La roda ja ha completat una volta més i avui celebrarem de nou el final d'un any que no ha estat gens fàcil. Les discipulae i els discipulide 4t d'ESO us
volem desitjar un ANNUM NOVUM FAUSTUM ET FELICEM amb una presentació que ve a significar la
suma d´esforços i d´il·lusions que fan possible un projecte com aquest. Esperem que aquestes píndoles de saviesa us facin un bon servei i que tant
en els bons moments com en els no tan bons aquestes reflexions dels nostres
clàssics grecollatins us (ens) siguin un recordatori o un remei per no oblidar
el que realment és important en aquesta vida.
Que cadascú pensi un desig
i el faci arribar als déus que tot ho governen... qui sap! Que sigueu
feliços.
I un any més, ahir van començar les Saturnals! Recuperem avui dos apunts sobre aquestes genuïnes festes romanes, un dels quals va publicar la nostra estimada extripulant Cristinaara farà sis cursos.
Moltes festes que celebrem
actualment tenen els seus orígens en festes de l'època clàssica. Algunes han
conservat el seu tarannà pagà, com ara el carnestoltes. Però també podem veure
com d'altres, que ara tenen un caràcter religiós, coincideixen curiosament amb
les dates en què el poble romà celebrava les seves festes. El mes de desembre
és ple de dates especials per a nosaltres. També a Roma era un mes ple de
festes. Entre els dies 17 i 23 de desembre tenien lloc a Roma unes festes
anomenades Saturnalia. Les Saturnals estaven consagrades al déu Saturn, déu
que, segons la tradició, va ensenyar els secrets del conreu de la terra als habitants
del Laci, regió en què es va fundar Roma. El temps en què va regnar Saturn com
a déu d'aquesta terra va ser anomenat edat d'or, ja que tot era plaer i no
calien jutges ni lleis, perquè ningú no cometia crims. Tot era felicitat.
Aquesta festa coincideix amb el solstici d'hivern, és a dir, quan el Sol inicia
l'ascensió que culmina amb el zènit de l'estiu. És el temps en què la llum
comença a créixer, fins al 24 de juny o solstici d'estiu, en què comença a
decréixer. Les saturnals eren unes festes molt alegres, i tot hi era permès.
Tenien un caràcter frenètic i l'ordre de les coses s'alterava. Fou celebrada
antigament per les poblacions rústiques i mentre durava no es podien fer
negocis, les corts de justícia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i
començar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat. Els més
humils podien assumir càrrecs públics i prenien el lloc dels seus amos sense
rebre cap càstig per aquest canvi. Es podien fer tota mena de bromes. Fins i
tot els esclaus gaudien d'algunes llicències i podien vestir com persones
lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar en igualtat amb els seus
amos. Amb el temps es va estendre a la ciutat, que esdevenia una disbauxa, i va
convertir-se en una festa molt popular en què els edils (els actuals alcaldes) organitzaven
distraccions. Les celebracions tenien certes similituds amb el modern carnaval
(per exemple l'elecció d'un rei) i amb el Nadal.
Cronològicament (mai millor dit, perquè Saturn s'assimilava al Cronos grec), la festa de les Saturnals tenia com a epicentre, el 17 de desembre, el Capitoli fins a l'arribada de la dictadura de Juli Cèsar, on com a plat fort s’oferia a Saturn un gran sacrifici seguit d'un àpat públic (lectisternium) que culminava amb crits en honor al déu (Io, Saturnalia!). El general i polític romà va prolongar la festivitat fins al dia 19. Més tard, Octavi August va afegir un dia més, és a dir, fins al dia 20 i Calígula va fer el mateix uns anys després. Finalment, l’emperador Domicià va tancar l'ampliació del festiu fins al 23 de desembre.
La llegenda diu que Saturn havia estat expulsat del cel i havia arribat a Itàlia, concretament a l’agrest Laci. Durant el regnat d'aquesta divinitat entre els homes, va ensenyar l’agricultura als itàlics, que haurien viscut una edat d'or, sense guerres ni males collites, on no es coneixia la propietat privada ni tampoc l'esclavitud. Amb aquesta celebració, també s’homenatjava els generals romans que havien triomfat en exitoses campanyes militars.
Durant el transcurs d’aquests dies festius se suspenien temporalment les activitats comercials, es tancaven les escoles i els tribunals de justícia, s'ajornava l'execució dels condemnats a mort, es permetien tota mena de jocs d'atzar i apostes i era habitual regalar saquets de nous (nuces), espelmes (cerei) o petits ninots d'argila (sigilla). La festa també incloïa regals entre familiars amb el favor de l’antiga dea itàlica de la bona fortuna Strenua (i d’aquí el nostre verb estrenar) i bromes a dojo que ens recordarien el nostre 28 de desembre, els Sants Innocents. També petits targetons de felicitació anomenats xenià, equivalents a les nostres felicitacions nadalenques o christmes. En aquest sentit, una de les tradicions més populars i que sorprèn era l'intercanvi de papers que tenia lloc entre els esclaus i els seus amos durant un dia. El món al revés, l'ordre capgirat per recomençar un any nou. La felicitat i la gresca, característiques de les Saturnals, s'acompanyaven de nombrosos banquets i lliurament de presents que amb el temps, i filtrat tot plegat pel Cristianisme, van esdevenir, potser, l'origen de les actuals celebracions de Cap d'Any o Nadal.
Com a curiositat, us diré que fent recerca he descobert que les Saturnalia són fins i tot mencionades pel conegut personatge Sheldon Cooper de la sèrie The Big BangTheoryen un episodi, quan diu que no posarà un arbre de Nadal perquè ell no celebra els antics rituals de les saturnals romanes. Qui ho havia de dir,... feliç Saturnalia a tots!'
L'Anna, la Júlia i
en Mathias, discipulae et discipulus linguae latinae de
4t d'ESO, ens conviden a fer una breu visita per l'escola. I ho fan en la
nostra estimada llengua, demostrant la seva
competència comunicativa. Plurimas gratias tribus!
