En Carles Cervelló m´ha fet arribar aquesta preciosa entrada que ha escrit com a reivindicació (que no justificació) dels estudis clàssics. Per què cal mirar el món també amb ulls clàssics? La resposta, tot seguit. Nosaltres, des del nostre particular vaixell, li agraïm enormement aquesta aportació i el convidem a continuar col·laborant en aquest projecte que amb tanta il·lusió segueix navegant per aquests mars del segle XXI. I se´m passa pel cap que potser haurem de demanar en el futur que persones vinculades o no al món educatiu ens escriguin periòdicament les seves opinions sobre la importància d´estudiar i conèixer les cultures clàssiques -les nostres arrels com molt bé diu en Carles- hic et nunc. És un debat necessari que de ben segur enriquirà la percepció que tenim del món i ens ajudarà a entendre´l millor. Què us sembla? Què n´opineu, vosaltres? Gràcies, Carles, per sumar esforços.TOT REIVINDICANT ELS CLÀSSICS
23 comentaris:
Jo penso que és important tenir present les llengües clàssiques en el nostre món perquè forma part de nosaltres, de la nostra història. Molts no hi creuen, ni hi senten res però segur que molts d'aquestes persones s'hauren preguntat moltes vegades d'on prové el català, les seves paraules, etc.
La mitologia ens dóna grans missatges per a la vida personal de les persones. Són mites que els pots creure o no. I els que hi creiem, aprenem molt.
Durant aquest primer any que he estat relacionada amb aquest món, m'he adonat que el món clàssic està molt lligat i present a nosaltres.
Hola a tothom!
M'ha encantat el text! I és que malauradament són molts els moments en què els humanistes som menystinguts. Jo trobo que és importantíssim conèixer les nostres arrels, d’on venim i qui eren els nostres avantpassats ja que, s’ha de tirar endavant, sí, però sempre mirant enrere per recordar qui som realment. A més a més, tal com diu la Lorena, els mites moltes vegades també són víctimes de burles molt immerescudes. Els mites són part de l'essència humana, dels nostres misteris i secrets! Sincerament valoro molt poder estar estudiant el que estudio i me n'alegro molt.
Vale!
Hola!
Jo no m'oposo a mirar enrere al passat, simplement crec que és més important el futur. Mentre alguns es lamenten per allò que ha passat o que mai tornarà, altres ja ho han oblidat i treballen per contruir un millor pervenir. Aquest és per mi un prinicipi bàsic en la vida. Cal dir que no m'oposo a l'estudi de les humanitats, ja que de fet és molt important que no perdem les arrels. Però quan em pregunten: el llatí és una llengua morta? Responc que sí que ho és. Sense dubtar. Per què? Doncs perquè per mi una llengua viva és aquella que s'utilitza diàriament, que és parlada en la vida diària. Al cap i a la fi, cal recordar que el principal objectiu d'una llengua és la comunicació. Per tant, per què no rellevar el llatí i el grec clàssic a la posició de llengües històriques? Crec que hem de saber acceptar que, actualment, aquestes llengües juguen en un món diferent.
Salut!
PD: En principi no tenia previst publicar aquest comentari, però al final m'he decidit.
Hola!
Jo també sóc partidari de recolzar l'estudi de les llengues, encara que estiguin mortes o siguin parlades per milions de persones. Crec que encara que una llengua estigui morta, s'en poden aprendre moltes coses d'ella i s'en pot extreure molt vocabulari que pot crear encara més paraules que t'ajudin a entendre les altres.
Oriol T.
Benvolgut Ouri,
no es tracta d´emmirallar-se en el passat o de considerar que el futur és l´únic horitzó que cal tenir en compte sinó saber què hem après dels antics i de la seva saviesa per poder construir-lo millor. I deixa´m dir-te que en aquest sentit encara n´hem d´aprendre molt, d´ells. El problema és "com es treballa per fer-ho possible". Aquest és el quid de la qüestió. La reflexió profundíssima que van fer sobre la condició humana no ens hauria de ser aliena. I et ben asseguro que ensopeguem amb la mateixa pedra no dues sinó moltes vegades. "La Història és la mestra de la vida [...]" i oblidar-la ens condemna a no aprendre per al futur com queda sovint demostrat (això ho va dir mutatis mutandis Marc Tul·li Ciceró, un romà de pura raça, i a mi em sembla important i encara vàlid. Cal també entendre que el llatí és una part, i només una, del món de les humanitats. Aquesta lluita entre especialistes d´això o d´allò és estèril i estúpida. "Sóc un home i tot allò que és humà m´interessa" [Terenci, també romà], aquest és el principi real de les humanitats, per tant a qui no li interessen (i veig que afortunadament tu no en prescindeixes)se situa en un món deslligat de molts dels problemes que tenen a veure amb la vida de les persones reals com tu i com jo. Consideres que el llatí és "mort" perquè ja no es parla? Que la seva presència en les llengües que habitualment parlem (el català o el castellà) és nul·la? Has estudiat algun cop llatí o grec clàssic? T´has parat a pensar que la manera com el nostre pensament estructura idees, opinions i discursos al segle XXI ha estat bàsicament educada en aquestes llengües? Saps que si un nen aprengués llatí o grec clàssic des de ben petit la seva capacitat per entendre el món i per enfrontar-se a problemes pràctics del dia a dia augmentaria notablement [Tim O´Reilly, el pare de la Web 2.0 i filòleg clàssic de vocació dixit]? Dues coses per acabar, Ouri: Primer, recorda que darrera d´una llengua hi ha una cultura de la que hom pot aprendre moltes coses. Segon, aprèn a dubtar, és molt asaludable i sovint ens humanitza més del que ens sembla.
