9 de febrer de 2014

Demagògia

"La demagògia és la forma corrupta o degenerada de la democràcia. El demagog és un adulador del poble."     Aristòtil


Si busquem la paraula “demagògia” a diccionaris tan respectables com el mateix DIEC, en català, o al DRAE, en castellà, ens trobem amb una definició que curiosament s’allunya força de la seva  etimologia original.

DIEC - f. [LC] [PO] Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables. 
f. [LC] [PO] Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud.

DRAE -  1. f. Práctica política consistente en ganarse con halagos el favor popular.
2. f. Degeneración de la democracia, consistente en que los políticos, mediante concesiones y halagos a los sentimientos elementales de los ciudadanos, tratan de conseguir o mantener el poder.

I és que el demagog, aquell qui practica la demagògia, no és més que algú que basa el seu discurs en el populisme i en la manipulació, sigui en un context polític o en qualsevol altre.
Mentre els diccionaris i el pes del coneixement tradicional i de la història defensen una definició com l’anterior, la veritat etimològica ens ofereix una altra perspectiva, potser més neutra, menys punyent, menys pejorativa.

Demagògia prové del grec clàssic δῆμος, “poble”, i ἄγειν, “dirigir, conduir”. El terme grec δημαγωγία, per tant, fa referència al fet polític o social de guiar el poble, al d’un líder popular o, simplement, a un home repercussiu i influent. Així doncs, segons la seva etimologia un demagog no té perquè ser algú pervers i farsant que s’amaga sota una façana d’honorabilitat i generositat envers els altres. Sòcrates, Jesucrist, Gandhi o Martin Luther King, entre d’altres, haurien estat grandíssims demagogs. Pura ironia.

Aquesta divergència entre passat i present em convida a reflexionar sobre la connotació certament negativa d’aquest mot que ha anat arrelant al llarg de la història sense oblidar, però, que ja a l’antiga Grècia havia adquirit un valor negatiu pel propi sentit de ἄγω de “moure colpejant des del darrere, conduir a bastonades” com fan els pastors amb els seus ramats. Demagogs eren ja aquells caps polítics que “arrossegaven el poble” amb falsos arguments o fins i tot els qui se situaven estratègicament enmig de l’assemblea del poble per passar consignes i obligar a votar en interès propi els qui no podien sentir declamar els oradors des d’on es trobaven.

Realment, ¿com no hem d’entendre aquesta accepció pejorativa de les paraules “demagògia” i “demagog” tan severa quan els nostres propis representants polítics (o la majoria, és més prudent no generalitzar) han imposat sovint un model de societat a la recerca de l’interès particular, apropant-se al poble amb veritats vestides, traint, entabanant i ignorant el benestar comú? Vull referir-me, especialmente, a les grans dictadures que han governat el nostre món; des del nazisme i el comunisme fins al propi franquisme o qualsevol forma d’autocràcia. Totes aquestes ideologies han estat liderades per demagogs, incitadors de masses que han persuadit el poble amb un discurs d’aparença impecable i d’una coherencia més o menys impol·luta, però per dins esgarrifosament mal intencionats.

I penso que, històricament parlant, no cal anar-se’n tan lluny. Pensem en els nostres responsables polítics actuals, els grans líders, els poderosos, els intocables. Aquells que ens apropen cada dia més cap al precipici, seduint-nos amb falses esperances i propostes impossibles. És certament molt trist que aquells qui haurien de guiar, il·luminar i indicar correctament el camí que hem de seguir, els autèntics “demagogs”, siguin els culpables que un mot d’origen noble s’hagi corromput d’aquesta manera.  El resultat és que molts ciutadans ja no creuen  (per no dir confien) en les seves paraules i de vegades cal recordar aquests detalls que ens regala la llengua i que passem per alt per poder construir una crítica (no necessàriament negativa) al nostre món actual. I és que no podem oblidar que som nosaltres, el poble, el δῆμος, qui mantenim aquests demagogs en el poder. I som nosaltres, només nosaltres, els qui podem trencar aquest cercle viciós. Us convido a reflexionar.

