Fa ja unes quantes
setmanes, els llatinistes de 1r de batxillerat de l’escola vam anar a fer una
visita a la Barcelona romana, Barcino,
fundada el 14 aC en temps de l’emperador August, però que encara es conserva,
tot i que molt parcialment, al cor de Barcelona. Això sí, l’essència, la
bellesa i el llegat de la civilització que hi va viure semblen eterns. Aquí va
començar tot...
La Conxita
Collellmir, catedràtica emèrita de Secundària ja jubilada, va ser la nostra
guia particular. Va portar-nos in situ per
la colònia que els romans van fundar filant prim, sense deixar-se ni el més
mínim detall i amb explicacions clares, entenedores i apassionades.
La ciutat va ser
construïda en temps del primer emperador de Roma sobre el Mons Taber per tal que hi
visquessin els exmilitars romans (emeriti)
com a mostra de gratitud pel servei i els riscos que havien assumit per
defensar l’imperi.
La primera parada
la vam fer a la plaça de la Vila de Madrid, situada originàriament extramurs i que va ser desenterrada
l’any 1956. Aquí s’hi conserva part de la necròpoli romana on s’enterraven lliberts i esclaus, és a dir, persones d’un
estàtus social mig o baix. Es troba fora de la ciutat perquè la legislació
romana no concebia els enterraments dins la ciutat per qüestions higièniques i
religioses (o, potser més ben dit, vinculades a la molt accentuada superstició
dels romans).
A continuació, vam
endinsar-nos pels carrers de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna
Barcino, que és el nom que els romans van posar a la primera ciutat, i
vam visitar el fòrum, ubicat a l’actual plaça de Sant Jaume, punt de
convergència entre el cardo maximus i
el decomanus maximus, els dos carrers
principals, en forma de creu, i que portaven a les quatre portes d'accés: la sinistra, la dextra, la praetoria i la
decumana.
 |
| Maqueta conservada a l'espai de les termes portuàries elaborada per antics alumnes de la Conxita Collellmir |
La colònia es
caracteritzava per la presència de domus
sumptuoses, amb jardins i decoracions ornamentals, on vivien grans famílies
benestants que van donar prestigi a la ciutat, fins al punt que va esdevenir un
empori imperial, de gran poder i renom. Al segle V va adquirir el seu màxim esplendor, doncs el rei
visigot Ataülf va instal·lar-s’hi amb la seva esposa Gal·la Placídia, la qual
dona nom a una plaça de Barcelona situada al barri de Gràcia. Com que es tractava
d’una colònia de població força reduïda, la majoria d’hipòtesi semblen indicar
que no s’hi va arribar a construir cap amfiteatre ni circ, tot i que estudis
recents ens porten a pensar que on avui hi ha l'església de Santa Maria del
Mar, hi va haver una edificació destinada a acollir events multitudinaris.
Dos aqüeductes
subministraven aigua a la ciutat, que provenia de Collserola i el Besòs. La
muralla tenia un perímetre de 1270 metres i constava de 76 torres d’uns 18
metres d’alçada. A més a més, hi havia unes termes públiques i un temple
consagrat a l’emperador August al bell mig del fòrum, possiblement l’edifici
més emblemàtic de la ciutat. Per desgràcia, només en conservem quatre columnes
que vam poder visitar a l’interior del Centre Excursionista de Catalunya, al
carrer Paradís. Abans d’acabar la visita, vam regalar a la nostra excel·lent guia
un llibre de temàtica clàssica com a agraïment per la seva amabilitat i
mestratge (fotografia d'encapçalament).
Ens va semblar a
tots una sortida molt entretinguda i enriquidora, un autèntic viatge per la
història. La realitat és que no totes les ciutats poden presumir de que els
romans hi establissin una colònia i a Barcelona sí que tenim aquesta sort.
Malgrat la majoria de domus i recintes públics no s’hagin conservat, encara
conservem alguns bastiments amb el segell d’uns dels imperis més poderosos de
la història.
Josep Lozano Martín
Llatí I – 1r de
batxillerat