Gràcies pel comentari.
És bastant interessant el que ha escrit l'Ouri i ho accepto però considero que s'ha equivocat al dir que el llatí és una llengua morta. Per mi el llatí no és una llengua morta,ja que quan parlem català o castellà estem parlant llatí. El català i el castellà no són llengües noves ni extranyes, sinó tot el contrari; són llengües que estan formades per el llatí i que sempre les hem tingut a l'abast. Gràcies el llatí podem parlar com ho hem fet fins ara i per aquest motiu dic que el llatí està viu i l'hem de conservar!
Bones!
Molt interessants les vostres aportacions. Estic d'acord en tot el que diu el Vaixell d'Odisseu en la primera part del seu comentari. Però segueixo insistint en que, si més no des del meu punt de vista, el llatí és una llengua morta. Entenc els vostres arguments, però justament per això és perquè he classificat el llatí de "llengua històrica". Conec la procedència comuna del català i castellà, però no per això considero que el llatí sigui una llengua viva. Crec que potser la diferència més gran la trobem en la definició de llengua viva o morta, que segurament no compartim. Com ja he dit, per a mi una llengua viva és aquella que és parlada per un poble. Sí, és clar que les arrels i la base de la nostra llengua actual estan en les llengües clàssiques, però no per això crec que les haguem de tractar de llengües vives. Per mi, una comparació molt simple la trobem en l'herència genètica (per dir-ne un nom). Jo bé que provinc d'alguna dona de fa 300 anys (per posar un exemple senzil i ràpid), però aquesta dona no està viva! Evidentment que en porto quelcom i que forma part de les meves arrels, però forma part del passat, de la (meva) història.
Salut a tots!
Oriol Julià
PD: Sí, sóc conscient de que sovint hauria de dubtar més i no creure'm tant allò que penso, sinó saber escoltar més als altres.
Llegiu aquests clarificadors articles sobre el tema:
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/10/14/per-a-que-serveix-avui-estudiar-llati
i aquest altre relacionat amb en Tim O´Reilly (bé, aquest millor escoltar-lo):
http://www.cedecom.es/documental/ver_video.asp?idProducto=710&idnoticia=738
i aquest altre, interessantíssim:
http://voxgraeca.blogspot.com/2009/06/los-beneficios-de-una-educacion-clasica.html
i, per acabar, l´entrevista a O´Reilly:
http://radar.oreilly.com/2009/06/benefits-classical-education.html
Hola a tothom!
Oriol, entenc el teu punt de vista però no el comparteixo.
Cada una de les paraules que usem al llarg del dia tenen arrels clàssiques de les quals en podem aprendre moltíssim! Cada mot parla per sí sol, cada un té la seva particular història que ens enriqueix enormement conèixer-la ja que ens facilita el poder entendre com era la nostra cultura en el passat. Les llengües clàssiques formen part de nosaltres mateixos, igual que també la resta d'especialitats relacionades amb els números que, recordem, els antics ja estudiaven i defensaven, per tant, penso que tot allò que formi part de l’essència de l’home és digne de ser estudiat i les clàssiques, encara ara presents en el nostre entorn, per tant, encara vives ( fixem-nos en els anuncis, eslògans...) no en són una excepció.
Vale!
Holaa!
Primer de tot m'agradaria dir que l'article de Carles Cervelló te molta raó, ja que s'han de conservar els clàssics. Però no estic gaire d'acord amb el fet que tothom qui és fanàtic d'un equip de futbol menyspreï al rival, o si més no, a tots els rivals, però segurament era només un exemple.