Sofia Menéndez-Arango
1r batxillerat


22 comentaris:

marc moreno ha dit...


En primer lloc volia felicitar a la Sofia per que es veu que és una entrada molt elaborada.
És bastant interessant que el significat de “demagògia” i “demagog” hagi anat canviant mitjançant passen els anys i els segles. Serà que els nostres “representants” ens donen motius? Volia afegir que en l’últim paràgraf tens tota la raó, avui en dia, aquells que ens haurien de representar de cara al món, o ens haurien d’ajudar i fer el bé per nosaltres són els que més dificultats i barreres ens posen per a poder fer una vida normal, sense tindre que patir per que el teu fill pugui dinar l’endemà o tingui aigua per dutxar-se.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Felicitats, Sofia, per aquestes reflexions amb què ens convides a no defugir el debat polític tan necessari en aquests moments. De nou l'etimologia ens ajuda a veure la llum del comportament humà. Tant de bo els nostres polítics llegissin aquesta entrada i en prenguessin nota. Recordar que ja a l'antiga Grècia el perill que amenaçava la jove democràcia atenesa era ben palès ens fa entendre que mai, mai hem d'abaixar la guàrdia. alumnes compromesos, opinió crítica raonada és el que us farà lliures i no manipulables. N'ets un bon exemple. segueix així, Sofia!

Sofia ha dit...

Moltes gràcies Jordi (i Marc) i també gràcies a tots els que li cedireu uns minuts a aquesta entrada. És un plaer poder formar part de les publicacions del bloc, i més quan aquestes ens permeten donar una petita opinió (que intenta ser moderada), expressar-nos i motivar a tots els altres a fer-ho també. Cal fomentar el pensament i l'esperit crític, que, tal i com dius tu, Jordi, avui dia és l'únic que ens fa menys titelles i més persones. Valete tripulants, espero que gaudiu!

Pau Fdez De Labastida ha dit...

Salvete tripulants!

Crec que aquesta és una bona entrada pel blog, perquè tot el que ens ha dit la Sofia és tan interessant que tots hauriem de reflexionar sobre el tema. Gràcies a l'etimologia aquesta paraula ja no ens sona tant negativa, i és una pena que caps polítics hagin canviat el sentit de la paraula per aprofitar-se del poble.
Enhorabona Sofia!!

Ginesta ha dit...

Felicitats a l'autora de l'entrada! M'ha agradat molt descobrir l'etimologia d'una paraula que, per desgràcia, està tan en voga últimament.

Sembla mentida que, tot i la pesant motxilla de dictadures, aixecaments i règims demagogs i populistes, encara no n'haguem après.

Per sort, com algú va dir, sempre ens queda l'esperança. L'esperança i la certesa que nosaltres som el present, que ja no podem canviar el passat, però que serem els autors del futur.

El present i el futur és a les nostres mans, aprofitem-ho!

charton ha dit...

Salve tripulants
Abans de comentar l'entrada, volia felicitar a la Sofia per el seu magnífic treball fent aquesta gran entrada sobre la demagògia.
I com el Marc i segurament molts més, també estic molt d'acord amb l'opinió de la Sofia en l'últim paràgraf, ja que els que es comprometen a d'ajudar el seu poble a millorar fan el contrari del que diuen, prometen, etc. Fen així que l'etimologia de la paraula "demagògia" no es compleixi.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies a tu, Sofia, per la teva interessantíssima aportació. Tant de bo, ja ho he dit moltes vegades, puguem anar publicant sovint més entrades com aquesta. Bon senyal serà. Feliciter de nou!

PS: Ginesta, quina il·lusió tornar-te a trobar a bord del Vaixell. Benvinguda una vegada més!

Ruut ha dit...

