3 d’agost de 2012

De Barcino a Massachusetts


L´estiu del 2013 es complirà una dècada des que vaig acabar els meus estudis del batxillerat humanístic a l´escola Vedruna-Gràcia de Barcelona. Recordo aquells vells (i bells) temps en què els meus companys i jo ens deixavem captivar pel mestratge que ens regalava el món de les lletres en general i el del clàssic en particular a les classes de grec i de llatí, on ens anavem amarant d´humanisme de cap a peus sentint-nos diferents de la resta de companys i gaudint de l'experiència de conèixer els orígens de la nostra cultura, de la nostra llengua i de nosaltres mateixos. La passió d´en Jordi em va enganxar de tal manera que fins i tot vaig centrar el meu treball de recerca en la cultura grecoromana, cercant el filó de mites clàssics que han estat font d´inspiració per a les pel·lícules de Walt Disney.

Acabada aquella etapa educativa a Vedruna, he passat set anys més a la Universitat formant-me com a filòloga (en l´especialitat d´anglès) i com a mestra de Primària. Durant aquests anys he tingut l'oportunitat de treballar amb nadons d'escoles bressol, amb nens i nenes de les etapes d' infantil i primària, amb estudiant de l'ESO i del batxillerat, i fins i tot amb adults disposats a aprendre anglès. El darrer any de la meva vida s´ha caracteritzat per la frustració de saber-me altament qualificada i preparada per endinsar-me en el món de l'ensenyament però de trobar-me, malauradament, les portes tancades allà on anava. Durant l' últim mes de juny vaig repartir i enviar al voltant de 180 currículums per tota la ciutat (i altres països), sota un sol abrusador i amb la sensació de trobar moltes més cares de pomes agres que no pas amables. Creia que la meva vida giraria al voltant de l´educació i de  l'ensenyament de l' anglès però...

Heu de ser conscients que la vida dóna moltes voltes i que mai sabeu on us poden portar els seus viaranys, i molt més ara, una època de crisi mundial profunda econòmica i de valors; valors que us asseguro que en Jordi i els altres professors de l'escola em van saber inculcar. Mireu si aquesta vida pot arribar a ser màgica i cíclica que fa tot just una setmana  m'han ofert una feina a una escola pública de Massachusetts com a professora de llatí. Jo que ja havia deixat de banda tots aquells anys a Vedruna, ara he sigut conscient de la importància que van tenir totes aquelles classes, sessions de teatre, balls de sirtakis i un llarg etcètera; jo que vaig dedicar un any sencer a comparar la cultura grecoromana i l' americana a través del sedàs de l´iconografia popular de Disney, ara em disposo a fer les maletes i a alçar el vol (mai millor dit!) per ensenyar als adolescents americans tot el que li deuen als antics. 

Un consell final: aprofiteu aquests anys màgics a l'escola, apreneu i absorviu com esponges tot el que els vostres mestres us vulguin ensenyar perquè, en aquesta vida, mai se sap què ens depara el futur i on es troba el nostre destí!

Mireia Ilarri


3 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Moltes gràcies, Mireia, per les teves paraules i per una entrada que ens alliçona a tots del que significa posseïr aquest petit (o gran, segons com es miri) tresor dels sabers oblidats, com en deia l´hel·lenista francesa Jacqueline de Romilly. Cal que entre tots valorem aquest patrimoni de la cultura en majúscules que ens fa tan humans i ens obre portes sovint insospitades. Dilluns vaig parlar amb l´Ana Pimentel, la coordinadora de la Hudson High School que t´ha contractat i em va semblar una persona molt propera. T´espera una nova aventura (fan 4 anys de llatí!!) i espero que tinguis molta, molta sort i que la puguis gaudir molt. Seguim navegant cap a Itaca. Una abraçada.

La Mir ha dit...

Gràcies a tu, Jordi!

Només volia fer veure als tripulants d'aquesta nau que han de gaudir i, sobretot, valorar els que anomenes "tresors dels sabers oblidats", ja que mai se sap quina serà la nostra Ítaca personal :)

Seguirem navegant, i us aniré informant de com va tot a l'altra banda de l'Atlàntic.

Una abraçada

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Esperarem notícies teves amb candeletes, Mireia, i des d´aquest vaixell et desitjem tota la sort del món. Bonam fortunam!