Doncs jo no estic d'acord amb el que pensa l'Oriol (Ouri) ja que crec que les llengues clàssiques ens són molt presents avui dia, potser no es parlen com a llengua, d'acord, però si sense voler-ho, ja que si no hi haurien moltes paraules que no tindriem i segurament no podríem parlar. Per exemple recordo aquesta entrada de ja fa uns mesos que recorda com n'és d'important l'origen de la nostra llengua i totes les paraules que venen dels clàssics: http://vaixelldodisseu.blogspot.com/2009/10/apologia-del-grec.html A més, un altre exemple on trobem molt clar que "sóm grecs i romans" és en la etimologia.
Per tant crec que s'han de continuar estudiant els clàssics ja que formen part de la nostra història, encara que també és bo mirar cap al futur. I al cap i a la fi cadascú té la seva opinió.
Anna Ruiz de la Fuente Núñez.
Hola!
Crec que és important que les llengües clàsiques no s'oblidin, ja que han estat present durant molts anys en les nostres vides. Molta gent diu que aquestes llengües ja no serveixen per res, però crec que no tenen raó, perquè gràcies a elles han esdevingut llengües que utilitzem ara com per exemple el català. no crec que aquestes llengües estiguin mortes, ja que moltes persones, com els alumnes, la utilitzin, però crec que gràcies a aquestes llengües podem saber grans coses sobre les paraules.
El Carles té molta raó amb les seves afirmacions, i no ho dic perquè sigui humanista, sinó perquè crec fermament que les clàssiques ens han aportat coses irremplaçables, sense les quals ara seriem molt diferents.
Menysprear les clàssiques sense haver-ne tingut abans un coneixement és un error tan greu com el del que menysprea altres cultures per l'ignorància d'aquestes. I ara no ho dic com una defensa per als humanistes, sinó com una realitat com qualsevol altra, aplicada a tots els aspectes del dia a dia. Tendim, com diu el Carles, a considerar allò que és nostre el millor i a despreciar d'altres coses de les que potser no en sabem res, simplement perquè són alienes a nosaltres. Vivim a l'era de la ciència, això està clar, i avui en dia es tendeix a donar importància a això i al futur, amb tota la raó del món, (que jo certs temes de la ciència els trobo fascinants i m'encanta donar-hi voltes), però sovint oblidem que per prosperar em de prendre exemple del passat, dels errors i dels encerts. La ciència, així com les llengues, antigues o noves, parlades o no, formen conjuntament la nostra societat i vida, més o menys explicitament, i des del moment que això és així no podem parlar d'una llengua morta: potser no és parlada, d'acord, però és la nostra herència, i és present i viva entre nosaltres, i de la mateixa manera que és important que la gent es preocupi pel futur, també ho és que d'altres s'ocupin del passat. Per tot això entre d'altres coses no estic d'acord amb l'Oriol, tot i que entenc els seus punts de vista.
simplement recordar a tothom que potser hauriem de ser més oberts de ment i no defensar tant el que és nostre o, el que és pitjor, despreciar allò que no ho és.
Molt bon escrit Carles!!
^^
Valete
Clara
Del diàleg es fa camí, sens dubte. I totes les intervencions que esteu fent enriqueixen enormement aquest anar fent-se persona que és l'educació. Afortundament, penso, el debat no és si el llatí és una llengua morta o històrica, o si l'estudi dels clàssics és important. Al cap i a la fi, en el primer cas ningú posarà en dubte que la llengua de Ciceró és patrimoni de l'Humanitat i en el segon cas, qui ho dubti, bé... Per a mi el problema fonamental es reduïr-ho tot al fet "pràctic", que en molts casos es redueix al "guanyar diners fent una feina d profit". Valorar les ciències, l'art, la cultura, les matemàtiques, les llengües, només perquè faran crèixer el meu compte corrent és reunciar a la nostra part humana. Els clàssics ens fan més persones i això és fonamental, tant se val que això no es pugui traduïr a euros, millor dit, afortunadament no es pot passar a diners, igual com passa amb el valor d'una abraçada, un petó o una paruala d'ànim.
Aquest comentari va dirigit a l'Oriol:
L'exemple que has explicat de que provens d'una dona que ja està morta i per tant ja no és viva en la teva història, no és comparable amb el que dius que el llatí és una llengua morta. Les llengües clàssiques, actualment, ens segueixen aportant coses noves i no només ens queda el record. En canvi, en la mort dels teus avantpassats només et queda el seu record, no aprens res més.