Quina entrada més espectacular!! Felicitats, Sofia, és molt interessant. La demagògia és tan increïble com la seva pròpia etimologia:"conductor del poble".
Imagineu un món on tothom actués amb màxima llibertat? És necessari que hi hagi representants... Però, és natural que, els nostres màxims representants, demagogs, facin que el propi mot canviï de significat?
Això vol dir que no saben fer la seva feina, i en comptes de corregir i fer-ho bé (almenys fer-ho com haurien i no pel seu compte), modifiquen la resta, que els és molt més fàcil (generalitzo, sabem que n'hi ha que exerceixen bé el seu càrreg).

També, tela marinera com cadascú defineix la paraula, no han tingut en compte l'origen de la paraula, és més, molts dels qui representen aquest mot no li'n dónen dignitat a aquesta.

Bé doncs, està tot dit, no fa falta cap aportació més, aquesta entrada parla per si sola!

Àlex Fernàndez De Labastida ha dit...

Salvete tripulants!

Trobo que és una gran publicació per entendre un ètim que apareix molt en la vida quotidiana i que saber el significat d'aquest tipus de paraules és molt important a l'hora de realitzar algun comentari o simplement per conèixer el que ens trobem en el nostre dia a dia.
La vinyeta de "El roto" mostra de manera irònica i de manera molt entenedora la veritat i el significat del terme demagògia. També dir que per culpa d'una sèrie de governants, que son els que ens han de dirigir en les nostres vides, hagi canviat el sentit d'una paraula amb un orígen de fa molts segles. I finalment volia felicitar a la Sofia pel seu treball.

Judit Millàn ha dit...

Salvete!

L'etimologia i la història de la paraula demagògia són molt interessants. És curiós com en l'antiga Grècia, ja era una paraula negativa, encara que no sempre té perquè ser-ho. Personatges històrics han sigut grans demagogs, però avui en dia dir-li a una persona: "ets un demagog" és com insultar-lo, perquè el seu missatge té un doble fons interessat.

Jo animo als nostres polítics a que tornin a agafar en el seu discurs el sentit noble d'aquesta paraula, per poder aconseguir una societat més justa.

Gràcies Sofia per aquesta magnífica aportació, en la que tots hauríem de reflexionar.

Ferran Valls Cusiné ha dit...

En primer lloc, m’agradaria felicitar l’aportació aquí presentada, car ajuda a comprendre millor el fenomen sociològic de masses mitjançant el qual la classe capitalista benestant ens aconsegueix enganyar a tots nosaltres. És de gran valor la informació sobre l’etimologia de la paraula demagògia.

En segon lloc, m’agradaria comentar el penúltim paràgraf, en el qual es procedeix a mesclar tot tipus de règims sense distinció ni aclariment.

1. És profundament inadmissible, des del meu humil punt de vista, assegurar que el comunisme, com a concepte, com a teoria filosòfica, política i econòmica, té uns objectius «esgarrifosament mal intencionats». Aquesta doctrina interdisciplinària, desenvolupada magistralment per Karl Marx i Friedrich Engels, explica rigorosament, amb una exigència contínua i una fidelitat sorprenent als esdeveniments reals, el desenvolupament de la societat humana, l’actual sistema explotador capitalista i ofereix la forma científica en què les masses oprimides d’arreu del món puguin emancipar-se i alliberar-se. És a dir, està totalment fora de lloc qualificar de «esgarrifosament mal intencionat» un sistema filosòfic que explica la realitat i que adopta la forma de l’arma teòrica revolucionària de totes i tots els oprimits del mon. Es pot acceptar o rebutjar tal teoria ―sempre després d’estudiar-la en profunditat ―, però no se l’ha pot acusar «esgarrifosament mal intencionada» si sorgeix com una explicació científica del nostre món. Anàlogament és com si s’acusés a la teoria d’Adam Smith, o en termes de biologia a la teoria de Charles Darwin, d’estar «esgarrifosament mal intencionades».

