Mercedes Madrid
(professora de Grec)
Filòlegs
són els qui ensenyen la llengua d’Homer, Virgili, Cervantes, Shakespeare i tants
d’altres. I, tanmateix, filòlegs són també els enamorats de les paraules. I és
cosa sabuda que estimar les paraules és la condició bàsica per pensar
correctament o escriure un bonic poema d’amor…
Però sense la
llengua grega, el filòsof i el poeta que tots portem a dins tindrien la difícil
tasca d’inventar una altra paraula més precisa que idea, amb la qual pensar idees. I una altra més bella per dir poema.
Sense nocions de
grec, encara que siguis Nobel de Física, ignoraràs que dividir un àtom és
impossible. Sent un carismàtic parlamentari o un meticulós gramàtic,
desconeixeràs que quan dius monarquia, utopia, democràcia, metàfora o al·legoria estàs
parlant en grec sense saber-ho. Podràs ser un respectat biòleg que guarda en la seva memòria
el nom de tots els animals, però et costarà d’entendre que un cefalòpode
té el cervell als peus. Si la teva vocació és la cirurgia, hauràs de cercar en un
diccionari què és una histerectomia. I tot i ser medallista olímpic,
no sospitaràs que un gimnasta vestit és
una contradicció o que Alícia és un nom molt autèntic.
Si no estudies grec
et serà impossible endevinar que el cosmos ho és perquè és bell i ordenat, que la cosmètica
pretén que el rostre humà sigui tan bell
i ordenat com el cosmos; i que la Via
Làctia, una galàxia on es troba el nostre Sistema Solar, és tan sols el
raig de llet que brolla del pit d’una orgullosa deessa.
Si desconeixes la
literatura grega podràs ser un expert informàtic capaç d’eliminar els troians
de tots els ordinadors, però poc podràs dir d’Hèctor, el més noble dels troians,
ni de la més extraordinària guerra de la història. Sent el psicòleg més prestigiós del món no
acabaràs de comprendre per què tots els nens tenen complex d’Èdip.
Potser siguis l’esteta
de moda i vulguis parlar sobre La Farga de Vulcà del
genial Velázquez sense saber que Vulcà era en realitat Hefest, que era coix, i que es va
enamorar de la més bella i sensual de les divinitats, i que el menyspreu
d’aquesta el va fer el més dissortat déu de l’Olimp.
El protagonista
de la pel·lícula és un heroi, sí. Però
sense grec mai sospitaries que està emparentat amb els déus
i lluita per la seva vida i la dels altres.
Malgrat alguns actors i crítics de
cinema són hipòcrites i cínics, no sabràs que tots els actors duen una
màscara i que tots els cínics admiren els gossos. Amant de la música
urbana, inspirada per algú, et serà fàcil constatar que “raper” i “rapsoda”
comencen per “rap-“, però et serà més difícil apreciar que tant els moderns
rapers com els antics rapsodes hel·lens són experts en cosir cançons. I
si algú et diu peripatètic,
provocant el teu enuig, serà perquè ignores que t’està comparant amb un dels
més grans filòsofs a qui agradava molt passejar acompanyat dels seus alumnes. I
que és, certament, patètic enfadar-se per això.
És més que probable
que sàpigues que Víctor Valdés va ser un fantàstic porter de futbol, allò que en
castellà se’n diu “cancerbero”, però sense grec mai no sospitaràs
que, tot i no pretendre-ho, l’estàs comparant amb un gos de tres caps. Sabràs
que les pitonisses
són bruixes endevinadores, tot i no endevinar que la seva saviesa ve de la
terra i que són amigues de la serp Pitó. Gaudiràs dels simpàtics dofins, però no sabràs que es diuen
així perquè tenen melic. Hauràs sentit parlar de Penèlope, popular actriu i preciosa
cançó de Serrat, però res sabràs d’aquella altra Penèlope que teixia i
desteixia el seu teler esperant pacientment el seu estimat Odisseu, més conegut com Ulisses.
En una biblioteca s’emmagatzemen
llibres, però si no saps grec potser desconeguis que, per la mateixa raó, el
moble on guardes els teus discos preferits és una discoteca, encara que no tingui
barra de bar ni llums llampants. Potser intueixis que l’alfa i l’omega són el principi i el final.
Però no sabràs per què. I ni tan sols arribaràs a pensar que una omega és només una “o” molt gran.
Sense els mites
grecs, el taló
d’Aquil·les, la poma de la discòrdia o
la caixa de
Pandora només serien frases fetes,
buides, sense sentit. I si no saps què s’hi amaga al darrera, mai arribaràs a
saber la causa de la còlera del guerrer en la batalla, la ira desfermada d’Eris
o les moltes coses que van sortir de l’enigmàtica gerra abans de quedar tancada
en ella l’esperança.
Potser un dia,
després d’una silenciosa dardada, et vas enamorar platònicament del teu atractiu veí
(o veïna). I, posseïda (o posseït) per les muses, vas passar la tarda escrivint versos. Però
si no saps res de l’antiga Grècia, ignoraràs per què el teu amor és
vertaderament platònic, qui són les muses i qui et va llançar l’amorosa sageta.
I sense grec, en
fi, mai sospitaràs que, malgrat no haver estudiat cap llengua més, en llegir
amb devoció el teu poema amorós, t’hauràs convertit en el més digne dels
filòlegs.
I que, precisament
per això, mereixes saber grec.
Anònim
Mereixes Saber Grec by on Scribd