Jo considero que actualment el llatí és una llengüa quasi morta, però que evidentment hem de lluitar per fer-la crèixer,perquè ha estat molt important per nosaltres. D'aquesta llengüa en va sortir el català, i de les seves arrels hem conservat moltes de les tradicions que encara tenim actualment.
Així que des del meu punt de vista, les llengües clássiques s'han d'estudiar, ja que han estat i encara són molt importants pel nostre poble.
El debat que esteu fent el trobo bastant interessant perquè podem comparar dos punts de vista humanistes diferents i veiem que tots dos es poden defensar.
A mi m'agradaria dir que el text m'ha encantat! Felicitats Carles.
Per altre banda voldria dir que per mi el llatí no és una llengua perquè gràcies a ella podem parlar d'altres (com diu la Lorena).
En referència als mites, jo els crecs perquè així puc saber d'on venen les coses, la gent que no sel's creu no tenen que perquè criticar-ho ja que tampoc saben per on van els tirs.
Salvee!
Hola!
Jo penso que és molt important seguir estudiant el llatí i el grec que són "llengües mortes", però també penso que una llengua està morta quan no queda cap record d'ella, però és que amb el llatí i el grec no podem dir això ja que la nostra propia llengua ja forma "part" del llatí i del grec i per tant en part aquestes llengües no moriràn fins que no morin els seus dialectes.
Salvete!!
Estic totalment d'acord em el Carles i la entrada m'agradaty moltíssim, no estic d'acord em la Clàudia, ja que diu que les clàssiques quasi estan mortes, perquè la societat no en parla. Crec que té malament la idea de la mort de les llengúes clàssiques ja que no ha de està morta perquè no es parli en l'actualitat. No està m0orta i no ho estarà o això com a mínim intentaré.
Valete omnes!
Jo estic d'acord amb el que diu la laura de que una llengüa no morira si se'n conserven nous dialectes. Però a la vegada és per aixó que considero que el llatí igual que el grec són llengües quasi mortes, perquè els seus derivats, com el català és parlen actualment, però ja no és l'antiga llengua, el llatí del qual pobles sencers en disfrutaven.
Jo crec que el llatí no és una llengua morta, com han dit alguns companys d'ell n'han sorit llengües com el català i el castellà, i mentres seguim estudiant el seu origen mai morirà.
Per altre banda dir que cada cop que sortia d'una classe on havíem estudiat algún mite sentia que em serviria d'alguna cosa en un moment o altre, amb lo qual, potser no els creuré del tot, però crec que a qualsevol persona el pot fer pensar i reflexionar.
Vale!
Jo estic molt d'acord amb el que ha dit el Carles, penso que un dels problemes que té la societat d'avui dia és que només troba importants les coses que donen diners, i aquí crec que rau la importància d'estudiar les llengües i cultures clàssiques perquè si tothom fos com una gran majoria de la població d'avui s'oblidaria la nostra història i crec que no pot se.
D'altre banda, jo tampoc penso que el llatí sigui una llengua morta, perquè considero que una llengua morta és aquella que ningú la utilitza i que s'han perdut, cosa que de moment no ha passat amb el llatí (només cal fixar-se amb tota la gent que la continua estudiant), per tant coincideixo amb la gent que considera que el llatí no està mort.
També trobo interessant que hi hagi debats d'aquesta mena, perquè així es pot saber que pensa la gent que no estudia el que nosaltres estudiem, i això ho trobo molt interessant.
Vale
M'ha encantat, Carles, la teva defensa apassionada de les clàssiques. Veig, Jordi, que hem trobat una altra ànima bessona! Certament, cal reivindicar els clàssics per viure i ser feliços en el segle XXI; amb ells hem de saber trobar-hi el camí, potser per les places d'Ulisses de Vicenç Llorca amb els tripulants del vaixell d'Odisseu, sense perdre el fil de les clàssiques anirem tots plegats filant la teranyina d'Aracne per aquest periple de la vida.
Molt bona idea, Jordi, la de convidar gent de fora del món de les clàssiques a dir-hi la seva! És molt enriquidor.
Carles, t'esperem també per estirar el nostre fil clàssic a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila, i li diré al Vicens Llorca que lligues també "Les places d'Ulisses" a aquest món clàssic que tots i totes anem reivindicant i actualitzant.
Que tingueu un bon estiu!
Amb en Carles, Lida, ja fa temps que ens vam reconèixer com a ànimes bessones, el meu "alter ego". I compartir la feina i la vida amb persones com ell és un regal que cal agrair als déus. "Amistat, paraula sagrada", que deia Ciceró. Seguirà lligat al pal del Vaixell, no t´amoïnis. Bon estiu també per a tu i els teus alumnes. Cuideu-vos molt!
Publica un comentari a l'entrada