Per altra banda, la història de les Revolucions Comunista és i seguirà sent la història de l’apoderament de les masses treballadores. Entendre com «esgarrifosament mal intencionat» aquell procés històric i dialèctic mitjançant el qual es supera el sistema actual, com tants altres episodis històrics s’han donat, significa, simplement, no comprendre l’anàlisi marxista.

[...]

(Segueixo en la següent resposta).

Ferran Valls Cusiné ha dit...

(continuació)

2. Oferir no només certes millores immediates, limitades i oportunistes, sinó la possibilitat revolucionària d’emancipació de les grans masses de treballadores i treballadors no és pas una actitud o posició demagoga. Tot el contrari. És més, la teoria social del comunisme es postula d’acord a una àmplia i meticulosa teoria social i en concordança a uns principis. En altres paraules, és una forma política que no sorgeix de conjectures personals, concretes o profitoses per alguna persona, sinó que és una teoria explicativa adaptada a la realitat que no pot ésser simplement «utilitzada» o no utilitzada. El comunisme no sorgeix com un concepte demagog per enganyar a les masses, sinó que correspon a una teoria contínuament desenvolupada i provada i d’emancipació de les masses.

¡Pobre vell Marx, qui li hauria de dir que a la seva teoria econòmica i filosòfica se la titllaria de demagoga! ¡Pobre vell Marx, que es dedicà tota la vida, enmig de la persecució política arreu d’Europa i de la pobresa, a lluitar per les masses treballadores i a aportar una explicació científica del capitalisme! ¡I quantes persones demagogues han mort i moren per dirigir l’emancipació de la classe treballadora dels països i del món (Rosa Luxemburgo, Karl Liebknecht, Antonio Gramsci, Ernesto Guevara, Ho Chi Minh, Thomas Sankara, etc.)!

A la inversa que el nazisme i el franquisme, que sorgeixen pura i simplement en moments que l’estimat i glorificat sistema actual està en perill i que necessiten enganyar a les masses treballadores per mantenir l’explotació i l’opressió sobre elles, el comunisme significa el trencament radical, violent i total respecte l’actualitat; l’alliberament de l’individu i de la societat de les seves cadenes d’emancipació; l’apoderament de l’individu i de les masses treballadores dels utensilis i de les condicions de vida.

3. Equiparar o col•locar en la mateixa categoria, ni que sigui a mode d’exemple o momentàniament, el comunisme amb el nazisme i el franquisme mostra la més burda manipulació, voluntària o involuntària, de la teoria marxista i de la història del segle passat. Fou precisament l’apoderament i la consciència marxistes de les masses treballadores, de les milícies comunistes de tots els països del món, de la contribució del gran país socialista de la Unió Soviètica, allò que ha permès que actualment gaudim d’una Europa aparentment lliure d’esvàstiques nazis i de caudillos. (Tot i que, com he dit, en la següent etapa revolucionària, tals règims militars i feixistes tornaran a aparèixer per salvar el sistema capitalista). És un insult als nostres avantpassats equiparar la resistència i la dignitat revolucionària del marxisme amb la denigració del nazisme i el franquisme. És un signe de menyspreu titllar de demagògia a una teoria social revolucionària, així com als moviments i països que han intentat superar l’actual sistema.

Finalment, agradi o no, es vulgui acabar amb la misèria i l’explotació de les masses treballadores o no, l’etapa història de les grans revolucions proletàries, de les revolucions socialistes, dels aixecaments i els apoderaments de les masses oprimides d’arreu del món, no ha fet més que començar.

Salutacions.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Ferran, celebro que vulguis aportar el teu granet de sorra (o granàs, segons com es miri) al nostre Vaixell i, de pas, que l'apunt de la Sofia desperti l'interès que mereix. Plurimas gratias.

Erfel Laureano ha dit...

Salvete tripulants!

Primer de tot volia felicitar la Sofia per la bona investigació. Com ens ha explicat molt bé la Sofia la demagògia és la manipulació dels sentiments de la gent, especialment mitjançant discursos i promeses amb una finalitat d’aconseguir o mantenir el poder polític o en qualsevol altre. Penso que la demagògia és dolenta o bona depenent de l’ús que es faci d’ella, o el que és el mateix de les intencions del demagog.

