

Salutacions!

Alba Segura ha dit...

L'exercici físic era fonamental en l'educació dels nois. Els Jocs Olímpics era una manifestació de cultura i ofrena cap als déus. Cada ciutat tenia els seus jocs, però sobretot hi havia uns molt importants, els d'Olímpia van ser els més antics. Eren anomenats Jocs Olímpics, es diu que provenen d'un mite, on Pèlops s'enfronta a una carrera de carros contra el rei i així poder tenir la mà de la seva filla.
Els jocs van ser tan importants que el 776 a.C és va fixar la seva celebració cada 4 anys a l'estiu, els jocs es celebraven a Olímpia que era un santuari pels déus. Es celebrava durant 4 dies, i durant aquells 4 dies els països feien les paus per poder celebrar els jocs. Les proves realitzades no eren gaire diferents de les de l'actualitat, cursa a peu, salt de llargada i altres.
Al 391 d.C es va posar fi als Jocs Olímpics, ja que va haver-hi un canvi històric i no volien res que tingues a veure amb la religió i com els jocs olímpics en tenien els van treure.
Els grecs eren els més competitius per tant és considerava aquesta celebració una de les més competitive. El premi era simbòlic, a part de l'honor pel guanyador i que el seu nom perduraria a la història.

Júlia Torra ha dit...

Salvete omnes!
En l'antiguitat el esport físic era molt important per el nois i ja en Olímpia, que era la ciutat important per els déus, tenien llocs per realitzar aquestes activitats, com ara estadis i altres instal·lacions. Es considera que l'inici dels jocs olímpics va ser per l'heroi Pelops que es va enfrontar a una cursa de carros amb el rei Enòmau per aconseguir la mà de la seva dona, Hipodamia en al 776 aC. Es van començar a celebrar cada quatre anys a l'estiu i això feia un període de treva entre les ciutats en guerra. El premi era un objecte simbòlic i l'honor per el vencedor. Les proves eren prou semblants a les nostres i es van fer molt populars fins que per un rei cristià li van semblar una festa pagana i les va deixar de celebrar però més tard van tornar a rebre importància.
Aquestes activitats esportives eren un fet religiós, ja que hi havia una gran espiritualitat cap als jocs. Sempre hi havia una importància competitiva però també lúdica i sobretot l'honor que representava participar o assistir en unes olimpíades. El acte central de les olimpíades era la celebració del ritual del déu Zeus Olímpic.
En la literatura clàssica ja apareix de manera molt similar com deurien ser les proves de la època, tenim escrits en la Ilíada.
S'entrenaven en els espais esportius totalment nuus però amb molta higiene. I els competidors mostraven les seves qualitats allà però es lluïen més en les Olimpíades, que eren una gran reunió de tothom, on molt dels il·lustres de la història grega es trobaven.
Les proves es deien agons, que prové de antagonista que vol dir que provoca competició i en les quals només guanyava un, el qual rebia la cura o el privilegi dels déus i això li ajudava a ser vencedor.
Els agons més habituals eren les carreres de carros i a peu, el llançament de discos, el salt de llargada amb pes...
Només hi participaven els nois per el tipus de contaminació religiosa, ja que les dones podien contaminar els jocs i causar alguna desgràcia i per no molestar als déus, les dones directament no venien.
En general, era una de les festes més importants en l'Antiga Grècia i rebien molta importància religiosament perquè els déus t'ajudaven i això els hi feia ser competitius per rebre l'honor.
Bonam noctem.

Jaume Camins Giner ha dit...

Salve!

En aquest programa ens parla sobre un esdeveniment esportiu, cultural i religiós que eren els Jocs Olímpics, també ens parla sobre la importància del exercici físic ens els joves més enllà del objectiu competitiu.
Els Jocs Olímpics es celebraven en honor a Zeus.
Els Jocs Olímpics més destacats van ser els de la mort de Patrocle , l'amic d'Aquil·les on es van celebrar diferents disciplines i els d’Olímplia que van ser dels més antics. Aquests jocs tenien tanta importància i eren tan respectats i admirats pels grecs que si hi havia guerra entre alguna ciutat, feien una mena de “treva” mentre duraven els Jocs.
El premi per al guanyador era d’una manera simbòlica, ja que guanyar en els Jocs Olímpics era un honor molt gran i molt respectat per tothom, i no només els guanyadors sinó que també per tots aquells que hi participaven ja que calia molt esforç i dedicació per aconseguir participar-hi.

Patrícia Nieto ha dit...

Bona tarda i perdó pel retard Jordi.

Crec, que tots sabem que els Jocs Olímpics va ser i segueix sent el esdeveniment més important del món relacionat amb l'esport.
Però a més a més d'entretenir a la gent i gaudir de l'honor de guanyar medalles, els Jocs Olímpics a l'antiga Grècia anaven molt més enllà. Aquest jocs significaven un determinat temps per ofrenar als deus, per fruir de la cultura, bàsicament eren uns dies per fer tota mena d'activitats.
En aquells temps es considerava que l'exercici físic era fonamental en l'educació dels nois. Penso que en la actualitat hauríem de opinar el mateix.
L'àudio ens explica una mica els orígens dels Jocs Olímpics. Doncs aquests venen del mite en que l'heroi Pelops es va enfrontar a una cursa de carros contra el rei Enòmau, amb l'objectiu d'aconseguir la mà de la seva esposa, Hipodamia (776 aC). S'explica també que els jocs es celebraven en honor a Zeus.
Era tal la fascinació pels Jocs Olimpícs, que, si alguna de les ciutats estava en guerra amb una d'altre, feien una mena de treva perquè aquests poguessin ser celebrats!
Cara els concursants, era un honor poder-hi participar i se'ls donava un objecte simbòlic als vencedors.
Durant un temps, els jocs van deixar-se de fer, ja que un rei cristià va considerar que no eren més que una festa pagana. Sort que van tornar a agafar molta importància i avui en dia els podem seguir gaudint cada quatre anys... Això si, jo passo molts nervis!