MarionaFerrer ha dit...

salvete!

Felicitats Sofía per aquesta entrada! Un regal per a tots nosaltres! És una publicació que ens convida a pensar moltíssim sobre la societat d'avui dia.

La paraula demagog, tot i que hauria de ser una gran paraula per descriure a totes aquelles persones capaces de mostrar la llum a un poble s'utilitza des dels principis, a l'antiga Grècia, per designar a tot aquell polític corromput per l'avarícia i el poder, a tots aquells que prometen sense saber com complir les seves paraules, a una democràcia degenerada.
Actualment, els polítics, o la majoria d'ells, haurien d'aprendre el sentit etimológic de la paraula i oblidar-se del significat que té realment... Però és veritat que el poder deixa cec a aquell que gosa tenir-lo entre les mans.

Marta Villar Vidal ha dit...

Crec que ningú pot negar la opinió i l’entrada de la Sofia al bloc, ja que com bé diu ella la demagògia és un concepte que només utilitzen els incitadors de masses que han persuadit el poble amb un discurs d’aparença impecable i d’una coherència més o menys impol•luta, però per dins esgarrifosament mal intencionats. I és així la realitat d’aquest món i que per desgracia els únics que poden posar remei som el poble; és una ironia, està clar, perquè se suposa que qui té càrrec del país és el que té que agafar les regnes i tirar cap endavant. Però com bé diu una dita: no et creguis les paraules sinó els fets.

És tanta contradicció que la definició que donem de demagògia avui dia s’allunyi tant de la definició que ens dona l’etimologia, que per suposat aquest concepte no ha de ser així, però que l’ésser humà la capgirat donant-li un rumb cap a la infelicitat o la desgracia. Desitjaria que totes les persones que tenen la oportunitat de ser demagogs, primer llegissin un llibre d’etimologia perquè sabessin que els seus actes estan sent manipulats i que després de un gran recull d’aquesta valuosa i significant informació, escoltessin el poble, els drets que mereix la gent i no els seus propis i immediatament actuessin fent el bé.
Felicito a la Sofia per aquesta admirable entrada, que espero que ens faci reflexionar a tots o almenys a quasi tots. Bravo!

Valete tripulants!


Sofia ha dit...

Altre cop sóc aquí! No me n’he pogut estar de respondre el comentari del Ferran, i així poder aclarir una mica el penúltim paràgraf que tanta polèmica sembla haver creat. Agrair-te abans de res, haver rendit homenatge a la meva entrada i al nostre vaixell amb la teva aportació.
En primer lloc, m’agradaria que quedés clar que sí comprenc l’anàlisi marxista, si no fos així, de ben segur no hagués gosat referir-me obertament a ell de cap de les maneres. I per aquesta raó, demano disculpes per si s’ha pogut mal interpretar. Quan titllava el règim comunista de demagog, no em referia pas al comunisme com a teoria filosòfica, política i econòmica. Crec saber que un sistema polític com aquest, que com bé insisteixes vetlla per l’emancipació i la igualtat de la classe treballadora, ha estat pervertit greument en més d’una ocasió al llarg de la història. I és aquest mateix fet el que, per desgràcia, ens porta a generalitzar amb el terme “comunisme” d’aquesta manera, sense fer la real distinció amb els altres règims dictatorials severs. Perversió protagonitzada, justament, pels demagogs. Ha estat la mateixa demagògia d’alguns líders la que ha convertit aquest sistema cercador de la igualtat, la justícia i la llibertat en un règim fosc, i ara sí: esgarrifosament mal intencionat. Per tant, no al•ludia precisament Karl Marx, ni Engels, ni molts dels herois que noblement enumeres.
Espero que, un cop aclarit, la meva opinió et sembli una mica menys inadmissible. Malgrat tot, no crec que aquest sigui un espai de debat polític; vaig intentar d’abstenir-me bastant pel que fa a posicionaments personals i ho seguiré mantenint ara. Valete!

Anna Catalán Garcia ha dit...


Felicitats Sofia, és molt interessant la gran trobada que has cercat. Durant el pas del temps aquest terme ha anat evolucionant de significat, gràcies a l’etimologia podem
saber el veritable sentit de la paraula. El nostre concepte de demagògia és la manipulació cap al poble, però si ens fixem en el veritable significat etimològic podem observar que estem molt equivocats. Realment, aquest terme té un sentit de conduir el poble, és a dir, de guiar-lo cap a la llibertat. Actualment, ens podríem referir als polítics com a demagogs per no és així, si ho fossin lluitarien pels nostres drets. En definitiva, un altre cop l’etimologia ens sorprèn!


helena adria ha dit...

SALVETE TRIPULANTS!
Una entrada molt interessant Sofia! que ens porta a reflexionar sobre el veritable sentit de les paraules i com influeixen en la nostre societat .Bé els diccionaris ofereixen un significat força diferent de la demagògia del que té en la actualitat. la Demagògia es basa en la manipulació del discurs que utilitzen els polítics per guanyar-se la estimació o el poder dels ciutadans arribant a ser pervers i farsants,però la seva etimologia no és gens semblant a aquest significat,ja que diu el contrari;demagog seria aquell que condueix el poble sense cap mena de intenció de corrupció
És molt curiós que mentre que el temps ha anat passant el sentit i significat de la paraula hagi variat tant! La etimologia serveix molt en aquest cas per poder prendre consciència de la situació en la que ens veiem submergits,els qui haurien de lluitar per els nostres drets no ho fan,millor dit,lluiten per els seus propis interessos. També crec que es podria arribar a una possible solució y deixar de banda la indiferència i com molt bé ha dit la meva companya només el nostre destí,el voler canviar aquesta situació està a les nostres mans.

Valete!

Ferran Valls Cusiné ha dit...

Hola, de nou.

En resposta a la Sofia.

Crec que hem pogut arribar a un punt d'enteniment després de les diferents connotacions que hagi pogut adquirir el text original. És satisfactori i bo que sigui així. Titllar, de forma general, al «comunisme» com a demagog és, clarament, confús, pel que ha estat útil aclarir l'aspecte al qual et referies verdaderament.

El verdader significat que, per tant, adquireix el plantejament concret sobre el «comunisme» en l'article, es refereix a les experiències concretes, històriques, revolucionàries de la teoria comunista. Aquí entraríem, inevitablement, en un debat polític sobre els postulats i les accions de personatges històrics com V. I. Lenin, Iósif Stalin, Mao Tse-Tung, Rosa Luxemburgom José Díaz Ramos, etc., així com les primeres experiències socialistes, etc. Crec, aparentment, que això és un altre tema que, potser, no convé o no té espai en aquest blog/article.

En tot cas, pel qualsevol cosa, cap problema en obrir aquesta nova vessant si fos el cas.

Merci per la resposta.

Salutacions.

Artur Torras ha dit...

Salvete tripulants!

M'ha agradat molt aquesta entrada al blog. I trobo que tot el que s'hi diu no podria ser més cert.

Els polítics, que són els que haurien d'ajudar al país a millorar tan èticament com econòmicament, són els que ens estan enfonsant més i més, dia rere dia.

I això, es culpa nostra, ja que en les eleccions la gent sempre tria als que prometen molt i coses molt difícils de complir, i no trien als que tenen menys objectius però més propers i fàcils de complir.

És una pena que una paraula que abans tenia un bon significat, amb el temps hagi adquirit aquest significat tan negatiu.

Valete!

Borja Combas ha dit...

Salvete tripulants!!!
Aquesta entrada és molt interessant, ja què la paraula anteriorment tenia un bon significat i per culpa dels polítics esta perdent el bon significat.